divendres, 22 de maig del 2009

[094] Solstici

¬¬¬¬¬

El narrador parla des del solstici d'hivern --Núria Perpinyà, al seu llibre "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater, pàg. 61-62, ha situat en canvi el narrador al solstici d'estiu. A mi em sembla que són inequívocs els versos 9-10, amb les referències a "la llum nova", dels dies que començaran a fer-se més llargs a partir d'aquell moment; a "la promesa", i a l'estiu que és "vinent" (i no pas present). La promesa és que arribarà l'estiu, que tornaran a estar junts, que el pas del temps farà recomençar el cicle de la naturalesa i acabarà donant els seus fruits. El món va girant, com a "Oci", amb "lenta clemència" --aquesta personificació és la imatge que fonamenta el poema. Els cels van girant-se com una cara, i el narrador recordarà, a la segona part del poema, la cara de la noia que té lluny. Hi ha un contrast entre la insistent primera persona del plural de la primera part del poema, com si el narrador no volgués reconèixer que està sol, i la invocació, a la segona part, en primera persona del singular, dels déus que prometen que un temps millor arribarà, als quals demana que torni, que també es giri cap a ell, la noia que té lluny, "com un fruit al meu abast". 

L'articulació de les dues parts del poema, aquests paral·lelismes entre el moviment rotatori de la terra i els cels i el retorn de la noia cap al narrador, com una cara que es gira i torna, conformen una imatge nova i preciosa. Perpinyà ha remarcat que el parèntesi del vers 2 "introdueix un to de conversa quotidiana que suavitza el to simbòlic de l'al·legoria" (pàg. 62): ben vist, i si ens permetem adduir el transfons biogràfic, el parèntesi ens data el poema al solstici d'hivern del 1963, ja que l'any 1962 és recordat per molítssima gent gran com "l'any de la nevada" (Helena Valentí es refereix a aquella nevada en la seva carta a Gabriel Ferrater de 4 de gener de 1963). Perpinyà també ha explicat que "el nostre milió", al vers 3, fa referència a un milió de pessetes dels anys seixanta i és una imatge de la fortuna --la traducció de Terry, amb l'èmfasi del possessiu, el reble de l'adjectiu "hoarded" i el plural, "our hoarded millions" (els nostres milions acumulats), abona aquesta interpretació. La noia, comparada al darrer vers amb "un fruit al meu abast", també es correspon amb el temps benigne que la fruita ja és madura als arbres.

***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Dominic Keown sobre "Solstici" va aparèixer el 17 d'abril. Keown ens recorda que aquest va ser un dels 28 poemes que Arthur Terry va incloure a la seva traducció Women and Days, que copio més avall. És una traducció notable, amb un gran sentit del ritme i amb algunes adaptacions de detall que ajuden Terry a salvar una literalitat difícil. Terry va donar una veu pròpia a Ferrater en anglès, propera a la de Hardy, Auden i Graves, però diferent, de la mateixa manera que el to de veu és distintiu entre aquests poetes.

Dominic Keown es fixa en el panteisme de William Wordsworth i en l'estoïcisme de "Dover beach", de Matthew Arnold, que Gabriel Ferrater va traduir. Veu en el poema d'Arnold els mateixos motius d'abast còsmic que a "Solstici" de Ferrater i la mateixa solidaritat dels amants. I si Arnold té un agnosticisme derivat del positivisme dominant a final del segle XIX, Ferrater planteja un conjur d'atavisme nebulós. Jo solament matisaria el que diu Keown recordant Josep Carner: la invocació dels déus no deixa de ser un recurs poètic, tan habitual a molts poemes de Carner, per donar més força al correlat objectiu. La imatge és portada fins al final, fins al límit de la seva expressivitat, com si el poeta hi cregués --profundament, creu en la virtut de la seva imaginació. Al capdavall, en la poesia de Ferrater, "les seves actituds morals no depenen de cap gran sistema de creences", com va escriure el mateix Terry al seu prefaci de Women and Days. La imatge del poema és ben bonica: el poeta, just al solstici d'hivern, creu en l'estiu que ja comença a venir, en el retrobament al cap dels mesos amb la noia estimada, i suplica als déus de la promesa (de l'estiu), gràcies a la fe que li dona el seu amor, que la noia torni.

SOLSTICE

Midnight at the solstice. Like snow
(this year we had none) falling on the stone
that locks away our hoarded millions,
the violent stillness of the skies
which slowly turns torward us like a face
grows heavier and, with a gradual clemency
no fear of ours can shake,
the eye which forms us starts to come awake, the eye
of the new light.
                            Gods of promise!
I believe the summer you are bringing me.
Now that the face on which I set
my brightest hopes is miles away, I come to beg
that now or whenever, at such times
the face I love is absent, it may turn
and come back, like a fruit my hand can reach.

--

Apunt encetat, malgrat la data de creació, el 24 d'abril de 2021, revisat el 24 d'abril de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites