divendres, 22 de maig de 2009

[E] Sobre literatura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Sobre literatura: Assaigs, articles i altres textos 1951-1971. Ferraté, Joan, ed. Barcelona: Edicions 62, 1979, 206 pàg.

Escoltant un dels programes suculents de Les recomanacions fonamentals, amb Marina Porras i Enric Vila, m'adono que el 1979 aquest llibre devia fer un efecte extraordinari. Tot d'una emergia, per a la majoria de lectors, un escriptor en prosa d'estil clar i àgil, un autor amb una capacitat crítica singular, esmolada, rigorosa, sistemàtica, inconformista, de saber enciclopèdic, un cap mobladíssim. Es desprèn també d'aquest llibre un cànon literari alternatiu al que començava a intentar fixar la incipient activitat acadèmica dedicada a la literatura catalana, més aviat partidària dels postulats del realisme històric. Porras explica que el llibre, quan ella tenia vint anys, la va enlluernar completament. Recordo que jo el vaig llegir més o menys a la seva mateixa edat i va fer que Gabriel Ferrater acabés de captivar-me.

Joan Ferraté, editor dels textos, treballava encara aleshores de professor a la Universitat d'Alberta, a Edmonton, al Canadà. Amb el pas dels anys, jubilat el 1985, va anar recuperant més i més textos del seu germà, aplegats a diversos llibres: La poesia de Carles Riba (1979); Sobre pintura (1981); Sobre el llenguatge (1981); Papers, cartes, paraules (1986); Foix i el seu temps (1987); Escritores en tres lenguas (1994), editat per José Manuel Martos; Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos (1995), editat amb Martos. A la nota preliminar de Sobre literatura deia:

Aquest volum conté tots els textos originals de Gabriel Ferrater sobre matèria literària que m'ha estat possible de recollir, tant els publicats com els inèdits, de qualsevol època que siguin. Només n'ha quedat fora un cert nombre, segurament bastant elevat, d'encàrrecs editorials (sobretot articles d'enciclopèdia) que han romàs inèdits i en qualsevol cas no eren al meu abast, que algun dia caldrà anar a buscar als arxius corresponents.

***

Sobre literatura incloïa els textos sobre matèria literària que Joan Ferraté havia pogut aplegar en un primer moment, inèdits o no:
  • [Secció] I
    • 1. Nabí, de Josep Carner [1971, pròleg], pàg. 11-32
    • 2. Les Versions de Hölderlin, per Carles Riba [1971, prefaci], pàg. 33-42
    • 3. J. V. Foix [1969, pròleg], pàg. 43-58
    • 4. Nou sonets de Foix, comentats [1965?], pàg. 59-77
  • [Secció] II
    • 5. Madame se meurt [1953, article publicat al número 95 de la revista Ínsula, al mes de novembre, dedicat a la literatura catalana], pàg. 81-88
    • 6. El núcleo de Maragall [1953], pàg. 89-98
    • 7. Dues anotacions de diari, sobre la llengua de Maragall [1957], pàg. 99-102
  • [Secció] III
    • 8. El resurgimiento [1969?], pàg. 105-125
    • 9. Carta a un neòfit castellà [probablement José María Valverde], sobre literatura catalana, seguida de cinc anotacions de diari, sobre Oller i Vayreda [1958], pàg. 127-137
    • 10. Sobre la forma realista (pròleg a un llibre de versos [:Setembre 30, de Marta Pessarrodona]) [1969], pàg. 139-143
  • [Secció] IV
    • 11. La condition ouvrière, de Simone Weil [1951, ressenya publicada a Laye], pàg. 147-154
    • 12. En la noche no hay caminos, de J. J. Mira [1953, ressenya publicada a Laye], pàg. 155-163
  • [Secció] V
    • 13. Choderlos de Laclos [1968, prefaci], pàg. 167-182
    • 14. Franz Kafka i el seu Procés [1966, prefaci a la seva traducció], pàg. 183-204 [text disponible al bloc La serp blanca, d'Enric Iborra]
***

Algunes observacions esparses:
  • La primera edició va aparèixer amb un autoretrat de Ferrater a la coberta. Jordi Julià l'ha considerat un comparatista també, com a crític.
  • Salvador Oliva, als versos de les Epístoles a Josep Carner, sobretot de la tercera, reivindica amb entusiasme la lectura del Nabí de Ferrater, una interpretació que "va escandalitzar molt / uns quants cristians".
  • En el pròleg a les versions de Hölderlin, Ferrater diu, al final de la primera secció, que li toca callar, amb una formulació que em fa pensar en la proposició final del Tractatus logico-philosophicus --quina lectura va fer Wittgenstein de la poesia de Hölderlin?
  • Hi destaquen les pàgines dedicades a JV Foix, a les quals s'han sumat al cap del temps les conferències recuperades amb el títol Foix i el seu temps i la segona conferència editada a les actes del simposi de 1997, dins el llibre Gabriel Ferrater, in memoriam, ara aplegades dins del llibre titulat Curs de literatura catalana contemporània, i també el text inclòs a Escritores en tres lenguas. Ferrater és un dels artífexs del reconeixement general de l'obra de JV Foix. "I ara té el sentiment que J. V. Foix és el mestre que li és més útil", escrivia el 1966, en un afegit al pròleg de Josep Maria Castellet a Teoria dels cossos.
  • El text més famós, controvertit, del llibre és segurament la carta al neòfit castellà (pàg. 127-137). El professor José María Valverde arriba a Barcelona el 1956, per ocupar la càtedra d’Estètica. La carta, adreçada a un “querido José María”, és del febrer de 1958. Era per a Valverde? Diuen que sí. Tant si n'era el destinatari com si no, el text no em sembla ara tan corrosiu com la primera vegada que l'havia llegit. La carta s'ha malinterpretat sovint pel mal hàbit de citar-ne fragments o comentaris sagnants sense posar-los en context. Llegida sencera, Ferrater hi recomana alguns autors, que sabem que l'entusiasmaven, esmentant-ne només el nom, autors de qui podem suposar que ja devia haver parlat amb el destinatari, i n’exclou d’altres també de forma expeditiva, a vegades comparant-los amb algun autor castellà de segona o tercera fila, que podem creure'ns que Ferrater i el destinatari devien valorar de forma semblant.
  • El text que precedeix la carta, "El resurgimiento", preparat per a una història de la literatura que havia d'escriure amb Martí de Riquer, és de primera fila, i, en contrast, massa poc conegut. Conté unes pàgines gens primàries, per exemple, sobre Verdaguer.
  • I encara, a la secció precedent, un dels altres textos famosos del llibre, "Madame se meurt...", per entendre'l bé, s'ha de situar en el context en què va aparèixer, el número extraordinari de la revista Ínsula, del novembre de 1953, dedicat a la literatura catalana, que cal inscriure en els congressos de poesia de Segovia i Salamanca (del 1952 i el 1953). Observat en aquest context, és un article amb bala, que cal llegir d'una manera força diferent de la que fins ara ha estat tòpica, posant més èmfasi en els seus paràgrafs conclusius que en el detonant exordi --dec aquesta observació a l'estímul de Jaume Subirana
    • Com que el fort del nostre país no és saber llegir, la majoria de la intel·lectualitat catalana devia prendre's molt malament l'article, com una traïció --ara: Ferrater s'havia instal·lat a Barcelona el 1952 i el 1953 ja tenia un contacte assidu amb Carles Riba, Eduard Valentí i Rosa Leveroni. 
    • Qui el va entendre en profunditat va ser José María Valverde, que aleshores feia de lector d'espanyol a Roma: va entendre, com ha destacat Jordi Amat a la biografìa Vèncer la por, pàg. 140, que la reflexió de Ferrater apuntava també cap a la literatura espanyola, cap al fet que l'intent de redreçament de la generació del 98 havia anat poc més enllà de la poesia, no havia transcendit pas a la societat ("El problema de la literatura española, a la luz de la catalana", pàg. 11 de Revista: Semanario de información, artes y  letras, núm. 90, del 31 de desembre de 1953 al 6 de gener de 1954).
  • En una carta de 10 de març de 1965 a Helena Valentí (publicada a l'octubre de 2019 a la revista de poesia Reduccions núm. 13, pàg. 63), Ferrater apunta: "Em sembla que ja et vaig dir que tradueixo Kakfa, i he de posar al primer volum un estudi relativament llarg.".
  • Un text que hauria pogut encabir-se perfectament en aquest llibre, si Joan Ferraté n'hagués tingut notícia, és l'article "En la muerte de Carles Riba", publicat al juliol de 1959 a Índice de Artes y Letras. El va poder afegir, en apèndix, a la segona edició de La poesia de Carles Riba, publicada el 1983 i a Papers, cartes, paraules, pàg. 187-191, el 1986.
Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha Sobre literatura.



--
Apunt revisat el 3 de juliol de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites