dimecres, 27 de gener de 2021

Garolera2002

¬¬¬¬¬

Garolera, Narcís. "Gabriel Ferrater en el record", text llegit al Simposi Gabriel Ferrater: una celebració, Barcelona, Residència d'Investigadors, 8-9 de novembre de 2002, publicat per l'autor dins el seu llibre De Verdaguer a Ferrater: Aproximacions a tretze escriptors, pàg. 249-254. Barcelona: Angle Editorial, 2012, 254 pàg.

L'evocació de Gabriel Ferrater, exposada el 2002 i inèdita fins al 2012, tanca un llibre ben escrit, agut en les observacions, planer en l'exposició, sostingut en el to, de lectura sempre il·luminadora, amena i variada. De Verdaguer a Ferrater conté vint treballs esparsos de Narcís Garolera: articles publicats a revistes especialitzades i a suplements de literatura de diaris, a llibres de miscel·lània; ponències i conferències, i algun text inèdit. Mostren un editor rigorós i vigorós, capaç de posar en valor l'obra de Jacint Verdaguer, que ens recupera en la seva complexitat de sacerdot i d'autor, d'home crític i independent, perquè el puguem llegir sense prejudicis i apreciant el seu geni amb ulls nous, o capaç de vindicar la prosa brillant dels articles de Josep Maria de Sagarra i la importància del Poema de Montserrat, un cop net el text de la intervenció de la censura. 

Garolera és sempre un lector competent i a la vegada poc pretensiós: no el veus fer volar coloms teòrics. Ara: és un crític ambiciós. Ens persuadeix de les semblances entre El quadern gris, de Josep Pla, llibre de què ens ha donat una edició crítica que és definitiva, i A Portrait of an Artist as a Young Man, de James Joyce: totes dues obres expliquen l'adveniment d'un jove escriptor al món dels adults i la presa de consciència de l'ofici d'escriptor. Garolera para sempre atenció al llenguatge dels escriptors, i així arriba a determinar les afinitats i divergències entre Verdaguer i Pla, dos autors que miren sempre de ser entenedors, exactes en les seves descripcions, romàntic l'un antiromàntic l'altre, i que resulten genials precisament per la capacitat de bastir-nos una tradició literària amb pocs precedents i contra tota artificiositat. 

(Atenció al detall d'un dels capítols: Garolera recupera la correspondència entre Joan Puig i Ferreter i Joan Maragall i el text de Puig i Ferreter "Algunes idees sobre Maragall" (La Publicitat, 16-X-1927; pàg. 84-90 del llibre). La tesi de Puig i Ferreter és que "Maragall és un poeta de submersió, no pas d'observació; per dir les coses bé, les ha de sentir dintre d'ell, o millor, sentir-se ell dintre les coses." (pàg. 85), i posa com a exemple el poema "Les muntanyes", en què la seva ànima s'integra completament en la naturalesa. Gabriel Ferrater, plantejant-se també quina és la qualitat última de la poesia de Maragall, recorrerà al mateix poema, i gairebé als mateixos versos (Sobre literatura, pàg. 93: "El núcleo de Maragall", article del 1953), només que disposa d'uns recursos de formalització crítica que el fan arribar més lluny que Puig en la seva caracterització de les qualitats de Maragall.)

El text sobre Gabriel Ferrater és en certa manera modèlic: Narcís Garolera esprem els seus records dels anys d'estudiant universitari, dels darrers cursos de la seva carrera, quan s'escapava de tant en tant de la Universitat de Barcelona per assistir a les classes de lingüística de Ferrater a l'Autònoma, a Sant Cugat, curs 1969-1970; evoca les seves lectures, entusiastes perquè també era professor de català, del Ferrater traductor de Noam Chomsky i Manfred Bierwisch i autor d'articles penetrants i divertits sobre lingüística. Va conèixer més de prop Gabriel Ferrater l'estiu de 1971, a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, on va impartir un curs de gramàtica generativa del català, i encara més el curs 1971-2, que impartia un curs sobre Carner al matí i un curs de sintaxi al vespre, a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Els alumnes el sentien proper i còmplice: també hi va poder enraonar, fora de classes, a la cerveseria Alt Heidelberg. Recorda el que li va explicar de Puig i Ferreter; el poc entusiasme per Llorenç Vilallonga, que Garolera admirava, o els projectes lingüístics de Joan Coromines --Garolera va tractar més endavant Coromines i va saber que havia conegut Ferrater personalment i l'hi va elogiar. L'escrit dibuixa així, de forma suggestiva, l'admiració intel·lectual del jove Narcís Garolera per Gabriel Ferrater.

Tant de bo que es poguessin consultar les altres aportacions del Simposi Gabriel Ferrater: una celebració

***

Fins que no he acabat de redactar aquest apunt, no he volgut llegir el que deia Enric Iborra del llibre, el mateix any 2012, al seu blog La serp blanca. Subscric ara la seva valoració sobre De Verdaguer a Ferrater i sobre l'autor: "d'interès enorme"; "Narcís Garolera està duent a terme des de fa temps una feinada impagable, decisiva, amb les seues edicions crítiques de l’obra de Verdaguer i de Sagarra, i, pròximament, d’El quadern gris de Josep Pla". 

***

Llegeixo al cap d'un mes el recomanable i desinfectant llibre de Narcís Garolera Galeries del record: Memòries d'un filòleg (Barcelona: Edicions de 1984, novembre de 2019, 622 pàg.), escrit entre l'octubre de 2010 i el setembre de 2012. L'evocació que hi fa de Gabriel Ferrater, a les pàg. 274-276, és força coincident amb el text llegit al simposi de 2002. Hi ha altres referències al llarg del llibre. En recorda una lliçó magistral sobre mètrica i sintaxi a l'aula Fabra d'una entitat resistent al franquisme, el Centre d'Influència Catòlica Femenina (CICF): hi va utilitzar l'arrencada d'una de les Elegies de Bierville, els darrers versos del Nabí i una estrofa del poema "A cal fuster hi ha novetat". Va ser la primera vegada que Garolera va sentir a parlar del fenomen sintàctic de la tematizació, al qual acabaria dedicant la tesi (pàg. 291). També recorda la reunió prèvia al pis de Jordi Carbonell, a Barcelona, amb Gabriel Ferrater i Joan Solà, per coordinar els seus cursos a la Universitat Catalana d'Estiu (pàg. 324), i, de l'ambient distès de la UCE, les dissertacions divertides, fora de classe, de Ferrater, acompanyat de Marta Pessarrodona (pàg. 332). Garolera considera Ferrater un home genial, d'intel·ligència prodigiosa, d'una generació malmesa per la guerra civil.

--
Apunt revisat el 3 de març de 2021

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites