divendres, 22 de maig de 2009

[004] Els jocs

¬¬¬¬¬

Terry1997 posa aquest poema, i en concret els seus versos finals, com un exemple de distanciament moral: "L'atenció que Ferrater dóna als detalls sovint fa l'efecte de distanciar-lo del seu jo immediat i de submergir-lo en un món aliè en el qual intenta trobar sentit. No cal dir que es tracta d'un sentit moral, com veiem al final del poema 'Els jocs'" (pàg. 103). I precisa que "el desig que el món tingui sentit sembla precari, però al mateix temps necessari" (pàg. 110). Les lectures es van afinant amb els anys: curiosament, a la seva ressenya primerenca de Da nuces pueris i Menja't una cama, el 1962, Terry havia considerat que aquells versos finals eren un exabrupte. -- A mi els versos finals em fan venir al cap “Mecànica terrestre”.

Se n'ocupa Pere Ballart, a El contorn del poema, llibre del 1998, pàg. 237-242: en concret, pàg. 240, diu que el tema és insidiós --en al·lusió al fnal de la prosa que tanca Da nuces pueris--, el reconeixement de la desigualtat social, i que el poema evita les declaracions abstractes, proclius al partidisme, a la manera de la poesia social. Afegeix que es podria inspirar en “La joguina del pobre”, de l’Spleen de Paris, de Baudelaire (pàg. 242). I en torna a parlar el 2007 molt breument a El riure de la màscara, per posar-lo com a exemple del tipus diàfan d'analogia que utilitza Ferrater per lligar una circumstància ocasional, el joc dels obrers i obreres, amb una idea complexa i de fondes implicacions, com l'esperança del jo poètic en un canvi polític i social.

Ferrater descriu la jugada d’atac del bàsquet amb detall, a la manera d’un periodista esportiu --considero que és una gran ironia respecte a la poesia social.

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou un mecanoscrit amb anotacions autògrafes, amb diverses correccions. El vers 2 --el marco amb cursiva-- deia "Viure en un barri extrem ens indueix / a passejar inquiets, com si volguéssim" en comptes del definitiu "a caminar inquiets, com si volguéssim". El vers 37 deia "Segueixo passejant, i ara sé on vaig" en comptes del definitiu "Vaig passejant, i ara sé on em porto". El vers 51 deia "No és gaire bona tirant al cistell" en comptes del definitiu "No és bona quan vol tirar al cistell".

***

Johannes Beilharz va traduir aquest poema a l'alemany: "Spiele".

Gabriel Ferrater jugant a futbol
(portada del monogràfic de l'any 1974 del Centre de Lectura de Reus) 

Apunt revisat el 13 d'abril de 2020

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites