dimecres, 30 de setembre del 2020

Sala1997

 ¬¬¬¬¬

Sala, Jordi."La vigència d'una estètica: l'ús de les veus narratives en la poesia de Gabriel Ferrater", pàg. 293-313 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Ponència que em sembla de tràmit. Jordi Sala intenta caracteritzar la poesia de Gabriel Ferrater: la qualitat que en destaca és la narrativitat, més enllà de l'exposició d'esdeveniments i situacions, propiciada (a) per la introducció d'anècdotes que singularitzen el cabal imaginatiu i moral del poema, (b) per l'habilitat de Ferrater a pujar i baixar de registre, amb una sintaxi àgil i un to de veu amical (una dicció de tonalitat nova dins la poesia catalana, encara ara) i (c) per la relació que s'estableix entre el jo poètic i el món del poema. Seguint Dolors Oller, Sala afegeix que la reflexió moral dels poemes de Ferrater acostuma a ser una operació complexa, en què hi ha un jo projectat pel poema i una veu per damunt que produeix el discurs didàctic, que interpreta. Això, potser herència de la poesia de Robert Graves, apunta Sala, és el que li proporciona una forta objectivitat i l'allunya de l'estètica romàntica.

Sala recorre a les conegudes tres veus que va distingir T. S. Eliot en la poesia (a l'assaig "The three voices of poetry", del 1953). Les reconeix en els poemes de Ferrater, i comenta detalls dels poemes per il·lustrar l'ús de les tres veus. Hi destaca la importància de la veu dramàtica, que, si bé no apareix a Da nuces pueris, va guanyant posicions a Menja't una cama i es torna molt present a Teoria dels cossos. "La intercalació d'altres veus en el poema allibera el narrador global de l'enunciació completa del discurs." (pàg. 300). La veu èpica pren un to col·loquial en Ferrater, en els poemes narratius, en què el narrador sovint adreça el seu discurs a una segona persona. I finalment, ben present al llarg de Les dones i els dies, la veu lírica del poeta, que parla amb si mateix i posa distància entre el jo narrador i el jo personatge. La poesia de Gabriel Ferrater és sovint un repte per als lectors, "una deconstrucció avant la lettre del pensament establert" (pàg. 312), i ens fa pensar més, conclou Sala.





--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites