divendres, 22 de maig de 2009

[011] La platja

¬¬¬¬¬

Entre els deu apunts més llegits d'aquest blog hi ha, sorprenentment, el del poema "La platja". El deuen haver obert uns quants estudiants, m'imagino, esperant trobar-hi algunes notes de lectura. Però l'apunt era, fins a l'abril de 2016, en blanc... Aparentment, el poema no és complicat --hi ha una dona que passeja per la vora de la platja, descalça, amb una brusa blanca i uns pantalons llargs de dona de color verd (els slacks), que es va allunyant fins que la calitja o la reverberació solar i la distància impedeixen que la mirada la distingeixi: "El sol se l'ha menjat".

Els versos decasíl·labs, blancs, s'agrupen en dues estrofes, de cinc i quatre versos. En la segona, la frase inicial es repeteix amb la variació del pronom de la primera persona del plural ("El sol se'ns l'ha menjat"), que passa a ser el subjecte dels quatre imperatius dels versos finals, un plural ben gregari, com el dels gossos, en una imatge que Ferrater estira fins al final: "Fem-nos canilla d'ira", udolem, "esgarrapem", "lladruquegem"... L'allunyament de la dona va seguit d'una protesta gregària i desesperada.

Acarat el poema a "Primavera", ja des de Da nuces pueris, el lector pot imaginar que l'escena correspon a un dia de primavera, agradable, i que la dona --final dels anys 50--, vestida amb pantalons i rossa, de pell clara (el "lluminosa" del quart vers) pot ser una turista. "Primavera" i "La platja" consisteixen en dues estrofes de cinc i quatre versos, que contrasten entre si --els motoristes i l'idiota natural de "Primavera"; la dona que s'allunya i la protesta de la canilla d'ira--, i tenen en comú la figura d'un observador immòbil del que passa al seu voltant. La coincidència és deliberada.

Feta la lectura anterior de les obvietats, el poema continua sent elusiu: com hem d'entendre aquell "la mar, la disfressada" del darrer vers? Quina relació té amb el "lleó de fúria total" del cinquè vers, al final de la primera estrofa? La Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida reprodueix un exemplar anotat per Gabriel Ferrater del seu primer llibre, Da nuces pueris, amb tres anotacions sota els versos, que són la font del motiu de la dona que s'allunya i s'esvaeix sota la llum del sol. Segur que són una bona pista per endinsar-se en el sentit del poema --d'entrada, la referència a Yeats sembla la més prometedora: suggereix que la visió de la dona és un miratge, que potser no hi ha cap dona, que l'observador només veu la platja, i el seu pensament vagareja, i per això el darrer vers acaba amb aquell "la mar, la disfressada".
  • Yeats, The Second Coming --un poema famós de W. B. Yeats, que copio més avall, d'on procedeix l'expressió del cinquè vers, "com el lleó de fúria total"
    • Yeats és un poeta valorat altament per Ferrater, des del moment que inclou el seu llibre The Tower, entre 30 títols de poesia del segle XX, dins la taula cronològica característica de la col·leccció en què va publicar per primer cop Teoria dels cossos
  • Hugo, "Una de ces beautés dont le soleil déjeune..." --no he sabut trobar el context
  • Vargas Vila: La niña es tan blanca que / cuando hay sol no se la ve..." --escriptor modernista colombià

***

The Second Coming

Turning and turning in the widening gyre
The falcon cannot hear the falconer;
Things fall apart; the centre cannot hold;
Mere anarchy is loosed upon the world,
The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere
The ceremony of innocence is drowned;
The best lack all conviction, while the worst
Are full of passionate intensity.

Surely some revelation is at hand;
Surely the Second Coming is at hand.
The Second Coming! Hardly are those words out
When a vast image out of Spiritus Mundi
Troubles my sight: somewhere in sands of the desert
A shape with lion body and the head of a man,
A gaze blank and pitiless as the sun,
Is moving its slow thighs, while all about it
Reel shadows of the indignant desert birds.

The darkness drops again; but now I know
That twenty centuries of stony sleep
Were vexed to nightmare by a rocking cradle,
And what rough beast, its hour come round at last,
Slouches towards Bethlehem to be born?

Dibuix del poeta W. B. Yeats, publicat a la Revista de Poesia 3-4, 
l'any 1925, acompanyant cinc poemes traduïts per Marià Manent
(entre els quals no hi ha "El segon adveniment")

Apunt encetat, malgrat la data, el 7 d'abril de 2016, revisat el 14 d'abril
--




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites