divendres, 22 de maig del 2009

[111] S-Bahn

¬¬¬¬¬

El vers en francès de la segona estrofa, “Ara, la noia / qui tant d’eau froide m’a fait boire”, al·ludeix Villon. La frase final és de Poe, d'un pròleg a les narracions Tales of the Grotesque and Arabesque, tot defensant-se de l'acusació de germanisme, en un context que il·lumina el poema "S-Bahn". He donat voltes sobre el sentit de l'al·lusió a Poe en un apunt que vaig titular "Llegir literatura en el paradigma 2.0", voltes que em porten a considerar "S-Bahn" un dels poemes majors de Ferrater. Per cert, l'acusació de germanisme devia ser prou coneguda, des del moment que Jorge Luis Borges s'hi refereix al breu pròleg que va escriure als contes de Poe dins la col·lecció "Biblioteca personal": "Cuando lo llamaron discípulo de los románticos alemanes, contestó: 'El horror no llega de Alemania; llega del alma'." (Obra completa, vol. IV de la 3a edició d'Emecé Editores, pàg. 558).

Comentat per Julià2007, pàg. 116. Pere Ballart també va interpretar que les veus que es fonen en el poema són les dels fatigats viatgers del vagó. Perpinyà1997 ha remarcat que és l'únic poema en què Ferrater experimenta "amb la idea metropolitana de la simultaneïtat calidoscòpica tan pròpia de les avantguardes pictòriques i literàries que trobem al poema «Zone» d’Apollinaire, al The Waste Land d’Eliot, als Cantos de Pound, a l’Ulysses de Joyce, al Berlin Alexanderplatz de Döblin o al Manhattan Transfer de Dos Passos.” (pàg. 219).

Jordi Amat ha explicat que S-Bahn és el nom del tren ràpid metropolità que Ferrater utilitzava per anar d'Hamburg a Reinbek, població veïna on hi ha l'editorial Rowohlt (Vèncer la por, pàg. 263). S'acaba instal·lant en una casa de dispeses del mateix Reinbek per gastar menys.

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb dues correccions en aquest poema. El vers 48 --el marco amb cursiva-- deia "I tu, tu el meu serpent, tu el meu orgull, / m'has deixat a mig fer. No hem anat / junts a Amsterdam." en comptes de "m'has deixat a mig fer. No haurem anat", amb una síl·laba més per fer el decasíl·lab. Els versos 64-65 deien " '[...] / Les ungles i els cabells et van creixent. / Ja ni tan sols tu que em tornessis. Ja / ni tan sols tu. Ni els vidres trossejats / no feriran el cos viscós, el llimac gris.' "recullen més llum que ningú, a les mans / de cera que no es fon, plàcida." en comptes de "I ja ni tu que em tornessis. Ja / ni tu. Ni els vidres trossejats".

Apunt revisat el 26 d'octubre de 2022

--

2 comentaris:

produccions COLOR-SÉPIA ha dit...

Els dos primers versos en llatí cal anar-los a cercar entre les epístoles d'Horaci.

Enric Blanes ha dit...

Cert! Núria Perpinyà, en el seu llibre sobre 'Teoria dels cossos' (del 1991), ja havia tingut la traça de localitzar-los: "La nit és llarga per al qui ha deixat plantat la seva amiga i els dies / es fan llargs als qui tenen feina pendent" (Horaci, Epistolarum, 1, I, versos 20-21).

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites