dimecres, 27 de juliol de 2011

Bou1997

¬¬¬¬¬

Bou, Enric. "Els termes d'una confabulació: Gil de Biedma i Ferrater", pàg. 173-182 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Tant Gabriel Ferrater com Jaime Gil de Biedma s'havien vantat, un moment o altre, de la seva confabulació. Enric Bou els cita, a l'inici de la ponència (pàg. 174-5): així, Gil, resumint les antítesis programàtiques que compartien "contra la autonomía estética, contra quines reservan la poesía para sus estupefacciones, contra el exceso de estilo, contra la identidad de fondo y forma, contra la abstracta formalización de la experiencia" (El pie de la letra, pàg. 272). Cita Gil i Ferrater de forma brillant al llarg de tota la ponència, posant en paral·lel les seves declaracions i escrits.

Bou no creu que tots dos autors es puguin llegir des d'una mateixa perspectiva, perquè la relació amb la tradició literària en la pròpia llengua és més sòlida en el cas de Gil de Biedma; Ferrater, diu, va "haver de reinventar-se una tradició literària". No ho acabo de veure: si bé admetré que la historiografia literària catalana és precària, en comparació amb la castellana, Ferrater té una relació crítica molt intensa, com a poeta, amb determinats autors de la seva tradició, Carner, Riba i Foix, en una operació que ha fet i farà qualsevol autor que no sigui un analfabet i que tingui un mínim d'ambició i de generositat. Ferrater, opino, porta a terme aquesta operació amb normalitat i sobretot per desempallegar-se de l'influx de Riba.

Discrepo també de Bou quan afirma que Ferrater va adoptar, literàriament, una imatge d'outsider. Si de cas, era ja un outsider com a persona. El que intenta Ferrater, amb èxit, és no ser un epígon dels grans poetes que l'havien precedit en les dècades anteriors. No veig tampoc altres detalls de la ponència de Bou, com la prudència que atribueix a Ferrater en el comentari polític a "In memoriam" o "Petita guerra", que contrastaria amb un Gil de Bidema més agosarat a "Años triunfales" o "Intento formular mi experiencia de la guerra".

Coincidint amb el que ja havia dit Ferrater en les entrevistes amb Federico Campbell i Baltasar Porcel, Bou conclou que les diferències amb Gil de Biedma s'expliquen per la pertanyença a sistemes literaris diferents. Goso concretar: darrere Gil, hi veig Machado; darrere Ferrater, Carner, dos autors enormes, de llarga influència --i més afins entre si que no sembla, d'acord amb l'observació de Ferrater en l'important text "Josep Carner" (Escritores en tres lenguas, pàg. 303).

Apunt revisat el 5 d'agost de 2011

--.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites