divendres, 22 de maig del 2009

[045] Dues amigues

¬¬¬¬¬

Subscric el que apunta Jordi Cornudella d'aquest poema, ben clar, fàcil d'entendre: li recorda el poema "Tres noies", de Josep Carner, sense més influència. Ho diu a la conferència "Carner i els Ferraté(r)" (minut 22:30) dins el curs d'estiu El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica, de la Universitat de Girona, al juliol de 2018: parla al començament de la conferència de "Tres noies" i més endavant el relaciona de passada amb "Dues amigues". Cornudella també situa, per la correspondència amb Roser Petit, l'escriptura del poema el 19 d'agost de 1960, quan encara no havia aparegut ni tan sols Da nuces pueris: l'hi envia des de Calafell --un poble de platja on podem imaginar perfectament la parella de noies fent turisme. Imagina les dues amigues de Ferrater com dues dones una mica més grans que les tres noies de Carner: coincideixen que viuen l'instant, "no s'enduen records".

***

El "coneguin" del vers 7, que tanca la frase "Carrers / d’homes rancuniosos / perquè no hi ha cap home / com ells, que elles coneguin.", reforça la idea que les dues amigues són parella jugant amb l'expressió bíblica habitual conèixer una dona, amb el sentit de tenir-hi relació sexual.

Breument comentat a El nostre nom, wikispaces: Gabriel Ferrater.

***

L'ha recitat Xavier Serrano, amb una veu greu ben apropiada, per l'Any Ferrater, però també és solvent la lectura d'Antònia Farré, en la presentació del número monogràfic de la Revista del Centre de Lectura de Reus publicat per l'Any Ferrater. 

***

Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català, publica la versió espanyola del poema: "Dos amigas", de José Agustín Goytisolo.


--
Apunt revistat el 20 de setembre de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites