divendres, 22 de maig de 2009

[071] Bosc

¬¬¬¬¬

Josep Besa va observar en la seva ponència del congrés de 1997, que en aquest poema la vespa podia ser una imatge del sexe d'ell, i l'aranya, una del sexe d'ella. No ho acabo de veure clar.

Escrivia aquest paràgraf al juny de 2011. Un comentari anònim deixat al blog al febrer, i que veig avui pendent d'aprovar, em persuadeix que "Bosc" descriu un coit. Recordo la imatge de l'aranya en el poema "A l'inrevés", també associada a un coit.

Al cap dels anys, al novembre de 2021, m'adono que fa temps que llegeixo "Bosc" com la descripció d'un coit, sens dubte. Ja fa trenta anys de la publicació del llibre de Núria Perpinyà "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater, que comenta el poema a les pàg. 43-45. Perpinyà apunta que el tòpic recreat és el del locus amoenus, afirma que el poema descriu una relació sexual dins un bosc, repassa els cinc nivells, constata les al·lusions al pas del temps (sobretot associades al protagonista masculí), interpreta una al·lusió al fet que li costa ejacular, i destaca també el paper de la tradició mítica que associa el sol a un principi masculí i la terra a un principi femení.

Salvador Oliva comenta "Bosc" dins el seu llibre Poesia i veritat. La distinció que fa dels cinc nivells és lleugerament diferent de la de Perpinyà, però no altera la interpretació. Concreta que els darrers versos descriuen l'orgasme, traslladat a les branques excitades, comparant el semen amb el sofre de sol hivernal que reïnen els roures. Destaca tota una sèrie de connotacions consistents, l'atmosfera de foscor, amb la llum del sol llunyana que sols arriba a les branques més altes: "vida obscura", "heura profusa", "aranya oscil·lant", "vespa frement", "esbarzer", "infecte rovell", "solatge espès", "instints ensonyats", "sofre", etc.

Observa que els versos són pentasíl·labs, llevat del primer, que és un hexasíl·lab. La seva competència mètrica és altíssima: "Els versos tan curs com aquests no tenen mai cesura; però, en aquest cas, el primer vers té dues frases: la primera d'una paraula i la segona de dues. Recitant el vers, la pausa és obligatòria. Podem pensar, doncs, que el primer vers també és un pentasíl·lab, però cesurat formant dos hemistiquis de dues i tres síl·labes mètriques respectivament, que en sumen cinc, ja que la darrera síl·laba de 'Recorda' no és mètrica perquè és al davant de la cesura." (pàg. 71).

***

"Bosc" va ser un dels vuit poemes de Gabriel Ferrater inclosos, d'acord amb la informació de Joan Manuel Pérez i Pinya, al disc Tacarigua, de Feliu Gasull (Barcelona: Edicions Nova Era, 1992, en format cdrom).

***

Aquest poema va ser traduït a l'anglès, amb el títol "Woods", per Josep Miquel Sobrer, amb cinc poemes més: Catalan Review, núm. 3, 1986, pàg. 177. "Bosc" no figura a la selecció de poemes que va traduir Arthur Terry i que es va publicar amb el títol Women and Days.

Apunt encetat, malgrat la data, el 28 de juny de 2011, revisat el 21 de novembre de 2021

--

2 comentaris:

Unknown ha dit...

No és l'únic que ho veu així: et remeto al molt valuós llibre de Núria Perpinyà "'Teoria dels cossos', de Gabriel Ferrater" (Barcelona, Empúries, 1991, p. 44). A més, des de temps immemorials l'aranya i la vespa (o la serp) són metàfores respectives del sexe femení i masculí. Ho demostra no només la tradició poètica, sinó també la consulta d'uns quants diccionaris de símbols. En el cas del poema de Ferrater, a més, el fet que l'aranya sigui "oscil·lant" i la vespa "frement" em sembla que ofereix poc marge al dubte... El poema narra un acte sexual, amb el seu marc ambiental (el bosc) i els seus "cinc nivells", dos dels quals són, precisament, el sexe d'ella (a sota) i el sexe del jo poètic (a sobre, abans que no "es giri" per aconseguir la molt problemàtica ejaculació).

Anònim ha dit...

Visca els germans Besa!!!!!!!!!!

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites