Murgades2022

¬¬¬¬¬

Murgades, Josep. "Gabriel Ferrater com a traductor", conferència al Centre de Lectura de Reus, 30 de setembre de 2022

David Figueres, com a president de l'Associació Gosar Poder, l'associació ferrateriana de Reus, obre l'acte recordant la importància de la traducció per a Gabriel Ferrater, ja que va ser la seva professió principal. La conferència, programada el 30 de setembre, coincideix amb el Dia Internacional de la Traducció.

Josep Murgades comença remarcant l'estranyesa del tema de la conferència: Gabriel Ferrater com a traductor. Entra en matèria de manera espaterrant. Que algú s'imagina una conferència, un estudi o un article sobre Foix com a pastisser, Espriu com a administrador d'una companyia d'assegurances, Vinyoli com a redactor literari a Labor? Gabriel Ferrater es guanyava les garrofes traduint: era una feina, i prosaica i esclava. Era un bastaix, un "matxaca" de la indústria de la cultura. Les traduccions es pagaven malament, es continuen pagant malament. Traduïa frenèticament, vivia sempre de manera precària. Va traduir sobretot al castellà, perquè era la seva feina: era un jormaler a preu fet. A les editorials, Planeta per exemple, els importava més la celeritat que la qualitat. No sabem quantes traduccions devia arribar a fer. A vegades el traductor no constava al llibre ni a la fitxa ISBN. Era un ofici de servitud, menystingut. 

La biografia de Jordi Amat i l'interessantíssim Papers, cartes, paraules documenten la situació de Ferrater com a traductor. Murgades considera que hi ha un article canònic, "Gabriel Ferrater, traductor", de Dolors Udina, per explicar l'activitat traductora de Ferrater, per més que es va ocupar de moltes altres qüestions al llarg de la seva vida --David Figueres apuntarà, acabada la conferència, que hi ha un altre article imprescindible, i homònim, de Joan Manuel Pérez i Pinya, que completa la bibliografia, publicat a Visat: La revista digital de literatura i traducció del PEN català, núm 33, el número de la primavera d'enguany; jo mateix havia localitzat algunes traduccions més que no apareixien a l'article d'Udina, a partir dels catàlegs de les llibreries de vell.

Ferrater afirmava que escrivia en català perquè era l'única llengua en què sabia fer faltes, una idea plenament formalista, observa Murgades. La literatura consisteix a forçar la llengua --em ve a la memòria la frase "Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge", de la nota que tancava Da nuces pueris. Quan José María Valverde li proposa de traduir Rilke, li respon que el que l'amoïna és el seu domini insuficient del castellà, ja que les seves traduccions fins aleshores eren de mercenari i sense llengua de qualitat --vegeu la carta de Ferrater, de l'any 1956, dins les pàgines 62-63 del llibre editat per Jordi Amat Fons José María Valverde (1942-1996: Fragments d'una biografia intel·lectual (Barcelona-Catarroja: Afers - Centre d'Estudis Històrics Internacionals, col·lecció "Els Papers del Pavelló de la República", 7. 2010, 149 pàg.). Murgades recorda altres casos en què Ferrater reconeix que no tenia un domini del castellà com el del català. Les llengües de què traduïa, les coneixia com a lector, les llegia de manera fluida. El seu coneixement de les llengües era més aviat passiu: també li costava l'anglès oral. Ara: dels 105 informes de lectura que Assumpta Terés va localitzar a la Rowohlt Verlag, l'editorial d'Hamburg on Ferrater va treballar uns quants mesos cap a començament dels seixanta, 95 són en anglès, 10 en alemany. 

Era solvent Gabriel Ferrater quan traduïa? Caldria fer un estudi escolar de traductologia per determinar-ho, però hem de recordar sempre que, en les traduccions, era un jornaler a preu fet. Murgades es fixa, però, en la traducció de Ferrater d'El procés de Franz Kafka. Ell mateix va traduir, el 1982, totes les narracions de Kafka, en dos volums, a Quaderns Crema (fora de La transformació o La metamorfosi, ja traduïda per Jordi Llovet), i al cap dels anys, es va adonar que dues de les narracions ja havien estat traduïdes per Ferrater, perquè l'una formava part del corpus d'El procés i l'altra apareixia al seu pròleg). Les va comparar: "Pondero, no cal dir, i com!, la pertinència de la traducció de Ferrater", tot i que Murgades no es desdiu de les seves tries. Recorda que Ferran Toutain va gosar criticar la primera frase d'El procés en la traducció de Gabriel Ferrater, i va proposar una alternativa que li semblava millor. Projecta l'original i tres traduccions:

• "Jemand mußte Josef K. verleumdet haben, denn ohne daß er etwas Böses getan hätte, wurde er eines Morgens verhaftet."
• Gabriel Ferrater: "Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet mai res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo."
• Ferran Toutain: "Algú devia haver difós falsedats contra Josef K., per tal com / atès que no havent fet cap malifeta, l'anaren a arrestar un bell matí."
• Josep Murgades: "Algú devia haver calumniat Josef K. ja que sense haver fet res de dolent van arrestar-lo un dia de matí."

Murgades conclou que Ferran Toutain no en sabia, d'alemany.

Acabada la conferència, vaig aprofitar per veure l'exposició Gabriel Ferrater, llegir tota la vida, exhibida al vestíbul del Centre de Lectura.

--