dissabte, 1 de gener del 2011

Muñoz1999

¬¬¬¬¬

Muñoz Pujol, Josep Maria. La gran tancada. Barcelona: Columna, 1999, 346 pàg.

Fluixa evocació de la tancada de 287 intel·lectuals a Montserrat, del 12 al 14 de desembre de 1970, en protesta pel procés de Burgos. Una vegada apareix Gabriel Ferrater en el relat, al cap d'una cinquantena de pàgines, les observacions i els comentaris del narrador sobre Gab, com l'anomena, s'hi converteixen en un dels fils conductors de la pseudohistòria o pseudonovel·la, fins al final del llibre --si el llibre contingués un índex de noms, resultaria que Ferrater, a partir de la pàgina 58, apareix esmentat gairebé a la meitat de les pàgines. És ben bé un precedent de F., de Justo Navarro.

És lamentable que Muñoz no doni per gaire més que per la xafarderia. Descriu un Ferrater molt alcoholitzat, envellit, farfallós, fins i tot una mica sord, alterat per la impossibilitat de beure durant la tancada, i malfiat que els manipulessin. Tanmateix, el seu llibre conté algunes observacions a consignar:
  • la citació d'unes cartes in extenso a Isabel Rocha (pàg. 61-62)
  • una interpretació de l'afer de la detenció de Ferrater per l'article que Manuel Sacristán va publicar amb el pseudònim Víctor Ferrater (pàg. 78-81)
  • la referència a Elma Marcusi, una deixebla de Brian Tate, que havia estat amant de Ferrater mig any, a Nottingham i Londres, el 1962
  • l'angoixa per la seva feina mal retribuïda
  • l'aspecte juvenil dels texans i les vambes, indumentària més barata que l'americana i la corbata
  • l'animadversió per Espriu, el poeta de la mort, i també per Maria Aurèlia Capmany, i l'amistat amb Blai Bonet
  • unes quantes frases estrafetes que podríem atribuir a Ferrater
--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites