Darrer dels quatre poemes inclosos en el "Suplement" de l'edició que Jordi Cornudella publica l'any 2010 de Les dones i els dies. És un poema, que em fascina, que havia llegit per primera vegada dins de la magnífica antologia Vers i prosa, a càrrec del mateix Cornudella, amb un dels millors textos que s'han escrit sobre Ferrater com a estudi introductori (només la síntesi biogràfica ja és de primera). Aquella antologia tenia apunt propi al blog, com si fos un llibre de Ferrater, justament perquè era l'únic lloc on podíem llegir "Prop dels dinou". Amb l'aparició de l'edició de 2010, des del moment que "Prop dels dinou" i la resta de textos ja figuren als llibres canònics de Gabriel Ferrater, l'apunt va deixar de tenir sentit i el vaig esborrar.
***
Cornudella indica que el manuscrit del poema porta la data "10.12", i que la destinatària del poema, "Júlia Samaranch", feia 19 anys el 22 de desembre de 1969. Cabré2002, pàg. 202, ens explica que deien que es va enamorar de la seva alumna Julia Samaranch, a qui va dedicar un dels pocs poemes escrits després de Les dones i els dies. Fins aleshores, jo pensava que no l'hagués dedicat a Julia, la filla de José Agustín Goytisolo.
Bernat Puigtobella, director del diari digital de cultura en català Núvol, el 10 de desembre de 2012, en el quaranta-tresè aniversari de l'escriptura del poema, i gairebé tancant l'any que hem commemorat el quarantè aniversari de la mort i el norantè del naixement de Gabriel Ferrater, publica un article en què Júlia Samaranch explica l'origen del poema.
El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres incloïa una Llibreta de tapes blanques, sense data, amb una versió manuscrita del poema. Hi constaven esmenes amb la mateixa cal·ligrafia, que figuren a l'edició de Jordi Cornudella, llevat de la del vers 1 --Cornudella segueix, amb bon criteri, la lliçó de la versió mecanoscrita que tanca la Llibreta.
Bernat Puigtobella, director del diari digital de cultura en català Núvol, el 10 de desembre de 2012, en el quaranta-tresè aniversari de l'escriptura del poema, i gairebé tancant l'any que hem commemorat el quarantè aniversari de la mort i el norantè del naixement de Gabriel Ferrater, publica un article en què Júlia Samaranch explica l'origen del poema.
***
El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres incloïa una Llibreta de tapes blanques, sense data, amb una versió manuscrita del poema. Hi constaven esmenes amb la mateixa cal·ligrafia, que figuren a l'edició de Jordi Cornudella, llevat de la del vers 1 --Cornudella segueix, amb bon criteri, la lliçó de la versió mecanoscrita que tanca la Llibreta.
- El vers 1 ratlla la paraula final, tinguis, substituïda per facis: Quan falten dotze dies perquè facis,
- En el vers 13, hi ha La penombra, ratllat, i damunt L'ombra, també rallat, i damunt de les dues variants anteriors, la definitiva Fosca: Dones i homes. Mans nuades. Fosca
- En el vers 22, hi deia sàpigue't, ratllat i substituït per t'has de gosar: t'has de gosar estimar.
- En el vers 26, hi deia, al principi, quan tinguis, ratllat i substituït per i et siguin, i al final del vers, recorda, ratlla i substituït per no oblidis: i et siguin lluny els dinou anys, no oblidis
Gabriel Ferrater fent classe a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va coincidir amb Júlia Samaranch
Apunt revisat el 5 de juny de 2021
--
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada