divendres, 22 de maig del 2009

[011] La platja

¬¬¬¬¬

Entre els deu apunts més llegits d'aquest blog hi ha, sorprenentment, el del poema "La platja". El deuen haver obert uns quants estudiants, m'imagino, esperant trobar-hi algunes notes de lectura. Però l'apunt era, fins a l'abril de 2016, en blanc... Aparentment, el poema no és complicat --hi ha una dona que passeja per la vora de la platja, descalça, amb una brusa blanca i uns pantalons llargs de dona de color verd (els slacks), que es va allunyant fins que la calitja o la reverberació solar i la distància impedeixen que la mirada la distingeixi: "El sol se l'ha menjat".

Els versos decasíl·labs, blancs, s'agrupen en dues estrofes, de cinc i quatre versos. En la segona, la frase inicial es repeteix amb la variació del pronom de la primera persona del plural ("El sol se'ns l'ha menjat"), que passa a ser el subjecte dels quatre imperatius dels versos finals, un plural ben gregari, com el dels gossos, en una imatge que Ferrater estira fins al final: "Fem-nos canilla d'ira", udolem, "esgarrapem", "lladruquegem"... L'allunyament de la dona va seguit d'una protesta gregària i desesperada. Dins de la simplicitat, els elements d'estructuració del poema són múltiples. Així, a les quatre comparacions de la primera estrofa, els corresponen quatre imperatius a la segona. Les paraules "la mar" apareixen tres vegades. Hi ha en alguns versos moltes paraules amb la consonant ella, la consonant lateral palatal [ʎ]: "Tallem el vent de llauna amb la cisalla / dels udols llargs.".

Acarat el poema a "Primavera", ja des de Da nuces pueris, el lector pot imaginar que l'escena correspon a un dia de primavera, agradable, i que la dona --final dels anys 50--, vestida amb pantalons i rossa, de pell clara (el "lluminosa" del quart vers) pot ser una turista. "Primavera" i "La platja" consisteixen en dues estrofes de cinc i quatre versos, que contrasten entre si --els motoristes i l'idiota natural de "Primavera"; la dona que s'allunya i la protesta de la canilla d'ira--, i tenen en comú la figura d'un observador immòbil del que passa al seu voltant. La coincidència és deliberada.

Feta la lectura anterior de les obvietats, el poema continua sent elusiu: com hem d'entendre aquell "la mar, la disfressada" del darrer vers? Quina relació té amb el "lleó de fúria total" del cinquè vers, al final de la primera estrofa? La Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida reprodueix un exemplar anotat per Gabriel Ferrater del seu primer llibre, Da nuces pueris, amb tres anotacions sota els versos, que són la font del motiu de la dona que s'allunya i s'esvaeix sota la llum del sol. Segur que són una bona pista per endinsar-se en el sentit del poema --d'entrada, la referència a Yeats sembla la més prometedora: suggereix que la visió de la dona és un miratge, que potser no hi ha cap dona, que l'observador només veu la platja, i el seu pensament vagareja, i per això el darrer vers acaba amb aquell "la mar, la disfressada".
  • Yeats, The Second Coming --un poema famós de W. B. Yeats, que copio més avall, d'on procedeix l'expressió del cinquè vers, "com el lleó de fúria total"
    • Yeats és un poeta valorat altament per Ferrater, des del moment que inclou el seu llibre The Tower, entre 30 títols de poesia del segle XX, dins la taula cronològica característica de la col·leccció en què va publicar per primer cop Teoria dels cossos. Josep Maria Jaumà, en una conferència pronunciada l'Any Ferrater, ha remarcat aquesta importància de Yeats.
  • Hugo, "Una de ces beautés dont le soleil déjeune..." --no he sabut trobar el context
  • Vargas Vila: La niña es tan blanca que / cuando hay sol no se la ve..." --escriptor modernista colombià
***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari d'Enric Virgili sobre "La platja" va aparèixer el 27 de març.

Virgili descriu perfectament els elements constitutius del poema. Comença així: "La imatge que funciona com a pretext en aquest poema és la contemplació d’una noia rossa passejant sola per la platja, descalça i vestida amb brusa blanca i pantalons verds, que «desapareix» quan qui la mira queda enlluernat pel sol. Aquesta experiència relativament intranscendent, i d’un vague erotisme, s’associa ja des de l’inici amb una sèrie molt més sorprenent d’imatges associades a la violència, l’angoixa, la bestialitat i la despersonalització.". Aquestes imatges són hiperbòliques, recalquen la intensitat del desig. El poema presenta tres elements de sentits: el passeig de la noia solitària, el jo despersonalitzat en la primera persona del plural de la canilla de gossos i la veu lúcida i irònica que connecta "La platja" amb altres poemes.

Els poemes que Virgili veu darrere de "La platja" no concorden amb les anotacions de Gabriel Ferrater a l'exemplar de Da nuces pueris. Però són persuasives: corresponen a dos poetes que compten molt per a Ferrater, Riba i Baudelaire. Es tracta de la IV elegia de Bierville i el sonet de Baudelaire "A une passante" (poema XCIII de Les Fleurs du Mal). Cal tenir en compte els arguments d'Enric Virgili. És probable que Ferrater recordés el motiu de l'elegia de Riba i el motiu del sonet de Baudelaire, amb els seus matisos, context, implicacions. Fins i tot podia tenir present, com Virgili apunta, la donna angelicata que passeja de Cavalcanti i de Dante. 

Des del meu punt de vista les al·lusions defensades per Virgili enriqueixen extraordinàriament la imatge dels quatre primers versos, però expliquen poc, si no és per contrast, els cinc versos de la canilla d'ira. Per què la reacció de l'espectador es produeix en plural? Baudelaire té una gran cura a mantenir el singular fins al final del poema, i magistralment, Riba no fa aparèixer la primera persona singular fins als darrers mots del poema: "els meus ulls.". Per què Ferrater opta per aquesta personificació del sol? "El sol se l'ha menjat.". Per què ens compara amb uns gossos?

***

L'ha llegit Mariona Casanovas i Olivé, dins de l'Any Ferrater. És una de les tretze cançons, fetes a partir de poemes de Gabriel Ferrater, que van ser incloses al disc No diré res de mi, de Meritxell Gené.

***

The Second Coming

Turning and turning in the widening gyre
The falcon cannot hear the falconer;
Things fall apart; the centre cannot hold;
Mere anarchy is loosed upon the world,
The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere
The ceremony of innocence is drowned;
The best lack all conviction, while the worst
Are full of passionate intensity.

Surely some revelation is at hand;
Surely the Second Coming is at hand.
The Second Coming! Hardly are those words out
When a vast image out of Spiritus Mundi
Troubles my sight: somewhere in sands of the desert
A shape with lion body and the head of a man,
A gaze blank and pitiless as the sun,
Is moving its slow thighs, while all about it
Reel shadows of the indignant desert birds.

The darkness drops again; but now I know
That twenty centuries of stony sleep
Were vexed to nightmare by a rocking cradle,
And what rough beast, its hour come round at last,
Slouches towards Bethlehem to be born?

Dibuix del poeta W. B. Yeats, publicat a la Revista de Poesia 3-4, 
l'any 1925, acompanyant cinc poemes traduïts per Marià Manent
(entre els quals no hi ha "El segon adveniment")

Apunt encetat, malgrat la data, el 7 d'abril de 2016, revisat el 13 d'abril de 2023
--




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites