divendres, 22 de maig del 2009

[066] Els innocents

¬¬¬¬¬

El poema va aparèixer a la miscel·lània Homenatge a Todó. Homenaje a Todó, publicada per Joaquim Horta Editor el 1961, un any abans que la mateixa editorial publiqués Menja't una cama. Em pregunto si aquest poema, d'imaginació tan singular, va ser escrit expressament per a l'homenatge al pintor Francesc Todó: la portada del llibre dona, en columna, la relació d'autors dels textos, que són Pere Quart, Gabriel Celaya, Salvador Espriu, Joan Perucho, Gabriel Ferrater, Ángel González, Ángel Crespo, Carlos Barral, J. A. Goytisolo, J. Gil de Biedma, J. López Pacheco, Joaquim Horta, Francesc Vallverdú, Miquel Bauçà, Manuel Valls. 

Sobre pintura inclou dos textos, pàg. 409-412, de Gabriel Ferrater sobre Paco Todó, l'un poc posterior als articles de crítica d'art publicats a la revista Laye, l'altre provinent del catàleg d'una exposició del 1966. "Els innocents" és un poema escrit a l'entremig. El text del catàleg conté dues reflexions que crec que es relacionen amb el poema. Cito la primera (pàg. 409-410):

L'art és un devorador robust, i la seva fam vol matèria crua, no mastegada abans: la "vida", la "natura", els mots d'aquesta mena són els que l'artista repeteix més sovint, la xifra del seu somni. Però si algun dia un artista pogués trobar una natura del tot natural, segurament que s'hi moriria de por, o en tot cas d'inhabilitat per a presentar-la: els paisatges de l'Amèrica verge van ésser els artistes, Catlin per exemple, un trauma ingovernable, i Delacroix, més | romàntic que Catlin però més prudent, se'n va anar només a Algèria.

Faig una síntesi de la segona reflexió, ja que donar-la sencera comportaria copiar el llarg paràgraf final de l'article, que ocupa gairebé tota una pàgina, i encara tindria la dificultat de les referències que fa a un poema de Mongenstern que Ferrater utilitza a tall d'exemple. Les màquines de la pintura de Todó, per preservar la seva invenció fresca, tenen la malícia de no servir per res, de no ser màquines reals, "perquè el món de les màquines reals és atroç", a la vegada que s'obliga a ser prou sincer i càndid per no creure en aquestes màquines, per no redimir-les de cap manera. "Un doble joc, però, que després de tot no és gens complicat. És només una forma més depurada, una estilització i una activació, del joc que fem tots per viure dins aquest món 'modern' i preservar-nos-hi la sanitat.".

***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Roser Casamayor sobre "Els innocents" va aparèixer el 20 de febrer. És valuós, i Casamayor ha estat valenta en la seva tria, en un poema especialment elusiu:
  • D'entrada, estableix la connexió del poema amb Homenatge a Todó, tot i afirmar que el poema no va ser escrit pensant específicament en el llibre --la hipòtesi és ben plausible i l'he aprofitada més amunt, en el text que segueix al paràgraf inicial (que prové de la versió anterior d'aquest apunt) i també en algunes observacions meves derivades del comentari de Casamayor.
  • Descriu perfectament l'estructura del poema: "Presenta tres escenaris molt diferenciats: un passat mitològic i marcat per la maldat originària dels déus egipcis; un present lligat a un món aparentment feliç, placèvol i caracteritzat pel joc; i una tercera part en què es fa explícita, a través del correlat objectiu, la intenció poètica de l’autor.".
  • Primera part: Casamayor indica que la font del mite d'Isis i Osiris és Plutarc. Se'ns descriu un món verge, natural --com el dels paisatges de Catlin, esmentats més amunt--, amb Osiris com a emblema de la naturalesa, la resurrecció i la mort, amb les aigües del Nil que anualment ho neguen tot perquè torni a néixer i ressorgir.
  • Segona part:  el lotus fàl·lic de la primera part, que era túrgid (que s'inflava, trempava) es converteix en el petit objecte artificial (una mànega de cautxú) d'un aeròdrom, és a dir, d'unes terres que ha calgut assolar perquè serveixin a un dels emblemes del futur. l'avió. Són els nens que inflen la mànega per jugar --crec que Casamayor ho llegeix al revés; veu molt bé, en canvi, que els nens no són pas els innocents del títol del poema. 
  • Tercera part: el "Que esclati" inicial suggereix l'ejaculació --i potser també a la destrucció. Casamayor posa en contrast el "Som innocents", presumptament bons, del vers 14 amb el "Que malvats que eren" del primer vers. -- Des del meu punt de vista, hi ha una notable ironia en el fet que aquests innocents, i prepotents, que som nosaltres hem destruït la naturalesa. L'hem assecada: "No tenim set de llots. / Hem fet l'eixut. Sortim a passejar / per terres clares.". Arriba a continuació una proliferació d'objectes, versos 16-24, que omplen tot l'espai i subjuguen la naturalesa: els arbres fullespessos, per exemple, han estat substituïts per cables elèctrics. 
  • Se m'escapen els darrers versos de la tercera part: Casamayor ens recorda que la mantis és un animal que devora el mascle després de la còpula, i que aquesta imatge ha de connectar forçosament amb el lotus fàl·lic i amb la nostra religió sense orgasme. No em persuadeixen les connexions que ella veu amb l'escriptura ni la referència a Heidegger. Estic d'acord que hem de tenir presents els alemanys a l'hora de llegir Ferrater: sobretot Wittgenstein, com ens indica, no tant en canvi Heidegger, i també Goethe.
Des del meu punt de vista, Roser Casamayor ha obert les portes a la comprensió del poema. Ha arribat molt enllà. Crec que encara se'ns escapen detalls del poema. El contrast entre el món salvatge, verge de la primera part i el món artificial (en què vivim) de la tercera part és clar, amb la naturalitat dels nens que juguen a inflar la mànega de cautxú com a baula en els versos centrals de la segona part. Ens hem acostumat a la destrucció de la naturalesa, d'acord amb el darrer vers: "i els cables brumen de crepuscle dolç.".

***

El Corpus Literari Digital de l'Aula Màrius Torres inclou el mecanoscrit original de Les dones i els dies, amb una correcció en aquest poema. El vers 5 --el marco amb cursiva-- deia "El déu Osiris era el lotus fàl·lic / que bevia Nil fosc per a dreçar-se / túrgid de llunys etíops." en comptes de "que bevia Nil negre per dreçar-se", que evita, com en altres poemes, la preposició per a davant d'infinitiu.

Un dels catorze linòleums del llibre Homenatge a Todó


Apunt encetat, malgrat la data, el 10 d'agost de 2010, revisat el 14 d'abril de 2022
--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites