divendres, 22 de maig de 2009

Valverde1986

¬¬¬¬¬

José María Valverde, “Pròleg”, pàg. 9-15, traduït per Maria-Àngels Vilana, a Philip Larkin, Aquí: Trenta poemes, traducció de Josep M. Jaumà. Barcelona: Edicions del Mall, 1986

Valverde veu Larkin com un renovador de la tradició de Hardy. Robert Lowell deia que “Larkin era el millor poeta anglès del moment, tal com W. D. Snodgrass ho era dels Estats Units” (pàg. 9).

Valverde diu: “Prop de cent vint poemes, unes dues-centes pàgines, fan de Larkin, sens dubte, un ‘clàssic menor’ de la literatura anglesa –en les categories crítiques de la qual, minor no significa inferior en qualitat a major, sinó de pretensions limitades i concretes--.” (pàg. 10).

Valverde parla d’una doble tradició: “aquella que arrencava de Yeats –mite, cant, embriaguesa—i la derivada de Hardy –col·loquialisme, crítica de la vida--; és a dir, dues vessants que tenien més en comú que no pas en divergència. La primera continuava en Dylan Thomas i Ted Hughes, entre d’altres: la segona trobà la seva figura més sòlida en Philip Larkin.” (pàg. 11). Considera que Ferrater havia fet guanyar a la literatura catalana aquesta tradició.

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites