divendres, 22 de maig de 2009

[012] Moeurs exotiques

¬¬¬¬¬

Veient que els darrers dies aquest apunt, fins ara en blanc, rebia unes quantes visites, hi consigno unes observacions ràpides:
  • La magnífica Càtedra Màrius Torres reprodueix un exemplar de Da nuces pueris amb anotacions autògrafes de Gabriel Ferrater, que són tres per a aquest poema: un Freud al costat del primer vers, un Dickens a mig poema i una frase d'Hugo sota el text, "Les vierges ont un chic qui les fait épouser".
  • Els alicorns són un símbol fàl·lic obvi, i un símbol de la idealitat, en contrast amb els argilosos, que no poden ser altres que els homes corrents, fets d'argila.
  • No és casual que aquest poema, de reminiscències dionisíaques, en Les dones i els dies quedés acarat a "Sobre la catarsi".
L'estructura és simple:
  • El primer vers ens presenta una imatge d'intenció inequívoca, "Un rengle d'alicorns presentant armes", gairebé com un escamot policial o una companyia de l'exèrcit.
  • Els sis versos següents encadenen cinc imperatius adreçats a una tercera persona del plural, plens d'al·lusions sexuals i de detalls repulsius, precedits d'una contundent frase sense verb, "Enrere, els argilosos.", de caràcter imperatiu. Aquest nucli central del poema, que suggereix com els argilosos són rebutjats i apartats, contrasta amb la netedat i idealitat dels alicorns i la rosa.
  • Els dos versos finals consignen el resultat de l'operació anterior, la via expedita per a nosaltres, "neta" --en contrast amb la brutícia de la plebs argilosa--, per al pas de la rosa virginal, metàfora eterna del sexe femení, cap a aquesta coronació que simbolitza el coit. I el detall de l'adjectiu pipèrica? Anteposat a rosa, modifica substancialment el sentit que el lector hauria intuït si només hagués trobat en el vers l'adjectiu virginal, si hem de creure que pipèric deriva de pebre (existeix l'àcid pipèric, obtingut d'un alcaloide procedent del pebre negre).
Ara: hi ha un detall que se m'hi resisteix: per què es tracta d'uns costums exòtics? No sembla pas tan estrany que uns privilegiats apartin la majoria dels vulgars competidors per tenir més probabilitats d'accedir a la pipèrica rosa virginal.

Ballart havia interpretat en un assaig inclòs al seu llibre El riure de la màscara, publicat el 2007, com va apuntar Miquel Àngel Llauger en un comentari atribuint la troballa originària a Núria Perpinyà, que el poema al·ludia al penitent d'una processó de Setmana Santa.

Apunt encetat, malgrat la data, el 15 de novembre de 2011, i revisat el 12 de desembre

--

2 comentaris:

Miquel Àngel Llauger ha dit...

Recordo haver llegit una altra interpretació, però no recordo on (Macià-Perpinyà? Julià?, no ho recordo). Els alicorns serien les caperutxes (així em diem a Mallorca, dels "nazarenos") de la Setmana Santa sevillana, ben arrenglerats i punxeguts. Els argilosos, els que s'emborratxen (líquids de paper de vidre)i fan gresca als carrerons adjacents als de la processó. I la rosa virginal, la imatge adorada de la Mare de Déu. Aquesta interpretació, que fa del poema una sàtira de la hipocresia religiosa, també explica el títol.

Enric Blanes ha dit...

Boníssima interpretació, Miquel Àngel, que té la virtut de contrastar també "Moeurs exotiques" amb "Sobre la catarsi", el poema amb què s'acara, a la seva dreta. Benvingut!

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites