divendres, 22 de maig de 2009

[062] Els polls

¬¬¬¬¬

És obvi el joc amb la primera persona del plural. El protagonista tracta els seus amics com un grup indiferenciat. Els amics l'acaben agafant del braç, com en el poema "Amistad a lo largo", de Jaime Gil de Biedma. El poema juga amb l'adopció del punt de vista del protagonista.

Cabré2002, pàg. 123, diu que és un poema dedicat subreptíciament a Juan Goytisolo, que era el que havia tractat més dels germans. Carme Riera, en el seu estudi La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma y Goytisolo, el núcleo poético de la generación de los 50, publicat el 1988, també s'hi havia referit, sense al·ludir al poema de Ferrater: "Juan Goytisolo, siempre aficionado a estos tugurios oscuros con aires de bohemia y tercermundismo" (pàg. 100).

De fet, Joan Ferraté li va explicar a Dolors Oller alguns motius dels pretextos dels poemes de Les dones i els dies, que va comentar en un article, de l'any 1986, que demostrava que ignorar els motius reals darrere del pretext d'un poema de Ferrater no impedeix pas la comprensió profunda del que s'hi expressa. Ferraté va dir-li que l'amic del poema era Juan Goytisolo. Va afegir --molt ben vist-- que la passió que anima el protagonista és el masoquisme, que es nodreix d'una tendència innata i excitant a furgar i remenar en la sordidesa més extrema i que la "utilitza per abrigar-s'hi com amb una flassada d'autocontentament" (pàg. 204). Contrasta amb el sadisme d'"El lleopard", el poema a què s'acara "Els polls", 

***

Els tres versos finals sempre m'han fet pensar en la dedicatòria de Baudelaire al lector, a Les fleurs du mal:

No diem res. És el nostre germà
i és el de sempre. L'agafem pel braç
i sentim com tremola de plaer.

 C'est l'Ennui! L'oeil chargé d'un pleur involontaire,
II rêve d'échafauds en fumant son houka.
Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat,
— Hypocrite lecteur, — mon semblable, — mon frère!

L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, informa que el censor havia indicat que fossin suprimits els versos finals 27-31, perquè atacaven la moral. El poema va sortir imprès tal qual --no hi ha constància dels tràmits subsegüents davant la censura.

***

Comentat per Julià2007, pàg. 223-224.

***

Comentat breument per Terry1971, que ens diu que "la casa és una metàfora de la vida, i el protagonista sembla representar una força que revela el contingut de la nostra subconsciència" (pàg. 39), i el considera un dels poemes de tema insidiós --en el sentit de la nota de Da nuces pueris--, molt apte a obtenir del poeta, i el lector, un excés de participació.

***

Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix bé el poema Joan Tres.



--
Apunt revisat el 17 de gener de 2021

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites