divendres, 22 de maig del 2009

Navarro2003

¬¬¬¬¬

Navarro, Justo. F. Barcelona: Anagrama, 2003.

Llegeixo F., de Justo Navarro, una evocació pseudonarrativa, un llibre inútil, escrit de manera pesada. No diu gaires disbarats, i té de totes maneres algunes informacions de detall curioses. En general no m'interessa, per més que és una obra escrita amb cordialitat --que corrobora una entrevista al mateix Navarro del 22 de febrer de 2003. Ferrater bevia Giró; va viure a Montgat, al carrer Buenos Aires, amb la Jill Jarrell; va tenir un afer amb Valeria Berni, del Gruppo 63. Justo Navarro evoca Gabriel Ferrater en una narració, F., d’un centenar de pàgines. És un llibre curiós, que no pretén ser una biografia. Aporta algunes dades interessants: per exemple, que va conèixer Jill Jarrell a Frankfurt, a la Fira Internacional del Llibre; que van viure a la platja de Montgat, al carrer Buenos Aires; que les ostres amb vi blanc són de l’època de la Cateta Rocha, filla d’un metge de moda, cosina de Carles Barral (es va enamorar de Jaime Salinas); que va residir en un hotel a Barbastro mentre feia el servei militar; que trafiquejava amb licors per als soldats durant la guerra civil; que va viure amb la mare a Benet Mateu, 56 [prop de la plaça d’Artós]; que bevia Gin Giró, etiqueta blava i plata; que prenia Triptizol, Valium i Librium, un millorador de l’humor i dos tranquil·litzants; que va viure tres dies a l’Hotel Colón amb la novel·lista italiana Valeria Berni, dona depressiva, que assistia a un congrés de literatura italoespanyol. Es veu que va dir que “Les coses ens cauen de les mans i es trenquen, però la felicitat és la impressió que ens cauen una mica menys”.

Jordi Llovet, que admiro, en va escriure una ressenya elogiosa: "Trozos de una vida", publicada a El País el 22 de febrer de 2003. Narcís Comadira considera F. una narració "del tot superficial i frívola, enganyosa. Un G. F. caricaturesc hi campa, lluny de la persona sòlida i infinitament estimable que va ser.".

  • Marta Pessarrodona ha escrit un conte, "Abel était l'aîné...", que evoca una família i la relació de dos germans, amb nombrosíssimes coincidències de detall amb la famíla Ferraté(r). Es troba al seu llibre (Quasi) tots els contes, publicat el 2011, i n'és el primer text, l'únic conte de la primera part, titulada "Assignatura pendent". La narrativa breu de Pessarrodona té la particularitat de narrar històries, molt sovint en primera persona, amb un contingut obertament autobiogràfic, amb detalls que s'entrellacen entre els contes, com un teixit de la seva vida, un esforç literari congruent amb una cerca de la veritat sense pretensions.

 
--
Apunt revisat el 24 de juny de 2020

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites