divendres, 22 de maig de 2009

[080] Joc

¬¬¬¬¬

Marina Porras diu que li té el cor robat la interpretació de Jordi Cornudella d'aquest poema. En cita una frase:

És d'això mateix que parla "Joc": ella es dona al joc per pura vivència elemental i no mediatitzada, per la curiositat del cos, i no se'n cansa; ell també en sent el tremolor, però ja en té la vivència mediatitzada: ha après a dir-ne desig i a veure vici en la predisposició a empenye'l més enllà dels límits a què l'han avesat els anys i el costum. S'ha interpretat i té idees sobre si mateix.

Bona la interpretació de Cornudella, en les paraules citades per Porras! El contrast de les actituds de la noia i l'home articula el poema com ell ens indica. Però em queda la sensació que hi falta alguna cosa... És clau el joc de paraules "Dona't / sencer" (versos 5-6), com si digués "rendeix-te completament" (em dono és una expressió ben col·loquial en els jocs): el narrador es commina a no prendre distància davant dels seus propis escrúpols de pensament ("creus", vers 4) i de paraula ("dius", vers 9). Estimar-la és ser generós i immergir-se en el joc, participar-hi, satisfer-li la curiositat. 

El "Dona't sencer" va després del "Mostra el teu vici", dos imperatius seguits, el segon dels quals ens explica el primer --que a mi m'havia resultat sempre més aviat enigmàtic. Funcionen com una aposició. A la vegada, el "Mostra el teu vici" s'ha de llegir com la resposta paradoxal a la pregunta del vers 4: "Encara creus que en tu hi ha vici?". L'expressió de la pregunta és ben deliberada. "Encara" hi té el significat ambigu de "en aquest moment del joc sexual" i "en aquest moment de la vida". El verb "creus" suggereix "creença", una idea inculcada, heretada, gairebé amb una connotació catòlica. I el "vici" impersonal és com si habités en la persona del passiu narrador, també amb el seu sentit etimològic de "defecte". En altres paraules, és com si s'hagués estat preguntant, en termes morals convencionals, "Està malament això que faig?". La resposta a la pregunta és d'afirmació personal: "mostra", és a dir, obre't, actua, sigues franc, deixa't estar, i, traslladat en el vers 7 a la seva relació amb l'amant, el "mostra" és l'antecedent de l'imperatiu darrer "No li ofeguis". Aquest "Mostra el teu vici", amb el verb tan ben triat i el possessiu, s'oposa a aquell dubitatiu "en tu hi ha vici". El que anomena vici la moral més resclosida és realment i es tornarà tremolor, curiositat del cos. -- El to que es desprèn d'aquesta lectura fa pensar en els poemes breus de Catul.

"Joc" ens diu el que apunta Jordi Cornudella, i crec que va un pas més enllà. La postura ètica que dibuixa és la del "dona't sencer": he observat aquesta meva actitud, el conat de reticència quasi ideològica a seguir el joc, i no està bé que em reservi, en les meves relacions, que m'amagui, si realment estimo aquesta noia. A l'article necrològic sobre Carles Riba, al número de la revista Índice de artes y letras de juliol de 1959 (recuperat a la segona edició de La poesia de Carles Riba), Gabriel Ferrater va explicar com Carles Riba associava "sencer" a "sincer": "vivía y realizaba, con una abnegada entrega cuya aparente modestia encubría una tremenda voluntad de realización y de coherencia personales (dos cosas que para él eran lo mismo: le fascinaba el juego de palabras | entre sincer y sencer), aquellas tareas secundarias que tanto lugar ocuparon en su vida" (pàg. 132-3). La meva conjectura és que Ferrater també va tenir present aquesta associació, la sinceritat personal que el narrador del poema es reclama, quan va triar l'adjectiu sencer.

Tots els matisos dels paràgrafs anteriors són en el poema, i, des del meu punt de vista, el lector els intueix, encara que no se'ls arribi a racionalitzar. Com passa sovint a Les dones i els dies, el lector, malgrat les dificultats de detall del text, comprèn el sentit i copsa com és d'esplèndid el poema.

***

Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix el poema Laura Alegre.


L'ha musicat Àlvar Roda:


--
Apunt encetat, malgrat la data, el 6 de maig de 2020, revisat el 29 de març de 2021

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites