divendres, 22 de maig de 2009

[069] Poema inacabat

¬¬¬¬¬

De "Poema inacabat", n'existeix una edició magnífica, de la Diputació de Barcelona, de l'any 2003, a càrrec de Jordi Cornudella, que en fa la introducció i inclou la joia d'un comentari previ de Gabriel Ferrater, transcrit a una seva lectura del poema, el 1966, que, entre altres detalls impagables, exposa la trama que els versos no arriben a contar i la relació del "Poema inacabat" amb el model de Chrétien de Troyes i amb el Don Juan de Lord Byron. La Càtedra Màrius Torres inclou aquest comentari, i la lectura, dins de la seva fonoteca. Ramon Gomis també va exposar la trama, el 1998, en la seva recomanable biografia El Gabriel Ferrater de Reus (dos paràgrafs que vaig copiar a l'apunt corresponent del blog): se'n desprèn que Ferrater reelabora a fons l'anècdota que li serveix de punt de partida, des del moment que Gomis havia recollit una versió amb algunes diferències substancials.

Andreu Jaume, en la seva sessió del curs Gabriel Ferrater, l'excés de la intel·ligència, va afirmar que el "Poema inacabat" és l'obra mestra de Ferrater, un model de poema llarg, que s'ha practicat molt poc a la literatura catalana, i a la castellana. És un poema que no comença, una constant digressió, que imita formalment Chrétien de Troyes, però es converteix en una imitació del Don Juan de Byron, autor que intenta fer una èpica moderna que no li surt, i acaba convertint-se en un comentari del seu moment polític, com el mateix Ferrater en aquest poema. La seva condició d'inacabat és pròpia de la modernitat. Un poema escrupolosament modern, romàntic en essència. Seguint la presentació conservada del mateix Ferrater, Jaume va recalcar la voluntat de fer un poema prosaic. -- Jordi Cornudella ha apuntat, en un podcast amb Enric Sullà (minut 19),  que els dos poemes extensos de Ferrater, "In memoriam" i "Poema inacabat", es complementen: l'un s'ocupa de la guerra civil i l'altre de la postguerra.

Gabriel Ferrater era conscient de la ruptura estètica que representava el "Poema inacabat", d'acord amb el fragment de la carta a Joan Vinyoli que transcriu Jordi Amat a la biografia Vèncer la por, pàg. 221:

Et tinc preparat un surt del qual no t'aixecaràs (encara que no et matarà tant a tu com als Barral i Gil de Biedma, que són estèrils --com em deia la meva minyona quan volia dir que sóc histèric): he començat un poema que ja va pel vers --aguanta't-- 580, i calculo que és com la quarta part del que ha de ser. Ja ho veuràs: és digressiu, idiosincràtic, i fet a base de donar-me gust per tots costats. Si no surt idiota, pot ser molt divertit.

***

La lectura del "Poema inacabat" del mateix Gabriel Ferrater, disponible a la fonoteca de la Càtedra Màrius Torres, dura 43:21. No inclou la "Tornada". També hi falta el darrer vers i mig, tallat:

mentre els insistents
torns de les pintes marquen temps.

De tant en tant, Ferrater atura la lectura del poema i comenta breument alguns versos, comentaris que transcric a continuació:
  • 4:44 - 5:07 El motiu és parlar dels poetes catalans que tenen contacte amb els medievals. Hi ha una al·lusió a Foix, a un fet: jo, aquell estiu, havia d'anar a can Foix, però una pedra al ronyó m'ho va impedir.
  • 6:15 - 6:55 El passatge següent fa al·lusió a aquesta prodigiosa incompetència --suposo que molts de vostès se n'han adonat-- de les fortificacions de la Guerra Civil que queden per tota la costa, que van ser fetes per una organització que se'n deia Vigilància de Costes, que era ignominiosa, que eren una colla de senyorets que s'havien refugiat allí per no anar al front i que perdien el temps, per exemple, fent trinxeres en un lloc com Cadaqués, que és com una cassola de muntanya, que si algú hagués volgut desembarcar allí a cops de roc se l'hauria pogut aturar!
  • 9:06 - 9:12 A Halle hi havia la casa Magzne-Mayer, que era la gran editorial romanística --no sé si existeix encara.
  • 14:40 - 14:58 Tradicionalment, fins a la guerra, els obrers anaven vestits amb una granota blava, que va ser l'uniforme dels milicians de la República els primers dies de la Guerra justament.
  • 16:04 - 16:36 Sir Samuel Hoare, després lord Templewood, era l'ambaixador anglès a Madrid i realment, com que era un caradura, una vegada que va visitar el Front de Joventuts a Madrid... hi havia el Gregorito Marañon, el fill de Marañón. Li van fer la broma de saludar-lo molt abundantment a la romana, i per contagi va arribar un moment que ell també va saludar, i el va retratar algú, i això va provocar un conflicte al Parlament anglès, una cosa grotesca.
  • 18:25 - 18:41 Això és veritat. Va passar aquest estiu. Un poema de Maragall que és una sàtira ferotge, el van posar, molt satisfets, allí al costat de la muralla de Puigcerdà. Suposen que Maragall és un imbècil, perquè suposen que tots els poetes són uns imbècils i són incapaços de veure com són ells. Els hi és ben igual!
  • 25:45 - 26:34 Realment, la catàstrofe, una de les catàstrofes dels terratinents catalans va ser, precisament que en aquella època d'escassedat de productes agrícoles, realment podien tirar amb molta facilitat. No es van preocupar d'exigir els mitjans, per exemple, d'adobar les terres, de mecanitzar-les. El que van practicar és --després en parlo-- l'evasió de capitals, és a dir, l'evasió de capitals en tots els ordres. Jo, encara és l'hora que he de conèixer, amb els anys que porto en aquest país, el fill d'un terratinent que estudiï Agronomia. Tots se fan metges i advocats. Això és evasió de capitals a la terra.
  • 27:03 - 27:20 Realment, Espanya, del 45 fins al pla de desenvolupament d'ara, va viure en una deflació brutal i sempre els vaig sentir a parlar de la por de la inflació, quan vivien justament en el règim contrari, vivien protegits artificialment amb una frontera tancada.
  • 32:57 - 33:09 Salto un tros que és purament sobre Cadaqués [Entre "Espero que no perds el temps / i et poses la cultura al dia: / que et retrobaré nou vestida" i, 46 versos més avall, "Només cal dir que la misèria / material va fent misèria / moral, i que la meva gent / infectats tots d'empobriment"]
  • 41:21 - 41:27 Madame de Senonnes és aquell retrat d'Ingres, que hi ha al museu de Nantes, el millor retrat d'Ingres probablement. 
He pogut escoltar també el "Poema inacabat" al teatre, portat a escena, per Produccions Lo Nostro, un espectacle que tornaria a veure amb plaer. -- L'he tornat a veure!

***

Terry1971 no troba que sigui una forma capritxosa la tria dels octosíl·labs apariats a la manera de Chrétien de Troyes. Hi dóna quatre raons.

  • [1] És l'homenatge de Ferrater a la mena de poesia que sempre l'havia atret. Hi estic d'acord, i hi afegeixo que també és una ruptura formal sorprenent respecte als dos llibres que ja havia publicat. Un dels valors de Teoria dels cossos és aquest, confirmat amb escreix a la tercera secció del llibre i en la presentació del mateix Ferrater a la lectura del 1966, en què manifesta que havia volgut ser prosaic. 
  • [2] Terry també posa de relleu la congruència que es tracti del poeta de qui s'ha d'examinar l'Helena, la destinatària del poema, i encara cita Josep Maria Castellet, que valora un altre aspecte de la ruptura formal: 
  • [3] "l'alliberament que ha de significar per a qualsevol autor contemporani el joc irònic de refugiar-se en un model formal arcaic, per tal de dedicar-se a dir les coses que vol dir, tot despreocupant-se de l'obligació de donar una modernitat formal problemàtica al seu poema". 
  • Finalment, [4] és el recurs que ja havia utilitzat Auden el 1941 al poema "New Year Letter (January 1, 1940)". Terry diu que Ferrater devia conèixer el poema. No en dubtava pas, i de fet ho confirma Escritores en tres lenguas, amb unes línies dedicades al poema, que considera que marca un punt d'inflexió en la poesia d'Auden tot i no ser dels més reeixits. De més a més: quan passa l'acció del "Poema inacabat"? No és quasi coetània, amb la referència a Churchill, v. 383-396, de la de "New Year Letter"?

Terry en destaca la franquesa i l'humor, la tendresa cap a l'amiga jove --hi coincideixo. No veig tan problemàtica com ell la relació entre el poeta i la persona a la qual s'adreça, de generacions diferents. Terry defensa, com declara el mateix poema, que el tema és el dret de fer-se independent (pàg. 21). Ara: em pregunto si Ferrater no torna a formular variacions del pas de la primera del plural a la primera del singular d'"In memoriam". Terry és caut, i cita un fragment d'"In memoriam" en relació amb la felicitat, sense forçar la relació entre els dos poemes.

En contrapartida, Terry arrisca en la interpretació final, i gosa generalitzar: a la tornada Ferrater indicaria que els versos són "una deformació dels fets, que el que en una època determinada s'assemblava a l'amor, sovint no era sinó una manera de posar a prova les pròpies forces". Un dels temes principals de l'obra de Ferrater seria el sentit d'allò que constitueix una "vida", una preocupació que el separa d'altres poetes catalans contemporanis. "Allò que distingeix Ferrater d'altres poetes és el seu esforç constant per mostrar com l'experiència mateixa és contínuament reconstruïda per la imaginació, i com aquest procés arriba a donar la sensació d'una vida determinada." (pàg. 23).

***

Parramon2019 ha descrit minuciosament la mètrica del poema, com s'acosta als models medievals i com se'n separa. Ferrater pren la forma de les "noves rimades" i hi utilitza la rima assonant --crec que la rima consonant ens hauria resultat impossible com a lectors per la proximitat amb els rodolins, i li hauria calgut alguna forma estròfica per esponjar les rimes, com al Don Juan de Byron o l'Eugeni Oneguin de Puixkin. El model, ja ho diu al principi, és Chrétien de Troyes, "Cristià, que imito" (vers 23).
 
***

Gabriel Ferrater va traduir la 10a edició de Deutsche Literaturgeschichte, de Fritz Martini: Historia de la literatura alemana (Barcelona: Labor, 1964, 650 pàg.). És un manual que Martini havia publicat per primer cop el 1948 (hi va treballar tota la vida: la 19a edició és del 1991, l'any de la seva mort), i que s'havia traduït ja al francès i l'italià. El capítol de l'epopeia cortesana a l'època dels Staufen inclou una referència a Chrétien de Troyes, ben elogiosa, i un paràgraf que sintetitza la trama d'una adaptació alemanya d'Érec et Enide, el llibre a què es refereix el vers 32 del "Poema inacabat":

Chrétien de Troyes, que escribió las primeras novelas de la literatura universal en las que se plantean conflictos anímicos y éticos, agrupados en torno al rey Artús y su legendaria Tabla Redonda, proporcionó a Hartmann sus fuentes. (pàg. 41)

El dualismo entre el goce y el honor, el matrimonio y el espíritu caballeresco, constituye el motivo fundamental del Erec. El noble caballero del rey Artús, casado con Enite, es objeto de burla por parte de los demás caballeros porque reposa en los brazos de su amada y en la paz de su castillo. Cuando la propia Enite protesta del insuficiente espíritu belicoso del marido, éste estalla y parte, aunque obliga a ella, para probar su fidelidad, a acompañarlo, sin descubrir su identidad. Varias aventuras son acometidas y resueltas heroicamente ; Enite se muestra generosa y fiel a sus más altos deberes de esposa, hasta que la pareja se reconcilia, aunando el amor con la dignidad caballeresca. (pàg. 42, amb el benentès que el paràgraf descriu la trama de l'Erec de Hartmann von Aue)

***

Els quatre versos inicials, separats del cinquè, que apareix sagnat com si es tractés del començament d'un nou paràgraf, donen el to del poema de manera immediata. Em recorden una lletra de batalla, com les de Joanot Martorell, si bé Ferrater va explicar que imiten el començament del Cligès, de Chrétien de Troyes:

Cil qui fist d'Erec et Enide,
et les comandemenz d'Ovide...

Aquell que va emprenyar el talòs
Garcés i el Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.

En numero els versos per precisar a quins passatges corresponen algunes observacions esparses:
  • Les dedicatòries inicials a escriptors, versos 95-226, indiquen una tria deliberada (Carner, Leveroni, Foix, Gil, els medievalistes, que contrasta amb la famosa entrada contra Garcés i Teixidor), tria a la qual hauríem d'afegir la referència a Josep Pla dels versos 699-706. 
    • No s'ha remarcat prou que la dedicatòria a Rosa Leveroni, versos 101-132, apareix en segon lloc, entre Carner i Foix, i que conté una referència a Leveroni com a lectora d'Ausiàs March. Potser no hi hem parat atenció pel record de la valoració lapidària d'aquella carta de Ferrater a José María Valverde, de febrer del 1958: "Inferiores a Rosselló y Espriu son sus compañeros de 'generación': Rosa Leveroni, que escribe bien pero no tiene gran cosa que decir, y Vinyoli, que acaso tenga algo que decir pero no sabe escribir." (Sobre literatura, pàg. 131). Ferrater no es refereix més a Leveroni a cap article ni conferència ni entrevista. Ara: sabem que va llegir amb intensitat l'edició d'Ausiàs March que va publicar Pere Bohigas, en cinc volums, entre el 1952 i el 1959, i que Leveroni, amb Riba, amb el mateix Ferrater, és potser qui més s'havia deixat impregnar per March entre els escriptors catalans. Ferrater reivindicava March i els medievals; Leveroni ja havia publicat l'article "El meu Auziàs March" el 1944, reivindicant-lo com un poeta actual, un germà gran de Baudelaire. Al cap de tres anys i mig de la carta a Valverde, l'any 1961, quan escriu el "Poema inacabat" i després li adreça "El ponent excessiu", havia canviat la mirada de Ferrater sobre Leveroni? Potser sí. Ja hi havia segurament un homenatge a Leveroni dins Da nuces pueris: "Amistat del braç".
  • Els 258-264 es refereixen als cossos, adient amb el títol Teoria dels cossos.
  • Els versos 320-323 i 341-346, congruents amb la posició defensada a ”In memoriam”, posen la vida personal, individual, “la vida autèntica”, per damunt de “la part de vida que el país / o qualsevol altre lloc col·lectiu / pot masegar i fer ofenosa”.
  • Els 387-406 contenen una referència a la proposició 1 del Tractatus de Wittgenstein: “Die Welt ist alles, was der Fall ist.”, que Terricabras tradueix amb un hàbil “El món és tot el que s’escau”, però Ferrater l'interpreta, estricte, més lingüísticament en el vers següent: “Els casuals que som els homes”. L’alemany estructura els substantius en casos (nominatiu, genitiu, acusatiu, datiu). “Was der Fall ist, die Tatsache, ist das Bestehen von Sachverhalten.“ (proposició 2).
  • Els versos 699-706 expliquen que el poeta envia els seus llibres a Josep Pla: "No ens coneixem, però m'escriu, / amable, quan rep els meus llibres ". L'elogi de Pla, "però et diré que la passada / tirada, m'ha vingut girant-se / a Josep Pla que és a Llofriu. / No ens coneixem, però m'escriu, / amable, quan rep els meus llibres, / i al llarg dels anys, són els seus llibres / que m'han ensenyat a mirar / la gent del país català.", coincideix amb altres elogis enormes, com la conferència de 1967 inclosa a Tres prosistes, la resposta al qüestionari Josep Pla de Papers, cartes, paraules, i la carta en què recomanava traduir Pla a l'anglès de l'annex a Tres prosistes. Hi ha unes paraules de la carta --que posaré en cursiva-- que casen amb els versos del "Poema inacabat": "Pla was discovered, & greeted enthusiastically by everybody that had a bit of brains, back in 1924, when he published his first book (as for myself, I almost learnt to read with his books)." --"Pla va ser descobert, i lloat amb entusiasme per tothom que tenia una mica de criteri, ja el 1924, quan va publicar el seu primer llibre (pel que fa a mi, gairebé vaig aprendre a llegir amb els seus llibres).". També hi diu: "Considero un fet incontestable que ara, a Europa, no hi ha més de cinc o sis prosistes tan bons com Pla. Ara bé, no és gens fàcil expllicar per què ni com és tan bon escriptor.”.
***

Hi va haver un historiador de la literatura, mal lector o lector de mala fe, que va criticar que Ferrater no hagués estat ni tan sols capaç d'acabar aquest poema. Ja són ganes de ser incompetent o de malentendre! El Don Juan de Lord Byron també és un poema inacabat. Don Juan, de Byron, i Letters from Iceland, d'Auden, es troben entre les possibles fonts del "Poema inacabat", a part de Chrétien de Troyes.

***

Alguns detalls:
  • Julià2004B, pàg. 25, especifica que “pren com a base estructural i anecdòtica l’Érec et Enide de Chrétien de Troyes”, i el Don Juan, de Lord Byron i de l’adaptació d’Auden, “Letter to Lord Byron”
  • Julià2004A, pàg. 74, el considera el seu poema més lúcid i més crític. També observa, a la pàg. 87, quan es refereix a Freud, que uns versos més avall diu que llegeix Traumdetung, és a dir, La interpretació dels somnis.
  • Cabré2002, pàg. 167, diu que el Lluís que acompanya Jaime Gil a Cadaqués és Luis Marquesán --que també havia anat a l'homenatge a Antonio Machado a Cotlliure, el febrer del 1959, quan feia vint anys de la mort del poeta.
  • Cabré2002, pàg. 183, diu que el lloc predilecte del Gabriel i l’Helena era Cadaqués. Hi van passar un mes a l’estiu del 1961. Ferrater s’hi va quedar perquè esperava un gir per poder pagar els deutes i tornar a Barcelona (184). A “Tornada”, el narrador ja és a Barcelona.
***

Va ser traduït per William Cliff , pseudònim d'André Imberechts, al francès, amb el vistiplau del mateix Gabriel Ferrater: Poème inachevé (Barcelona: Ercée, 1985). Xavier Macià, en ressenya a la revista Els marges 35, 1986, pàg. 115-116, la va considerar un èxit per la capacitat de mantenir-hi el to i el ritme particulars de la llengua parlada. Després van arribar les traduccions al castellà de Joan Margarit i Pere Rovira, Poema inacabado (Barcelona-Madrid: Enciclopèdia Catalana - Alianza, 1988, 105 pàg.) i de M. Àngels Cabré, dins de Las mujeres y los días: Poesía completa (Barcelona: Lumen, 2002, pàg. 141-187). No figurava a la traducció al castellà de Gimferrer, Goytisolo i Valverde, ni tampoc a l'anglesa d'Arthur Terry, Women and Days (Todmorden, Lancs (Regne Unit): Arc Publications, col·lecció "Visible Poets", núm. 13, 2004) ni a la italiana de Pietro U. Dini, Curriculum vitae: Poesie 1960-1968 (Pesaro: Metauro Edizioni, 2010). 

Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català, publica la versió espanyola i francesa del  començament del poema: "Poema inacabado", de Joan Margarit i Pere Rovira, i "Poème inacabé", de William Cliff.

***

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb un parell de correccions en aquest poema i una a la seva "Tornada". El vers 632 --el marco amb cursiva-- deia "Va arribar l'any quaranta-cinc / i els va retirar tot permís / per delirar que les riqueses / són, entre cartes de pobreses, / les cartes d'amunt del castell." en comptes de "són, d'entre cartes de pobreses". El vers 773 (pàg. 123 del mecanoscrit) deia "Catorze dies que faig versos / i en tinc més de set-cents d'estesos. / Bon terme mig, però aquest / teu poema de Cadaqués / serà en gran part de Barcelona, / la ciutat que té tant de bona / com l'assonant que sona fals." en comptes de "Bona marca, però aquest", amb expressió més feliç. Finalment, corregeix del vers 178 (pàgina 138 del mecanoscrit) una errada ortogràfica: un m'en en comptes de me'n.

La terrassa del Marítim, a Cadaqués

Apunt revisat el 5 de juliol de 2022

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites