divendres, 22 de maig de 2009

[B] Da nuces pueris

¬¬¬¬¬

A Les dones i els dies Ferrater va suprimir de Da nuces pueris el poema "Sense amor", massa evident, fluix. Tampoc hi va incloure "Sacrifici idealista", "La vida perdurable", "Començaments" i "Per celebrar una joventut" --tots cinc poemes es poden llegir en un apunt del blog que aplega els poemes no inclosos a Les dones i els dies.

* * *

La cèlebre nota que tanca el llibre ens orienta molt sobre la poètica de Ferrater. Aplego en aquest apunt algunes observacions, sobre la nota i, en general, sobre la poètica de Ferrater.

[1] "Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d'un home ordinari, com ho sóc jo" 
  • La cursiva de la frase és meva. El terme "la vida moral" apareix, ara me n'adono, en la importantíssima disquisició inicial d'"In memoriam", versos 18-19. 
  • Aquesta idea estètica fonamental té potser una connexió amb les Estances de Carles Riba: "el tema general de la poesia del primer període de Riba podríem dir que és l'intent de reconstruir la pròpia identitat a través dels sentiments de cada moment" (conferència II de La poesia de Carles Riba, pàg. 41). 
[2] "Cap de les coses que les meves poesies consignen no té cap valor eminent, i és la complicació i l'equilibri dels temes que pot donar al conjunt un interès de veritat sostinguda."
  • És la frase següent de la nota. Aquest equilibri i la complicació dels temes destaca a Da nuces pueris, i a Les dones i els dies, per la disposició de moltes parelles de poemes en pàgines contigües, recuperada amb encert per Jordi Cornudella a la seva edició del llibre. 
  • Llegeixo La Rochefoucauld, que disposa també les seves màximes amb la mateixa deliberació --tot un precedent il·lustre.
[3] "Ara veig que és del tot legítim de distingir el fons de la forma d’un poema, i no sé per què m’he d’obligar a confondre un viatge per l’infern amb el patró estròfic de la terza rima.". 
  • És inequívoca, en el context, la frase sobre la distinció entre el fons i la forma del poema. Però tot d'una sóc conscient, gràcies a Narcís Comadira --la conferència sobre Dante inclosa a l'excel·lent Les paraules alades: Papers sobre el sentit de la lletra--, que l'al·lusió a la Divina Comedia està molt ben portada a col·lació, atès que el significat de la forma és importantíssim en Dante, un dels casos de màxima simbiosi entre fons i forma. 
[4] "Ben poca cosa és un poeta si no és capaç de redactar sense angoixes, pas a pas i en qualsevol moment, amb una assegurada eficàcia estilística, qualsevol motiu que hagi arribat a concebre amb claredat."
  • Frase del paràgraf següent, amb un eco de la memorable presentació de Carles Riba de la seva traducció en prosa i en vers de les tragèdies de Sòfocles, en referir-se a la traducció en prosa: "ben poca cosa seria poèticament un poema si a través d'un honest trasllat no mantingués un mínimum suficient del seu poder de produir efectes". 
[5] "Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens du a escollir temes insidiosos, molt aptes a subornar-nos i a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l'obligació primera del poeta davant d'un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions." 
  • En les conferències sobre Foix, Ferrater, citant Brecht --esmentat molt elogiosament a la mateixa nota que tancava Da nuces pueris--, explica que havia reaccionat contra la literatura precedent, que "és una literatura que consisteix a magrejar constantment el seu tema". Podem atribuir a la poesia de Ferrater el que ell diu de Brecht: "Brecht parlava de l'efecte de distanciació que ell volia obtenir, justament per intel·lectualitzar la literatura i per tornar-la a l'objectivació i al deixar de magrejar el tema." (pàg. 57). 
  • I encara (pàg. 61), caracteritza la literatura essencialment antiromàntica de Foix dient-ne "que elimina essencialment la intimitat de la participació personal del poeta, i en això, ja dic, és frapant el contrast amb Riba, que era exactament el tipus oposat de poeta.".
[6] La nota fa pensar en el prefaci que el 1959 Jaime Gil de Biedma havia escrit per al seu llibre Compañeros de viaje --un prefaci que la nota de Ferrater supera de bon tros en profunditat.
* * *

De la bibliografia sobre Ferrater, en destaquen diverses observacions més, específiques sobre Da nuces pueris:
  • Julià2004B, pàg. 20-21: poemes en decasíl·labs blancs, fora de tres excepcions: la combinació de decasíl·labs i alexandrins a “Punta de dia”, una silva a “Sobre la catarsi” i “El mutilat”, compost en hexasíl·labs.
  • Julià2004B, pàg. 27-28, ens diu que Ferrater havia aconsellat a Comadira que escrigués sonets, que llegís Carner i Foix. Julià2004B, pàg. 29-xx, observa que Ferrater hi utilitza sovint els poemes de catorze versos blancs, i col·loca sovint els poemes per parelles.
  • Julià2004B, pàg. 38, defensa que Ferrater agrupa, dins Da nuces pueris, els poemes llargs amb decasíl·lab blanc al final del llibre (una figurada tercera part començaria amb “El lleopard”, i la segona amb “El distret”, on juga amb els versos cesurats, els versicles i els poemes anisosil·làbics). Els poemes de la figurada primera part havien estat escrits el 1960, i enllacen amb la manera de fer de Teoria dels cossos.
  • Julià2004B, pàg. 137, indica el fragment de La Fontaine, del poema titulat “L’Astrologue qui se laisse tomber dans un puits”, amb què es clou el llibre.
  • Cabré2002, pàg. 230, esmenta males llengües que diuen que Teixidor i Garcès es van negar a premiar-lo per “Sobre la catarsi”. Publicat el 1960, l’havia presentat al Carles Riba del 1959. Ferrater ens diu que els va fer emprenyar al principi del "Poema inacabat".
  • Cabré2002, pàg. 233: el va encetar la primavera del 1958.
  • Cabré2002, pàg. 243, reprodueix la dedicatòria que va escriure per al jove Salvador Clotas: “A Salvador Clotas, que sap ser superficial, aquest llibre que ho ha volgut ser del tot”.
  • Ballart1998, pàg. 59, ha cridat l’atenció sobre la modernitat de Catul, que representa una diferència qualitativa respecte a la lírica grega arcaica i als poetes hel·lenístics (recomana Paul Allen Miller, Textos lírics i consciència lírica, del 1994).
  • Cabré2002, pàg. 180, ens diu que l’epitalami de Catul resumeix l’instint de felicitat que el mou, perquè donar nous als nens no és més que una invitació a assaborir els fruits de la vida. -- El que és clar és que Gabriel Ferrater defensa la felicitat davant la negror d'aquelles dècades. Ens dóna nous i ens commina a donar-ne.
  • Narcís Comadira, a Les paraules alades: Papers sobre el sentit de la lletra (pàg. 207-8), ha connectat el títol de Ferrater amb el poema de Carner, dins Els fruits saborosos, "Les nous del berenar".
* * *

Cabré2002, pàg. 231, diu que Da nuces pueris va tenir una recepció irregular, entre les congratulacions de Joan Fuster i la queixa de Vallverdú que no s’entenia la posició política de l’autor a “In memoriam”. Ara: hi destaca la carta que Josep Pla va escriure a Gabriel Ferrater en resposta a la tramesa de Da nuces pueris. S'adona que és un llibre de gran nivell, i posa un desconegut, un autor inèdit fins aleshores, al nivell de Salvador Espriu, per la capacitat d'observació i de narrar.


Apunt revisat el 20 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites