divendres, 22 de maig de 2009

[023] Octubre

¬¬¬¬¬

Un poema fàcil d'entendre. Deliberadament, està escrit en primera persona del plural, amb la referència a les dones també en plural. Suggereix que els homes i les dones i els seus moviments estan predeterminats com la translació de la Terra i el canvi de les estacions. S'acara així a "Mecànica terrestre", i és notable en aquest sentit que l'exemplar de Da nuces pueris conservat amb anotacions autògrafes de Ferrater, disponible gràcies a la Càtedra Màrius Torres, mostri un canvi d'ordenació dels poemes que conserva la contigüitat de "Mecànica terrestre" i d'"Octubre". Si a "Mecànica terrestre" tenim un observador dels homes i les dones, a "Octubre" el narrador participa inevitablement en els seus jocs.

Terry1971 destaca la varietat de les reaccions de Ferrater respecte a la relació eròtica, i en aquest poema, la comprensió de l'aspecte destructiu del sexe. Va ser un dels 28 poemes que va incloure a la seva traducció Women and Days. "October", una traducció molt bona, et fa adonar de la fluència morosa de la llarga subordinada temporal, tan adequada, plena de meandres, magnífica, que va del vers 10 fins al vers final.

El poema dóna la clau, si calia, per entendre el vers final de "Cambra de la tardor", en els versos 14-20, en el contrast entre els cossos rossos del sol de les platges de l'estiu i els cossos blancs tapats per les llanes de la tardor, cossos lunars.

***

Si l'octubre anuncia que s'acosta l'hivern, mig any després, cap a final de març, l'hivern encara es resisteix a anar-se'n. Em permeto la llicència de copiar un paràgraf de Josep Pla, del capítol xxxiii de L'herència (Obres completes 23: Àlbum de Fontclara), pàg. 138-139 (la cursiva de la frase final és meva):

Per Setmana Santa la lluna fou molt trista i per la festa encara feia fred. Vaig veure passar la gent pels carrers carregada de roba, molt abrigada. Les mitges de llana que portaven moltes dones i algunes noies m'ensopiren la visió del món. Em semblà que l'hiven no s'havia d'acabar mai. Contra el fred cal reaccionar, em penso, d'una altra manera: cal plantar-li cara. La primera cosa que cal fer, en aquest país, per a viure com Déu mana, és tractar d'arribar a estar en una casa escalfada. Com que el fet encara no s'ha produït, la gent s'ha d'abrigar d'una manera grotesca i estrafolària, nit i dia, dins i fora de casa. El teló de ferro del tèxtil destrueix la intimitat.

***

El va llegir Núria Martínez-Bernis, a l'acte Pervivència de Gabriel Ferrater, organitzat per l'Ateneu Barcelonès el 14 de setembre de 2018:


--
Apunt encetat el 26 de desembre de 2010, revisat el 17 d'abril de 2021


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites