diumenge, 16 de gener de 2011

Joan Ferraté

¬¬¬¬¬

"Pero lo que operaba con más fuerza era una razón verdaderamente insensata, y es que la inmensa gloria de Antonio, poeta desde luego de rango mucho más alto que Manuel, originaba una especie de irritación contra éste. Sin tocar su absurdo moral, el fenómeno encierra un absurdo crítico: no se admira bien a Antonio si no se arroja una clara luz sobre Manuel.”
(Gabriel Ferrater, “Manuel Machado", pàg. 319, dins Escritores en tres lenguas)


No hi entenc prou. Ara: no és Joan Ferraté un dels poetes catalans més importants de les darreres dècades? El Catàleg general 1952-1981, el llibre que aplega tota la seva poesia, és una meravella, començant per la tirada virtuosíssima de tetrasíl·labs que fan de pròleg a la primera secció, “Les taules de Marduk i altres coses”, i acabant per la sàtira esmolada dels 17 rodolins de la quarta i darrera secció, “Catorze professionals i dos escaigs (més un extraviat d’última hora)”; a l'entremig, el punt d'inflexió que representen en la literatura catalana els sis poemes amorosos de Llibre de Daniel --i no ho dic pas perquè es tracti d'una relació homosexual ni perquè el llibre aparegués el 1976, raons banals, sinó per la seva insòlita falta de pudor i valentia. La dicció de la poesia de Ferraté, precisa, bastida amb rigor i planera a la vegada, sorprenent i lúcida, s'ha d'estendre a les seves traduccions apassionades, apropiacions en diu ell: Cinquanta poesies de Du Fu, Les poesies de C. P. Cavafis, els Líricos griegos arcaicos. És una veu singular, i diferent de la del seu germà Gabriel.

La seva obra crítica ha obtingut un reconeixement indiscutit. Es va situar de ben jove en primera línia, amb el sensacional Carles Riba, avui (de l’any 1955, inclòs el 1993 a Papers sobre Carles Riba), seguit dels assajos inclosos a Dinámica de la poesía: Ensayos de explicación 1952-1966. A la seva maduresa va continuar publicant llibres importants: els assajos sobre Carner aplegats a Papers sobre Josep Carner; la seva edició d’Ausiàs March i les lectures incloses a Llegir Ausiàs March; la seva traducció i interpretació de La terra gastada d’Eliot. Va anar editant amb pulcritud, en un esforç d'anys, els escrits esparsos del seu germà, i la mateixa correspondència amb ell i amb Jaime Gil de Biedma. No són tampoc desdenyables els articles i les notes de diari aplegats a Provocacions i Apunts en net, ni les entrevistes d'Opinions a la carta. L’excel·lència crítica de Ferraté ha afavorit potser que es negligís la seva poesia, com si es tractés d’un crític considerable que hagués publicat alguns versos. Un dels millors lectors que ha donat el país, va exercir de professor una bona part de la seva vida a l'estranger, primer a Santiago de Cuba, després, molts anys, a la Universitat d'Alberta, a Edmonton, al Canadà. Diuen que trobava que el nostre clima intel·lectual era dominat per la covardia i la reticència.

Víctor Obiols, autor d’una tesi que és l’origen del llibre Catàleg general 1952-1981: Elements intertextuals en l’obra de Joan Ferraté (Reus: Institut Municipal d’Acció Cultural, 1997), ha argumentat la seva defensa de l'obra poètica ferratiana millor que no jo: “condemnat a una mena d’ostracisme crític per raons que ara no vénen al cas, està destinat probablement a ocupar un lloc assenyalat en l’àmbit de la literatura catalana de la segona meitat de segle: crític, traductor, poeta, editor de clàssics, la seva obra, personalíssima, és exponent d’un rigor extrem, d’una densitat de pensament considerable i d’un gust i d’un criteri segurs” (pàg. 11). I afegeix, per caracteritzar la seva poesia: “L’obra poètica de Joan Ferraté planteja una gran paradoxa: aconsegueix de distingir-se per la seva singularitat, per la plasmació literària d’una personalitat idiosincràtica, per la seva originalitat al capdavall, i tot això mitjançant una pràctica fonamentalment derivativa, imitativa i plagiària; una obra en la qual l’heroi no és el ‘jo’ líric sinó la pròpia literatura; una obra que fonamentalment reformula mitjançant procediments paròdics una vasta tradició literària, en una revisitació irònica d’allò-que-ja-ha-estat-dit.” (pàg. 16).

A propòsit de les relacions entre la poesia de Gabriel Ferrater i la poesia de Joan Ferraté, copiaré només el poema "4 juny 1970", dedicat a Josep Carner, el poeta admiradíssim de tots dos germans, i el paràgraf final del "Prospecte" a Papers sobre Josep Carner, un text memorable i eloqüent que ens explica el sentit profund de les paraules finals, “Com una pàtria”, del poema “Josep Carner” de Gabriel Ferrater.


4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava
pel camp i que, en tornant de donar un volt,
deia el que havia vist, a tots portant consol.
Josep Carner és mort: tota la saba
del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.


Paràgraf final del "Prospecte" a Papers sobre Josep Carner (pàg. 8-9)

És llegint Carner quan tenia tretze anys que vaig aprendre a entendre la poesia, i d'ençà d'aleshores li he estat fidel i l'he seguit llegint amb una admiració que no sembla que hagi d'arribar mai al seu límit. És en relació amb la seva obra que he jutjat bona part dels autors que en el curs dels anys he tingut la sort de conèixer, i sempre he tornat a la lectura de Carner com qui torna a casa i a la veritat d'un mateix. M'omple d'orgull el seu art, cada vegada que en torno a comprovar l'excel·lència, comparable al de Shakespeare per la seva generositat i al de Góngora per la complexitat del seu funcionament intern, germà del de Machado per la qualitat de la imaginació, però diferent del de tots ells per l'heroisme abnegat que el projecta damunt de l'experiència comuna incorporada en els termes aleatoris d'una llengua que es dóna el cas que és la meva, al mateix temps que és la de Carner. Aquesta diferència és el fonament de la meva fidelitat i la justificació del meu orgull. Només que fossin uns quants més que un grapat a sentir un orgull semblant i potser aquest país començaria a tenir una mica de mèrit.


Alguns enllaços
  • Fitxa del llibre Catàleg general 1952-1981 a Quaderns Crema
  • Joan Ferraté al web escriptors.cat
  • “Li He, poemes de cavalls”, traducció de Dolors Folch i Joan Ferraté, Reduccions, núm. 38, 1988, pàg. 29-39
  • “’Poesia’, de Josep Carner, ressenya i vindicació”, Els Marges, 8, 1976, pàg. 15-32, l'article de Joan Ferraté que va situar Carner al centre del cànon literari català
  • Carles Miralles, “Joan Ferraté (1924-2003)”, nota necrològica publicada a Estudis Romànics, 27, 2004, pàg. 585-596, un text intel·ligent concentrat en la seva obra crítica, traductora i poètica
  • “Les lectures de Joan Ferraté”, Núria Perpinyà, Els Marges 47, 1992, pàg. 90-107, amb molta informació de primera mà per contextualitzar la pràctica crítica de Joan Ferraté. Perpinyà ha explicat que el tractament d'aquest article --imprescindible-- com unes notes, en lletra menuda, al final de la revista, va ser un primer indici del rebuig dels acadèmics catalans davant de Joan Ferraté (curs d'estiu de la Universitat de Girona, esmentat més avall en aquesta llista, minuts 32:47-37:00 de la seva conferència, de gran nivell).
  • "Joan Ferraté, vida i obra", un Ciutat maragda sencer (62:04), el programa de literatura de Catalunya Ràdio, presentat pel solvent David Guzman, del 27 de gener de 2018, amb Jordi Cornudella, Núria Perpinyà, Maria Bohigas i Jordi Puntí.
  • Esperem amb candeletes la publicació dels diaris de Joan Ferraté, arran de la publicació de l'article "El desig de Joan Ferraté", de Marti Sales (La Vanguardia, 24 d'octubre de 2015: versió en castellà; text en català, que exigeix donar-se d'alta a LV) --es van publicar l'any 2018, amb el títol Del desig: Andreu Jaume en va fer una ressenya notable, amb referències també a Gabriel Ferrater i a l'edició crítica de Les dones i els dies.
  • Al juliol de 2018 la Universitat de Girona va organitzar el curs d'estiu El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica, del qual hi ha els vídeos --amb aportacions imprescindibles--, coioncidint amb la cessió  a la seva biblioteca i la catalogació del seu fons bibliogràfic particular, que conservava una de les seves filles.
  • Fons especial Joan Ferraté a la Biblioteca de la Universitat de Girona
  • Al juny de 2019 va aparèixer el número 5 de la revista Veus baixes, monogràfic dedicat a Joan Ferraté, que incloïa alguns textos inèdits, articles dels ponents del curs de l'estiu anterior a la Universitat de Girona (aquests articles no són les transcripcions de les ponències) i alguns altres d'inèdits.
  • Enric Sullà ha evocat el Joan Ferraté professor universitari en conversa amb Borja Bagunyà i Marina Porras, al programa de ràdio de l'escriptora, Les coses fonamentals, del 23 d'octubre de 2019, amb el títol "Els germans Ferraté(r) i la crítica cultural" (69:00). El programa s'ocupa, en una primera part, sobretot de Gabriel Ferrater, i a la segona, de Joan Ferraté.
  • El professor George Lang ha escrit una evocació de l'inici de la literatura comparada al Canadà, amb una referència a les classes de Joan Ferraté a Edmonton, a la Universitat d'Alberta, i amb títol pres d'una carta del Joan al seu germà Gabriel: "Edmonson is fun after all". Es pot llegir al seu blog Before I forget.
Joan Ferraté i Daniel J. Szsotakiwisky (1970)

--
Apunt revisat el 12 de gener de 2021

dissabte, 8 de gener de 2011

Valverde1982

¬¬¬¬¬

Valverde, José María. "Ferrater: l'experiència de traduir-lo" (article traduït per L. Soldevila). Faig, 16 (març de 1982), pàg. 18-19

Breu, bonic, elogiós article, agut i dens, escrit al cap de 10 anys de la mort de Gabriel Ferrater en record d'una amistat intensa. Valverde hi explica la seva experiència de traductor en Las mujeres y los días; li van tocar els poemes més hermètics, diu, en la distribució de feina que van fer amb Pere Gimferrer i José Agustín Goytisolo. Esmenta el poema que Ferrater li va dedicar, "Per José María Valverde", amb l'observació que el tema és a la data, data que sols Valverde podia interpretar, com a exemple del caràcter hermètic d'alguns poemes del seu amic.

El decasíl·lab predominant a Les dones i els dies prové del ritme d'Ausiàs March i, sobretot, del vers blanc de Shakespeare, de qui Valverde afirma que Ferrater es va tornar el més gran coneixedor a tot l'Estat --s'intueix que en poc temps, després d'haver-ne parlat amb Valverde. Així va obtenir una forma poètica que tenia la flexibilitat conversacional de la prosa. Encomiàsticament, i per la seva afinitat amb Robert Graves, Valverde va afirmar que Ferrater era un poeta anglès que escrivia en català.

Clou l'article considerant exemplar l'art de Ferrater: "l'art de ser un poeta menor, deliberadament ajustat a unes fronteres en l'expressió, que realçaven d'aquesta manera la vàlua del que es contenia en el seu territori" (pàg. 19).


--
Apunt revisat el 14 d'agost de 2020

dijous, 6 de gener de 2011

El text dels poemes

¬¬¬¬¬

He preparat aquest apunt pensant en qui hagi vingut a parar al blog sense conèixer Gabriel Ferrater, o sense tenir la seva poesia a mà. Conté enllaços a tots els poemes inclosos a Les dones i els dies, copiats i a vegades comentats per tota mena de lectors en les seves pàgines sobre literatura i els seus blogs i  webs personals. Miro de satisfer, de pas, l'expectativa de qui es pensava que, darrere de la llista sencera de títols dels poemes que apareix a la columna esquerra, hi trobaria els textos. Els títols de l'esquerra només porten a les meves notes sobre cada poema, amb el mateix criteri que més avall aplico a la llista de llibres de Ferrater i a la bibliografia.

En aquest apunt, quan no he trobat el poema enlloc de la xarxa, o quan apareixia en un document llarg i difícil de destriar, he enllaçat amb la pàgina corresponent a l'edició de 1968 de Les dones i els dies que reprodueix el Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. He aplicat el mateix criteri en els poemes més llargs, que només havia trobat com a fragments: "In memoriam" i "Poema inacabat" amb la seva "Tornada".



Per llegir la poesia de Ferrater, de totes maneres el millor que un pot fer ara mateix és comprar l'edició que en va publicar Jordi Cornudella a Edicions 62 a començament de l'estiu de 2010. És una edició barata i pulquèrrima, neta dels possibles errors de còpia dels poemes a la xarxa i respectuosa amb la composició tipogràfica original i el deliberat acarament del poema de la pàgina esquerra amb el de la pàgina dreta. Té les mateixes virtuts, augmentades amb tot d'al·licients extraordinaris, l'edició crítica del mateix Jordi Cornudella, publicada el 2018 també a Edicions 62.






Textos de Les dones i els dies
  • Versos de la Jill Jarrell, al blog del documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste
  • In memoriam
  • Faula primera
  • Faula segona
  • Els jocs, al blog Rodapoemes, d'Alexandre Planas
  • Floral, al blog Menjar blanc v. 2, de Marc Vicens
  • Punta de dia, al blog Travesso carrers sense mirar res, de Carles de Santa Eugènia de Berga
  • El mutilat, al blog d'Alicia Molina
  • Com Faust, al blog Menjar blanc v. 2, de Marc Vicens
  • Veus baixes, al blog Gòtic - Flamíger, de Carles Alòs
  • Primavera, al llibre de Jordi Julià A través dels versos (Google Books)
  • La platja, al blog Anoarra
  • Moeurs exotiques
  • Sobre la catarsi, al blog col·lectiu I wish you were here, Ferrater
  • A través dels temperaments, al blog Una cosa molt gran en una de molt petita, d'Helena Bonals
  • Literatura, al web de Massimo Rizzante, amb traducció italiana
  • A l’inrevés, al blog Desescrits de psicoanàlisi lacaniana, de Miquel Bassols
  • Diumenge, al blog Aquells poetes, d'Artur Àlvarez i Boix
  • Amistat del braç, en un blog titulat Llengua catalana i literatura
  • La confidència. al blog Lletres ebrenques, d'Emigdi Subirats i Sebastià
  • A mig matí, al blog La matinada clara, de Maria Cabrera
  • Paisatge amb figures, al blog Menjar blanc v. 2, de Marc Vicens
  • Mecànica terrestre, dins el web El poder de la palabra
  • Octubre, al tumbrl Capdou
  • El secret, dins el mateix apunt sobre el poema
  • Lliçó d’història, al web Amiarma.eus, amb traducció basca
  • Temps enrere, al blog Un passeig pels somnis, d'Aitana
  • Petita guerra, dins el mateix apunt sobre el poema
  • Mala memòria, al blog Otra iglesia es imposible, de Jorge Aulicino, amb traducció castellana
  • Fi del món, al blog Declina, de Marina Estruch
  • La mala missió, al web Susa Literatura, amb traducció basca
  • Un pas insegur, al blog Vol de milana, de Paula
  • Posseït, al blog Les beceroles successives, de Ramon Boixeda
  • Maria, al blog Menjar blanc v. 2, de Marc Vicens
  • By Natural Piety 
  • Exeunt Personae, al web Mag Poesia
  • Cambra de la tardor, al blog De casa al club, del club de lectura de la biblioteca Joan Triadú de Vic
  • Tres llimones, al web Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català
  • Si puc, al web Quadern de mots
  • Hora baixa, al blog Extrarradiografías, de Jordi Bernal
  • No una casa, al blog Eportafil Carlos Resina 4tD
  • Però non mi destar, al llibre L'art imaginatiu: Les idees estètiques de Gabriel Ferrater, de Jordi Julià
  • Atra Mater, en un article de Narcís Comadira a la revista Veus baixes
  • La cara, al blog personal de Tuli Márquez
  • Per no dir res, al blog El so dels silencis, de Gemma
  • Dues amigues, al blog Menjar blanc
  • Helena, al blog Metrònom Ferrater, d'Enric Juste
  • Matèries, al blog Menjar blanc v. 2, de Marc Vicens
  • Naixença, al web Susa literatura, amb traducció basca
  • El ponent excessiu, al blog Ma pitom!, de Miraculosa Miró
  • Tam gratumst mihi, en un article sobre Gabriel Ferrater de Sílvia Claramunt a Tot Sant Cugat
  • El distret, al blog CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!, de Josep Rof
  • Sacra rappresentazione
  • Caragol, al blog Tinta xinesa, de Biel Barnils
  • La ciutat, al blog Enfilant finestres, d'Empar i Ferran
  • Tro vos mi siatz renduda, al blog Eumolp
  • Josep Carner, al blog Els orfes del senyor Boix
  • La vida furtiva, a Eix Diari, dins un article titulat "Ateneu poètic, 8: Gabriel Ferrater"
  • Tant no turmenta. al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Economies rivals. al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Cançó de bressol. al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • El lleopard, a El bloc d'en Pere: El fil dels dies
  • Els polls, a l'exemplar de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • Societas Pandari. al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Els miralls, al blog Send me your mirrors, de Gemma P.
  • L’oncle, a l'original de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • Els innocents. al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Le grand soir. al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Guineu, al blog Illa en blanc, de Bartomeu Ribes
  • Poema inacabat (amb la seva Tornada)
  • Boira. al blog La panxa del bou, de Júlia Costa
  • Bosc, al web de Feliu Gasull
  • Corda, al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Dits, al blog GloBos.blog: Més de 1.000 poemes, de Glòria Bosch i Morera
  • Esparver, al web Poeteca
  • Engany, al blog Antologics, de Laia Balcells
  • Fe, al blog Peces de trencaclosques
  • Fill, al blog del documental Metrònom Ferrater
  • Idolets, al blog Siento pasar el tiempo, de Pedro Casas, amb traducció castellana
  • Ídols, al blog Obstinacions, d'Antoni Casals i Pascual
  • Joc, a GloBos.blog, de Glòria Bosch
  • Kensington, a Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN Català
  • Kore, al blog El orden reina en Berlín
  • Lorelei, al web Viasona
  • Metrònom, al web Mallorcaweb
  • Mudances, a GloBos.blog, de Glòria Bosch
  • Neu, al blog A de Frederica
  • Noies, a Google Books, un fragment del llibre de Jordi Julià Al marge dels versos
  • Oci, al blog Anoarra, de Francesc Puigcarbó
  • Perdó, al web Viasona, com a lletra d'una cançó de Joan Artigas
  • Plorar, al web Relats en català, amb un comentari del poema
  • Riure, al blog Antologics, de Laia Balcells
  • Sabers, al mecanoscrit original de Teoria dels cossos, disponible a la Càtedra Màrius Torres
  • Signe, a l'exemplar de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • Solstici, a l'exemplar de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • També, a l'original de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • Úter, al web enespiral.net
  • Xifra, al blog Globos.blog, de Glòria Bosch
  • Cançó idiota, al web Poeteca.cat
  • Tempestiva viro, al web Endecrrock.cat
  • De lluny, al blog De Troia a Itaca, amb comentari
  • Maîtresse de poète, a l'original de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • Les mosques d’octubre, al blog Si dissabte plou...
  • Les generacions, a l'original de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • La lliçó, al blog Les misèries d'en Flea
  • El lector, al web d'Emma Vilarasau
  • Aniversari, al blog Ucronies, de Joan Casalpeu
  • Cançó del gosar poder, al web Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català
  • Per José María Valverde, al blog Torredembarra sur mer, de Josep Bargalló, amb comentari
  • Els aristòcrates, en un article, "El fàstic", de Marina Porras, a Diacritic.cat
  • Babel, al principi de l'article d'Arnau Barios sobre aquest poema, a la revista Veus baixes
  • S-Bahn, al blog Poemes al pati, d'Igor
  • Mädchen, a l'original de Les dones i els dies reproduït a la Càtedra Màrius Torres
  • Teseu, al blog Miralls discrets, de Macià Florit
  • Any, al web de la revista digital Catorze.cat
  • Cadaqués, al blog Des de l'àtic
  • Midsommarnatt, al web Endrets: Geografia literària dels Països Catalans
  • Prop dels dinou, al blog La república poètica d'Ernest Farrés
  • [Poètica], inclosa a Da nuces pueris, del qual la Càtedra Màrius Torres reprodueix un exemplars amb anotacions autògrafes
Apunt revisat el 5 de maig de 2021

dissabte, 1 de gener de 2011

Muñoz1999

¬¬¬¬¬

Muñoz Pujol, Josep Maria. La gran tancada. Barcelona: Columna, 1999, 346 pàg.

Fluixa evocació de la tancada de 287 intel·lectuals a Montserrat, del 12 al 14 de desembre de 1970, en protesta pel procés de Burgos. Una vegada apareix Gabriel Ferrater en el relat, al cap d'una cinquantena de pàgines, les observacions i els comentaris del narrador sobre Gab, com l'anomena, s'hi converteixen en un dels fils conductors de la pseudohistòria o pseudonovel·la, fins al final del llibre --si el llibre contingués un índex de noms, resultaria que Ferrater, a partir de la pàgina 58, apareix esmentat gairebé a la meitat de les pàgines. És ben bé un precedent de F., de Justo Navarro.

És lamentable que Muñoz no doni per gaire més que per la xafarderia. Descriu un Ferrater molt alcoholitzat, envellit, farfallós, fins i tot una mica sord, alterat per la impossibilitat de beure durant la tancada, i malfiat que els manipulessin. Tanmateix, el seu llibre conté algunes observacions a consignar:
  • la citació d'unes cartes in extenso a Isabel Rocha (pàg. 61-62)
  • una interpretació de l'afer de la detenció de Ferrater per l'article que Manuel Sacristán va publicar amb el pseudònim Víctor Ferrater (pàg. 78-81)
  • la referència a Elma Marcusi, una deixebla de Brian Tate, que havia estat amant de Ferrater mig any, a Nottingham i Londres, el 1962
  • l'angoixa per la seva feina mal retribuïda
  • l'aspecte juvenil dels texans i les vambes, indumentària més barata que l'americana i la corbata
  • l'animadversió per Espriu, el poeta de la mort, i també per Maria Aurèlia Capmany, i l'amistat amb Blai Bonet
  • unes quantes frases estrafetes que podríem atribuir a Ferrater
--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites