divendres, 22 de maig del 2009

[052] Sacra rappresentazione

¬¬¬¬¬

Ballart1998, pàg. 177, descriu la situació: “Gabriel Ferrater fa que el “tu” a qui s’adreça la veu assisteixi des dels vidres de l’aparador d’una botiga de luxe a la compra, en l’interior, d’un objecte prohibitiu, una joia possiblement, procés descrit de manera al·legòrica, com si es tractés de la representació sacra que promet el títol. El jo així desdoblat és comminat finalment a aplicar-se la moralitat de l’espectacle”. Amb la projeccció en el tu, el poeta confereix moviment dramàtic al discurs, obté una perspectiva valuosa des de la qual pot analitzar el que sent i fa que el text adquireixi un característic to admonitori. El lector, al·ludit per la segona persona, es veu també interpel·lat.

***

El to del poema és descaradament irònic, començant pel títol i per la personificació dels cinc objectes i fins al punt que el vers 6 --com veu molt bé Ballart2019--, aquell trompeter "Ganimedes per aires d'or i d'àries", és una de les escasses al·literacions de Les dones i els dies. Josep Iborra, al seu Diari d'un bizantí, pàg. 79, ens recorda Ganimedes: "l'únic que ha pujat al cel sense morir abans. Fins i tot el mateix Crist hagué de morir primer.".

El canvi de perspectiva de la darrera frase està marcat abruptament pel vocatiu "I tu [...]?", com ja indicava Ballart el 1998, i està imbricat amb els versos precedents per la descripció del braç ocell, missatger pur però envejós. Abans, als versos 7-10, ja hi ha hagut un canvi de l'atenció, dels objectes personificats cap al braç al·legoritzat en àguila. No podríem interpretar que l'interès del narrador no són pas els objectes sinó el braç nu, d'una dependenta, que observa dins la botiga? No deu somniar per un moment que la noia es fixi en ell? És significatiu que el poema, sobre algú que bada en un aparador, s'acari amb "El distret".

***

Dolors Oller va assajar d'interpretar el poema a l'article "Meditació inacabada" (PDF: 6 pàg.; tracten del poema les pàg. 151-153), dins el número 0 de la revista Veus baixes, monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater, publicat l'any 2012. Es tracta d'una escena quotidiana, la compra d'un objecte que hi ha en un aparador. El correlat objectiu es pot interpretar de manera "sacra": els clients que compren dins de la botiga, velats per les cortines, són com uns déus que no veiem i que trien el destí d'un dels objectes. "L’al·lusió a Ganimedes i el títol del poema, que enuncia una representació dramàtica on intervenen personatges d’àmbit mitològic, heroicament superiors en relació amb els de dimensió humana, és indicador." (pàg. 152). 

Oller ja havia llegit "Sacra rappresentazione" al seu llibre Accions i intencions, a dos apartats del capítol dedicat a Gabriel Ferrater: aleshores havia considerat que el poema era "d'entre els incomprensibles, dels més entenedors" (pàg. 305), i havia qualificat l'anècdota de senzilla, amb una al·legoria fàcil de reconèixer. De fet, l'anècdota objectiva es transforma, des del moment que és anomenat Ganimedes, en el correlatiu d'una experiència d'ordre diferent: les paraules revelen la seva condició de figurades i comencem a conèixer una experiència d'ordre moral. Tenint present el títol "Sacra rappresentazione", el nucli emotiu que desplega el poema és "una forma d'humilitat, de reconeixement d'una carència assumida com un demèrit però que provoca el lament líric." (pàg. 319). Oller també havia posat en valor la interrogació final, que arrossega el lector a preguntar-se sobre si mateix.

Subscric aquest punt de partida, però no les interpretacions que aventura finalment Oller --que no goso donar en paràfrasi. Hi coincideixo en la importància del títol, que ens planteja que som davant d'una representació, i hi coincideixo en la interpretació que el tu a qui s'adreça la veu del poema és un espectador (les "cortines" del vers 4 corroboren aquest sentit). De fet, la sacra rappresentazione és un gènere teatral italià d'argument religiós. Els sis primers versos descriuen la compra, com si els objectes fossin actors a l'escenari, quiets, preparats per a l'escena inicial d'una obra que està a punt de començar, d'acord amb el correlat objectiu proposat per Oller. 

Des del meu punt de vista, en canvi, els cinc versos restants del poema alteren dràsticament la nostra percepció de l'espectacle: ens porten primer, vv. 7-10, a fixar-nos en la tramoia, a pensar en la dependenta, que, si al vers 3 apareixia amb la metonímia de "la tendresa d'un braç nu que s'ha declarat", ara és una dona que treballa a la botiga per guanyar-se la vida i té enveja dels clients que poden comprar els objectes caríssims, que no són a l'abast del seu sou --un canvi de punt de vista en tot cas preparat per aquell "Ara et corprèn" del segon vers. La frase final, vv. 10-11, compara el tu a qui s'adreça el poema amb aquells bons objectes, de luxe, per dir-se que no té cap mèrit digne de cridar l'atenció de la dependenta, elevada a la condició d'àngel que visita els justos, els qui tenen la virtut de ser elegits. Cal destacar la simetria entre la dependenta que sent enveja dels clients (aquell braç "envejós", vers 8) i el badoc que, passivament, voldria "envejar" (v. 11) els objectes que la noia agafarà. 

Dit planerament, com vols que la dependenta, que has vist un moment quan ha descorregut la cortina, s'arribi a fixar en tu, pobre de tu, desgraciat que bada davant de l'aparador d'aquesta botiga de luxe, si ella el que deu voler és assemblar-se als clients que gosen entrar-hi i compren? 

***

Llegeixo dues cartes, de l'agost de 1956, de la correspondència entre Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, a Papers, cartes, paraules, pàg. 359-364. Gil evoca un record d'una seva relació en un bosquet de la vora de la Facultat de Lletres de Madrid, "consagrado abiertamente al culto de Ganimedes" (Ganimedes és l'únic amant masculí de Zeus). Li porta a la memòria aquella escena un fragment, copiat per Ferrater a la seva carta, del conte "Love-o'-Women", de Rudyard Kipling. Ferrater considera aquest conte una meravella: l'exemplar amb anotacions autògrafes de Da nuces pueris que es pot consultar a la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida conté una referència al conte al començament d'"In memoriam". A l'acció descrita al fragment de Kipling, el narrador corre una cortina perquè un tercer no pugui veure el que passa entre un home i una dona, i a la carta de Gil hi ha l'enveja d'un noiet que observa Gil fent-se petons amb un altre home: "de repente me volví y le sorprendí, a veinte pasos, mirándonos: jamás he visto una tan impresionante expresión de desamparo y trágica envidia. Tenía cara de arrecido, de muerto de frío.--À quiconque a perdu ce qui ne se retrouve jamais, jamais..." (pàg. 363). Les paraules finals en francès procedeixen dels versos finals de "Le cygne", de Baudelaire.

***

El poema no devia acabar de satisfer Gabriel Ferrater. És un dels pocs que no va seleccionar per a l'antologia bilingüe Mujeres y días (1970). Potser hi va influir l'aparició del poema "Auspex", de Robert Frost, que em localitza el meu amic Juli Grandia --i el meu amic Jordi Galli, en un comentari a aquest apunt (que es pot llegir més avall), confirma també la relació. Copio el poema i en dono una traducció meva, en prosa:

Auspex

Once in a California Sierra
I was swooped down upon when I was small,
And measured, but not taken after all,
By a great eagle bird in all its terror.

Such auspices are very hard to read.
My parents when I ran to them averred
I was rejected by the royal bird
As one who would not make a Ganymede.

Not find a barkeep unto Jove in me?
I have remained resentful to this day
When any but myself presumed to say
That there was anything I couldn't be.

(Una vegada a la Sierra de Califòrnia vaig ser pres quan era menut, i sospesat, però sense agafar-me finalment, per una gran àguila terrorífica. // Aquests auspicis no són pas de bon llegir. Els pares quan hi vaig anar corrents van dictaminar que havia estat rebutjat per l'ocell reial perquè no arribava a ser un Ganimedes. // És que no servia per cambrer de Júpiter? Encara avui me'n ressenteixo, quan algú que no sigui jo gosa dir que hi ha alguna cosa que no puc ser.)

L'actitud del narrador de Frost és la contrària del poema de Ferrater: com és que no em fan cas?, no soc digne d'anar al cel? És un poema publicat el 1962, al llibre In the Clearing (A la clariana), el mateix any que es va publicar Menja't una cama, el llibre on va aparèixer "Sacra rappresentazione" (l'edició crítica de Jordi Cornudella de Les dones i els dies concreta que, "segons el colofó, la impressió va quedar llesta el 28 de febrer.", pàg. 273). Llegeixo l'entrada "Robert Frost", a Escritores en tres lenguas, que es refereix unes quantes vegades a aquest darrer llibre del gran poeta nord-americà, publicat als 88 anys, poc abans de morir, a principi del 1963 --l'entrada no consigna l'any de la mort de Frost, de manera que hem de concloure que el text de Ferrater és del 1962. Podem tenir la certesa que Ferrater va llegir In the Clearing, o que almenys devia tenir accés a alguns dels poemes que cita a la seva entrada el mateix any que es van publicar, i podem conjecturar que devia haver llegit "Auspex", o bé poc després de la confecció de Menja't una cama o bé abans del 1970, quan va fer la tria de poemes de l'antologia bilingüe Mujeres y días. "Auspex" és prou bon poema, amb el seu ús libèrrim del mite, perquè "Sacra rappresentazione", potser, resisteixi la comparació.

***

Dos complements:

--
Apunt revisat el 14 de maig de 2021

1 comentaris:

Jordi Galli ha dit...

Sempre he pensat (i potser no ho hem comentat mai) que en aquest poema Ferrater dialoga amb l'«Auspex», de Robert Frost.

De fet, que comenci amb «Expectants» no em sembla fruit de l'atzar.

El «braç-ocell», «tu, sense mèrit»...


Auspex

Once in a California Sierra
I was swooped down upon when I was small
And measured, but not taken after all
By a great eagle bird in all its terror.

Such auspices are very hard to read.
My parents when I ran to them averred
I was rejected by the royal bird
As one that would not make a Ganymede.

Not find a barkeep unto Jove in me?
I have remained resentful to this day
When any but myself presumed to say
That there was anything I couldn't be.

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites