divendres, 22 de maig del 2009

[100] De lluny

¬¬¬¬¬

El magnífic bloc De Troia a Ítaca inclou una meravella de lectura sobre aquest poema, amb el títol "Helena de Troia i Marilyn Monroe al 'De lluny', de Gabriel Ferrater".

***

Ernest Hemingway es va suïcidar al juliol de 1961, un any abans que Marilyn Monroe. El poema té com a element central el contrast que planteja la noia respecte als dos suïcidis, tallant el fil de pensament, de records, dels versos 1-20: 

Fins ara, que només: «Aquest és el suïcidi 
que m’ha impressionat. No és
com Hemingway. Tan maca—».

Gabriel Ferrater apreciava les narracions d'Ernest Hemingway: "Hemingway, per exemple, per citar el nom més conegut, encara que no sigui el millor, és bo, era bo escrivint contes, que és on Pla és bo; en canvi va fracassar sempre quan va intentar una novel·la llarga." (Curs de literatura catalana contemporània, pàg. 272; Donar nous als nens, pàg. 152-3). Pòstumament, el 1964 va aparèixer A moveable feast, un llibre de gran èxit, que Ferrater va traduir per a Seix Barral amb el títol París era una fiesta, el mateix any 1964. S'ha destacat poc aquesta traducció, que aposta per la literalitat per reflectir l'ímpetu de les frases de Hemingway. Si més no, no s'ha destacat tant com les traduccions de La seducción de Gombrowicz o El procés de Kafka. Al cap dels anys A moveable feast va ser restaurat, amb la incorporació de frases i textos que no havien estat inclosos en aquella primera edició, i Lumen va tornar a publicar la traducció de Ferrater, incorporant-hi aquestes restauracions.

La frase de la noia és sols una interrupció. Irònic, condescendent, el narrador pensa en uns versos de "Confession", de Baudelaire, que altera en un detall (en canvia el temps verbal, sera en comptes d'est, perquè ella és encara una noia, com recalca el vers final del poema, no una dona). El curs del pensament del narrador tornarà a fluir. La darrera frase del poema comença a mig vers, amb el "Fins que així", que s'oposa al "Fins ara, que només", que precedia les paraules de la noia:

                      Fins que així (la terra
torna a girar cap a una nit)
parla la noia en qui tinc fe.

Òbviament, "De lluny" comparteix imatges amb "Oci" i amb "Fe", de la secció quarta de Les dones i els dies.

***

Ballart2019 (pág. 230-1) ha ressaltat que al poema "s'evita per qualsevol mitjà esmentar el nom de l'actriu Marilyn Monroe, que podria capitalitzar i fer banal o frívola | una reflexió sobre el suïcidi que al poeta l'interessa mantenir en l'ordre personal, no pas en el periodístic, representat pel 'marxant de paraules' que dona la notícia.".

***

El Corpus Literari Digital de l'Aula Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb un parell de correccions en aquest poema. El vers 7 --el marco amb cursiva-- deia "Més difícil de creure / quan l'agost les té ajagudes / per l'era gran, muntets de mill / mig picotats, mentre el sol ens encaparra." en comptes de "mig picotats, mentre que el sol ens encaparra.", que manté el ritme binari. El vers 15 deia "Costava de creure en el cos / final, lliurant-se clivellat com mai, / si és incert aquest ventre on la mà / usada s'oblida, com en un clot de sorra." en comptes de "usada s'oblida, com dins un clot de sorra".


--
Apunt encetat, tot i la data, el 10 d'agost de 2010, i revisat el 20 de gener de 2023

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites