divendres, 22 de maig de 2009

[051] El distret

¬¬¬¬¬

Val la pena recordar, per començar, un fragment (dues preguntes i dues respostes) de l'entrevista que Federico Campbell va fer a Gabriel Ferrater, reproduïda dins Papers, cartes, paraules, pàg. 514-5 (les cursives són meves):

--Usted ha dicho algo en otro lugar sobre la imposibilidad de tener una ideològía.

--Desde luego me duran mucho más las mujeres que las ideas, una idea de tipo ideològico, digamos (parece un juego de palabras, pero una idea matemática no es una idea ideológica). Conseervar una idea ideológica durante más de un año siempre me ha resultado muy difícil.

--¿La literatura no vendría siendo un sucedáneo?

--No. Más bien es un procedimiento higiénico para destruir las ideas ideológicas: es un ácido disolvente. Como a los literatos lo que nos interesa justamente es la observación directa de hombres y mujeres, eso sirve mucho como disolvente de las maneras ideológicas. El ideólogo generalmente es un distraído que no se fija en el comportamiento de la gente, que va como alucinado. El literato no puede hacerlo; si se distrae, no podrá hacer una obra literaria. Y claro, las ideas ideológicas se disuelven. También el literato suele ser muy sensual, no en el sentido sexual, sino en el sentido de pasar por la calle y fijarse en el contraste de un verde con un ocre en la rama de un árbol. Yo he perdido esta sensualidad visual. Ahora, como en realidad a lo que me dedico es a la lingüística, y más bien pienso en ideas abstractas que no son ideas ideológicas, desgraciadamente me he vuelto muy distraído. Veo menos de lo que veía cuando escribía.

***

La imatge de la noia que s'eixuga i es pentina els cabells és un topos clàssic, un emblema de la bellesa i la sensualitat. La mirada més enllà de la barana, el detall concret del que hi ha darrere de la barana, fan pensar en la famosa tanca de Leopardi, en el poema "L'infinito" --si Leopardi seia per imaginar què hi havia darrere de la tanca i tenir una intuïció de l'infinit, el distret divaga pels carrers, i recorda que feia vent, que eren les quatre quan va veure una noia de braços llargs que es pentinava. També hi ha vent en el poema de Leopardi i una mirada cap al cel.

L'infinito

Sempre caro mi fu quest'ermo colle,
e questa siepe, che da tanta parte
dell'ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminati
spazi di là da quella, e sovrumani
silenzi, e profondissima quiete
io nel pensier mi fingo; ove per poco
il cor non si spaura. E come il vento
odo stormir tra queste piante, io quello
infinito silenzio a questa voce
vo comparando: e mi sovvien l'eterno,
e le morte stagioni, e la presente
e viva, e il suon di lei. Cosi tra questa
immensita s'annega il pensier mio:
e il naufragar m'è dolce in questo mare.

***

Marc Sogues apunta en un tuit que sembla un homenatge a un poema de Francesc Vicenç Garcia, amb el títol "A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil", i que el motiu de la noia arbre fa pensar en Dafne. Enllaça amb un apunt del blog Melancholia, de Pep Valsalobre, "La recepció poètica contemporània d’un dels textos més importants de la nostra tradició literària (I)", que esmenta diversos poetes moderns que han recordat o homenatjat el poema de Garcia, entre els quals Gabriel Ferrater. L'apunt és el primer d'una sèrie de nou apunts, dels quals el cinquè esmenta la relació del poema de Garcia i el de Ferrater. A la vegada, l'apunt setè conté un poema de Laia Noguera que al·ludeix a "El distret".

***

Comentat per Julià2007, pàg. 35. El poema també ha estat analitzat per Karina Castro i Juan Antonio Rosado al blog FiloPalabra: Servicios lingüísticos. L'entrada es titula "La realidad fragmentada desde la óptica de Gabriel Ferrater", i hi ha un moment que relaciona el poema, arbitràriament, amb el Guernica, de Picasso.

***

Interpretat per Francesc Ten i Marc Egea. També musicat i cantat per Mateo Darrán.



Apunt revisat el 11 de maig de 2021

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites