dissabte, 5 de juny de 2021

El "Poema inacabat", portat a escena

¬¬¬¬¬

Dissabte passat vaig anar a Móra d'Ebre, al Teatre la Llanterna, a veure "Poema inacabat", de Produccions Lo Nostro, programat dins de la fira d'espectacles literaris Litterarum 2021. Havíem comprat entrades per anar a veure la representació de Reus, al Teatre Bartrina, el diumenge 11 d'abril, que s'havia estrenat just el dia abans dins dels actes pròleg al centenari de Gabriel Ferrater 1922-2022: tot i que em va recar, vam renunciar a anar-hi per respectar les restriccions de mobilitat per la COVID-19 que s'havien establert aquells dies, més estrictes que les de les setmanes anteriors. Vaig llegir les crítiques de Reus, favorables, i per tant vaig anar a Móra amb unes expectatives altes.

Recomano l'espectacle, les meves expectatives altes van ser satisfetes. Pau Ferran i Bàrbara Roig diuen el poema amb una dicció magnífica, amb intensitat i sense escarafalls --sense cap moment de vacil·lació en un text tan llarg i en vers i ple de sinuositats, que ja és un mèrit. La direcció treu partit de les dues veus per fer que el text tingui sempre un ritme viu i que les seves giragonses resultin de bon seguir. Les constants digresssions, un llarg parèntesi en els versos escrits posem per cas, s'entenen i brillen gràcies a la simple alternança de les veus. Aquest és l'èxit de la direcció de Pau Ferran (i la producció de Toni Veciana, que ja m'havia sorprès amb l'espectacle Al cor d'una rosa de fulles moixes, un altre dels actes del Pròleg Gabriel Ferrater). El moviment coreogràfic dels actors flueix en un escenari que queda hàbilment delimitat i concentrat per la presència de l'ampla superfície de cuina just enmig, una posició central que Mariona Quadrada ocupa discretament tot preparant una sarsuela. N'hi ha prou amb dos tamborets alts per donar una varietat versemblant als moviments dels actors. La pausa entre la part llarga del poema i els darrers 250 versos de la "Tornada" es resol de manera brillant amb el contrapunt d'una escena de dansa dels dos actors, ja amb la cuina retirada, i quan hi ha solament, al fons de l'esceneri, la taula i les cadires on l'actor i l'actriu, la cuinera i el músic acabaran menjant el plat acabat de cuinar (aquesta taula del fons de l'escenari és el lloc on comença l'espectacle, amb tots quatre intèrprets seguts, enraonant, amb els llums oberts mentre el públic va omplint les seves localitats, fins al moment d'inici). Biel Ferrer ha resseguit en una crítica tots els aspectes tècnics de l'obra amb detall i coneixement i criteri exigent.

Considereu-me un espectador d'entusiasme fàcil. El "Poema inacabat" de Gabriel Ferrater, posat en escena per Produccions Lo Nostro, llueix i és un espectacle memorable. El que a mi m'importava, gaudir del text escoltat en veu alta, dit amb ritme i intenció i veu clara, ho vaig obtenir amb escreix. Poso en dubte, sols, el recurs de farcir l'escena amb la cuina, i el mateix plat triat: resulta efectiu però em sembla inconsistent. No recordo cap comentari de Ferrater, o sobre Ferrater, en relació amb el menjar (fora de les ostres, acompanyades de vi blanc, d'"El mutilat"; els pans sortits del forn dels fatigats adolescents d'"In memoriam"), i mentre veia l'obra, em va venir a la memòria la diatriba de Josep Pla, elogiat als versos 699-706 del poema, contra la sarsuela, com un plat pretensiós i mistificador, al seu llibre El que hem menjat, volum 22 de l'Obra completa. Per què Produccions Lo Nostro tria com a plat a cuinar en directe precisament una sarsuela? Per què no una olla de peix, un plat tan propi de Cadaqués, tan elemental, i que hauria proporcionat unes paraules amb nervi del mateix Pla per engegar l'obra, més adequades al començament impetuós del poema? O posats a ser gamberros com Ferrater, unes sardines a la brasa que omplissin el teatre de fum i perfum... L'opció de la música en directe i la presència del guitarrista a l'escenari estan ben resoltes i són essencials perquè la pausa necessària abans de llegir la "Tornada" quedi ben integrada en l'obra. El recurs de la cuina enmig de l'escenari, amb la cuinera preparant el plat, dona una vivacitat benvinguda a la posada en escena del poema, i l'omple --funciona. Ara: em pregunto si no hi havia alternatives més congruents amb el poema i amb l'obra de Ferrater per obtenir aquest efecte. Apuntades aquestes objeccions, que em fan poca nosa, tornaria a veure amb plaer el "Poema inacabat" de Produccions Lo Nostro.

  • L'Associació Gosar Poder recull en la seva pàgina sobre l'espectacle el recull de premsa, que inclou també alguns talls de vídeo de les televisions
  • La fonoteca de la Càtedra Màrius Torres té una perla que sempre val la pena de recordar: un àudio amb la presentació i la lectura que el mateix Gabriel Ferrater va fer del "Poema inacabat"

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites