divendres, 26 de novembre de 2010

Frases que li atribueixen

¬¬¬¬¬

"Hi ha homes de dues espècies: els que creuen que viuran tres-cents anys i els que sabem que només en viurem setanta, i desenganyem-nos, que, d'aquests, en som molt pocs"
(frase que Ferrater atribueix a J. V. Foix)

De tant en tant, trobo articles, llibres, apunts de blogs, entrevistes, en què una persona cita una frase o idea o fet que atribueix a Gabriel Ferrater, paraules i records que no apareixen enlloc més fora del testimoni d'aquella persona:
  • Lola Badia ha recordat una anècdota de la universitat: "Fa disset o divuit anys, quan jo era una estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona, Gabriel Ferrater, un dels professors de la meva promoció que va morir tràgicament no gaire més tard, un dia que em veia llegir atentament el tercer volum de l’edició de Bohigas (March 1952-1959) em va aturar pel passadís i obrint el meu volum per la p. 77, on hi ha el poema LXVIII, em va dir que si no m’adonava que la segona estrofa era una falsificació. Com que no vaig saber què contestar-li, va agafar el llapis que jo tenia a la mà i va fer una creu sobre el text recomanant-me que no el tornés a llegir mai més." (citada per Jordi Julià: Lola Badia, «Notes per a la interpretació del poema LXVIII, “No·m pren axí com al petit vailet”», Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, p. 236-237).
  • "Ferrater és el poeta, ho recorda més d'un, que es vantava d'escriure versos tan antipoètics, per prosaics, com 'fàbrica de productes farmacèutics' ['Els jocs', vers 39]", diu Ballart2019, pàg. 210.
  • "El nostre germà gran Gabriel Ferrater ens deia, als seus germans petits, que havíem tingut una educació pèssima i que a partir del moment que ens n’adonéssim ens caldrien deu anys per treure’ns-la de sobre. I que, al cap d’aquells deu anys, podríem començar a veure la llibertat i els seus efectes secundaris." (Ramon Barnils, "El franquisme dels antifranquistes". El Món, 24 de juny de 1983).
  • Carles Barral havia escrit, en un article del 1976 de la seva secció "Diario de un intransigente" de la revista Cuadernos para el diálogo, que Ferrater "odiava amb desesperació els dits dels peus, propis i aliens, i els botons" (el cito per un article de Javier Pérez Andújar al diari Ara de 2 de gener de 2021).
  • “On és la meva pobra, trista, bruta i dissortada botifarra?”, esperant el seu plat en un sopar literari, en al·lusió al vers d'Espriu, que va opinar que Ferrater era un terrorista intel·lectual (Eduard Bonet, Gabriel Ferrater i Rober Musil: entre les ciències i les lletres).
  • "Vull ser com un xarnego", frase comentada en un apunt del blog Riell Bulevard, de Lluís Bosch.
  • Rosanna Cantavella explica en un tuit que "Joan Fuster ens contava d'una nit sencera que havien passat ell i Gabriel Ferrater xerrant per Barcelona. Quan ja tot era tancat, van fer cap al drugstore del passeig de Gràcia fins que es va fer de dia.".
  • Per llegir Shakespeare, només calen dues coses: una mica d'experiència de la vida i un diccionari, explica Enric Casasses, atribuint la frase a Ferrater, en resposta a quines qualitats haurien de tenir el lector de poesia i el poeta.
  • L'usuari de twitter @Madaix1 comenta que, quan es trobava l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, "mentre anava dient 'Oh, Maria Aurèlia!', li anava maurant brutalment les mamelles, en públic".
  • Opinant de la revolució cubana i de Castro, que considerava "un polític il·luminat, que són els pitjors perquè acaben sent uns dictadors o uns grans fills de puta" (Josep Maria Castellet, Seductors, il·lustrats i visionaris. Barcelona: Edicions 62, 2009, pàg. 137)
    • Sobre Vargas Llosa, que no volia veure més --arran de l'emprenyada per no haver votat Gombrowicz al Premi Internacional de Literatura de 1965, confirmada més avall pel mateix Vargas Llosa--, va dir: "És un pretensiós amb una ambició que no correspon als seus escassos mèrits literaris: he començat i no he pogut acabar La ciudad y los perros. No tinc per què discutir de literatura amb ell en el mateix jurat d'un premi. No vull tornar a parlar d'aquest tema i menys d'aquest individu." (ibidem, pàg. 137-8)
    • "Recorda el que em vas prometre a Valescure i que li vas dir a Witold [Gombrowicz] que el premi de l'any següent seria per a ell.", li va dir a Valescure, l'any següent, a Ugné Karvelis, agent literària a l'editorial Gallimard (ibidem, pàg. 140)
  • “Llegeix Carner i Foix i fes sonets", li va recomanar a Narcís Comadira.
  • Comadira també en recorda algunes frases al seu extraordinari Marques de foc: Els versos i els dies, una autobiografia com a lector de poesia i poeta: "Gràcies a Valverde vam entrar en contacte amb Gabriel Ferrater, que ens va descobrir Pavese, amb la seva mètrica anapèstica, Auden i, sobretot, Carner. I moltes altres coses de la vida i de la poesia. Que ens va fer veure d'una manera clara que no ens havíem de deixar entabanar pel catalanisme, “aquesta màquina de tortura”, com deia, que insistia que no combreguéssim amb rodes de molí i que calia marxar a l'estranger “per perdre tics de país”. Fins i tot ens va dir, veladament, coses d'aquelles que no volia dir als nens. “Jo ja sóc un home mort”, per exemple." (pàg. 101).
    • A Ferrater la metafísica l'horroritzava: "li agradava repetir: 'sempre que, traduint de l'alemany, em trobo la paraula Geist, jo tradueixo per intel·ligència' (Geist vol dir esperit)." (ibidem, pàg. 225).
    • "Moltes coses importants em va ensenyar, i, sobretot una: l'ús de la llibertat i el respecte per l'obra dels altres. I així un dia, després d'haver llegit el mecanoscrit d'El verd jardí, em va dir que hi havia dos poemes que no li agradaven, eren 'La catedral' i 'Meditació de novembre', i jo li vaig dir que, si li semblava, els podia treure del llibre. I em va contestar que no, que un poeta s'ha de comprometre amb allo que fa i que potser anunciaven algun camí que podia ser interessant. I va afegir que endavant, i encara, com per recolzar-ho: 'que així com en Tal (aquí va dir el nom d'un poeta jove) em sembla que no té res a dir, tu sí que em sembla que tens alguna | cosa a dir'." (pàg. 225-226).
    • "El que m'agradava de Ferrater era que et respectava, s'interessava per tu i pel que feies. I creia que la poesia havia de dir alguna cosa, que no valia la pena de perdre el temps en un joc verbal, per intel·ligent i divertit que fos." (pàg. 226).
  • Comadira ha recordat també que Ferrater es va amagar una setmana deu dies a casa seva --arran de la repressió de la Caputxinada--, al carrer Monterols de Barcelona, casats de feia poc amb la Dolors Oller.
  • Félix de Azúa, al seu llibre Momentos decisivos, esmentat en un apunt d'Ana Rodríguez Fischer a propòsit de la traducció al castellà de Seductors, il·lustrats i visionaris, de Castellet, inclou un fragment amb un personatge anomenat Gabriel Vallverdú, que s'inspira en Gabriel Ferrater, personatge que seu en una terrassa a la plaça Reial quan s'hi acosta una parella de policies: "Uno de los policías, adornado por un bigote mexicano de puntas caídas, se acercó a la mesa, metió los pulgares en el cinturón y se dirigió a Gabriel con un movimiento del mentón. '- Tú. Documentación.' El poeta Gabriel Vallverdú enderezó el cuerpo que había ido resbalando hacia el suelo y del que ya sólo apoyaba en el asiento el extremo de la rabadilla, y miró con expresión perfectamente ingenua al policía. '- ¿Qué entiende usted por documentación, señor agente?'. El segundo policía se colocó junto al compañero y dijo, 'déjamelo a mí'".
  • Félix de Azúa, citat en un apunt de Daniel Morales, del seu blog No me creo que no te creas, ha recordat que Gabriel Ferrater deia que els novel·listes eren poetes que volien guanyar diners.
  • Rob Delvigne ha recordat el Premi Internacional dels Editors, els anys 1962 i 1963, a propòsit de l'autor neerlandès Willem Frederik Hermans, del qual el 1962 es va desestimar la novel·la The Dark Room (traducció del títol a l`anglès): "A Gabriel Ferrater no li va agradar que el personatge principal ho fes amb una noia tan lletja; era 'una novel·la revolucionària sense moral'" (traducció automàtica de Google del neerlandès al català).
  • Jorge Edwards, en un article publicat a El País arran de la mort d'Aleksandr Soljenitsin, va recordar el Premi Internacional dels Editors, l'any 1964, que va tenir lloc a Salzburg: "No sé si los críticos de la reunión de Salzburgo, la gente como Roger Caillois o como Gabriel Ferrater, se equivocaban en sus juicios más bien severos acerca del novelista ruso. Quizá no erraban en las dimensiones narrativas, estéticas, puramente formales, pero creo que no prestaban la debida atención al aspecto más impuro, menos abstracto, menos exclusivamente verbal, que tiene y que siempre ha tenido la novela en comparación con la poesía. Alexandr Solzhenitsin, en efecto, era un novelista del siglo XIX extraviado en lo mejor del siglo XX.".
  • “Un poble que no té policies ni agents del fisc –tots espanyols–, que no té governants, és un poble ocupat”, una frase que havia sentit sovint, és atribuïda a Ferrater per Biel Ferrer.
  • Narcís Garolera, al seu llibre Galeries del record: Memòries d'un filòleg (Barcelona: Edicions de 1984, 2019, pàg. 329), ha narrat una escena a la Universitat Catalana d'Estiu, a l'edició de 1971, enmig d'un encès debat polític provocat per la gent de partit, que procuraven en tot moment escombrar cap a casa i en aquell moment fer plegar a tothom als postulats comunistes: "Gabriel Ferrater es va alçar d'entre els assistents i, amb veu de tro i amb la seva pronúncia anfractuosa, va cridar, en oposició radical a les imposicions ideològiques dels militants del PSUC: 'Non serviam!'".
  • Pere Gimferrer ha recordat Gabriel Ferrater com la persona més generosa que ha conegut de la seva generació, amb la curiositat intel·lectual més variada i productiva, amb l'afegit que l'alcohol no afectava gens el seu discurs.
  • Jorge Herralde explica un encàrrec de traducció a Gabriel Ferrater: "Poco después, en mi visita oficial, como futuro editor, a Carlos Barral a principios de 1968, en el legendario despacho de las oficinas de Seix Barral en la calle Mallorca, me comentó su exceso de contratos, de títulos ‘traspasables”: de Merleau-Ponty (“filósofo mediterráneo”), del sociólogo sueco Gunnar Myrdal, y en especial el problema que le planteaba un libro del ensayista y poeta Hans Magnus Enzensberger, a quien Carlos conocía de los tiempos de los Premios Formentor. El libro en cuestión, editado por Suhrkamp, Einzelheiten (o sea Culture et mise en condition), había querido traducirlo Gabriel Ferrater, también amigo de Enzensberger de la misma época —alfiles deslumbrantes, ambos, del equipo de intelectuales que flanqueaban a los respectivos editores en los debates de los Premios—, quien, después de una copiosa correspondencia durante años, no había entregado ni una cuartilla, y naturalmente la situación estaba bastante envenenada. Para evitar más problemas con el autor, con el traductor y con Suhrkamp, Carlos me propuso que lo publicara yo; acepté de inmediato, entusiasmado.".
  • "Homenatge a Gabriel Ferrater" és el poema amb què Rosa Leveroni va respondre "El ponent excessiu" i la comminació de Ferrater dins del "Poema inacabat" (tots tres poemes, comptant-hi el fragment del "Poema inacabat", apareixen en el blog dedicat al centenari de Rosa Leveroni)
  • Bernat Puigtobella va entrevistar Jordi Llavina, per l'Any Vinyoli (Núvol, 21 de març de 2014). Puigtobella pregunta: "Espriu té paraules d’elogi per Vinyoli. Sempre deia que un poeta capaç d’escriure un poema com aquell que acaba dient ‘pausadament gira el gall’ (“Gall”, del llibre El Callat) era mereixedor de ser considerat entre els grans. Ferrater en canvi, sembla que no li acabava de tenir respecte i això feia patir molt Vinyoli. Amb els anys Ferrater és respectat per la seva estatura intel·lectual i Vinyoli pels seus versos…". Llavina respon: "Jo no tinc tan clar que Ferrater no el respectés. De fet, més aviat em sembla que el tenia en una alta consideració, malgrat que Vinyoli era autodidacte i no tenia la brillantor natural ni la capacitat de seducció (intel·lectual i d’altres menes) del de Reus. Hi ha una anècdota —que a mi em va explicar en Jordi Cornudella— que ens els refereix a tots dos, Ferrater i Vinyoli, una nit d’una lluminosa lucidesa amical. En tornar a casa, van aturar un taxi, i Ferrater, amb aquella manera d’enraonar que tenia, un si és no és entrebancosa, va exigir al taxista que, primer, els dugués a casa de Joan Vinyoli. L’home es va girar poc menys que consternat (consternat, potser, com aquell cargol del poema homònim, “al mig d’un mur eixut”), i pots comptar que devia preguntar: “¿Cómo dice usté?”, a la qual cosa Ferrater va respondre: “Com pot ser que no sàpiga on viu el millor poeta de Catalunya!” ".
  • Adriano Luciani ha recordat que el 1968, quan Octavio Paz va arribar al port de Barcelona, després de la seva renúncia precisament com a ambaixador a l'Índia a causa de la matança de Tlatelolco, el van anar a rebre Carles Barral, Julio Cortàzar, Gabriel Ferrater, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez i Pere Gimferrer. 
  • "Un llibre és la síntesi de molts llibres llegits", deia Maria Mercè Marçal en invocar Gabriel Ferrater i Marta Pessarrodona
  • "El problema de Simone y de Víctor es que los dos están enamorados de Víctor", a propòsit d'un matrimoni amic (Juan Marsé, "El paladar exquisito de la cabra", El País, 13 de novembre de 1994)
  • "La pluja i una noia al meu costat, sota un paraigua foradat", un vers evocat per Juan Marsé, al minut 23 del documental d'Enric Juste Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos
  • Toni Mollà acabava un article a la revista L'espill, número 51, atribuint a Ferrater la frase "Qui domina els mots domina el món.". 
  • "Aquest got és el meu bastó de cec que si me'l bec m'enterboleix, i si no el bec, m'angoixa", referint-se a un got de ginebra (Josep Maria Muñoz Pujol. La gran tancada [la de Montserrat, el 1970]. Barcelona: Columna, 1999, pàg. 67-68), i encara, de les nombroses frases estrafetes per Muñoz, poc fiables en la seva literalitat, n'hi afegeixo dues més: la primera, a propòsit d'Espriu, que no havia pujat a Montserrat per mala salut i que va dir que els escriuria, "Per què ens ha d'escriure el poetastre de la mort, que no menja, ni beu, ni fa l'amor, ni fuma per no cremar ni escurçar un sol minut de la seva insulsa vida?" (pàg. 257), i la segona, en defensa de Josep Maria Castellet davant la maledicència d'alguns: "No sé si pot dir-se'n covard o fonedís, d'un home que pren les mínimes indispensables precaucions perquè no li trenquin la cara" (pàg. 121)
  • "En tàcita advocació dels corrents formalistes, sostenia Gabriel Ferrater que només comença a saber-se una llengua estrangera quan no totes les seves paraules et semblen absolutament poètiques." (article de Josep Murgades al diari El punt - Avui de 28 de desembre de 2011, repetida a la conferència de març de 2012)
  • Considerava, i la frase li sap greu a Josep Murgades, que la literatura catalana de Roís de Corella a Verdaguer era un invent de Joaquim Molas
  • "Jo escric en català perquè és l'única llengua en què sé fer-hi faltes", atès que escriure literatura és infringir les normes de la llengua (conferència de Murgades del 15 de març de 2012)
  • Salvador Oliva recorda que li va recomanar que llegís Cultura i anarquia [1869], de Matthew Arnold (conferència al curs d'estiu de la Universitat de Girona El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica)
  • Al mateix curs d'estiu, en una taula rodona (minut 107:15) amb Jordi Cornudella i Javier Cercas, Salvador Oliva va recordar que li havia dit que "El poder et farà combregar amb rodes de molí. No has de tolerar-ho.". Oliva era estudiant: s'hi refereix a propòsit dels intents que va patir d'adoctrinament nacionalista i cristià.
  • En una entrevista feta per la Institució de les Lletres Catalanes, Dolors Oller ha recordat Gabriel Ferrater a la universitat, examinant-se oralment amb el professor Antoni Badia i Margarit.
  • Francesc Parcerisas va explicar en una taula rodona que Gabriel Ferrater li va recomanar, si volia escriure, que llegís dos poetes: Jaime Gil de Biedma i Vicent Andrés Estellés.
  • "També Cézanne deia que cal matar un home per pintar un quadre” (Marta Pessarrodona, Mercè Rodoreda i el seu temps. Barcelona: Rosa dels Vents, 2005, pàg. 36).
  • "De què va morir el teu pare?", li va preguntar un cop Marta Pessarrodona. "Es va suïcidar, era un ximple" (conferència de Pessarrodona del 6 de maig de 2010).
  • "Al cel i a l'infern hi anem tot sols.", és una frase que deia sovint, recorda Marta Pessarrodona en una taula rodona.
  • "El veritable intel·lectual deixa de fer les coses quan ja les sap fer", màxima que li recorda Marta Pessarrodona en l'entrevista del 1997.
  • En una entrevista amb Pilar Armengol al Diari de Sabadell, publicada l'11 de febrer de 2020, Pessarrodona diu: "Soc especialista en tres novel·listes: Wirginia Wolf, Mercè Rodoreda i Doris Lessing, em sembla molt bé la novel·la. Però jo tinc una mentalitat sintètica. Gabriel Ferrater deia una cosa: “Jo no escric novel·la perquè se’ls ha de fer beure massa whiskys”. I és veritat. A vegades en un poema expliques més que en un sol capítol d’una novel·la."
  • A propòsit d'El quadern daurat, de Doris Lessing, Pessarrodona recorda en un article, "Més enllà de la poesia: un apunt" (Veus baixes, núm. 0, monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater, maig de 2012), l'anècdota següent: "No devia fer ni tres mesos que érem parella (1968) quan va comparèixer amb un exemplar de la novel·la, en préstec de la biblioteca del British Institute de Barcelona. L’havia manllevat per a mi i, segurament, perquè no l’havia trobat en cap llibreria (era habitual que em regalés llibres i estrangers, diguem). Qualsevol que conegui l’obra sap que és voluminosa. Davant del meu agraïment per l’oferta i el meu plany, conseqüència del meu coneixement rudimentari de la llengua anglesa en aquella època, com sempre la seva resposta va ser contundent: «Així n’aprendràs!», va dir. [...] Per altra banda, considerava la Lessing persona una pesada, que sempre demanava signatures per protestar d’una cosa o altra. Sé, per altra banda, que jo no era la primera dona a qui imposava aquella lectura. Això, però, és una història llarga que no vull incloure en aquest apunt d’avui.".
  • Xavier Pla, explica Marina Porras en un tuit, va mostrar en un curs a la Universitat de Girona, al juliol de 2018, una dedicatòria de Da nuces pueris: "A Josep Pla, que ens ha ensenyat a mirar la gent d'aquest país". Vaig al vídeo de la conferència: la dedicactòria de Menja't una cama és "Per a Josep Pla"; la de Teoria dels cossos, "Per a Josep Pla, repetint-li l'homenatge que ja hi ha dins", sempre amb la signatura del poeta.
  • A propòsit dels polítics: "Són unes males bèsties, encara que n'hi ha uns que són pitjors que els altres: Stalin era pitjor que Trotski, i potser per això aquell va guanyar...", citat per Xevi Planas --però aquesta frase prové potser d'alguna entrevista publicada.
  • "Hola, Roseta! No vols pas venir a cardar una miqueta amb mi?, perquè jo tinc molta ressaca i vaig molt calent", li va preguntar un matí, l'any 1964, a una jove Rosa Regàs, que havia començat a treballar a l'editorial Seix Barral (fragment d'entrevista no inclòs al documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste, i reproduït al blog sobre el documental). Regàs, desconcertada, li va respondre "Ës que ara no puc, que tinc molta feina"!
  • Jaime Salinas el va evocar al simposi de 1997: "Ferrater era, ante todo, partidario de la felicidad, de una felicidad cargada de sensualidad. Por ejemplo, achacaba la zafiedad de los castellanos a una ancestral frustración, alegando que en esa llanura árida, desarbolada, las jóvenes parejas nunca habían podido encontrar donde ocultarse para fornicar felizmente.". També va explicar que, en el moment de concebre la col·lecció "El libro de bolillo", el va aconsellar: "not understimate the reader" (Cuando editar era una fiesta, pàg. 192).
  • Matías Serra Bradford explica una maledicència, que el problema de la parella de Carlos Barral i Yvonne Hortet era que tots dos estaven enamorats de Carlos.
  • Joan Solà li va cridar l'atenció un dia perquè fumava al tren dels Ferrocarrils Catalans que comunicava Barcelona amb Sant Cugat, i Ferrater li va assenyalar el rètol, que deia "Se suplica no fumar" ("Joan Solà, in memoriam", del blog sobre el documental Metrònom Ferrater
  • El músic Paco Soler, en la presentació de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, l'11 de gener de 2018, va explicar que era un home desmesurat i excessiu en tot: en intel·ligència, en erudició i en provocació. Quan Soler sortia amb la seva dona, Ferrater sempre li fotia mà. “I jo pensava: ¿per què s’ho permet, això? (...) En fi, jo l’admirava perquè no sé com podia tenir els sants collons de viure així”.
  • Miquel Àngel Sòria recorda una explicació, a la Universitat de Lleida, cap al 1971 o el 1972, sobre l'ambigüitat del llenguatge. "La frase d'aquells pares ja farts: 'Teníamos al niño encima del televisor'. I l'explicació dels possibles significats, fins al més inesperat: 'No en teníem prou amb la televisió, que a més a més teníem el nen'. No ho he oblidat mai. Això, per xocant, és el que he recordat de la seva xerrada."
  • "No existeix un saber crític; la crítica no és una ciència" (Enric Trillas, "Una tarda amb Gabriel Ferrater", Word, 5 pàg.)
  • "Amb una editorial es comença a guanyar diners al cap de quinze anys; per tant, durant una bona temporada el negoci només dóna pèrdues" (idea recordada per l'editor Jaume Vallcorba en una entrevista a El malpensante.com, núm. 86, de maig de 2008). I en un reportatge del 2005 per a El Punt va dir: “Gabriel Ferrater era una meravella de persona. Em va posar el cuc de l’editorial, sobretot la posició moral i intel·lectual de treballar en català amb la normalitat d’un europeu. Carner, Foix, Ors ja s’ho havien plantejat. No era una novetat radical. Però en aquell moment… Que, per cert, de vegades sembla que encara ens duri (…) En el fons hi ha molta més gent interessada en la vida literària que en escriure. He conegut gent amb autèntica passió per la literatura: Gabriel Ferrater, Foix, Roberto Bolaño, Quim Monzó. Autèntica passió per la literatura, l’obsessió per tenir el text més net possible, més bo possible, més brillant possible, que tradueixi amb més precisió el pensament.”. Al mateix reportatge Vallcorba no atribueix la primera frase a Gabriel Ferrater, sinó al seu germà: ”Joan Ferraté m’havia dit: si es treballa en termes de catàleg, és després dels 15 primers anys que es comença a anar una mica bé.”
  • Andreu Rossinyol era "l'únic corrector per qui em deixaria tocar una coma" (esmentat per Jaume Vallcorba en una pàgina sobre la història de Quaderns Crema)
  • "Por haber votado contra Gombrowicz y haber votado por Guimaràes Rosa, yo no puedo dirigirte la palabra un año", li va dir a Vargas Llosa arran de la concessió del Premi Internacional de Literatura de 1965 a Saul Bellow, per un vot de diferència amb Gombrowicz, perjudicat per la decisió del jurat de llengua castellana de votar per Guimàraes Rosa. Ferrater va reprendre l'amistat al cap d'un any amb una carta simpàtica i l'obsequi de la poesia de Foix ("Converses literàries a Formentor", del blog Metrònom Ferrater).
  • Mario Vargas Llosa explica, al minut 48 del documental d'Enric Juste Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos, que "Muchas veces le pregunté yo por qué escribía en catalán y no escribía en castellano. Y yo recuerdo mucho... Siempre usaba una metáfora de fútbol. Decía: 'Porque yo puedo meter mejores goles escribiendo en catalán'".
  • "Em sembla una porqueria jutjar un escriptor pel que no és la seva obra", de la xarxa
De testimonis esparsos com els anteriors, n'hi deu haver més: procuraré recuperar-los i afegir-los en aquest apunt. I naturalment, n'hi ha molts més als textos biogràfics sobre Ferrater i, especialment, als documentals d'Enric Juste: Metrònom Ferrater i Trabajos de seducción perdidos

Enraonant amb l'escriptor Juan García Hortelano, que va guanyar el premi Formentor el 1961

--
Apunt revisat el 2 de setembre de 2021

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites