dimecres, 30 de desembre de 2009

Oller1993

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors. "Algunes inflexions a la poesia catalana contemporània". 1993.

Sembla una conferència --publicada dins dels materials de la Universitat Pompeu Fabra--, gairebé coincident amb "Valors de canvi", amb els mateixos exemples i èmfasis, amb l'avantatge que el contrast de la trajectòria poètica de Riba amb "Literatura" és més extens. Oller proposa de llegir el poema com un comentari de Ferrater a la trajectòria de Riba, que reconeix que redueix abusivament a uns quants detalls interpretats com a nuclears. Prepara el terreny resseguint com Riba es contraposa a la poètica de Maragall: mentre que Maragall creia que la llengua era un instrument de comunicació, per a Riba "la poesia serà doncs un ésser autònom capaç de revelar, en ella mateixa, i a través del procés fenomenològic que la constitueix, veritats impossibles de ser revelades d'una altra manera.".

"Literatura" conté moltes expressions ribianes: "l'abundància del cor", "la voluptat formal", "la fe en el llenguatge". Oller veu també una al·lusió a la creació literària en "La mala missió" --si bé és admissible, crec que el poema té un sentit més general.

"Contràriament, i si hem de fer cas de les seves [de Ferrater] declaracions, podria dir-se que la majoria dels seus poemes són formalment i intencionadament assaigs, una poesia eminentment didàctica, interessada a formalitzar un contingut ja prèviament fet present a la consciència, o, dit altrament, interessada a formalitzar un coneixement ja acreditat en una experiència anterior al poema. D'alguna manera, i com Riba observava respecte de la poesia de Maragall, la poesia de Gabriel Ferrater és una poesia amb voluntat radicalment comunicativa. I, contràriament a Riba --que Ferrater qualifica d'antirealista (La poesia de Carles Riba, pàg. 12)--, ell, Ferrater, es considera un poeta realista.".

--

dissabte, 26 de desembre de 2009

Oller1991B

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors. "Valors de canvi". 1991

Sembla un article o conferència publicat per la Biblioteca de VilaWeb el 1991. Olller hi parla de Riba. Tria alguns moments significatius dels seus textos i tracta d'extreure'n alguns principis que governen la seva poesia. "No faré cap descobriment si dic que Riba és, en aquest país i en aquesta llengua, el mestre per excel·lència de la crítica contemporània. Pel que fa a mi, i amb independència dels resultats, no tinc cap inconvenient a manifestar que la seva fenomenologia de la lectura ha racionalitzat el meu instint literari."

Es fixa en algunes paraules: la 'joia' del primer llibre d'estances; la 'forma' del segon llibre d'estances, que presidirà des d'aleshores tota la producció poètica de Riba... Arriba a les notes memorables sobre Maragall, a la divisa 'He cregut i per això he parlat', i a la intuïció de 'He parlat i per això he cregut'.

A la part final del text, Oller defensa que "Literatura" és un poema que al·ludeix a Riba. "Es tracta de la interpretació d'un poema d'un deixeble seu, un deixeble en la poesia del qual la seva influència és evident, i deixeble també per l'amor i el respecte que li ha demostrat dedicant-li unes de les millors pàgines crítiques que sobre Riba s'han escrit.". Coincideixo amb Oller que Ferrater és "un poeta que, com ell [Riba] fa amb Maragall, no pot sinó situar-se respecte d'ell i, d'alguna manera, contradir-lo o posar en quarantena el tipus de poesia que Riba representa".

Oller advoca per una interpretació directa i literal, no pas irònica: "el fet que el poeta, el calamar, es deixi temptar per l'inefable és part de la seva missió i el fet de morir devorat és simplement el seu destí, el destí de tot poeta que, com Riba, creia en la poesia com una forma de coneixement perquè no se sentia cridat a dominar-lo sinó que es va oferir per ser dominat per ell.". La connexió que Olller, en el seu text, proposa amb els fragments ribians dóna profunditat al poema de Ferrater, i en transcendeix la mera interpretació satírica.

--

diumenge, 13 de desembre de 2009

Gil1985

¬¬¬¬¬

Gil de Biedma, Jaime. "La imitación como mediación, o de mi Edad Media". Vuelta, 110, gener de 1985, pàg. 19-25.

Es tracta de la intervenció en un congrés, segurament a Santander, les actes del qual es van publicar amb el títol Edad Media y Literatura Contemporánea (Madrid: Trieste, 1985), inclosa dins El pie de la letra: Ensayos completos (Barcelona: Crítica, 1984, pàg. 269-285). "La imitación como mediación, o de mi Edad Media" du com a subtítol "Sobre Gabriel Ferrater y algunos poemas míos, a propósito de poesía medieval".

El text és important per entendre la filiació poètica del gran poeta que és Gil de Biedma, i en paral·lel la de Ferrater, a més de precisar-nos la relació de tots dos: "Ferrater tenía ocho años más que yo, lo había leído casi todo en casi todas las lenguas europeas y era el lector más inteligente que yo haya conocido en mi vida. La tradición poética en que se había formado era sustancialmente la misma en que me había formado yo. Lo que para mi fue Guillén, para él había sido Carles Riba, cuyos poemas, entre los dieciséis y los veinticinco años, leía y releía como un breviario y se sabía absolutamente de memoria." (pàg. 271).

Gil esmenta "la nota, bastante programática", que tancava Da nuces pueris. "Creo que el mero recuento de las antítesis programáticas que he venido enunciando --contra la autonomía estética del lenguaje, contra quienes reservan la poesía para sus estupefacciones, contra el exceso de estilo, contra la identidad de fondo y forma, contra la abstracta formalización de la experiencia --basta para que se comprenda por qué la poesía medieval forzosamente tenía que interesarnos." (pàg. 273-4).

La intervenció segueix amb el repàs agut de les imitacions medievals d'alguns poemes del mateix Gil. Acabo amb una citació sucosa: "Educados en una tradición poética que, del Romanticismo acá, con demasiada frecuencia ha fluctuado entre la impostura de la personalidad y la impersonalidad impostada, entre la voz del histrión poeta y la voz de nadie hablando a nadie, nos fascinaba el acento tan naturalmente interpersonal de muchos de aquellos veros. Mas por aquí veníamos de nuevo a enlazar con una estirpe poética moderna que era ya la nuestra, la de quienes pensamos que el tono propio de la poesía en esta época es un tono íntimo de voz, el de una persona directamente hablando a otra persona, según ha dicho Auden, y no a un vasto auditorio; cuando un poeta moderno levanta la voz, siempre suena a falso." (pàg. 285).

Apunt revisat el 31 de maig de 2010

--

Terés1992

¬¬¬¬¬

Terés, Assumpta. "Gabriel Ferrater: 'Papers d'Hamburg'. Deu textos en alemany". Els Marges, 1992, núm. 46.

Terés edita deu textos en alemany dels cent cinc informes conservats a Rowohlt Verlag --la resta eren en anglès. Els anota amb pulcritud i n'ofereix una traducció, amb la màxima literalitat possible, que fa pensar en la prosa ferrateriana. Explica que la majoria són informes sobre llibres d'editorials estrangeres, en anglès, espanyol, francès, italià i portuguès, escrits entre el juliol de 1963 i l'abril de 1964 --al gener i febrer Ferrater havia estat a Barcelona tractant de regularitzar el seu permís de residència i autorització laboral a Alemanya.

Península va publicar aquest conjunt d'informes, traduint-los al castellà, en el llibre Noticias de libros, juntament amb altres informes.

--

Besa1997B

¬¬¬¬¬

Besa, Josep. "Dos imágenes del laberinto: Borges y Gabriel Ferrater". Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 1997, núm. 6.

Besa compara "El laberinto", un curiós i memorable text de Borges publicat a Atlas (1984), i "Teseu". De les set pàgines pròpiament d'article --deixo de banda la bibliografia, les notes i els textos, donats en apèndix--, n'hi ha cinc que no m'interessen, el substrat teòric i l'anàlisi del text borgià, ja que la comparació no porta enlloc.

En canvi, l'anàlisi de "Teseu" té detalls dignes de tenir en compte. Besa hi recalca que és el poema que clou Les dones i els dies, que s'adreça a un tu que pot ser l'autor i a la vegada el lector. Seguint Macià i Perpinyà (1986: pàg. 168) i Perpinyà (1991: pàg. 87), interpreta que el narrador ha anat resseguint amb fatiga els camins de la memòria amb l'objectiu de vèncer l'oblit i s'ha representat o figurat en els poemes. Besa crida l'atenció aleshores que el primer poema del llibre és "In memoriam" i que una de les primeres coses que s'hi expliquen és el descobriment de la poesia. És com una incursió en el laberint de la memòria del narrador.

Hi ha dues versions del mite de Teseu: que Ariadna li dóna un cabdell o que li dóna una corona lluminosa, que l'ajuda a trobar el seu camí en la foscor del laberint --en aquest sentit, el "fil daurat", aglutinant totes dues versions, seria una troballa magistral de Ferrater.

Besa veu en "els tapissos on t'has figurat" una al·lusió a The Figure in the Carpet, de Henry James, "inteligentísima reflexión sobre la búsqueda del significado oculto de los textos y sobre la relación entre obra e interpretación" --jo hi veia una al·lusió al tapís de Penèlope.

Finalment, el vers "t'esperen les dones" té també una simetria amb el títol del llibre --com tothom havia vist.

--

divendres, 11 de desembre de 2009

Torresi2008

¬¬¬¬¬

Torresi, Stefano. "Gabriel Ferrater, entre tradició (catalana) i europeisme (lingüístic i literari)". La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni: Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008). Associazione Italiana di Studi Catalani.

Article de divulgació, correcte dins el congrés en què devia ser llegit com a ponència. No m'aporta res.

--

Ballart1997

¬¬¬¬¬

Ballart, Pere. "Sobre les dues maneres de la poesia ferrateriana". Revista del Centre de Lectura de Reus, març de 1997, pàg 4-6.

Ballart destaca la unitat i la coherència dels poemes ferraterians, escrits en pocs anys i a una edat madura, i també la congruència de les seves apreciacions crítiques amb l'obra poètica: "El poema ferraterià és sempre, en efecte, la precisa representació d'una experiència individual que figura que el jo poètic ha protagonitzat o ha presenciat en qualitat d'observador, representació que incorpora de manera més o menys implícita, en forma de comentari ocasional o com a epifonema independent, una anàlisi de les implicacions morals de la circumstància evocada." (pàg. 5).

El que Ferrater fa sovint, sobretot a Da nuces pueris, és actualitzar la part inefable de la seva experiència amb el recurs a referents tangibles; crea un corrent analògic entre anècdota i categoria i, així, assoleix l'expressió artística --aquesta seria la primera manera. La segona manera es caracteritzaria per la complicació de l'anècdota, més el·líptica i sense narració, i la compressió estilística --no acabo de veure que sigui una manera diferent, sinó més aviat un ús de determinats recursos amb més intensitat.

--

Oliva1973

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. "Bases per a un estudi de la metrica. Comentari a'unes idees tebriques de Gabriel Ferrater". Els Marges, 1973?, pàg. 100-3.

Salvador Oliva comenta l'article "Sobre mètrica", publicat per Ferrater l'agost de 1971. Explica que es tractava d'una primera part; "la segona part havia de ser una anàlisi del decasíl·lab d'Ausiàs March, però l'article esmentat va ser l'últim de la sèrie De causis linguae." (pàg. 100). Oliva no podia conèixer en aquell moment el text de la conferència sobre Foix --si no és que hi havia assistit -- que conté una de les reflexions més detallades de Ferrater sobre mètrica (Foix i el seu temps, pàg. 68-84).

El comentari posa en valor l'article de Ferrater, que defensava que la mètrica se sosté en la sintaxi i que l'estructura dels mots catalans (i indoeuropeus) imposava cinc patrons o esquemes accentuals. Oliva hi afegiria l'espondeu, a part d'explicitar que la poesia feta en llengua romànica acostuma a incorporar el recurs a l'isosil·labisme. Seguint, doncs, Ferrater, amb mirada crítica, Oliva analitza estrofes de diferents poetes, i s'acaba fixant en un vers coix de Foix esmentat a l'article de Ferrater. Les conclusions d'Oliva són perdurables ("A mi em sembla que tot estudi ben fet sobre mètrica és un element, entre altres, de l'estudi de la competència poètica", diu a la pàg. 102), i prefiguren els seus brillants estudis posteriors sobre mètrica, i, més enllà, la revolució mètrica que representen per a la poesia catalana els seus darrers llibres.

L'article anava signat per Salvador Oliva-Llinàs.

Apunt revisat el 15 de gener de 2010

--

Sullà1980

¬¬¬¬¬

Sullà, Enric. "Sobre la crítica literària de Gabriel Ferrater". Els Marges 18-19, 1980.

Es tracta d'una ressenya de Sobre literatura, publicada al cap de poc de l'aparició del que va ser el primer llibre publicat per Joan Ferraté amb textos del seu germà sobre literatura. Sullà hi amuntega per començar algunes citacions de "Madame se meurt", "El resurgimiento", la "Carta a un neòfit castellà", les anotacions sobre Oller i Vayreda. Segueix amb comentaris de detall, elogiosos, sobre els altres textos que componen el llibre. Acaba posant Ferrater en el grup de crítics catalans format per Carles Riba, "naturalment el primer", i Joaquim Folguera, Marià Manent, Joan Ferraté i Pere Gimferrer.

Sobre la crítica ferrateriana, la referència és el llibre de Jordi Julià La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual.

--

dijous, 19 de novembre de 2009

Juste2009

¬¬¬¬¬

Juste, Enric. Metrònom Ferrater. Barcelona: Bellveure, 2009, 96 minuts. [2a edició, amb extres, juny de 2010]

Al novembre de 2009, Enric Juste publica 500 DVD numerats del seu esplèndid documental Metrònom Ferrater. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Hi entrevista Xavier Amorós, Carmen Balcells, Laureà Bonet, Josep Maria Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Jaume Ferran, Amàlia Ferrater, Beth Galí, Joaquim Horta, Yvonne Hortet, Jill Jarrell, Sonia Mendlewicz, Anna Maria Moix, Joaquim Molas, Dolors Oller, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Francisco Rico, Isabel 'Cateta' Rocha, Carmen Rojo, Jaime Salinas, Júlia Samaranch, Joan Solà, Enric Sullà, Mario Vargas Llosa. Rosa Novell hi recita dos poemes, "Si puc" i "Metrònom". Hi ha testimonis molt valuosos, com el d'Amàlia Ferrater (que va morir l'any 2008), passejant pel mas Picarany, i el de Jill Jarrell. El documental inclou moltes imatges inèdites, i breus fragments d'una pel·lícula familiar en què es veu els tres germans Ferrater i els pares.
El 27 de juny de 2009 ja havia tingut la sort d'assistir a l'estrena del documental, presentat breument pels ajudants de producció, Enric Virgili i Carles Álvarez, en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es va projectar al magnífic pati de la Fundació Palau. Carles Álvarez em va comentar a la sortida que disposaven de 30 hores de pel·lícula, i, de fet, el bloc difon fragments d'entrevista que no s'han inclòs al documental (per exemple, Jill Jarrell hi recita els versos que encapçalen Les dones i els dies).

El 29 de setembre torno a veure el documental a Girona, a la Casa de Cultura, presentat pel mateix Enric Juste i per Jordi Cornudella. Juste aclareix que Marta Pessarrodona i Eduard Bonet van refusar d'aparèixer al documental. Cornudella explica que aviat publicaran les obres completes de Ferrater, a Galàxia Gutenberg, i que hi ha més aviat pocs textos inèdits (una conferència sobre Fabra, pendent encara de transcriure; un informe de lectura extens, en anglès, per a un editor nord-americà, sobre Josep Pla; la correspondència amb la Jill Jarrell, i les llibretes amb anotacions sobre lingüística). Cornudella coincideix a valorar especialment les aportacions de Jill Jarrell --cognom que pronuncia agut-- i d'Amàlia Ferrater --que va morir al cap de vint dies de la filmació (havent expressat que volia que la seva cendra fos enterrada al Mas Picarany).
  • Gràcies a una al·lusió a Austin de Cornudella, em ve al cap, que, fa vint anys, quan començava a utilitzar internet, havia trobat que el Harry Ransom Center de la Universitat d'Austin tenia algun document de Ferrater i la Jill Jarrell. Remeno: sí, el fons de l'editor Alfred A. Knopf té entre els seus corresponsals una capsa a nom de Jill Jarrell Ferrater.
El 28 de gener assisteixo també a la presentació a Barcelona, al Centre d'Arts Santa Mònica. La sala d'actes, plena, un centenar de persones, molts aplaudiments. Presenten l'acte el director del Centre, Vicenç Altaió, breu, insubstancial --però l'equip del documental li reconeix l'eficàcia organitzativa--; Emili Manzano, productor de Bellveure, que valora que Juste defugi la modernitat aparent dels moviments de càmera gratuïts, el protagonisme de la càmera, el to escabrós habitual (exemplificat a la recent estrena de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, una biografia de Gil de Biedma més aviat concentrada en la seva vida sexual); Joan Solà, breu, que explica malament un parell d'anècdotes de primera mà sobre Ferrater, que ja havia publicat en un lloc o altre --una decepció (però ara, al cap dels mesos, m'adono que ja estava malalt)--; Jordi Cornudella, infal·lible, destacat, que descriu el Ferrater que ha tractat de reflectir el documental, i el director Enric Juste, una mica nerviós, emotiu, que agraeix l'ajuda de Núria Mansanet a l'inici del projecte i rebla les idees sobre la producció, el to desitjat, la persistència del seu interès i de les investigacions de l'equip que ja havien apuntat Manzano i Cornudella. A la sortida, veig Beth Galí, Isabel Rocha i Júlia Samaranch.Carles Álvarez em diu que tenen 23 hores de metratge, que preservaran. Tornar a veure el documental en pantalla gran m'ha fet apreciar, aquesta vegada, la qualitat del ritme, dels tempos, de les imbricacions temàtiques de les diferents intervencions, i la gràcia de les entrades de veu en off mentre es projecten imatges de dibuixos, llibres, o racons del Mas Picarany, unes veus que s'imposen abans que aparegui en pantalla la persona que comença a enraonar.

Al juny de 2010 apareix una segona edició --també de 500 exemplars, m'explica Enric Juste-- del documental, amb tres extres que sumen 21 minuts:
  • La pel·lícula sencera de l'arxiu de la família Ferrater, uns quants minuts de metratge, dels quals la primera edició del documental havia presentat ja una selecció breu i significativa
  • Uns talls addicionals sobre la relació entre Gabriel Ferrater i Jill Jarrell, que contrapunten fragments de l'entrevista a la mateixa Jill Jarrell amb les entrevistes a Carmen Balcells, a Jaime Salinas i a Josep Maria Castellet. Carmen Balcells els va presentar el 1963 el primer dia de la Fira de Frankfurt, i ja no es van separar, es van enamorar bojament. Castellet afirma que la Jill Jarrell el va abandonar, entre altres motius, perquè ella s'estava alocholitzant.
  • La lectura que va fer Lou Reed de la traducció anglesa de "Cambra de la tardor" i d'"Oci" en un recital a Nova York, l'any 2007, organitzat per l'Institut Ramon Llull.
  • David Figueres en va fer u na ressenya recomanable.

Apunt revisat l'1 de maig de 2012

--

dimarts, 10 de novembre de 2009

Castellet2009

¬¬¬¬¬

Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, dins Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos. Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg.

El capítol sobre Gabriel Ferrater és el més breu del llibre, i no difereix gaire d'una contribució anterior de Castellet que havia llegit a la revista Faig, en un número de l'any 1982. Hi evoca amb anècdotes de primera mà el paper destacat de Ferrater en el jurat, de l'any 1961 al 1967, del Premi Internacional de Literatura que havien impulsat Giulio Einaudi i Carlos Barral. És un text recomanable, tot i que deu haver contribuït força que molts posessin l'èmfasi en la figura del Ferrater genial i alcoholitzat. Castellet l'ha actualitzat amb algunes aportacions facilitades per Jordi Cornudella.
  • Reprodueix, íntegra, la carta que Ferrater va enviar als membres del jurat (pàg. 136-7) per comunicar que no participaria més en els premis. La copio: "Estimat Carles: en vista que he descobert una incompatibilitat del tot inconciliable entre certes concepcions de la literatura que podríem dir-ne sud-americana i la concepció meva, renuncio a les meves funcions com a membre del jurat del Prix International de Littérature. No m'és possible, dins una simple carta, de precisar perfectament el que vull dir. Apuntaré només que tota forma de nacionalisme em sembla un fenomen molt perillós de compassió d'un mateix i de compensació d'aquesta compassió, i que no vull mirar de massa prop coses d'aquestes. En un New Yorker que he rebut avui hi ha un ninot d'unes rates que abandonen un vaixell, i d'una rata que s'hi queda i que diu: 'Jo puc ésser una rata, però un desertor no ho seré mai!'. Bé, a mi em sembla que el seny ordena, tant als homes com a les rates, d'abandonar els vaixells podrits --i les rates i els homes que no els abandonen, és perquè es compadeixen d'ésser rates individuals o d'ésser homes individuals. Com a català que sóc, m'he passat la vida abandonant estúpides barquetes de nacionalisme on m'exhortaven a aferrar-me. No veig cap raó per a concedir a la compassió d'ells mateixos que | puguin tenir els altres més drets que no he concedit a la meva. Trameto una còpia d'aquesta carta a tots els membres del jurat d'enguany.".
El llibre, força semblant als Escenaris de la memòria, que Castellet havia publicat el 1988, es compon de sis retrats:
  • "Manuel Sacristán: Història d'una amistat", pàg. 15-89
  • "Carlos Barral: Les ferides del temps", pàg. 91-125
  • "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143
  • "Joan Fuster: Una conversa i quatre xafarderies", pàg. 145-166
  • "Alfons Comín. Un discurs interromput", pàg. 167-199
  • "A la vora del Nil, Terenci Moix coneix el general Líster", pàg. 201-243
  • El llibre es completa amb un índex de noms
Apunt revisat el 26 de novembre de 2010

--

dissabte, 19 de setembre de 2009

Espais de probabilitat finits

¬¬¬¬¬

Espais de probabilitat finits (1969) és un llibre escrit pel matemàtic Eduard Bonet en què Gabriel Ferrater consta com a coautor. Bonet no havia gosat escriure el llibre en català, i no se n'havia sortit amb un corrector que havia tractat d'ajudar-lo. Va conèixer Ferrater, es van fer amics, com recorda al seu llibre Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres. “La col·laboració de Gabriel Ferrater va consistir en la discussió dels capítols escrits en castellà i la traducció al català. Aquesta feina comportava revisar els conceptes, fixar una terminologia científica en català i oferir un text que evités encarcaraments de llenguatge i que fos un model viable d’estil científic.” (pàg. 474). “Vaig pensar que... la seva feina anava molt més enllà de la de traductor i vaig decidir que sortís a la portada com a col·laborador del llibre. No li ho vaig consultar abans i quan en va veure els primers exemplars es va sentir molt orgullós. Tal com ja he explicat, em va demanar uns llibres per ensenyar-los o regalar-los a uns amics seus que dubtaven que sabés matemàtiques.” (pàg. 488).

El meritori esforç del llibre de Bonet a posar en valor l'interès de Ferrater per les matemàtiques, la lògica i la filosofia, em persuadeix d'incloure els Espais de probabilitat finits dins la relació dels llibres de Ferrater.

--

dimecres, 16 de setembre de 2009

Un blog espuri (presentació)

¬¬¬¬¬

Tot i que havia seguit el batxillerat de ciències, la literatura em va atreure fins al punt de matricular-me de Filologia Catalana a l'Autònoma el 1982. La professora i crítica Dolors Oller, que impartia l'assignatura Introducció als Estudis Literaris, devia ser la primera persona a posar-me un poema de Ferrater al davant. Literatura Catalana I, a càrrec de Jordi Castellanos, incloïa, com una de les darreres lectures obligatòries, Les dones i els dies. Tant se val que no n'acabéssim el programa. A les vacances del 1983 vaig llegir el llibre per primer cop.

He tornat sovint als poemes de Les dones i els dies, i als altres textos de Ferrater que han anat apareixent. Durant una llarga temporada vaig arribar a dinar, un cop per setmana, amb un parell d'amics, per llegir plegats amb atenció, un poema darrere l'altre, el llibre sencer. Era un esforç de lectura solidari, contrastat, perserverant, poderós, que ens feia recórrer amb goig la distància plantejada pels versos del poema, fins a percebre'n els valors menys evidents. Una bona part de les observacions d'aquest blog es fonamenten en aquella experiència singular. Els versos de Ferrater em continuen tornant a la memòria, moltes vegades, amb el pas dels anys, amb la gràcia d'entendre'ls millor.

Vaig acabar la carrera tot compaginant-la amb feines com a professor de llengua. Durant uns quants anys vaig col·laborar amb editorials i agències de traducció, més aviat esporàdicament, per suplementar el sou de tècnic acabat d'incorporar a un departament de la Generalitat. Ara la meva feina consisteix a coordinar un equip de deu persones dedicades a la comunicació corporativa i a la gestió del coneixement en una organització en què treballen unes vint mil persones; una de les meves dèries professionals és la usabilitat. No m'he dedicat mai a la docència de la literatura ni he publicat res. Em considero un lector de bona fe, que va dir aquell, lateralment interessat aquests darrers mesos pel que algun savi hiperbori gosarà qualificar de crítica 2.0 ;-)

Un fres de móres negres té primordialment una utilitat personal: endreçar les meves notes, pensar-hi més, endinsar-me encara en la lectura de Ferrater. Vaig encetar el blog el 22 de maig de 2009 i vaig publicar-hi més de cent cinquanta dels seus apunts de cop, ja que em convenia organitzar còmodament la llista de la columna esquerra --amb l'inconvenient que la pressa de publicar tots els apunts seguits fa que encara n'hi hagi de buits o de parcials, amb moltes observacions pendents d'afegir. Hi haurà pocs apunts que duguin una data posterior, perquè l'estructura fonamental del blog és fixa: un apunt per poema, un apunt per llibre. Un fres de móres negres és, doncs, un blog impur, per la infreqüència de publicació de nous apunts, i un blog oportunista, que aprofita més que res les facilitats de publicació d'aquest gènere de webs.

Durant els propers mesos, aniré recuperant totes les notes de lectura que he aplegat al cap dels anys --una distracció satisfactòria, un camí amb prou al·licient per a un servidor. Actualitzaré els apunts ja publicats, l'un darrere l'altre. Potser cal dir que aquestes móres, sorgides al marge de l'admirable hort acadèmic, hauran complert amb escreix la seva missió només que arribin a endolcir el paladar d'algun altre lector.

Apunt revisat el 12 de juny de 2010

--

Castan2009

¬¬¬¬¬

Castán, Carlos. "Cartas desde la postguerra: Gabriel Ferrater en Huesca", pàg. 45-56, dins Papeles dispersos. Saragossa: Tropo, 2009, 163 pàg.

Malgrat el títol, l'article de Carlos Castán posa l'èmfasi en els efectes perdurables de la postguerra a la ciutat d'Osca i, s'entén, per extensió, a la província. Cita fragments de les cartes de Ferrater a la seva família durant el servei militar --des de Barbastre i Osca-- que li serveixen per corroborar les seves afirmacions. Castán escriu força bé, però m'esperava un text a la Sebald. L'article em decepciona, tot i que el que hi explica m'arrossega a llegir tots els seus papers dispersos --que em resulten propers. Rellegeixo les cartes de Ferrater a la família, incloses a Papers, cartes, paraules, pàg. 301-332, que em fan pensar en alguns poemes de Les dones i els dies amb records d'aquells mesos: "Petita guerra", "Mala memòria", "Poema inacabat". La carta 21 conté una al·lusió a la flauta d'Iblis (pàgina 331), present al poema "A mig matí" i, en al·lusió, a la "Faula primera".

Congruent amb el que explica Ferrater a les seves cartes, la mare recorda amb claredat que, a Perarrua, hi va haver un destacament de l'exèrcit, potser un batalló, l'any 1945, setanta o vuitanta soldats amb alguns oficials i suboficials. Va ser un esdeveniment notable en un poble tan petit, i a ella li va deixar uns records plens de detalls i inesborrables. Tenia 9 anys ("¿Y tú, niña, cuántos años tienes?", li deien els soldats. "Nueve."). Hi van passar vuit o nou mesos. Van aprofitar el sòlid edifici de les escoles com a aixopluc de la companyia --els oficials dormien a les cases més importants--, i la canalla va passar a fer les classes a l'ajuntament. Cuinaven al carreró que duia darrere l'església, on hi havia hagut el cementiri (un racó de la façana continuava negre l'última vegada que m'hi vaig fixar), i tenien la intendència en un magatzem del mateix carreró, que comunicava amb l'ajuntament. Els soldats, i sobretot els oficials, freqüentaven el cafè dels avis, a la plaça, i compraven queviures a la botiga i es feien fer entrepans.

El documentadíssim llibre de Ferran Sánchez i Agustí Maquis y Pirineos: la gran invasión: 1944-1945 (Lleida : Milenio, 2001) precisa que els maquis van penetrar, entre altres vies, per la Fueva i per la cara nord del Turbó i la vall de l'Isàvena, respectivament fins a Troncedo i fins a Juseu, és a dir a l'oest i a l'est de Graus, la primera localitat important quan un puja de Barbastre en direcció a Benasc. En un moment donat, les dues carenes entre les quals baixa l'Ésera i hi ha Perarrua devien estar sota el control relatiu del maquis.

Apunt revisat el 25 de novembre de 2009

--

divendres, 14 d’agost de 2009

Bonet2009

¬¬¬¬¬

Bonet, Eduard. Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres. Barcelona: Residència d'Investigadors CSIC - Generalitat de Catalunya, 2009, 525 pàg.

Eduard Bonet planteja el llibre com una manifestació d’agraïment a l’amistat, la generositat intel·lectual i el mestratge de Ferrater i com una contribució al coneixement de la personalitat de Ferrater “posant sobre la taula alguns temes i aspectes que no s’han considerat gaire” (pàg. 19). S’ocupa especialment de la preparació filosòfica i la formació matemàtica de Ferrater, que van influir molt en la seva manera de pensar i en la seva obra. La idea del llibre sorgeix del Simposi Gabriel Ferrater: una celebració, que va tenir lloc a la Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya, a Barcelona, els dies 8 i 9 d’octubre de 2002, impulsat per Marta Pessarrodona, coordinat per Salvador Oliva i el mateix Eduard Bonet –diu que pensen publicar un llibre amb les contribucions del Simposi.

Bonet, tot i reconèixer que Ferrater no va fer investigació matemàtica ni aportar-hi idees originals, s’oposa, amb nombrosos arguments, a la idea que “Ferrater es va limitar a llegir una part de l’Análisis algebraico de Julio Rey Pastor i a estudiar, com va poder, tres anys a la Universitat. Segons ells [alguns crítics], aquesta experiència, de la qual no va treure intel·lectualment res, va ser com un caprici de joventut i va acabar amb un fracàs complet.” (pàg. 341). El mateix Joan Ferraté va contribuir a aquesta interpretació. “Em sembla extraordinari que el nostre món intel·lectual no s’hagi interessat molt més per la dimensió científica de la mentalitat de Gabriel Ferrater. Els estralls de la divisió de les dues cultures són immensos.” (pàg. 507).

Bonet posa en valor l’interès de Ferrater per les matemàtiques, component negligit de la seva activitat intel·lectual. “La formació matemàtica de Gabriel Ferrater constituïa una dimensió molt important de la seva mentalitat.” (pàg. 339). No era matemàtic en el sentit de tenir la llicenciatura (només va passar assignatures de primer i de segon). “Però de la Facultat no en va sortir amb les mans buides. Hi va aprendre molts mètodes de demostració rigorosos en el marc de les teories axiomaticodeductives. Hi va adquirir una formacio molt sòlida, almenys en els temes de l’àlgebra moderna, la construcció dels nombres reals, la noció de límit i els conceptes de la teoria de funcions.” (pàg. 340). Va continuar interessat en les matemàtiques, adquirint llibres de nivell avançat i clavant-hi els colzes. La mentalitat científica influïa en la seva obra poètica, artística, literària i lingüística, de forma molt evident en alguns poemes i articles, una influència, d'acord amb Bonet, no s’ha estudiat prou.

Bonet explica els canvis d’activitat de Ferrater pel seu ideal intel·lectual de visió integrada del pensament contemporani i per la voluntat --i capacitat-- de ser creatiu en diversos camps. Ferrater --Bonet hi insisteix-- va pagar molt cara la seva llibertat. “Molts dels seus amics no van voler reconèixer seriosament que tenia una formació matemàtica, o van considerar que aquest fet no tenia res a veure amb la cultura.” (pàg. 47). Reitera que el sorprenia que Gabriel Ferrater no tingués contracte de treball, i per això es va animar a demanar-li que col·laborés en la redacció d’Espais de probabilitat finits. Bonet el recorda molt feliç, el 1968, amb un amor intens per Marta Pessarrodona, entusiasmat per la imminent publicació de Les dones i els dies. Bonet no és un escriptor. A vegades té la poca traça d’explicar obvietats. Ara: les teories matemàtiques, lògiques i filosòfiques que presenta in extenso serveixen per precisar el context intel·lectual de Ferrater en relació amb la seva formació matemàtica i la seva mentalitat científica. Dóna molta importància als seus assajos, que considera poc valorats.

La compra d’Análisis algebraico, de Julio Rey Pastor, la va fer Joan Ferraté per encàrrec del seu germà, que era a Barbastre i volia un llibre de matemàtiques per estudiar. Rey Pastor, d’acord amb Eduard Bonet, és el matemàtic espanyol més important de la primera meitat del segle XX. Va consolidar la matemàtica pura a Espanya, distingint-se d’altres col·legues que van treballar en la matemàtica des de l’enginyeria o la física. "L’Análisis algebraico va ser un gran clàssic” (pàg. 321). El van impressionar la primera i segona parts del primer capítol, original i meritori d’acord amb Bonet, que estableixen els fonaments lògics del concepte de nombre natural i els desenvolupen rigorosament –en els estudis coetanis, el nombre natural i les seves operacions s’introduïen de forma intuïtiva. Aquesta part del llibre de text de Rey Pastor es considerava difícil i a primer any de carrera el professor se la saltava! “El seu interès pels sistemes de conceptes fonamentals no es va limitar a l’àmbit de la matemàtica sinó que va influir totes les seves activitats intel·lectuals.” (pàg. 324).

“La noció de conjunt, que d’una manera molt succinta va trobar a l’Análisis algebraico de Rey Pastor, té una relació temàtica molt forta amb la lògica, que havia estudiat en els Principia Mathematica d’Alfred Whitehead i Bertrand Russell, i amb els axiomes de Hilbert sobre la lògica de les proposicions. També hi ha una relació molt forta entre la lògica de Bertrand Russell i la filosofia neopositivista el Cercre de Viena. Així, el camí intel·lectual d’en Gabriel era molt coherent, malgrat que en aquella època poca gent en seguia un de semblant. En tot cas, no sabem com va descobrir aquestes connexions, que de cap manera Rey Pastor insinuava.” (pàg. 328). Eren temes que no es tractaven a la carrera. “Es dedicava molt més als temes que li interessaven que a les assignatures que havia d’aprovar.” (pàg. 334).

A Matemàtiques hi havia uns deu alumnes per curs, amb una majoria de religiosos i religioses --llevat del primer curs, que acumulava molts repetidors. S’hi afegien els estudiants que volien ingressar a Arquitectura. Ferrater era estudiant no oficial; vivia una bona part del curs a Reus, treballant a l’empresa familiar. La carrera li resultava, doncs, una acumulació d’entrebancs i d’expectatives no satisfetes.

El llibre de Bonet integra uns tractats breus sobre l’estructura de la matemàtica moderna, sobre la influència dels problemes lògics en l’epistemologia i en el gir lingüístic de la filosofia del segle XX, i sobre la vida i l’obra literària de Robert Musil. Tracten de ser una introducció a la formació intel·lectual de Ferrater. Bonet considera que la matemàtica moderna reflecteix aspectes molt importants de la mentalitat del segle XX. Ocupar-se’n durant les dècades del 1960-1970 era un signe de progressisme i de voluntat de construir una societat més culta i més ben preparada. I de fet, darrere la matemàtica moderna hi havia una gran revolució científica que va estimular la renovació didàctica. Bonet coincideix amb Ferrater a denunciar les conseqüències devastadores del fet que s’accepti socialment i es legitimi intel·lectualment la divisió de les dues cultures, i comenta en detall la carta de Gabriel Ferrater “Les dues cultures” (pàg. 504-507).

Bonet diu que Ferrater va tenir un gran interès per la teoria dels cossos de Galois. En la terminologia actual, els cossos de Galois són els cossos finits, és a dir, els que tenen un nombre finit d’elements. L’àlgebra de Paul Dubreil era un text important d’estudi als anys seixanta, de nivell universitari avançat. Bonet obsrva que, la citació de la part B de Teoria dels cossos, la utilitza també a l’article “L’estructura de la innocentada”. Cap al final de la tercera part del llibre, “La matemàtica moderna i la cultura”, Bonet introdueix nocions bàsiques d’àlgebra moderna i presenta el concepte de cossos de Galois, utilitzat amb intenció irònica a Teoria dels cossos. “Gabriel Ferrater remarcava que els termes ‘fonaments’, ‘bases’, ‘principis’ i ‘estructura’, aplicats a la ciència, tenen un origen metafòric, del qual normalment no som conscients.” (pàg. 112).

Bonet i Ferrater es van conèixer el 1968 en un seminari d’EINA sobre la teoria de la informació, que era una teoria de moda. Ferrater coneixia prou bé la teoria de Shannon, i el seu concepte d’informació, aplicat a l’enginyeria de telecomunicacions. De fet, les idees sobre el mesurament de la redundància apareixen al seu article “Gramàtiques per donar i per vendre”. Sense coneixe’s, Ferrater va fer d’intermediari entre Bonet i el seu públic a la sessió (pàg. 77-80). Bonet presenta també les idees bàsiques de matemàtica moderna que va presentar en una altra sessió del seminari d’EINA de l’any 1968 (sense aquestes idees, la seva exposició dels records sobre Ferrater seria una mera caricatura). Ferrater coneixia la història de les matemàtiques en una època que gairebé ningú s’hi interessava. Bonet repassa la filosofia de Russell, Wittgenstein, el neopositivisme del cercle de Viena, Carnap. (Bonet s’equivoca, pàg. 299, en interpretar la referència a Wittgenstein del “Poema inacabat”.)

Eduard Bonet i Gabriel Ferrater es van veure molt sovint per preparar la publicació dels Espais de probabilitat finits (1969). Era un llibre introductori, d’estudi de conceptes bàsics. “En primer lloc, volia contribuir a modernitzar l’ensenyament de la teoria de la probabilitat, que, d’una banda, és necessària per fonamentar l’estadística teòrica, i que, de l’altra, és indispensable per estudiar moltes classes de processos naturals, socials i tecnològics, entre els quals en podem destacar molts de biològics, econòmics i de control de la producció; en segon lloc, volia contribuir a la publicació de llibres científics en català, que aleshores eren molt escassos.” (pàg. 473). Bonet no s’atrevia a escriure un llibre en català. Havia intentat que un corrector que treballava per a Banca Catalana li traduís apunts que ja havia escrit en castellà, però no se’n va sortir. “La col·laboració de Gabriel Ferrater va consistir en la discussió dels capítols escrits en castellà i la traducció al català. Aquesta feina comportava revisar els conceptes, fixar una terminologia científica en català i oferir un text que evités encarcaraments de llenguatge i que fos un model viable d’estil científic.” (pàg. 474). “Vaig pensar que... la seva feina anava molt més enllà de la de traductor i vaig decidir que sortís a la portada com a col·laborador del llibre. No li ho vaig consultar abans i quan en va veure els primers exemplars es va sentir molt orgullós. Tal com ja he explicat, em va demanar uns llibres per ensenyar-los o regalar-los a uns amics seus que dubtaven que sabés matemàtiques.” (pàg. 488). Bonet tenia amistat amb Josep Maria Bricall i li va poder presentar alguns projectes relacionats amb la matemàtica moderna a Jordi Pujol. “Així vam crear, sense cap document ni cobertura legal, el Centre d’Estudis de Matemàtica Aplicada, que va fer possible, entre altres activitats, la preparació del llibre Espais de probabilitat finits. “Ferrater sabia que Pujol patrocinava el llibre, però no tenia cap relació directa amb ell.” (pàg. 487). El llibre es va exhaurir i el 1975 se’n va fer una segona edició. “Em sembla que la contribució d’aquesta obra a la literatura científica en català va ser important, que les seves explicacions metodològiques i filosòfiques van ser molt aclaridores i que el seu enfocament didàctic va facilitar la comprensió de molts temes.” (pàg. 499).

Ferrater s’oposava els estructuralistes francesos, que pretenien convertir alguns mètodes de l’estudi del llenguatge en els instruments de la recerca antropològica, social i fins i tot estètica. Així, atacava l’estudi de relacions de parentiu de Lévi-Strauss, que es considerava el punt culminant de l’antropologia cultural i com un model per a totes les altres ciències socials. Ferrater creia que el seu enfocament metodològic era trivial i que els resultats que n’obtenia eren poc importants. Es lamentava del desconeixement dels estructuralistes nord-americans, poc populars amb l’excepció de Chomsky. Ell va interessar-se per Leonard Bloomfield, Edward Sapir, Benjamin Whorf, Zellig Harris –professor de Chomsky, a qui va recomanar de llegir llibres de lògica matemàtica-- i pel mateix Noam Chomsky (les funcions recursives serien un instrument bàsic de la teoria de les gramàtiques generatives). Ferrater assenyalava que, a partir del segle XIX, un dels grans mèrits de la lingüística moderna era que va saber desprendre’s de la carcassa lògica imposada per les sentències [en oposició a la tradició mil·lenària originada en Aristòtil] i que va mirar amb ulls nets les llengües.” (pàg. 355). Ferrater combatia els prejudicis i malentesos lingüístics. Afegia que l’ensenyament formal deficient de la gramàtica es devia a dues raons entrellaçades: la incompetència dels mestretites i les concepcions equivocades de molts gramàtics.

Bonet diu que Coromines valorava molt la competència de Ferrater, “i algunes cartes que li va escriure documenten aquest criteri.” (pàg. 364). Li havia demanat de col·laborar en el Diccionari etimològic. Bonet diu que Ferrater tenia molt de material per a la seva gramàtica generativa, procedent dels cursos de l’Autònoma, de la Universitat Catalana d’Estiu. Ferrater no tenia gaire temps per redactar la gramàtica entre les classes i les traduccions, i per això Bonet havia emparaulat un ajut similar al d’Espais de probabilitat finits. El 1968, no van convidar Ferrater a la sessió d’homenatge a Fabra dels Jocs Florals. L’establishment acadèmic no el reconeixia com a lingüista i no n’acceptava els comentaris irònics. Gabriel Ferrater es va llicenciar de Filosofia i Lletres el 1968. “Un dels temes recurrents de les converses de Gabriel Ferrater era la insensatesa de la societat i de la gent, que, segons ell, no té límits.” (pàg. 515).

Ulrich, el matemàtic de L’home sense qualitats, és un home sense qualitats perquè no té les que la societat li exigeix, com Ferrater mateix (pàg. 49). “L’estratègia de Gabriel Ferrater es pot comparar amb la d’Ulrich: confiava exclusivament en les seves capacitats intel·lectuals i en el valor de les obres que havia completat o que emprenia; però no cultivava les relacions cientificosocials que el podien promoure ni es preocupava per fer una carrera convencional.” (pàg. 433).

Ferrater li deia a Bonet que, per ser intel·ligent, s’ha de voler ser-ho. “Gabriel Ferrater també ens feia les recomanacions següents: no hem de deixar-nos enganyar per les nostres pròpies racionalitzacions; hem de procurar treure’ns les benes dels ulls; hem de plantejar-nos objectius ambiciosos; hem de deixar-nos de trivialitats; hem d’indagar profundament els temes; no hem d’acontentar-nos amb superficialitats; hem de buscar criteris sòlids; i hem de jutjar amb objectivitat i duresa les nostres obres.” (pàg. 53).

Alguns detalls biogràfics inclosos en el llibre de Bonet que em criden l'atenció:
  • L’empresa familiar va fer fallida tant per la situació econòmica –l’autarquia dificultava l’exportació de vins-- com per la multa de repressió política que el govern va imposar al seu pare mitjançant la Llei de reparacions de guerra.
  • A Sant Cugat tenia un pis espaiós i senzill, sense televisor ni telèfon, només amb una ràdio. Era molt poc consumista, sense esperit de sacrifici ni mentalitat ascètica. Anava amb tren, amb els Ferrocarrils Catalans, sempre en segona classe. La Marta Pessarrodona tenia pis propi.
  • A can Rowohlt, hi va fer 110 informes de lectura, en sis mesos.
  • No estava satisfet de la traducció de París era una fiesta, de Hemingway.
  • Patia una cirrosi hepàtica, malaltia que causa depressions molt profundes.
  • Ferrater bevia per vèncer la timidesa. Amb l’alcohol es tornava molt brillant. Va tractar de deixar de beure almenys des del 1968, en conèixer la Marta Pessarrodona.
  • El 1944, la petita guerra dels maquis va conduir gairebé a una guerra oberta a la Vall d’Aran.
  • Després del 1968, hi va haver vagues molt fortes a la universitat.
  • Em fa riure l’anècdota del sopar en què triguen a servir Ferrater i diu “On és la meva pobra, trista, bruta i dissortada botifarra?”; l’endemà una animeta piadosa li va anar a dir a l’Espriu, que va dir, congestionat, “Aquest home és un terrorista intel·lectual!”.

--

dimecres, 8 de juliol de 2009

Julià2007

¬¬¬¬¬

Julià, Jordi. L'art imaginatiu: Les idees estètiques de Gabriel Ferrater. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007, 261 pàg.

El llibre va guanyar el Premi Josep Carner de Teoria Literària 2004, i va ser inclòs a la col·lecció "Biblioteca Filològica", de la qual fa el número 60 --és el llibre de Julià més ben editat que he llegit. El seu propòsit és "plantejar aquest sistema de conceptes que descriuen les idees estètiques de la imaginació ferrateriana" (pàg. 16), conceptes que presenta del més general, en el primer capítol, al més concret, en el capítol catorzè i darrer. El text consisteix, aleshores, en un repertori d'inferències de qualitat irregular a partir de citacions més o menys extenses de fragments aïllats de Ferrater de diverses èpoques i diversos propòsits (fragments a vegades inèdits o de difícil accés). L'operació resulta poc atractiva però plausible, des del moment que Ferrater escriu sobre art i literatura en un període de pocs anys i hi manté les seves posicions amb coherència, i encara, per sort de Julià, concentra les seves reflexions públiques primer en la pintura, després en la literatura, de manera que aquestes posicions semblen ben homogènies.

Tinc una gran simpatia per l'esforç de Julià, tot i que el llibre em sembli a estones massa malabarista. En tot cas, conté comentaris atractius de poemes de Les dones i els dies --que vaig incloent a l'apunt corresponent-- i nombroses observacions de detall valuoses, tot i que és qüestionable la falta de distinció entre la poètica literària i la poètica crítica --reconeguda pel mateix Julià (pàg. 187). M'incita també a rellegir textos de Ferrater, el seu germà, Barral, Ortega.

Jo crec que la influència major en l'estètica de Ferrater és Riba. Hi puc adduir la resposta a l'enquesta sobre Riba inclosa a Papers, cartes, paraules --una resposta, per cert, amb gust per la paradoxa.


Algunes observacions de Julià
  • Destaca la influència d'Ortega, i en concret dels assajos d'El espectador.
  • Creu que "és indiscutible que hi ha una assumpció dels plantejaments de Husserl per part de l'autor català, i que el pes del record i de la formació mental d'aquest, i de la seva influència sobre la percepció de la realitat, són essencials per comprendre el contingut dels seus versos." (pàg. 38). Pel que fa a la influència directa de Sartre, Julià considera que no es pot demostrar, tot i que "L'imaginari va ser un dels seus tres llibres de capçalera".
  • "A la crítica ferrateriana, els comentaris a propòsit d'una obra concreta sempre seran distribuïts en dues parts, l'aspecte formal i el contingut temàtic" (pàg. 136) --potser és una generalització exagerada, però té fonament.
  • El penúltim capítol, "Romanticisme i sentimentalisme", conté una bona anàlisi de l'intent de Ferrater d'allunyar-se de l'estètica romàntica. Julià hi destaca un fragment del capítol sobre Sheridan a Escritores en tres lenguas (pàg. 276): "es uno de los últimos representantes de una forma de 'antiguo régimen' literario, de una tradición con la que el romanticismo acabó: la tradición de aceptación elemental de los hechos de la vida, y en particular del ajetreo sexual de hombres y mujeres, sin arrojarse en seguida a ponerlos en duda a la luz de sus multivalencias morales".
  • En el darrer capítol, "Expressionisme", Julià apunta que és aquest corrent el que Ferrater incorpora a la poesia catalana, amb un interès de Ferrater que corroboraria la inclusió de força escriptors alemanys expressionistes a Escritores en tres lenguas, a més dels autors que no van ser inclosos en el llibre perquè els capítols eren breus --em sembla una simplificació.
Sam Abrams va escriure una ressenya (PDF: 1 pàg.) ben elogiosa sobre L'art imaginatiu al suplement del diari Avui, el 21 de juny de 2008.

--

dijous, 2 de juliol de 2009

Comadira2002

¬¬¬¬¬

Comadira, Narcís. L'ànima dels poetes. Barcelona: Ara Llibres, 2002, 174 pàg.

Un altre extraordinari llibre de Comadira, que aplega sobretot articles publicats al Quadern, el suplement del diari El País. Es divideix en dues parts: una de primera que em fa pensar en Les hores de Josep Pla, amb un recorregut de proses esplèndides al voltant del pas de l’any --a les vacances d'estiu de l'any 2012, tinc la sort de veure, a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, l'exposició El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla, que precisament presenta, acarats, aquests textos de Comadira i fragments de Les hores de Pla--, i una de segona, amb comentaris, aguts --extraordinari--, sobre poetes i literatura.

Consigno en aquesta nota solament algunes observacions que em criden l'atenció de l'article "G. F.", pàg. 106-108. Comadira es planteja, al cap de trenta anys de la seva mort, que Ferrater ens ha fet molta falta. "La seva intel·ligència, la seva llibertat, la seva generositat, la seva independència haurien estat una pedra de toc per aquesta cultura desvalguda i maltractada bàsicament per la incúria dels mateixos catalans, per aquesta manca de voluntat de ser alguna cosa seriosa, per aquesta sembla que irrenunciable herència plebea que rares vegades ens hem pogut treure de sobre." (pàg. 106-7).

Considera F. una narració "del tot superficial i frívola, enganyosa. Un G. F. caricaturesc hi campa, lluny de la persona sòlida i infinitament estimable que va ser.". Estic d'acord amb Comadira a valorar, en canvi, el pròleg d'Arthur Terry com un dels millors textos sobre Ferrater. Cito Comadira parafrasejant Terry: "Ferrater, afirma [Terry], compleix admirablement aquest criteri [el d'escriure uns quants poemes bons sobre el món que ha creat]: sobretot, els seus poemes representen un intent seriós i variat de mostrar què significa viure en el món --un món que és assequible a qualsevol persona capaç de veure'l. Això explica per què es preocupa tant de la sensació del que constitueix la vida individual, i per què ell es considera un poeta estrictament moral. I si, finalment, la seva honradesa no li permet de tenir sinó un nombre molt reduït de certeses, aquestes, en canvi, poden considerar-se infinitament estimables.".

David Figueres ha escrit, al seu bloc Els dies i les dones, que Comadira ens deu un llibre sobre Ferrater.

Apunt revisat el 12 de març de 2010

--

diumenge, 28 de juny de 2009

Comadira1998

¬¬¬¬¬

Comadira, Narcís. Sense escut. Barcelona: Empúries, 1998, 260 pàg.

Imprescindible llibre de Comadira que aplega textos dispersos i inèdits que havia escrit al llarg dels vint anys anteriors. N'hi ha alguns de dedicats a Ferrater, de gran sentit crític, i d'altres que hi contenen referències agudes:
  • "Ser poeta i ser-ho avui a Catalunya" (1997), pàg. 65-77
  • "La fertilitat de Gabriel Ferrater" (1997), pàg. 121-127, text que entenc que va ser reproduït a Oller, Dolors i Subirana, Jaume, ed., Gabriel Ferrater, in memoriam. Barcelona: Proa, 2001.
  • "Carner i jo" (1984), pàg. 147-153
  • "Carta a Francesc Vallverdú on es parla de Gabriel Ferrater, d'uns anys i d'uns records" (1975), pàg. 211-222
"La fertilitat de Gabriel Ferrater" comença amb una referència irònica al pròleg de Castellet a Les dones i els dies: "el que és curiós és que Castellet declara que són les idees poètiques de Ferrater que canvien la poesia catalana i no diu pas que siguin els seus poemes". Comadira creu que és discutible que els poemes de Da nuces pueris esgotin les idees exposades en la nota del final del llibre i que les idees sobre poesia que s'hi defensen es puguin postular a partir dels poemes. Explica la seva relació amb Ferrater: va rebutjar Da nuces pueris, quan va sortir el 1960, pel seus temes tan prosaics i per la seva falta de musicalitat. Va conèixer poc després Ferrater, i el va llegir a fons. Comadira creu que la teoritzacio mètrica de Ferrater potser revela que el preocupava la seva falta de musicalitat --en discrepo: crec que els conceptes lligats a la musicalitat se li fonien, a Ferrater, per poc que hi pensés; no podia posar-hi al·literacions si no hi creia. També se n'aparta en els temes, perquè "sempre he cregut que la poesia sorgeix precisament de la capacitat de meravellar-se". Considera que la generació de Ferrater tenien el prejudici "racional", que els portava a la insensibilitat.

"En el cas de la poesia catalana, que ha hagut de cremar etapes tan de pressa per situar-se al propi temps, la inflexió de Gabriel Ferrater ha estat d'una gran utilitat pels que hem vingut darrere. Ens ha donat la llibertat de campar sense l'obligació històrica d'haver de fer correccions excessives o acceleracions desfermades. Ferrater va situar la poesia catalana al lloc exacte que li tocava, alliberant-la de l'esbart de carnerets i ribetes que la lligaven --en aquest context, no és pas estrany el rebuig de Garcés i de Teixidor-- i posant en evidència, abans d'hora, els possibles foixets que haurien de venir. Jo crec que Gabriel Ferrater ens va desbrossar el terreny. Va establir una nova via, en el sentit que no limitava el futur als mimetismes dels poetes més grans. Amb la particularitat que aquest nou camí no era altre que la transformació temporal del camí gran de la poesia catalana. Amb la seva inflexió, paradoxalment, ell se situava de ple en la tradició. El camí gran de la poesia catalana passa per Verdaguer, Maragall, Carner, Foix i Ferrater. Els altres poetes poden ser afluents gloriosos, però no deixen de ser laterals." (pàg. 125).

Comadira es planteja si hi pot haver cap seguidor de Ferrater que no sigui un epígon mimètic, una caricatura ridícula. Només en coneix un, de seguidor, William Cliff, que escriu en francès. "Quan un artista produeix una inflexió forta en el seu camp, qualsevol seguidor directe està abocat al fracàs." (pàg. 126), diu, una frase que subscriuria Harold Bloom des del seu The Anxiety of Influence. La fertilitat de Ferrater es pot trobar més aviat en el seu magisteri, la llibertat que va deixar-nos com a herència.

Hi ha un passatge de "Ser poeta i ser-ho avui a Catalunya" que em fa pensar en el poema "Sobre la catarsi". El cito: "Si declaro que la poesia és bàsicament ahistòrica, comprendran que em sembli impossible parlar del seu present i del seu futur. La poesia no té ni present ni futur, ni tampoc passat: només és. Quan és, anul·la el temps. I, fins i tot, s'anul·laria ella mateixa si aconseguís allò que realment es proposa: dir allò-que-no-es-pot-dir: formular la llei universal que crea i ordena i transfigura la matèria: convertir-se en Verb. Només, però, per acostar-s'hi. I és en aquesta distància entre la minúscula i la majúscula del verb on pot campar." (pàg. 69). La poesia malda per convertir-se en Verb.

Més endavant: "Aquesta anormalitat intermitent de la llengua catalana en el seu medi natural ha fet que els grans moviments de la cultura occidental moltes vegades hagin passat de llarg o hagin arribat amb retard a Catalunya. Així Verdaguer va haver de fer un esforç enorme per recuperar segles de decadència i va ser romàntic quan Baudelaire ja assajava les correspondències simbòliques. Igualment Carner és un reressagat, i Riba. Fins i tot ho és Ferrater, que es medievalitza en una operació que Eliot ja havia fet molts anys abans i que acaba atrapat en l'expressionisme pòstum de Gottfried Benn en una aposta que els que li hem anat darrere mai no li agrairem prou. De la mateixa manera que ell sempre va ser agraït amb Carner pel que li havia donat." (pàg. 73).

A "Carner i jo", un text important, Comadira explica per què considera que Carner és el primer dels nostres poetes, i diu que els hi va descobrir Ferrater, el 1967, als amics d'allò que es va anomenar "grup de Girona".

"Carta a Francesc Vallverdú on es parla de Gabriel Ferrater, d'uns anys i d'uns records" és una evocació de Ferrater com a amic. Considerava que les dues millors pel·lícules que havia vist mai eren L'Age d'or, de Buñue,l i Zéro de conduite, de Jean Vigo.

--

dimecres, 17 de juny de 2009

Heaney2003

¬¬¬¬¬

Heaney, Seamus, "Introductrion: On Gabriel Ferrater", pàg. 14-17, dins Ferrater, Gabriel. Women and Days, Terry, Arthur, trad. Todmorden, Lancs (Regne Unit): Arc Publications, col·lecció "Visible Poets", núm. 13, 2004, 96 pàg..

Durant molt de temps no vaig poder llegir llegir el text original de Seamus Heaney, si bé estava ben traduït al castellà en un apunt del blog Letras Libres, publicat ja al desembre de 2003. Ara fa poc tinc Women and Days, la selecció de poemes traduïts per Arthur Terry, publicada al cap d'uns mesos, a mitjan 2004, amb la introducció de Seamus Heaney lector atent de Ferrater. -- Conservo el títol convencional Seaney2003 de l'apunt original, però en modifico la referència bibliogràfica.

És un elogiosíssim article sobre Ferrater, que evoca també les trobades setmanals a l'apartament de Philip Hobsbaum, amb presència d'Arthur Terry, aleshores jove catedràtic de la Universitat de Belfast. Resulta que Terry havia estat amic de Philip Larkin, quan aquest havia fet de bibliotecari a la Queen's University.

Heaney enumera les qualitats de Ferrater que havien de resultar atractives per a Terry: "seriousness without portentousness, reticence that did not renege on the truth, and openness that was undeceived. [...] He was neither a rhetorician nor a sentimentalist, neither a 'protest poet' nor a nail-paring practitioner of poésie pure; on the contrary, his strength lay in his 'impurity', the way, for example, the murderous reality of a revolver barrel could cohabit with the mythic notion that truth lies at the bottom of a well ('The Bad Mission' p. 75); or the way an archetypal image (the shed as womb in 'Atra Mater' (p. 47), with its attendant shades of vagina dentata) is equalled and absorbed by the deadly ordinariness of the shed as old munitions dump" (pàg. 15).

  • En la traducció al castellà del text de Heaney: "una seriedad que no resultaba solemne, una reticencia que no renegaba de la verdad, una franqueza desengañada. [...] No era ni un poeta retórico ni sentimental, no era un practicante de la poesía de protesta ni un manicurista de la poesía pura; al contrario, su fuerza residía en su "impureza", el modo, por ejemplo, en que la realidad homicida del tambor de un revólver podía cohabitar con la noción mítica de que la verdad se halla al fondo de un pozo ('La mala missió'); o el modo en que una imagen arquetípica (el cobertizo como un útero en 'Atra Mater', con sus connotaciones de vagina dentata) era enfrentada y absorbida por la vulgaridad mortal del cobertizo como un depósito de munición vieja.".

Heaney destaca l'excel·lent llenguatge planer de molts poemes, i considera Ferrater un dels artistes exemplars del segle XX. Li fa pensar en Robert Frost i encara més en un amic de Frost, Edward Thomas, per la manera com empaiten els detalls de la memòria i per unes qualitats similars de fortalesa mental i tendresa. -- Ferrater esmenta un sol cop, en tota la seva obra, Edward Thomas, una referència breu, precisament al capítol sobre Robert Frost del llibre que José Manuel Martos va editar amb el títol Escritores en tres lenguas.

Seamus Heaney, en una foto de l'època
de la Queen's University de Belfast

Apunt revisat el 8 de desembre de 2015
--

dissabte, 13 de juny de 2009

Oller1991

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors. "Las construcciones poéticas de Gabriel Ferrater: acciones e intenciones", ponència al Primer Encuentro de Poética: Jaime Gil de Biedma y su generación poética. Saragossa, octubre de 1991, publicat dins dins Túa Blesa, ed. En el nombre de Jaime Gil de Biedma (actes d’un congrés), 1996.

Dolors Oller és una crítica brillant, si bé aquest no és un dels seus millors articles. El trobo una mica nebulós, com inacabat, abandonat. Sembla una ponència de compromís. Tot i això, la tesi és important --i la comparteixo en part. Defensa que el rigor conceptual de Ferrater prové del mètode filosòfic --per a mi, també de la seva formació científica i específicament matemàtica.

Per què la poesia de Ferrater representa un punt d'inflexió important en l'estètica de la modernitat? Perquè "es nodreix d'un fluid filosòfic que més o menys conscientment l'uneix a l'esperit de la seva època", que per a Oller prové de la fenomenologia --i per a mi, de Wittgenstein. Corol·lari ollerià: nodrint-se de la fenomenologia, "la seva poesia s'ha d'observar com a representant de la poètica expressionista" --per a mi, l'expressionisme és ben present en Ferrater, però la seva poesia va més enllà.

--

divendres, 12 de juny de 2009

Terry1971

¬¬¬¬¬

Terry, Arthur. "Gabriel Ferrater: el sentit d'una vida" [1971], dins Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau. Barcelona: Edicions 62, 1991, pàg. 13-46

Penetrant article, de referència obligada, del competentíssim lector que va ser Arthur Terry, que va admirar la poesia de Ferrater ben aviat.

Hi destaca que la primera aparició de Ferrater, el 1960, va ser del tot inesperada, i que va provocar el desconcert dels crítics de l'època. Havia mort Riba, l'any abans; es menystenia Carner, fora del país des de feia tants anys; no s'entenia Foix (13). Els poetes dominants eren Pere Quart i Salvador Espriu (14). Terry el situa de seguida com "una mena de poeta de l'experiència personal que se sol veure amb més freqüència a Anglaterra i als Estats Units que a Espanya". La branca de poesia anglesa a l'ombra de la qual es situa Ferrater té en comú "una veu distintiva, basada en els ritmes del parlar corrent, i una manera de combinar les preocupacions públiques i les privades sense recórrer a les grans declaracions filosòfiques." (15). Terry considera que aquests poetes l'influeixen discretament, que no se'n troben ecos directes en la poesia de Ferrater. En destaca també el sentit profund sobre les possibilitats de la llengua (16).

Terry observa que Ferrater tracta molt poc de la seva infantesa, com si les seves experiències més importants fossin les de l'adolescència i les dels primers anys de majoria d'edat. Crida l'atenció en els nombroses poemes que fan referència al període entre l'inici de la guerra civil i el servei militar, i en la manera de combinar-hi els elements autobiogràfics amb els esdeveniments públics (16).

L'article de Terry, tota una vindicació travada de Ferrater, s'articula al voltant del comentari de poemes o fragments de poemes de Les dones i els dies, començant pels més importants, amanits amb observacions breus i agudes sobre altres poemes que s'hi relacionen:
Entre aquests comentaris Terry formula algunes afirmacions memorables:
  • Que Ferrater es distingeix pel seu esforç constant de mostrar com l'experiència és contínuament reconstruïda per la imaginació, i com aquest procés arriba a donar la sensació d'una vida determinada (pàg. 23).
  • Que Ferrater és riquíssim en la manera d'incorporar la seva experiència als poemes que escriu (pàg. 23).
  • Que la qüestió "què és ser viu" és un dels temes centrals de Ferrater i la seva força ve sovint de la forma inesperada de reprendre'l (pàg. 26-29).
  • Que "una gran part de la poesia de Ferrater mostra la seva preocupació per l'experiència recordada, i especialment per la manera en què l'experiència pot ésser reconstruïda en la memòria" (pàg. 29).
  • "Salta als ulls que, per a Ferrater, les actituds morals no depenen de cap esquema transcendental de creences, i en això, com en d'altres aspectes, s'assembla a un dels seus poetes preferits, Thomas Hardy." (pàg. 32).
  • Que les seves metàfores duen càrrega moral, perquè donen la impressió de la densitat i complexitat de la vida, no reductible a termes racionals (pàg. 34-35). I més endavant: "És evident que la metàfora, a les mans d'un poeta com Ferrater, és una manera de ser fidel a l'experiència, de suggerir allò que no pot ser expressat amb un sol sentit racional. D'altra banda, si la metàfora és capaç de servir com a instrument moral, és perquè l'intent de presentar l'experiència en termes autèntics constitueix en ell mateix una activitat moral." (pàg. 37).
  • Que la primera impressió de la poesia de Ferrater és que "conté una proporció molt elevada de descripcions més o menys realistes, o dit d'una manera més senzilla, que al·ludeix a una gran quantitat d'objectes materials. [...] Sembla significatiu, però, que adesiara senti la necessitat d'anar més enllà de l'observació de caire realista." (pàg. 37-38).
  • Que l'agilitat de la seva imaginació i l'objectivitat de la seva tècnica l'aparten dels viaranys insidiosos d'alguns dels motius que es planteja (pàg. 39).
  • "Que Ferrater és un escriptor excepcionalment sincer, que està disposat a renunciar a il·lusions de qualsevol mena." (pàg. 41).
  • Que aquesta sinceritat, aquesta atenció als altres, el sentiment que cada individu és insubstituïble, es plasma, a partir de Menja't una cama, en un nombre creixent de poemes d'amor (pàg. 41-42), i que el seu tractament de l'amor, i del desig sexual, és ple de matisos i d'impulsos contradictoris: tendres i avidesa, fe i escepticisme, seguretat i inseguretat (pàg. 42)
--

divendres, 22 de maig de 2009

Bibliografia

¬¬¬¬¬

Aquest apunt del bloc aplegarà una relació de la bibliografia fonamental sobre Ferrater, amb enllaços, quan estigui disponible a internet, al text complet de l'article o el llibre i amb enllaços a altres apunts d'aquest bloc quan hagi conservat notes de la meva lectura. Suplemento la relació amb articles o llibres que estiguin disponibles a internet a text sencer i amb entrades accessòries de les quals tenia alguna nota que ara he convertit en apunt d'aquest bloc.

Per a una bibliografia exhaustiva, s'ha tornat imprescindible el work in progress "Índex ferraterià: assaig bibliogràfic" (PDF: 136 pàg. a la versió penjada al setembre de 2012), de Joan Manuel Pérez i Pinya. Amb anterioritat, per a la bibliografia fins a l'any 1992, la referència era el llibre de Núria Perpinyà Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (Barcelona: Empúries, 1997, 430 pàg.).
  • Abrams, D. Sam. "Commemoració 40/90 Gabriel Ferrater". El Punt - Avui, 17 de maig de 2012, pàg. 8-9 del suplement "Cultura". Apunt en aquest bloc: Abrams2012.
  • Badia, Lola, “Notes per a la interpretació del poema LXVIII, ‘No·m pren axí com al petit vailet”, Tradició i modernitat dels segles XIV i XV. València-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana – Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
  • Balaguer, Enric. "La mirada des de la finestra (Cesare Pavese i Gabriel Ferrater)", del llibre Paper Reciclat [escrit amb la col·laboració de Josep Palau i Fabre]. València: Universitat de València, 1995, 113 pàg.
  • Balaguer, Enric. "La mirada contemplativa: Apunts sobre les veus poètiques de Cesare Pavese i Gabriel Ferrater" (PDF: 17 pàg.)
  • Ballart, Pere. La poesia de l’experiència a Da nuces pueris de Gabriel Ferrater [tesi de llicenciatura]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1987.
  • Ballart, Pere, “By Natural Piety de Gabriel Ferrater, o els modes de la poesia de l’experiència”. Els Marges, 43, pàg. 94-100, 1991.
  • Ballart, Pere, “Sobre les dues ‘maneres’ de la poesia ferrateriana”, Revista del Centre de Cultura de Reus (març de 1997), II, 33, pàg. 4-8. Apunt en aquest bloc: Ballart1997.
  • Ballart, Pere, El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. Apunt en aquest bloc: Ballart1998.
  • Ballart, Pere. “Arte y método. Sobre el legado intelectual de Gabriel Ferrater”. Letra Internacional, 77, pàg. 34, 2002
  • Barnils, Ramon. Articles. Serrat, Carles, ed. Barcelona: La Magrana, 2001. Apunt en aquest bloc: Barnils2001
  • Besa, Jordi. "Dos imágenes del laberinto: Borges y Gabriel Ferrater". Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 1997, núm. 6. Apunt en aquest bloc: Besa1997.
  • Bonet, Eduard. Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres. Barcelona: Residència d'Investigadors CSIC - Generalitat de Catalunya, 2009, 525 pàg. Apunt en aquet bloc: Bonet2009.
  • Bonet, Laureano. “Gabriel Ferrater y la búsqueda de un nuevo lenguaje crítico”, Ínsula, 425, IV/1982.
  • Bonet, Laureano. Gabriel Ferrater: Entre el arte y la literatura. Historia de una aventura juvenil. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Apunt en aquest bloc: Bonet1983
  • Bonet, Laureano. “Un cuerpo, o dos: El crimen y las bellas artes”, text preliminar a la novel·la. 1987
  • Bonet, Laureano. La revista Laye. Estudio y antología. Barcelona: Península, 1988.
  • Bonet, Laureano. "Unos papeles olvidados de Gabriel Ferrater: Kafka, Josep Pla y la astucia literaria" [article, publicat a El correo literario, anterior a la publicació de Cartes a l'Helena]
  • Bonet, Laureano. El jardín quebrado: La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo. Barcelona: Península, 1994. Apunt en aquest bloc: Bonet1994
  • Bru de Sala. "Ferrater al desnudo". La Vanguardia, 10 de maig de 2002. Apunt en aquest bloc: Bru2002
  • Cabré, María Ángeles. Gabriel Ferrater. Barcelona: Omega, 2002. Col·lecció “Vidas literarias”. Apunt en aquest bloc: Cabré2002.
  • Cabré, Rosa, “Poema inacabat: esbós de lectura”. Revista del Centro de Lectura, 257. 1974
  • Castán, Carlos. "Cartas desde la postguerra: Gabriel Ferrater en Huesca", pàg. 45-56, dins Papeles dispersos. Saragossa: Tropo, 2009, 163 pàg. Apunt en aquest bloc: Castan2009
  • Castellet, Josep Maria. “Pròleg” a l'edició de Gabriel Ferrater. Teoria dels cossos. Barcelona: Edicions 62, juny de 1966 [?] (“Antologia Catalana”, 21), pàgines 5-11. Apunt en aquest bloc: Castellet1966
  • Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater", conferència del 6 de desembre de 1977, a la Fundació Juan March [Madrid]. Apunt en aquest bloc: Castellet1977
  • Castellet, Josep Maria. “L’ombra de Gabriel Ferrater”, dins Servià [1978]. Apunt en aquest bloc: Servià1978
  • Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, dins Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos. Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg. Apunt en aquest bloc: Castellet2009
  • Colomines, Joan. “Temps de poesia”. Serra d’Or, pàg. 50 (434). Juny de 1969.
  • Comadira, Narcís. Sense escut. Barcelona: Empúries, 1998, 260 pàg. Apunt en aquest bloc: Comadira1998
  • Comadira, Narcís. "G. F.", pàg. 106-108, dins L'ànima dels poetes. Barcelona: Ara Llibres, 2002, 174 pàg. Apunt en aquest bloc: Comadira2002
  • Cornudella, Jordi. “Estudi introductori” a Gabriel Ferrater. Vers i prosa. València: Tres i quatre, 1988.
  • Cornudella, Jordi. "El dimoni del posseït: Crònica autobiogràfica" (PDF: 27 pàg.)
  • Cornudella, Jordi. "Presentació", pàg. 9-19, dins Ferrater, Gabriel. Poema inacabat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003, 85 pàg. Apunt en aquest bloc: Cornudella2003
  • Dobry, Edgardo. "Gabriel Ferrater i el 'Poema inacabat' " (PDF: 141 pàg., de les quals 17 corresponen a l'article). Literatures, núm. 2 (segona època), 2004, pàg. 12-29. Apunt en aquest bloc: Dobry2004
  • Florit, Jordi. "Mutilats de tu. Possibles línies d'anàlisi del poema 'El mutilat' de Gabriel Ferrater a partir dels estudis desenvolupats per Salvador Iborra". Forma: Revista d'Estudis Comparatius Art Literatura Pensament, núm. 5, primavera de 2012, pàg. 49-58. Apunt en aquest bloc: Florit2012.
  • Fornes, Antoni. "Rics del que han donat: Un apunt sobre l'osmosi poètica entre Jaime Gil de Biedma i Gabriel Ferrater", pàg. 87-92. L'Aiguadolç: Revista de Literatura, núm. 11, any 1990. Apunt en aquest bloc: Fornes1990
  • Fuster, Joan. Poesia catalana contemporània. Barcelona: Curial Edicions, 1982 [text de 1971].
  • Gil de Biedma, Jaime, “La imitación como mediación o de Mi Edad Media”. Vuelta, 110, gener de 1985, pàg. 19-25. Apunt en aquest bloc: Gil1985
  • Gil de Biedma, Jaime. “Sóc poeta medievista”. Saber, 9. Maig de 1986.
  • Gomis, Ramon. El Gabriel Ferrater de Reus. Barcelona: Proa, 1998, 183 pàg. Apunt en aquest bloc: Gomis1998.
  • Heaney, Seamus, "Gabriel Ferrater" [2003], reproduït, en traducció al castellà, al bloc Letras libres, és el pròleg a una selecció de poemes de Ferrater en anglès a càrrec d'Arthur Terry. Apunt en aquest bloc: Heaney2003.
  • Illas, Edgar. "Pleasure against ideology in Gabriel Ferrater". Hispanic Review, núm. 3, 2012, págs. 467-484.
  • Julià, Jordi. “La palimpsestació a la poesia de Gabriel Ferrater”. Els Marges, 47. Maig de 1996, pàg. 96-108.
  • Julià, Jordi. Al marge dels versos. Estudis sobre la forma i la percepció poètiques. Barcelona: Publicacions de l‘Abadia de Montserrat, 1998, 167 pàg.
  • Julià, Jordi. La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual. Pagès Editors, 2004. Apunt en aquest bloc: Julià2004A
  • Julià, Jordi. El poeta sense qualitats. Tarragona: El Mèdol, 2004, 171 pàg. Apunt en aquest bloc: Julià2004B
  • Julià, Jordi. L'art imaginatiu: les idees estètiques de Gabriel Ferrater. [Premi Josep Carner de Teoria Literària 2004]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, 267 pàg. Apunt en aquest bloc: Julià2007
  • Juste, Enric. Metrònom Ferrater. Barcelona: Bellveure, 2009, 96 minuts. Apunt en aquest bloc: Juste2009
  • Macià, Xavier i Perpinyà, Núria. La poesia de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 1986. Hi ha un article de La Vanguardia, del 14 de gener d'aquell any, titulat "Gabriel Ferrater, la por com a expressió moral", en què Macià i Perpinyà presenten el llibre.
  • Macià, Xavier i Perpinyà, Núria. “’Sóc més lluny que estimar-te’, més enllà del plagi: ‘Cambra de la tardor’ i ‘La lliçó’”. Els Marges, 38, pàg. 21-31, 1987.
  • Macià, Xavier i Perpinyà, Núria. “L’heterodòxia de Gabriel Ferrater”. Lletra de canvi, 18/VI/1989.
  • Malé, Jordi. "Gabriel Ferrater: 'Poètica' (nota final a Da nuces pueris)", pàg. 159-168, dins Malé, Jordi i Laura Borràs, ed. Poètiques catalanes del segle XX. Barcelona: Editorial UOC, 2008, 371 pàg. Apunt en aquest bloc: Malé2008.
  • Marco, Joaquim, “Gabriel Ferrater com a crític”, dins El modernisme literari i altres assaigs. Barcelona: Edhasa, 1983.
  • Marco, Joaquim i Pont, Jaume. La nova poesia catalana. Estudi i antologia. Barcelona: Edicions 62, 1980.
  • Margarit, Joan. “1992: Veinte años de la muertes de Gabriel Ferrater”. Ínsula, 523-524, juliol-agost de 1990.
  • Martínez-Gil, Víctor. "Espriu, Pere Quart i Gabriel Ferrater: tres poetes del Realisme històric" [PDF]. Ponència llegida el 10 de maig de 2010 al Seminari d'Estudis Catalans, dirigit per Mònica Güell, L'any 1960 en poesia, a la Universitat París-Sorbona, 9 pàg. Apunt en aquest bloc: Martínez-Gil2010.
  • Mascaró, Joan. "Gabriel Ferrater i la tradició lingüística catalana". Els Marges 31, 1984, pàg. 21-28. Apunt en aquest bloc: Mascaró1984.
  • Massip i Graupera, Estrella. "Da nuces pueris (1960) de Gabriel Ferrater: a favor de la felicitat" [PDF]. Ponència llegida el 10 de maig de 2010 al Seminari d'Estudis Catalans, dirigit per Mònica Güell, L'any 1960 en poesia, a la Universitat París-Sorbona, 9 pàg. Apunt en aquest bloc: Massip2010.
  • Muñoz Lloret, Teresa. “En defensa pròpia, Espriu escriu a Castellet”. L’Avenç 344, març de 2009. Apunt en aquest bloc: MuñozLloret2009
  • Murgades, Josep. Conferència "El meu Gabriel Ferrater", dijous 15 de març de 2012, 19.00 h. Sala d'actes del Centre de Lectura de Reus. Apunt en aquest bloc: Murgades2012.
  • Navarro, Justo. F. Barcelona: Anagrama, 2003. Apunt en aquest bloc: Navarro2003
  • Oliva, Salvador, amb Pessarrodona, Marta. L’entrada “Gabriel Ferrater” a la Gran Enciclopèdia Catalana.
  • Oliva, Salvador. "Bases per a un estudi de la metrica. Comentari a'unes idees tebriques de Gabriel Ferrater". Els Marges, 1973?, pàg. 100-3. Apunt en aquest bloc: Oliva1973.
  • Oliva, Salvador. "La mètrica d'In memoriam, de Gabriel Ferrater" (PDF: 17 pàg.).
  • Oliva Salvador. "Gabriel Ferrater: Dante sense Florència", article reescrit i publicat al bloc de Salvador Oliva el 8 de febrer de 2009.
  • Ollé, Manuel. "Pinzells d'orient: malentesos, fantasmes i records". Visat: Revista Digital de Literatura i Traducció, any 2009. Apunt en aquest bloc: Olle2009.
  • Oller, Dolors. "Gabriel Ferrater: L'inefable el va temptar", pàg. 32-34 dins La construcció del sentit. Barcelona: Empúries, 1986. Apunt en aquest bloc: Oller1996A
  • Oller, Dolors. "Gabriel Ferrater: La veu és un altre", pàg. 196-210 dins La construcció del sentit. Barcelona: Empúries, 1986.
  • Oller, Dolors. "La poesía de Gabriel Ferrater: cuando decir no es hacer". 1990
  • Oller, Dolors. "Las construcciones poéticas de Gabriel Ferrater: acciones e intenciones", ponència al Primer Encuentro de Poética: Jaime Gil de Biedma y su generación poética. Saragossa, octubre de 1991, publicat dins dins Túa Blesa, ed. En el nombre de Jaime Gil de Biedma (actes d’un congrés), 1996. Apunt en aquest bloc: Oller1991
  • Oller, Dolors, "Valors de canvi". Vilaweb [?], 1991. Apunt en aquest bloc: Oller1991B
  • Oller, Dolors. "L’assaig de Gabriel Ferrater: Contemporaneïtat i mètode", dins Romero, C., i Arqués, R., ed. La cultura catalana tra l’umanesimo e il barroco, 1992.
  • Oller, Dolors. "Algunes inflexions a la poesia catalana contemporània". 1993. Apunt en aquest bloc: Oller1993
  • Oller, Dolors i Subirana, Jaume, ed., Gabriel Ferrater, in memoriam. Barcelona: Proa, 2001. Apunt en aquest bloc: Oller-Subirana2001.
    • Les actes d'aquest simposi, que va tenir lloc el 1997, comprenen 24 textos de primera fila (aniré tornant-los a llegir i prenent-ne noves notes, fins que cadascun tingui una entrada a la columna esquerra del bloc).
  • Parcerisas, Francesc, “La dissolucio de l’experiència”, dins L’objecte immediat. Barcelona: Curial, 1991.
  • Pérez Escohotado, Javier, ed., Jaime Gil de Biedma. Conversaciones. Barcelona: El Aleph, 2002. Apunt en aquest bloc: PérezEscohotado2002
  • Perpinyà, Núria. “L’arma de la paraula: la il·lustre impertinència de Gabriel Ferrater”, dins 1616. Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII. 1990 (Congrés SALGYC, Barcelona, 1988), pàg. 131-139.
  • Perpinyà, Núria. Teoria dels cossos, de Gabriel Ferrater. Barcelona: Empúries, 1991.
  • Perpinyà, Núria. Gabriel Ferrater: recepció i contradicció. Barcelona: Empúries, 1997, 430 pàg. Apunt en aquest bloc: Perpinyà1997
  • Pessarrodona, Marta. “Marta Pessarrodona parla de Gabriel Ferrater, per Raül-David Martínez”. Revista del Centre de Lectura de Reus. Març de 1997.
  • Pessarrodona, Marta. Conferència "Un exiliat intel·lectual: Gabriel Ferrater", dijous 6 de maig de 2010, 19.30 h. Biblioteca Central d'Igualada. Apunt en aquest bloc Pessarrodona2010B.
  • Pont, Jaume. “La poesia de Gabriel Ferrater”. Ínsula, 1975, pàg. 349.
  • Riera, Carme. La Escuela de Barcelona. Barcelona: Anagrama, 1988. Apunt en aquest bloc: Riera1988.
  • Roser i Puig, Montserrat. "Eroticism in the poetry of Gabriel Ferrater". Journal of Catalan Studies: Revista Internacional de Catalanística, 3 (2000).
  • Servià, Josep-Miquel, Gabriel Ferrater. Reportatge en el record. Barcelona: Pòrtic, 1978. Apunt en aquest bloc: Servià1978
  • Sullà, Enric. "Sobre la crítica literària de Gabriel Ferrater". Els Marges 18-19, 1980. Apunt en aquest bloc: Sullà1980.
  • Terés, Assumpta. "Gabriel Ferrater: 'Papers d'Hamburg'. Deu textos en alemany". Els Marges, 1992, núm. 46. Apunt en aquest bloc: Terés1992.
  • Terry, Arthur. “Prólogo” a Gabriel Ferrater. Mujeres y días. Barcelona: Seix Barral, 1971. Apunt en aquest bloc: Terry1971.
  • Torresi, Stefano. "Gabriel Ferrater, entre tradició (catalana) i europeisme (lingüístic i literari)" [PDF: 8 pàgines], publicat dins La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni: Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008). Associazione italiana di studi catalani. Apunt en aquet bloc: Torresi2008.
  • Triadú, Joan. La poesia catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, 1986.
  • Udina, Dolors. "Gabriel Ferrater, traductor". Quaderns. Revista de Traducció, 17, 2010. Apunt en aquest bloc: Udina2010.
  • Valverde, José María. “Gabriel Ferrater: l’experiència de traduir-lo”. Faig, 16, març de 1982. Apunt en aquest bloc: Valverde1982.
  • Valverde, José María. “Pròleg”, pàg. 9-15, traduït per Maria-Àngels Vilana, a Philip Larkin, Aquí: Trenta poemes, traducció de Josep M. Jaumà. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. Apunt en aquest bloc: Valverde1986
  • Vázquez Montalbán, Manuel. “En la muerte de Gabriel Ferrater”. Triunfo, 13-v, 1972, pàg. 52. Apunt en aquest bloc: Vázquez1972.

Altres referències
Apunt revisat el 15 de setembre de 2012

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites