[006] Punta de dia

¬¬¬¬¬

Al monogràfic sobre Gabriel Ferrater de la revista Reduccions, Jordi Cornudella recupera un dels pocs originals que es conserven dels poemes. Sembla que Ferrater el va guardar, d'algun aplec primerenc de Da nuces pueris, perquè "li devia interessar l'anàlisi mètrica, molt peculiar", apunta Cornudella. "La còpia està datada el dia de Sant Pere de 1958, o sigui que és probable que el poema faci referència a l'alba d'aquell mateix dia; la nit de la revetlla de Sant Pere; sabem pel "Poema inacabat" que aquells anys Ferrater la solia passar en companyia del matrimoni Pere Bohigas - Mercè Martí.".

***

José Agustín Goytisolo tradueix el “fora nit” final per “a la intermperie”, amb unes connotacions que no desdiuen gens del to final del poema però que dilueixen la intensitat de l'original. El "fora nit" culmina l'única frase que, com si fos un monòleg interior, articula el poema, amb el retorn al motiu de la nit protectora --que ja s'ha esvaït definitivament al final del poema. El meu amic Juli Grandia m'apunta la força del motiu del naixement (del nou dia), amb aquella transició de l'ala de l'immens avió, que dubta "si és plata", cap al bisturí que esquinça l'úter i el nen --l'aparatositat de les metàfores em fa pensar en "El ponent excessiu". La llum del dia fa que ens tornem a mirar, consumits, en una repetició sense consol, com un "pinyol / tot salivat, pelat de polpa". 

***

Oller2010 l'ha utilitzat d'exemple en una de les caracteritzacions de la poesia de Ferrater, al capítol que li dedica al seu llibre Accions i intencions: Estratègies de lectura i assaigs de poètica, pàg. 322:

Aquesta consciència d' "alienació transcendent" a la qual arriba el subjecte quan assumeix plenament el seu jo total és un dels registres lírics més emotius de Gabriel Ferrater. Poemes com "Punta de dia", "Boira" o "La mala missió" són un exponent molt clar d'aquell instant d'emoció que sorgeix del sofriment que produeix de la deconstrucció fatal d'un jo espantat pel descobriment d'una mancança. La ferida profunda que infligeix una una impotència fatal fa trontollar el suport feble de les superstructures de control: la formalització d'aquesta experiència necessita una forma marcadament expressionista perquè el contorn d'aquesta experiència d'alta intensitat quedi fixada i ompli l'ànim del lector --que la descobreix i, extasiat, se n'espanta.

***

Em ve al cap el "Vinyes verdes vora el mar / Verdes a punta de dia", darrera estrofa del popular poema de Sagarra . També és casualitat amb el verd de “Floral”!

***

L'ha llegit Maria Cabrera, a l'acte de l'Ateneu Barcelonès "Pervivència de Gabriel Ferrater", organitzat arran de la publiació de l'edició crítica de Les dones i els dies. L'ha tornat a llegir, ja amb l'ordre dels cognoms canviat, com a Maria Callís, dins del Festival nacional de poesia a Sant Cugat, al claustre del monestir. L'ha llegit també Enric Casasses, a l'acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater, a Reus; també, Qel Giberta al Festival Nacional de Poesia 2022.

Va ser un dels vuit poemes de Gabriel Ferrater inclosos, d'acord amb la informació de Joan Manuel Pérez i Pinya, al disc Tacarigua, de Feliu Gasull (Barcelona: Edicions Nova Era, 1992, en format cdrom).

***

Johannes Beilharz ha traduït el poema a l'anglès, amb el títol "Dawn", i a l'alemany, "Sonnenaufgang".

Fotografia de Juli Grandia

--
Apunt revisat el 24 d'octubre de 2022