divendres, 22 de maig de 2009

[049] El ponent excessiu

¬¬¬¬¬

Jordi Cornudella, a Les bones companyies, un dels millors llibres de crítica literària publicats el 2010, guardonat amb el I Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre, ens promet un volum posterior que aplegarà els seus textos sobre Ferrater, Catul i Góngora. Mentrestant, aquest inclou una referència a "El ponent excessiu", a les pàg. 168-171, en relació amb el passatge conegut del "Poema inacabat", versos 101-132, en què anuncia a Rosa Leveroni que escriurà el poema, una de les dues persones, l'altra era Roser Petit, que l'acompanyaven en la passejada pels voltants de Cadaqués, a la posta del sol al setembre de 1961, en què van veure l'escena descrita al poema. Cornudella, en el passatge del "Poema inacabat", hi troba al·lusions literàries explícites a l'estrofa 21 del poema 113 d'Ausiàs March i al poema 5 de Catul, que recorda que el sol té capacitat de morir i renèixer cada dia (mentre que la llum de l'home és breu i quan s'apaga és per sempre).

Cito in extenso el paràgraf de Cornudella, sobre "El ponent excessiu", que clou la seva nota:

L'inici --la posta és una dona boja que no es vol colgar i que esquitxa el cel de sang-- traeix una notòria filiació baudeleriana: és a Les fleurs du mal on el quadre del cel crepuscular; tradicionalment associat a comparances d'una bellesa més tòpica, la poesia va aprendre a veure'l com un vessament de sang (le soleil s'est noyé dans son sang qui se fige, diu un vers d'"Harmonie du soir"). El sol, el dia, es mor com si ho fes per última vegada, com si el seu cicle no hagués de recomençar: la ineluctabilitat arxisabuda de la fi és el que expresa, en termes estentoris, el drama d'histèria menstrual que, vist des del lloc on el poema ens proposa de ser, es produeix damunt de la muntanya, és a dir, mirant cap al cantó de terra. La reacció de Ferrater consisteix a proposar que ens netegem els ulls de la tòpica sangada d'opereta i que ens girem, com els homes de Frost ["Neither out far nor in deep", comentat unes pàgines abans], a mirar el mar, de cara a la nit i a un altre escenari. Potser també ens hi embriagarem amb un drama, però aquest serà íntim i serè." (pàg. 170-1)

Un poema molt bonic, d'una imaginació hiperbòlica del tot coherent amb l'intent d'atribuir a la posta de sol l'excés d'unes figurades ganes d'exagerar i dramatitzar el seu final. Només hi trobava la dificultat de "la sang que es podreix", aclarida per Cornudella amb la precisió sobre Catul.

***

Johannes Beilharz va traduir aquest poema a l'alemany: "Ein unmässiger Sonnenuntergang"., i el va publicar a internet acompanyat de la reproducció d'una aquarel·la seva homònima.

Apunt encetat, tot i la data, el 27 de maig de 2011, i revisat el 27 d'abril de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites