El poema s'entén perfectament. Terry1971 l'utilitza com a exemple (pàg. 29): "una gran part de la poesia de Ferrater mostra la seva preocupació per l'experiència recordada, i especialment per la manera en què l'experiència pot ser reconstruïda en la memòria. Alguns dels seus temes característics deriven d'aquesta preocupació. A diversos poemes es refereix als estranys poders de selecció que té la memòria, com si tingués una vida pròpia.".
J. N. Santauelàlia ha comentat "Mala memòria" dins la iniciativa Apadrina un poema de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat. Al llarg de l'Any Ferrater publicaran els comentaris de 110 persones diferents dels poemes de Les dones i els dies: aquest va aparèixer el 20 de març. Santaulàlia hi ressalta el to prosaic, fred, no sentimental del poema; el motiu sòrdid de la prostituta pobra i molt jove; el detallisme dels 19 primers versos i mig; la dicció allunyada de la convencionalment poètica; la sola esclexta de claror emotiva: l'adjectiu "trist" del vers 16; la presència dels universals literaris de l'amor ("de preu més baix") i el pas del temps, característics de Les dones i els dies. Els tres versos finals i la seva reflexió també són antilírics. El títol fa referència "als records dolents, als que fan mal, als records verinosos que ens persegueixen, ens fiblen i ens omplen de desassossec.". Santaeulàlia conclou, a propòsit dels tres versos finals: "El poema, en definitiva, té com a nucli el mecanisme pel qual els records (els mals records), adormits en un objecte com un geni en una llàntia, se’ns apareixen un dia (o una nit) per portar-nos als llavis el regust amarg de la recança, la compassió i el remordiment.".
El comentari de Santaeulàlia també esmenta, de manera pertinent, "La sabata", el conegut poema de Josep Palau i Fabre. Si Ferrater el tenia present, jo crec que es devia plantejar superar-lo, començant per la qualitat de la imatge central del seu poema, la comparació del record de la prostituta amb la barra de lacre trobada al calaix d'un escriptori i que no sabem què fer-ne, que és una comparació més subtil i consistent que la de Palau i Fabre --i que va ser reelaborada a més a més des de la versió de Da nuces pueris a la definitiva de Les dones i els dies perque guanyés intensitat. És a dir, si Ferrater tenia present el poema "La sabata" en el moment d'escriure "Mala memòria", va deixar en evidència la matusseria de la imatge de Palau, que comparava la relació amb la prostituta amb una vella sabata que encara sembla que faci goig enmig de les escombraries. Ferrater jutja menys i no es deixa arrossegar pel motiu que la seva imaginació ha concebut, també gràcies als tres versos darrers, a l'efecte de distància que creen, i a la translació dels termes de la comparació: no compara el coit sinó el seu record sobtat del dormitori i de la noia (un lloc concret i una dona que, pels detalls que en sabem, se'ns converteix en persona), i aquest record té un correlat objectiu en la inútil barra de lacre trobada sense voler regirant els calaixos d'un escriptori. L'altre terme de la comparació, "la barra de lacre que ens ve als dits / quan regirem un escriptori vell" (versos 21-22), és especialment apte per impregnar de matisos el record descrit en els versos precedents, mentre que la sabata a les escombraries de Palau resulta més aviat una imatge efectiva per cridanera però arbitrària. A mi el to de "Mala memòria" em fa pensar en Gottfried Benn, i el detallisme que dona un escreix d'intensitat al record, certament en Cavafis: Cornudella apunta a l'edició crítica, que Joan Ferraté havia escrit al seu exemplar de Les dones i els dies, damunt del títol del poema, que era una "imitació deliberada de Cavafis", i l'exemplar de Da nuces pueris amb anotacions autògrafes de Gabriel Ferrater que es pot consultar a la Càtedra Màrius Torres inclou, sota el poema, un "Kavafis" (també un "Rubén Darío" al costat del vers 15, "com la plebs, molt antiga i molt moderna").
D'altra banda, Santaulàlia interpreta, en el vers 20 ("No sé què fer-ne."), que el narrador recorda la prostituta perquè n'ha conservat la fotografia de passaport. Quina solta té que en tingui una foto? Tan important va ser aquella relació? A mi em persuadeix més que el "No sé què fer-ne", abrupte, tallant el vers, es refereixi a tot el que ha recordat, als dinou versos i mig precedents. Sí que podem imaginar que els detalls de la cambra, que la història vital de la noia suggereixen un tracte regular, d'una certa confiança, que la va induir en algun moment a ensenyar-li les tres fotografies que conservava del seu passat. -- La imagino com una víctima de la guerra, sola i desemparada, joveníssima ("el seu cos poc format", v. 14), dins un vell casalot de poble, lluny de casa seva (l'accent xava, v. 16), amb el promès mort al front republicà, fent-se dir Victòria per congraciar-se amb els vencedors de la guerra, prostituint-se en un antre brut, míser i immisericorde (és molt violenta la imatge del cavall de toros esbudellat per referir-se als matalassos).
Jordi Amat, a la biografia Vèncer la por, pàg. 95-96, reprodueix el poema i crida l'atenció sobre una carta a la mare en què li explica que ha conegut una noia que es diu María Victoria.
***
L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, consigna variants notables en les versions d'aquest poema, que va guanyar intensitat. De fet, constata que és la intervenció més notable que fa Ferrater en els poemes de Da nuces pueris que van passar a Les dones i els dies. En comptes del tall abrupte, el vers 20 era sencer i el seguien cinc versos més, amb el vers 21 sagnat:
l'altra de passaport. No en sé res més.
Però per què la memòria, on moren
les coses convincents i designades,
porta aquesta desferra? Un crit d'un gall,
com un suro podrit que flota en l'aigua
de l'alta nit. Ve de lluny, de quinze anys.
També posa en relació, amb unes connexions plausibles, l'anècdota amb les cartes que Gabriel Ferrater havia enviat a la família des de Barbastre, on feia el servei militar (publicades a Papers, cartes, paraules).
***
El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb una correcció en aquest poema. El vers 13 --el marco amb cursiva-- deia "La noia que venia / dintre un alvèol d'aquell poble gòtic / el seu cos poc format, rudimentari / com la plebs, molt antiga i molt moderna, / parlava amb accent xava, i era trist" en comptes de "dins d'un alvèol d'aquell poble gòtic".
Apunt revisat el 4 de juliol de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada