divendres, 22 de maig de 2009

[026] Temps enrere

¬¬¬¬¬

Comentat per Terry1971, pàg. 35-7, que el considera un dels seus millors poemes. "La situació és prou semblant a la de 'By Natural Piety': l'intent de recrear una experiència del passat, la tendresa de la relació entre els dos amants i, sobretot, la sensació de la línia estreta que separa el temor de la felicitat." (35). Terry alaba la qualitat de Ferrater de saber combinar les metàfores amb les afirmacions directes (37). És un dels 28 poemes inclosos a la seva traducció Women and days, amb el títol "Time was".

Terry1997 hi torna, pàg. 107-108, amb una lectura sàvia, a l'abast de pocs crítics, que situa el poema en un context més ampli, com a exemple de les operacions imaginatives i la reflexió moral de Ferrater. En copio el paràgraf, pàg. 108, que ressegueix el text més de la vora:

Si llegim això [els tres versos finals] com un happy ending convencional, el distanciament moral se'ns pot escapar del tot. Els dos primers versos, és cert, fan l'efecte de tornar-nos a la tècnica descriptiva de l'inici del poema: els arbres arrenglerats al llarg de l'avinguda els priven de l'escalfor del sol. Però tot això canvia, gràcies a la metàfora del vers final: "i anem de fred en fred, sense pensar-hi". Expressada en termes més abstractes, la vida dels protagonistes, tal com queda representada dins el poema, travessa unes fases alternatives de calor i fredor; el poema descriu una part d'aquest cicle, el trànsit des d'un moment de sofriment mut cap a un estat de felicitat en què no importa el silenci. Tanmateix --i és això que sembla insinuar la metàfora final--, el cicle serà renovat, malgrat que aleshores els amants no n'eren pas conscients.

Terry havia apuntat abans, pàg. 107, que "en la poesia de Ferrater, l'intent de resoldre aquest problema [la inadequació de les racionalitzacions que l'home es basteix a partir de les dades immediates de la seva experiència] depèn en gran part de la metàfora, és a dir, de l'esforç per suggerir obliquament allò que no es pot dir de manera directa.".

***

El 27 de gener de 2016, en el 41è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwicz, Amadeu Altafaj fa un tuit amb uns versos del poema:

Som joves. No sentim cap pietat
pels silencis passats, i tenim pors
dels altres, que ens distreuen de les nostres.

Recordo que són de "Temps enrere"... Al cap de les hores, ja a la nit, aquestes tres versos m'ajuden a copsar un possible nou sentit del poema, un d'aquells sentits latents que tot d'una s'apareix en la lectura de Ferrater. L'alternança del sol i l'ombra a l'avinguda per on baixen els joves amants, en els versos finals del poema, recorda la immediatament anterior alternança entre la felicitat i la por --això és l'obvietat, que tanmateix té la virtut de traslladar al lector una reflexió que no és pas trivial. Però més enllà, l'alternança del sol i l'ombra també és una metàfora de l'alternança de la guerra i la pau (de la desolació i la felicitat inconscient) en la vida de la gent.

A l'entrevista que li va fer Lluís Pasqual per a la Revista del Centre de Lectura de Reus, l'any 1970, Gabriel Ferrater comença explicant que hi ha dos fets que van marcar la seva vida: l'escolarització tardana i la guerra. De la guerra, en recorda la por predominant, i com la família va anar-se'n a França, on el pare havia estat nomenat canceller del consolat de Bordeus. Les seves paraules fan pensar aleshores que a França, a partir del juny de 1940, també hi havia por:

Fins a l'últim dia del 41 vaig ésser a França. Hi havia un ambient com el d'Espanya, degut a l'entrada dels alemanys.

***

Miquel Àngel Llauger va saber trobar i defensar la presència d'un eco de Riba, del famós sonet VII de Salvatge cor, en aquest poema. Va exposar la relació a "No pensar-hi: un eco de Riba a 'Temps enrera'" (PDF: 8 pàgines), article del número 0 de la revista Veus baixes, monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater. Considero que l'article de Llauger té el valor addicional de caracteritzar molt bé el funcionament de l'al·lusió de Riba, a part que ens fa veure com una mateixa reflexió, simbòlica i conceptual en el sonet VII, emergeix amb una gran energia emotiva quan es traslladada per Ferrater a un poema narratiu, ple de fets i coses.

***

Tornat a llegir el poema avui, estimulat per Jaume Subirana, constato que Ferrater torna a encertar-la amb la narració de tot el poema en present, suggerint una mena d'etern retorn. L'evocació del primer vers, aquell "Deixa'm fugir d'aquí, i tornar al teu temps", amb l'èmfasi del deíctic aquí, que porta al passat, al temps enrere del títol, va seguida del segon vers, "Trobem-nos altre cop al lloc de sempre", i es reprèn, amb càrrega de profunditat, poc abans del final del poema:

[...] Aquest moviment
sense record, ens porta a retrobar-nos,
i som feliços de ser aquí [...]

***

Joan Ferraté li va explicar a Dolors Oller alguns motius dels pretextos dels poemes de Les dones i els dies. "Amb aquesta persona Gabriel Ferrater hi va mantenir relació amorosa, entre 1940 i 1941, en el temps de la seva estada a Libourne, durant l'ocupació alemanya de França." (pàg. 201).  -- Cabré2002, pàg. 45: la veïna es deia Yvonne Renaud.

***

El va llegir Joan Barril, l'any 2013, amb motiu del Dia Internacional de la Poesia Catalana a Internet (vídeo al web de Catalunya Ràdio).


-- 
Apunt revisat el 30 de març de 2021



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites