divendres, 22 de maig de 2009

[008] Com Faust

¬¬¬¬¬

Fa dies que aquest apunt persisteix a figurar entre els més llegits del bloc, i no hi havia anotat res de gaire valor. Hi consignava que darrere del primer poema sobre les dones, "El mutilat", hi havia dos poemes sobre els diners: "Com Faust" i "Veus baixes". En el moment d'escriure aquella anotació devia tenir present aquella frase de Ferrater, "una vida no es conserva si no és ben atenta a les lleis del diner i als moviments dels homes i de les dones", que apareixia en el text que acompanyava Da nuces pueris a tall de poètica.

"Com Faust" és un poema senzill, però amb molta punta. Té l'agudesa de replantejar el mite de Faust a partir de la paradoxa que la venda de l'ànima al diable es pogués negociar a trossets, a la menuda. El punt i a part del setè vers marca la inflexió, el moment que ens plantegem la possibilitat de negociar sobre la nostra ànima, de vendre'ns parcialment. El terreny ha estat preparat prèviament per una acumulació molt graciosa de vocabulari financer i comptable, amb els substantius "rendiment" i fins i tot "sortida", amb la comparació de l'ànima amb un "tot blocat", com si es tractés d'una lletra de canvi, "que ningú no ens descompta" (vers 6), i encara el "respondre" del vers següent.

La situació és universal, concerneix tots els lectors. És ben eficaç, així, l'efecte gradual que Ferrater obté amb la impersonalitat de l'inicial "Qui no l'haurà invocat?" i l'absència de verbs amb forma personal a les frases següents, per passar després a la primera persona del plural, primer en el complement indirecte ("Ens ho vendria tot") i després en el "pagaríem amb un tot blocat". Aquest mateix efecte, el repeteix en els darrers versos, ara de forma més sintètica i, doncs, procurant-s'hi la contundència necessària, amb una primera frase en tercera persona i la pregunta final en la primera persona del plural. La pregunta, hàbilment preparada en el breu poema, ens colpeix --ens la formulem com si el diable se'ns pogués comparèixer un dia.

***

Oller2010 ha observat que --a diferència del mecanisme habitual de construcció dels poemes de Ferrater-- "Com Faust" és un poema que no té una anècdota al darrere, sinó solament la reflexió personal d'una consciència que s'interroga sobre una hipòtesi de comportament, com si el poema actués com a epifonema de la reflexió personal:

És realment fascinador pensar la possibilitat d'una transacció com aquesta mentre tot és només això: una entelèquia, un conte fantàstic. Però, ¿i si realment aparegués? Llavors segur que ens recaria haver de perdre aquella ànima que havíem desestimat tan de pressa a causa del seu poc valor efectiu, i la desco|briríem tan rica de coses que l'hauríem de negociar a la menuda. I, potser és el que fem, a poc a poc, i per sobreviure. Fins aquí la reflexió de la veu poètica. Una reflexió que planteja un problema sense solució única, la interpretació del qual només pot ser un risc de la lectura. Impossible saber quina era la conclusió de Ferrater, quin era el sentit a partir del qual conforma aquesta fantasmagoria de figures al·legòriques exemplars. ¿Des de quina experiència parla? Impossible saber-ho. Però ens queda l'evidència irrefutable que es tracta d'una experiència de veritat, un poema que formalitza una experiència moral, un moment de profunda perplexitat davant del descobriment del valor de l'ànima.  I de la constatació que, per més inexplicable que sigui la seva existència, i per més invisible o poc pragmàtica que sigui, la seva energia opera en nosaltres i ens fa capaços d'extreure un sentit de les nostres relacions amb el món, i ens trobem també capaços de negociar-la a la menuda. (pàg. 297-298)

Simona Škrabec ha posat aquest poema en relació amb Maragall i "Sobre la catarsi" --hi estic d'acord.

***

Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix el poema Joan Tres.


Apunt revisat el 22 d'abril de 2021

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites