dimarts, 22 de novembre de 2022

Cloenda de l’Any Ferrater a Sant Cugat

¬¬¬¬¬

Acte sobri al Teatre Auditori de Sant Cugat, intel·ligentment concebut per Jordi Cornudella, el comissari de l’Any Ferrater, al voltant de Gabriel Ferrater com a poeta i de tres dones: Jill Jarrell, Helena Valentí i Marta Pessarrdona. L’obren tres parlaments institucionals, breus, correctes, de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Cornudella recorda que nou mesos abans havien inaugurat l’Any Ferrater a Reus, al Teatre Bartrina, i que, sense necessitat d’entrar en el detall, el balanç és molt bo, superior a les expectatives. Agraeix especialment la capacitat de fer pinya al llarg de l’any de la Institució de les Lletres Catalanes, també el suport dels dos ajuntaments.

Uns talls de videoconferència de Jill Jarrell, d'aquest estiu mateix, serveixen per evocar Gabriel Ferrater i la seva relació de parella. Janet Rodney (aquest és el seu nom actual) el considera un home intel·ligentissim, no egocèntric, generós. La veu en off llegeix els seus versos que encapçalen Les dones i els dies: van apareixent en pantalla, amb la traducció a sota. 

Jaume Madaula llegeix “On mating”, per començar, i segueix a continuació per “In memoriam”, sencer, calmadament, marcant algunes pauses, acompanyat de la baixista Anna Tobias, que posa una segona veu en alguns fragments. Una lectura magnífica.

L’escriptor Pol Guasch i la ballarina Lorena Nogal, de la companyia La Veronal, interpreten l’espectacle No prometo donar-te res millor que un dubte, inspirat primordialment en fragments de la correspondència de Ferrater amb Helena Valentí. 

Cornudella apunta que Ferrater té un respecte escrupolós per la dona, i que no la interpreta ni la jutja ni parla per ella. Per això l’actor Pol López i l'actriu Bàrbara Roig reciten els vuit poemes de Ferrater que són a dues veus. A tall de pròleg, Pol López recita en primer lloc “Per no dir res”. Els poemes a dues veus són “Cambra de la tardor”, “No una casa”, “Engany”, “Fill”, “Kensington”, “Neu”, “Noies” i “També” --seguint l’ordre de Les dones i els dies.

Marta Pessarrodona, en veu en off, recorda el festival de poesia de la Sala Price de Barcelona, com li tremolaven les cames a Gabriel Ferrater. L’acte de l'Auditori de Sant Cugat es tanca amb el tall de la pel·lícula documental de Pere Portabella sobre aquell recital en què Gabriel Ferrater llegeix amb màxima convicció la “Cançó del gosar poder” i amb els crits de “llibertat llibertat!” del públic, l’any 1970. 

A la sortida de la sala, al vestíbul, els assistents hem tingut ocasió de tastar una copa del vi del Chateau Peyreau, de Saint-Émilion, on la família Ferraté(r) va passar una part de l’exili.

***

Bàrbara Roig i Pol López (fotografia descarregada del compte de twitter de Natàlia Garriga, consellera de Cultura)

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites