A final de maig del 2010, i del 2011, vaig escriure un apunt que em servia de balanç de l'any d'activitat relacionada amb el bloc --n'apunto les dues referències al final de l'apunt d'enguany, per si algú hi tingués curiositat. Els mesos precedents estan marcats, des del gener, per l'aparició del número 0 de la revista Veus baixes, un monogràfic de 274 pàgines dedicat a Gabriel Ferrater, subtitulat I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater. M'hi va convidar en Joan Manuel Pérez i Pinya. Vaig escriure i lliurar al març un article a partir de documentació que havia localitzat al fons Carlton Lake de la Universitat de Texas a Austin...
L'engrescament va seguir, amb el consentiment de Miquel Àngel Llauger, Gabriel de la S.T. Sampol i Jeroni Salom perquè formés part del consell de redacció de la revista. He pogut participar intensament en la confecció i la difusió del número 0. Hi continuem treballant, amb la presentació pública a Barcelona el dia 21 d'aquest mes de juny i la preparació de diverses postres.
Fer el balanç del darrer any implica treure algunes conseqüències sobre la publicació del monogràfic de Veus baixes. D'entrada, reflecteix amb força tres dels quatre canvis que havia pronosticat dins un apunt que ha fet fortuna aquests dies, "Llegir literatura en el paradigma 2.0": que ja no es pot ignorar la xarxa, i es torna més difícil delimitar què és acadèmic i què no; que els lectors es tornen més actius i presents en la conformació del cànon literari; que els autors tenen més facilitat per publicar els seus escrits crítics.
Hi ha encara una idea de fons a afegir: que treballar en xarxa ens fa més forts:
- Posa en contacte amb naturalitat persones que tenim interessos comuns i afinitats.
- Abarateix els diguem-ne costos d'entrada en el mercat (reduïts en el cas de Veus baixes a l'allotjament del web i l'adquisició del domini) --sense escatimar mai una gran dosi de dedicació particular i la bona voluntat dels autors de llicenciar els seus articles amb Creative Commons.
- Arriba a més públic, des del moment que una revista digital com Núvol, o Vilaweb, van demostrar molta més flexibilitat que els diaris, i van ser capaços de comprometre's a fons en la difusió d'una iniciativa desconeguda com era Veus baixes --una revista de literatura, sense altra promoció que les recomanacions des d'altres mitjans digitals i dels usuaris de Twitter, va superar el miler de visites en quatre dies, i ha quedat prou consolidada en els resultats que presenta Google en les cerques sobre Gabriel Ferrater perquè puguem vaticinar que el seu número 0 sumarà unes vuit mil visites d'aquí a un any.
- Té incidència en els lectors: la iniciativa de David Figueres de celebrar el norantè aniversari del naixement de Gabriel Ferrater amb l'etiqueta #90ambFerrater a Twitter --en contrast amb el planyívol #40senseFerrater d'unes setmanes abans-- va ser un èxit: a part d'arribar a trending topic a Barcelona en alguns moments del dia, un privilegi només a l'abast de futbolistes, actors i undargarins, va marcar sobretot el to de la commemoració.
- L'agraïment és càlid i immediat --em quedo amb l'apunt de Laura Santacruz.
Els apunts dels anys anteriors
- "Què m'ha donat aquest bloc i què us ha donat?", 22 de maig de 2010
- "Rics del que donem", 22 de maig de 2011
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada