dimarts, 13 de juliol del 2021

RipollJosepMaria2012

¬¬¬¬¬

Ripoll, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: de la influència personal a la literària", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 225-248

Text escrit per Josep Maria Ripoll per a una conferència a la Queen Mary University de Londres, al juliol de 2009, que proporciona una visió diferent sobre Gabriel Ferrater dins del monogràfic de la revista Veus baixes: es tracta d'una reflexió sobre la influència de Ferrater, entre els qui el van conèixer en persona i el van tenir com a mestre i entre els qui sols n'han conegut la literatura. 

Ripoll va constrastant poemes de Gabriel Ferrater amb diferents poemes d'autors com ara Narcís Comadira, Salvador Oliva, Marta Pessarrodona. Es tracta sovint de poemes dedicats a Ferrater, amb al·lusions que podem considerar homenatges deliberats, picades d'ullet, doncs. A vegades la influència es manifesta de manera indirecta, com en els exemples d'Oliva, amb al·lusions a Auden o l'Arnold de "Platja de Dover" (la traducció de Ferrater). Marta Pessarrodona té un poema que es diu "In memoriam", amb una dicció diferent. Altres poetes dels setanta en citen versos, tenen ecos de Ferrater: Jaume VallcorbaPlana, Pere Fons, també utilitzen el decasíl·lab blanc o el to quotidià i intimista, de vegades mantenint la distància, com a l'"Antielegia inacabada" de Miquel Desclot. L'aparent filiació ferrateriana es nota en alguns casos pel to narratiu i els encavalcaments abruptes.

"Curiosament, però, la influència directa de l'obra ferrateriana només es manifestarà en alguns autors molt concrets de la generació següent." (pàg. 237), una influència que és intensa en els primers llibres i que sembla efímera en la resta de l'obra: així, Jordi Larios, a Home sol, 1984, i Jordi Cornudella, a Felí encès, 1985; Pep Rosanes-Creus, a La venjança de l'eunuc i també als seus llibres següents; Antoni Puigverd, Vista cansada, 1990. Als vuitanta i noranta, hi ha poetes que li dediquen homenatge sexplícits i n'agafen els elements més característics, a més dels decasíl·labs blancs, els encavalcaments abruptes i el to narratiu, les sinestèsies agosarades, la serenitat de l'elegia i la "bellesa de cicatriu que conforma molts dels moments més intensos de Les dones i els dies".

Després, al tombant de segle, la influència es torna menys directa, però es percep en el distanciament i en l'agosarament d'una certa revolta poètica; els poetes d'aquests anys són més explícits, menys el·líptics que Ferrater.

Josep Maria Ripoll, cap a l'any 2008, quan va guanyar el premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
pel seu llibre Dir (Barcelona: Proa, 2009)

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites