dilluns, 31 d’octubre del 2022

In memoriam: De l'amor i del temps, concert de Joan Artigas

¬¬¬¬¬

Ahir diumenge a la tarda vaig baixar a Reus, al teatre Bartrina, per assistir al concert de Joan Artigas In memoriam: De l'amor i el temps. El títol De l'amor i del temps ve del disc que Artigas havia presentat com a projecte el 2016 i publicat el 2017, gràcies a un microfinançament per Verkami. Aquell disc contenia deu poemes de Gabriel Ferrater, musicats i cantats per ell mateix, amb l'acompanyament d'una bona part dels músics del concert d'ahir. Artigas va explicar que havia musicat el primer poema de Ferrater als vint anys, quan estudiava a Saragossa: es tractava d'"Úter", que tancava una antologia de poesia catalana en què Ferrater era el darrer poeta, el més contemporani. Ahir, de cançons, en vam poder escoltar setze: ha continuat treballant-hi, i vencent reptes, poemes que se li resistien, com ara "Metrònom". Els poemes de la quarta secció de Les dones i els dies conformen la meitat del repertori. Hi ha incloses dues de les tres "cançons" que va escriure Ferrater.

En directe, al carrer, al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, havia pogut sentir sol Joan Artigas, amb la seva guitarra, en alguns actes ferraterians. Ahir, abans de començar, l'escenari ja feia goig, preparat amb el piano a una banda i la bateria a l'altra, amb quatre posicions centrals per a la resta de músics. Van acompanyar Joan Artigas el pianista Sergi Sirvent (també trompeta), la violinista Núria Balcells, l'instrumentista de vent Pau Domènech (clarinet, clarinet baix, saxo soprano, flauta travessera), el contrabaixista Artur Regada i, a la bateria, el percussionista Martí Hosta. L'actuació va ser del tot solvent, comandada per la guitarra i la veu poderosa (amb sabor de Serrat) de Joan Artigas, un músic feliç i entusiasta. El públic va aplaudir amb ganes, hi va haver un bis.

Aquestes són les cançons que van interpretar, totes de poemes de Gabriel Ferrater llevat de "Tots hi serem al port amb la desconeguda", el poema que J.V. Foix va escriure en memòria del seu amic:

  • Riure
  • Boira
  • Amistat del braç
  • Metrònom
  • Perdó
  • Per no dir res
  • A l'inrevés
  • La ciutat
  • Esparver
  • Úter
  • El mutilat
  • També
  • Cambra de la tardor
  • Tots hi serem al port amb la desconeguda (Foix)
  • Cançó del gosar poder
  • Cançó idiota
  • Cançó del gosar poder (bis)
Té mèrit musicar Gabriel Ferrater. Qui tingui l'ocasió de veure Joan Artigas ben acompanyat d'aquests músics amics, que no la deixi escapar!

-- 

divendres, 21 d’octubre del 2022

L'art de la pintura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. L'art de la pintura: Notes d'estètica i de crítica. Batalla, Josep; Carbonell, Jordi À, i de la Cruz Vergari, Elena, ed. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2021, "Enraonaments: literatura d'idees", 7, 434 pàg.

Quan farem balanç de l'Any Ferrater, tan ric d'iniciatives i incitacions de tota mena, tinc pocs dubtes que considerarem L'art de la pintura una de les sorpreses més gratificants i inesperades. Malgrat la data d'impremta, el llibre va ser publicat per Obrador Edèndum el 2022. És un llibre bonic, fa goig. Està il·lustrat amb prop d'un centenar d'imatges, reproduccions d'alta qualitat. La tria és brillant, ben sospesada i amb intenció: podem tornar a llegir els textos d'art de Ferrater tenint a l'abast, impreses amb dimensions generoses, algunes de les obres de què s'ocupa. L'interès doncs augmenta, i també el plaer. També és un al·licient veure les provatures pictòriques de Ferrater (cinc quadres) i el retrat que li va fer el seu amic Josep Maria de Martín, que avui figura a la Galeria de Reusencs Il·lustres de l'Ajuntament.

El conjunt s'ordena en tres blocs: 

  • "Notes d'estètica", pàg. 17-97, 13 textos
  • "Darrers corrents pictòrics europeus", pàg. 99-258, 12 textos
  • "Pintura catalana dels segles xix-xx", pàg. 259-415, 16 textos --dels quals la revista Stroligut ha publicat els capítols de Rusiñol i Casas, que són proporcionen un bon exemple de l'interès del conjunt
  • també inclou, com cal, un índex de noms, i els crèdits dels textos i de les imatges; encapçala el llibre una "Nota allargassada dels editors", pàg. 11-16

Vaig llegir el llibre seguit, en uns pocs dies, amb tirades de lectura d'almenys una hora. L'ordenació proposada pels editors em sembla intel·ligent. Té el valor de mostrar la consistència i complexitat de la passió de Ferrater per la pintura. L'art de la pintura es basa en un treball d'edició decidit: així, el capítol sobre Maria Girona consisteix en [1] un article de la revista Laye que era pròpiament una ressenya de dues exposicions, de Maria Girona i Jaume Mercadé (el capítol dona la ressenya de l'exposició de Girona i omet la de Mercadé) i en [2] un fullet, quatre anys posterior, de la sala Parés sobre la mateixa Maria Girona. Guanyem de pas un capítol propi sobre Jaume Mercadé, a la tercera secció, la que es titula "Pintura catalana dels segles xix-xx" i s'ordena alfabèticament pels cognoms dels pintors. És un encert també incloure, entre les "Notes d'estètica", un capítol de la novel·la Un cuerpo, o dos, escrita amb Josep Maria de Martín. Els editors no han titulat sempre els textos tal com apareixien a LayeSobre pintura, sinó que han optat per títols més descriptius. 

En general, la feina dels editors ens ajuda a apreciar millor la qualitat de les aportacions de Ferrater. Ara: segurament hi guanyaríem si algunes decisions estiguessin més ben documentades. Hauria convingut justificar per què L'art de la pintura omet la ressenya prou extensa d'una exposició de J. A. Roda (Sobre pintura, pàg. 31-35), que conté per exemple una perla provinent de Laclos, sobre el plaer sexual comparat amb el do de la franquesa sensual de l'artista. Hauria valgut la pena apuntar en els crèdits que els textos redactats per Ferrater sobre Rafael Zabaleta o Benjamín Palencia per a un possible llibre sobre pintura hispànica contemporània coincidien amb dos articles de la revista Laye de l'any 1952, i exposar com s'ha aprofitat exactament el text titulat "Los impresionistas españoles" de Sobre pintura, pàg. 175-224, ara repartit en diferents apartats --no he estat capaç de localitzar-ne la nota preliminar, pàg. 175-9. 

Gabriel Ferrater va escriure la majoria dels textos del llibre entre el 1951 i el 1957. S'hi percep clarament, fins i tot quan el text ha estat traduït, que aquella prosa de joventut, als anys cinquanta, tenia encara clixés, era amanerada, reflex d'un estil d'època. Era una prosa per depurar, d'una qualitat inferior als seus escrits de la dècada dels seixanta, començant per la cèlebre nota amb què va tancar Da nuces pueris. El contingut dels textos sobre pintors també és desigual: en alguns casos s'havien publicat bones monografies, que l'ajuden a elevar la seva gran capacitat analítica (capítol sobre Picasso, o els inacabats sobre Gris i Miró), o segurament va tenir ocasió de veure moltes obres del pintor (Sunyer, Josep Maria de Martín). En altres casos, Ferrater ha d'escriure a partir d'uns fonaments acadèmics més febles i incerts, amb una documentació bàsica més aviat precària, o sense tenir tants quadres a l'abast. Ara: no hi ha cap text del llibre que no desprengui alguna espurna d'intuïció brillant, de visió personal molt deliberada. Hauríem d'esperar que el llibre tingui ara una distribució eficient a les llibreries del país.

***

Damià Amorós, president d'Obrador Edèndum, va presentar, el 13 d'octubre, el llibre al Museu Deu del Vendrell en diàleg amb Núria Payan, la directora del Museu. Amorós va explicar que l'editorial ha fet una inversió notable per adquirir els drets de reproducció de 20 imatges del MOMA i 25 del MNAC, entre altres. Onze dels artistes de què parla Gabriel Ferrater són al fons del Museu Deu. El pintor Joan Descals, que ja havia organitzat l'homenatge del Vendrell a Ferrater del mes de maig, va intervenir en el diàleg amb entusiame i criteri. -- La seva activitat de reflexió estètica i de crítica pictòrica incideix en la seva obra posterior. Hi ha poemes de Gabriel Ferrater que tenen darrere una imaginació pictòrica intensa, com ara "Paisatge amb figures", o "Tres llimones".


Escrites les línies anteriors, he vist la presentació que Elena de la Cruz Vergari i Vicenç Terol van fer al Centre de Lectura de Reus, al mes de juny de 2022, que va ser la primera del llibre. De la Cruz planteja L'art de la pintura com una nova edició dels textos de Gabriel Ferrater que supera les mancances de Sobre pintura, llibre editat per Joan Ferraté. Recalca la inclusió d'imatges i l'ordenació temàtica dels textos, a més de la traducció al català. Terol ens indica que el pintor més citat per Ferrater és Cézanne; després Picasso, Matisse, Nonell, Gauguin (sense comptar-hi els cops que esmenta Picasso i Nonell en els seus capítols). Constata que hi ha molta filosofia darrere d'aquests escrits. Es fixa en cinc dels textos de Ferrater i comenta els quadres que s'hi esmenten. El considera un racionalista, un defensor de l'art desvinculat de sentimentalisme.

***

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms d'una bona part dels llibres de Ferrater, entre els quals inclouré L'art de la pintura.

--
Apunt revisat el 29 de febrer de 2024

 

dijous, 13 d’octubre del 2022

Murgades2022

¬¬¬¬¬

Murgades, Josep. "Gabriel Ferrater com a traductor", conferència al Centre de Lectura de Reus, 30 de setembre de 2022

David Figueres, com a president de l'Associació Gosar Poder, l'associació ferrateriana de Reus, obre l'acte recordant la importància de la traducció per a Gabriel Ferrater, ja que va ser la seva professió principal. La conferència, programada el 30 de setembre, coincideix amb el Dia Internacional de la Traducció.

Josep Murgades comença remarcant l'estranyesa del tema de la conferència: Gabriel Ferrater com a traductor. Entra en matèria de manera espaterrant. Que algú s'imagina una conferència, un estudi o un article sobre Foix com a pastisser, Espriu com a administrador d'una companyia d'assegurances, Vinyoli com a redactor literari a Labor? Gabriel Ferrater es guanyava les garrofes traduint: era una feina, i prosaica i esclava. Era un bastaix, un "matxaca" de la indústria de la cultura. Les traduccions es pagaven malament, es continuen pagant malament. Traduïa frenèticament, vivia sempre de manera precària. Va traduir sobretot al castellà, perquè era la seva feina: era un jormaler a preu fet. A les editorials, Planeta per exemple, els importava més la celeritat que la qualitat. No sabem quantes traduccions devia arribar a fer. A vegades el traductor no constava al llibre ni a la fitxa ISBN. Era un ofici de servitud, menystingut. 

La biografia de Jordi Amat i l'interessantíssim Papers, cartes, paraules documenten la situació de Ferrater com a traductor. Murgades considera que hi ha un article canònic, "Gabriel Ferrater, traductor", de Dolors Udina, per explicar l'activitat traductora de Ferrater, per més que es va ocupar de moltes altres qüestions al llarg de la seva vida --David Figueres apuntarà, acabada la conferència, que hi ha un altre article imprescindible, i homònim, de Joan Manuel Pérez i Pinya, que completa la bibliografia, publicat a Visat: La revista digital de literatura i traducció del PEN català, núm 33, el número de la primavera d'enguany; jo mateix havia localitzat algunes traduccions més que no apareixien a l'article d'Udina, a partir dels catàlegs de les llibreries de vell.

Ferrater afirmava que escrivia en català perquè era l'única llengua en què sabia fer faltes, una idea plenament formalista, observa Murgades. La literatura consisteix a forçar la llengua --em ve a la memòria la frase "Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge", de la nota que tancava Da nuces pueris. Quan José María Valverde li proposa de traduir Rilke, li respon que el que l'amoïna és el seu domini insuficient del castellà, ja que les seves traduccions fins aleshores eren de mercenari i sense llengua de qualitat --vegeu la carta de Ferrater, de l'any 1956, dins les pàgines 62-63 del llibre editat per Jordi Amat Fons José María Valverde (1942-1996: Fragments d'una biografia intel·lectual (Barcelona-Catarroja: Afers - Centre d'Estudis Històrics Internacionals, col·lecció "Els Papers del Pavelló de la República", 7. 2010, 149 pàg.). Murgades recorda altres casos en què Ferrater reconeix que no tenia un domini del castellà com el del català. Les llengües de què traduïa, les coneixia com a lector, les llegia de manera fluida. El seu coneixement de les llengües era més aviat passiu: també li costava l'anglès oral. Ara: dels 105 informes de lectura que Assumpta Terés va localitzar a la Rowohlt Verlag, l'editorial d'Hamburg on Ferrater va treballar uns quants mesos cap a començament dels seixanta, 95 són en anglès, 10 en alemany. 

Era solvent Gabriel Ferrater quan traduïa? Caldria fer un estudi escolar de traductologia per determinar-ho, però hem de recordar sempre que, en les traduccions, era un jornaler a preu fet. Murgades es fixa, però, en la traducció de Ferrater d'El procés de Franz Kafka. Ell mateix va traduir, el 1982, totes les narracions de Kafka, en dos volums, a Quaderns Crema (fora de La transformació o La metamorfosi, ja traduïda per Jordi Llovet), i al cap dels anys, es va adonar que dues de les narracions ja havien estat traduïdes per Ferrater, perquè l'una formava part del corpus d'El procés i l'altra apareixia al seu pròleg). Les va comparar: "Pondero, no cal dir, i com!, la pertinència de la traducció de Ferrater", tot i que Murgades no es desdiu de les seves tries. Recorda que Ferran Toutain va gosar criticar la primera frase d'El procés en la traducció de Gabriel Ferrater, i va proposar una alternativa que li semblava millor. Projecta l'original i tres traduccions:

  • "Jemand mußte Josef K. verleumdet haben, denn ohne daß er etwas Böses getan hätte, wurde er eines Morgens verhaftet."
  • Gabriel Ferrater: "Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet mai res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo."
  • Ferran Toutain: "Algú devia haver difós falsedats contra Josef K., per tal com / atès que no havent fet cap malifeta, l'anaren a arrestar un bell matí."
  • Josep Murgades: "Algú devia haver calumniat Josef K. ja que sense haver fet res de dolent van arrestar-lo un dia de matí."
Murgades conclou que Ferran Toutain no en sabia, d'alemany.

Acabada la conferència, vaig aprofitar per veure l'exposició Gabriel Ferrater, llegir tota la vida, exhibida al vestíbul del Centre de Lectura.

-- 

dissabte, 8 d’octubre del 2022

Gabriel Ferrater, llegir tota la vida

¬¬¬¬¬

Divendres de la setmana passada vaig baixar a Reus per poder escoltar la conferència de Josep Murgades sobre Gabriel Ferrater com a traductor, al Centre de Lectura. Al vestíbul, hi havia l'exposició Gabriel Ferrater, llegir tota la vida, produïda amb motiu del centenari per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. El web de l'Any Ferrater informa que l'exposició ha estat ideada per Jordi Cornudella i dissenyada per Jordi Romero --el fill d'Albert Romero, un dels amics de colla del Ferrater adolescent. És sòbria, intel·ligent, amb textos impecables, mesurats, amb una tria de citacions admirable: és un bon instrument de divulgació. Consisteix en set plafons: 

  • títol
  • 1922-1972
  • Llegir l'àlgebra
  • Llegir la pintura
  • L'ofici de llegir
  • Llegir versos, escriure'n
  • Llegir la llengua

Diria que ara mateix l'exposició circula per diverses poblacions alhora. Recomano a la lectora, al lector, d'aquest breu apunt que, si la té a l'abast, no deixi de visitar-la. Potser hi trobarà alguna espurna impensada del brillantíssim Gabriel Ferrater. A mi em va agradar veure la imatge dels seus carnets de biblioteca i em vaig apuntar que hauré de llegir la ressenya que Pere Gimferrer va escriure de Teoria dels cossos (Cuadernos Hispanoamericanos, març de 1967).



--


 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites