[038] Si puc

¬¬¬¬¬

• "Si puc" és el poema triat dins el Dia Mundial de la Poesia 2022, coincidint amb el centenari de Gabriel Ferrater (1922-2022): la síntesi biogràfica de la pàgina és excel·lent; el poema s'ha traduït a més de vint llengües: alemany, amazic, anglès, àrab, búlgar, castellà, esperanto, filipí, francès, gallec, grec, italià, llatí, occità (aranès), panjabi, portuguès, romanès, rus, ucraïnès, urdú, wòlof i xinès (l'enllaç a cada traducció és al final de la pàgina).
• Hi ha una versió en llengua de signes catalana, feta per Berta Frigola, locutada per Oriol Ampuero
• També hi ha versió en Braille (PDF)
• Ja s'ha publicat la traducció al basc d'Aritz Galarraga, "Ahal badut", procedent de la selecció de poemes de Ferrater Poesia kaiera, dins el web Susa Literatura
• El 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, llegeixen el poema públicament moltes persones: m'ha agradat com el recita Oriol Grau i com l'ha cantat Meritxell Gené 

Deu fer molts anys, vaig escriure al marge del poema, en acotació als versos 10-12: "novament el record que s'esvaeix, un dels nuclis temàtics més reiterats. I lligat, el tema de la fugacitat del moment.". També m'havien cridat l'atenció les sinestèsies, i havia relacionat "Si puc" amb "La mala missió". I algun amic devia fer-me veure la relació amb "Le balcon", de Baudelaire --l'estrofa final d'aquest poema acaba també amb una pregunta i una imatge homòloga, només que la metàfora de Ferrater és menys alambinada, més eficaç, i la pregunta seva és menys sentimental, més aguda, menys onanista.

"Si puc" era el tercer poema de Menja't una cama. Apareixia a continuació de "Cambra de la tardor" i "Tres llimones", dos poemes sobre la memòria i la nostra capacitat d'aprehensió del món. En la bona edició que Cornudella va fer de Les dones i els dies, el poema apareix acarat, com en l'original, amb "Tres llimones", en un cas clar de complementarietat deliberada que acaba enriquint el sentit de tots dos poemes. "Si puc" enceta, amb "Tres llimones", una sèrie d'11 poemes hexasil·làbics de la segona secció de Les dones i els dies.

Oller1997 considera, al principi d'una ponència excel·lent, que el que planteja el poema és molt present en les meditacions de Ferrater sobre poètica, el problema de la formalització de l'experiència (pàg. 74-75). Hi obre diverses possibilitats d'interrogació: "la distància entre la realitat i la formulació poètica d'aquesta realitat, la relació entre l'experiència i la seva formalització, la persistència de la memòria o la permanència dels instants d'emoció més enllà de la circumstància concreta, i també l'existència fràgil d'una identitat més enllà del punt de vista del moment." (pàg. 76). Així mateix, relaciona "Si puc" amb "La mala missió".

Oller2010 reprèn les mateixes observacions quan comenta el poema al capítol dedicat a Ferrater dins el seu llibre Accions i intencions. Però en un altre capítol, dedicat a Carles Riba, posa "Si puc" en relació amb una reflexió teòrica de Riba (pàg. 241):

Només l'actualitat d'una poesia pura permetria d'establir dues categories absolutament separades. Més que en les operacions del poeta en elles mateixes, la diferència segurament està en la seva actitud abans i després del poema fet: a què refereix la "certa idea" per la qual el poema encara futur se li presenta; i amb què se li justifica i en què es lliga amb ell una vegada acabat. 

La pregunta final de "Si puc" mostra una actitud realista, en el sentit d'expressar la preocupació comunicativa de l'experiència. 

Oller, l'any 2018, el torna a comentar en una conferència a la Universitat de Girona: "[Els poetes] estan armillats en el mateix fenomen d'escriure. Escriuen per ells, escriuen per la llengua, escriuen pel mateix fenomen de la poesia.", i destaca que gairebé no hi ha cap paraula figurada en el poema, fora del "pou", que és molt ferraterià ("La mala missió", "Els aristòcrates"). Ferrater es presenta com un poeta més racional, intel·lectual que els poetes anteriors, però té un expressionisme patètic dolorosíssim, és un poeta molt expressionista. No té res de visionari. És una raó dramàtica.

***

Terry1971, pàg. 32-33, es fixa en els versos finals del poema, i els posa com un exemple del reconeixement de Ferrater "que l'experiència que cal concretar en un poema ha de trobar la seva pròpia forma, i que, abans d'assolir-la, és possible que esdevingui una cosa totalment diferent." (pàg. 32-33). Al símposi Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Terry1997, pàg. 109, afegeix que "tanmateix, en termes de la pròpia experiència, sembla indicar quelcom de més problemàtic: que hi ha un buit entre l'experiència, diguem-ne, de primera mà, i allò que finalment constitueix l' 'experiència' del poema.".

Terry va traduir el poema, amb el títol "If I can", a la seva selecció de la poesia de Les dones i els dies, Women and days. És literal i convincent, però tradueix la perífrasi d'obligació del penúltim vers, "he de saber conèixer / que ve d'aquest moment?", per un futur, com si diguéssim un ordinari i previsible "sabré conèixer". La tria de Terry em fa pensar que l'expressió triada per Ferrater, "he de saber", mereix que hi pensem més --condensa el sentit moral del poema.

***

Ballart1998, pàg. 289, apunta que hi pot haver darrere del motiu del pou “Bassa” i “Cigola la carrucola del pozzo...”, de Montale: “la idea de l’aigua estancada com una superfície fins a la qual emergeix, per sobrenedar-la un instant, l’ombra d’un record, inaferrable”.

***

Entre els manuscrits de Gabriel Ferrater, la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida inclou, digitalitzats, els originals, les galerades i les compaginades (incompletes) de Les dones i els dies:

• Original (mecanografiat) de "Si puc"
• Galerades de "Si puc" (el poema és a la part inferior de la pàgina)
• Paginades de "Si puc"

***

Rosa Novell recita el poema en el documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste. També l'ha recitat Silvie Rothkovic, dins del Festival nacional de poesia a Sant Cugat, al claustre del monestir.

Hi ha un àudio (4:38-5:22) amb una lectura de Maria Callís Cabrera, dins el programa Sentits, de Catalunya Ràdio, seguida d'un breu comentari arran de les preguntes de l'entrevistador. Callís posa "Si puc" com a exemple del tòpìc de la recusatio. L'àudio sencer, que recomano, dura 8:37, i comprèn una explicació ràpida del tòpic de la recusatio i la lectura de tres poemes: un fragment d'Ovidi, "Si puc" i "Mal dit", d'Enric Casasses. També l'ha llegit Salvador Forés, dins l'Any Gabriel Ferrater. I l'havia llegit Berta Galofré un any abans.

També l'ha llegit Míriam Cano, en un acte de la revista digital Catorze, amb passió i solvència, si bé no va aconseguir que el darrer vers fos clarament interrogatiu:

I l'ha musicat i cantat Tomàs de los Santos, ben acompanyat de veus i músics i amb una notable producció de vídeo, a proposta d'Acció Cultural del País Valencià:

És una de les tretze cançons, fetes a partir de poemes de Gabriel Ferrater, que van ser incloses al disc No diré res de mi, de Meritxell Gené.

Apunt revisat el 2 de febrer de 2023

--