dimecres, 27 d’abril del 2011

Amat2010

¬¬¬¬¬

Amat, Jordi, ed. Fons José María Valverde (1942-1996: Fragments d'una biografia intel·lectual. Barcelona-Catarroja: Afers - Centre d'Estudis Històrics Internacionals, 2010, 149 pàg. Col·lecció "Els Papers del Pavelló de la República", 7.

De la documentació de José María Valverde dipositada al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (a partir de l'Inventari del Fons FP. Subsèrie José M. Valverde de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona; PDF: 17 pàg.), Jordi Amat n'ha fet una tria, sobretot de cartes rebudes per José María Valverde i de textos inèdits, poc coneguts o gens divulgats. Amat encapçala el llibre, pàg. 9-39, amb una "Introducció", consistent en una recomanable nota biogràfica i una exposició dels criteris de la tria del Fons.

Les 35 cartes incloses en el llibre són de Vicente Aleixandre, Ernesto Cardenal, Pere Casaldàliga, Josep Maria Castellet, Salvador Espriu, Roberto Fernández Retamar, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Bernardo Giner de los Ríos, editorial Guadarrama, Jorge Guillén, Juan Ramón Jiménez, José Luis López Aranguren, Juan Marichal, Leopoldo Panero, Carles Riba, Dionisio Ridruejo, Pedro Salinas, Fernando Savater, Antonio Tovar, Mario Vargas Llosa i Luis Felipe Vivanco, més una carta de Valverde a Savater.

El llibre es completa amb l'apartat "Prosa pública", pàg. 103-147, una tria de textos notables:
  • "Maragall y las ideas estéticas" (1960) --una conferència que conté algunes reflexions que són pertinents per entendre una mica millor Ferrater--, 
  • "Quién es José María Valverde. Autocharla" (1962), 
  • "Memoria de un maestro" (1962, sobre Jaume Vicens Vives), 
  • "Retorno a las fuentes y apertura de la catolicidad" (1965), 
  • "Introducción a la Guía de la Literatura Castellana Medieval" (1965-1968)
  • "Algunas notas sobre Gabriel Ferrater"
  • "Nicaragua: el imperio gana una guerra"
  • "El 22: buena añada de libros" (1990)
  • "Autobiografía académica. Apunte de un currículum" (1991)
  • "Aranguren, 1946-1965"
  • "Text de presentació de Primera clandestinidad" (el segon volum de les memòries de Gregorio López Raimundo, que ja no va poder llegir en persona).

Valverde va conèixer Ferrater el 1956, i li va proposar de "traduir conjuntament Rilke per a l'editor Janés (una feina que finalment va fer Valverde sol i per la qual va rebre el Premi Nacional Fray Luis de León)" (pàg. 17). La resposta a Valverde es troba en una de les dues cartes de Ferrater incloses en el llibre, la del 28 de juliol de 1956. La segona, del 10 d'agost del mateix any, respon a una altra proposta de Valverde de col·laboració amb ell i amb Martí de Riquer en una història de literatura universal, en què destaca la distribució per matèries per al segon volum, dels segles XVI al XVIII, que proposa Ferrater. Però la col·laboració no es va concretar per incompareixença de Ferrater, que passava una mala temporada, com Valverde explica en el text "Algunas notas sobre Gabriel Ferrater", pàg. 124-127. Valverde insinua que Ferrater, en aquell moment, ja havia pensat en el suïcidi, i "había quemado su gran obra, unos 600 de folio de algo que, quizá, habría sido un paralelo al Oficio de vivir pavesiano.". Les notes es construeixen al voltant d'unes quantes anècdotes: com es van conèixer, la col·laboració fallida de la història de la literatura universal, el Ferrater políglota, entusiasta sobtat de Shakespeare, la seva conversa insòlita, els contactes fins a la sortida de Valverde cap a Amèrica el 1967.

En el moment de la dimissió de la càtedra, el 1965, Ferrater, ens explica Amat, li va enviar manuscrit el poema "Per José María Valverde". La capsa 27 del Fons inclou traduccions de la poesia de Ferrater.

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites