diumenge, 7 de febrer de 2021

Barios2012

¬¬¬¬¬

Barios, Arnau. "Un esforç de lectura: "Babel'” de Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 65-78

Arnau Barios és, des del novembre de 2019, per a una gran majoria de lectors catalans, l'admirable traductor de l'Eugeni Oneguin, d'Aleksander Puixkin. Per a uns quants, era des del maig de 2012 el jove estudiós que havia tret l'entrellat de “Babel'”, de Gabriel Ferrater, al número 0 de la revista Veus baixes, per tal que poguéssim començar a entendre un poema del qual gairebé no s'havia dit res fins aleshores.

L'article es divideix en cinc parts: la reproducció del poema a la primera pàgina, un paràgraf introductori (pàg. 66), "Les vides de Ferrater" (pàg. 66-69), el "Diccionari del poema" (pàg. 69-73) i "Les morts de Bàbel" (pàg. 74-78). En la nota a peu de pàgina del paràgraf introductori, Arnau Barios agraeix a Jordi Cornudella la informació sobre l’origen de "Babel’" i la seva aparició al volum Desde España: En el cincuenta aniversario de la Revolución de Octubre, publicat a París el 1967. "No he vist mai aquest recull però em puc imaginar que el poema de Ferrater allà posat deu fer un goig indescriptible.". Cornudella ha completat aquest context del poema al capítol de notes i variants de la seva edició crítica de Les dones i els dies. El "Diccionari del poema" és la part central, com el moll de l'os de l'article: consisteix en 26 aclariments, presentats per ordre alfabètic, respecte a al·lusions biogràfiques del poema sobre Isaak Bàbel, al·lusions textuals a tres contes de La cavalleria roja i a l'Autobiografia de Bàbel, la traducció de les frases en rus intercalades als versos del poema, fets històrics de la Revolució Russa, altres al·lusions literàries i també connexions amb altres poemes de Ferrater. Aquest "diccionari" ens dona, a la majoria de lectors, els instruments per trencar la resistència del text. 

"Les vides de Ferrater" i "Les morts de Bàbel" són les dues parts de l'article que ens donen la interpretació de "Babel'" que fa Arnau Barios, molt llaminera però que no acabo de compartir. Intento sintetitzar-les sense distorsionar la lectura de Barios. Subscric els punts principals de "Les vides de Ferrater": el poema ens parla de l'escriptura i tracta de la tensió entre l'art i la vida. Ferrater i Bàbel, en la seva vida literària, coincideixen a començar a escriure molt intensament i a deixar d'escriure de cop. No veig al poema, en canvi, que Ferrater s'hi compari amb Bàbel.

També subscric alguns punts principals de "Les morts de Bàbel". La narració s'articula cronològicament, del 1916 al 1940. M'agrada l'arriscat paral·lelisme de la revolta civil i la revolta personal del començament d'"In memoriam" amb la revolució en què participa Bàbel i la seva vida tan viscuda. Coincideixo que els versos 13-17, amb unes preguntes posades entre cometes, corresponen a una altra veu. Barios ens diu que és la veu d'un mal lector. Però no es tracta més aviat d'un interrogatori? La veu tergiversa els fets: l'ànec en comptes de l'oca (el conte molt famós de Bàbel és “La meva primera oca”). Inverteix la idea de Flaubert sobre els mots justos: converteix el mot just, en el sentit d'exacte, en la insinuació que els mots de Bàbel són injustos. Ho barreja tot, el to és prepotent: aquell "Què dius?" inicial. Es fixa en detalls insignificants com la casualitat que el vell celler fos al carrer de Puixkin. Acusa i intenta fer caure l'altre en contradiccions: "Ah, vols ara poder escriure malament?". Cronològicament, aquests versos corresponen a l'empresonament de Bàbel.

Barios afirma que el poema tracta de la incomprensió i considera determinant el fet que Ferrater l'hagués escrit quan ja havia deixat d'escriure poesia habitualment --no acabo de veure ni l'una cosa ni l'altra. Basteix un paral·lelisme entre Bàbel i Ferrater. Si l'entenc bé, compara el silenci poètic de Ferrater amb la mort de Bàbel. Cap al final, la conclusió és: "De fet, aquest poema també tracta de la vida, la vida que he viscut i que he escrit, i la que no escriuré i se’m quedarà viscuda al pou de la memòria. La vida que compta és aquesta i les paraules només vénen d’aquesta vida. Al final tot això no va de la mort bona dels mots, sinó de la mort sempre atroç de la persona que els escriu." (pàg. 78). És persuasiu, però no ho sé veure.

Rellegint amb atenció aquest article d'Arnau Barios, que a mi em resulta imprescindible per tractar d'entendre "Babel'", em queda la sensació que, als lectors de Gabriel Ferrater, se'ns obren noves alternatives d'interpretació i nous plaers de lectura. L'hi haurem d'agrair sempre.

--  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites