divendres, 22 de maig de 2009

[015] Literatura

¬¬¬¬¬

“Llegir és prendre prestat; treure'n trellat és liquidar el deute” (quadern F, nota 7), Lichtenberg

Dolors Oller havia apuntat en un primer article, publicat en un llibre del 1986, "Gabriel Ferrater: L'inefable el va temptar", que el calamar era una al·legoria de l'escriptor. Més endavant, ha publicat un parell de textos excel·lents, que aventuren una altra interpretació consistent a identificar el calamar amb Carles Riba:
Oller2010 ha defensat la lectura del poema com un comentari de Ferrater a la trajectòria poètica de Carles Riba: les expressions joia, abundància del cor, voluptat formal, fe en el llenguatge són ribianes. A la vegada Oller madurava l'explicació: ens diu que "Literatura" sembla un poema de correlat objectiu paròdic de l'escriptor, però que el joc és més complex:

També té un interlineat argumental sobre l'evolució típica d'un escriptor: primer és ingènuament sentimental, després aprèn el plaer de dominar l'ofici formal, més tard ja pot dirigir les seves intencions estilístiques: sinceritat sota control, i finalment, deixa que les paraules sorgeixin. (pàg. 102)

El vers final (va morir devorat, l'inefable el va temptar) s'interpreta irònicament i se sosté en una posició realista que desconfia per principi de la conveniència de deixar-se temptar per l'inefable. Però atenció a la lectura literal: 

Resulta que el poema adquireix un horitzó de més complexitat intel·lectual i de més alta tensió patètica: ¿no serà el destí tràgic però propi de tot gran poeta deixar-se temptar per l'inefable, morir en l'inefable? Ambdues interpretacions [la irònica i la literal] són possibles i reals. Però la segona lectura assumeix una deconstrucció de la primera, una semiosi que involucra el lector en un territori de realitat desesperada. (pàg. 103)

***

Ballart1998, pàg. 204: esmenta “La més alta” i “El mol·lusc inspirat”, de Carner, que parlen de la condició del poeta mitjançant el recurs d’animar dos referents naturals.

En una de les conferències sobre Nabí, ara aplegades dins el Curs de literatura catalana contemporània (pàg. 58), Ferrater associa "la manca absoluta de fe en les possibilitats de comunicació en el llenguatge" amb el simbolisme. I cal recordar la seva reflexió, en el mateix cicle de conferències, sobre l'excés de confiança de Carles Riba en les paraules de la seva llengua, una llengua molt menys treballada literàriament que l'anglès, el francès, l'alemany o el rus.

***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de maig, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Jaume Pérez-Montaner sobre "Literatura", clar, molt ben escrit, va aparèixer el 13 de febrer. Coincideix força amb la interpretació de Dolors Oller, resumida més amunt. Pérez-Montaner també creu que el poema al·ludeix a Carles Riba, a la vegada que parla dels poetes i també d'ell mateix. Observa amb encert que són els catorze decasíl·labs d'un sonet, només que els quartets i tercerts, no marcats, alternen seguint l'esquema 3-4-3-4.  "Un esplèndid poema, sense cap dubte, molt més ric i profund del que una simple i ja llunyana lectura podria fer-me presagiar.".

No m'havia fixat mai que aquests blocs 3-4-3-4 tenen tots quatre, internament, una estructura comuna: una primera frase -- dos punts -- l'explicació o el matís o el complement de la primera frase. Si bé els darrers quatre versos trenquen lleugerament l'esquema, amb dues frases abans dels dos punts, el resultat és facilitar aquell sorprenent, rotund, "Va morir / devorat", frase breu i lapidària. És aquest detall d'organització interna dels quatre blocs en què s'organitza el poema el que aconsegueix que s'insinuï amb força la idea de la duplicitat del llengutatge poètic a què es refereix Pérez-Montaner en el seu comentari. També Gabriel Ferrater, ens diu, té una trajectòria semblant: va començar amb Les fleurs du mal i acaba temptat per l'inefable de "La mala missió" o "Teseu": "allò que fa que el poema siga poema, allò que no es pot dir, el buit insondable que ens habita, la mort en una última i fatal reducció.".

Sempre m'ha desconcertat, sintàcticament, la redacció "Lliurat a l'esperança que els espasmes / de l'aigua li anirien a favor, / deia fe en el llenguatge." (la llegeixo com si digués, calcant els versos precedents, "De lliurar-se a l'esperança [...] en deia fe en el llenguatge."). Donant-hi voltes, aprecio avui la gràcia del calamar amenaçat des dels primers versos: primer deixa anar un raig fi de tinta, després encara s'hi fa veure, no s'amaga gaire, però té por de trobar-se massa exposat, al final sols té l'esperança que li vagin a favor els espasmes de l'aigua, i mor devorat.

***

Blanca Llum Vidal ha recitat el poema, dins del Festival nacional de poesia a Sant Cugat, al claustre del monestir, i Mariona Casanovas, per l'Any Ferrater.

L'han interpretat per Francesc Ten i Marc Egea.



--
Apunt revisat el 17 de juliol de 2022

3 comentaris:

Miquel Bassols i Puig ha dit...

Obro avui, acabat de comprar, "Diario anónimo" de José Angel Valente (Galaxia Gutenberg). Trobo, a la pàgina 270, una cita dels quatre darrers versos de "Literatura" amb el següent comentari:

"El poema se titula 'Literatura'. El primer verso dice: 'Tan vehement, va dir-se un calamar [...]"
No es el ocultarse o el no mostrarse, sino el disolverse o desaparecer. Se siente siempre la tentación de lo inefable. La aventura del calamar. [Gabriel] Ferrater la vivió en la escritura y en la vida. Optó por la desaparición."

La nota de Valente és del Maig de 1990, encara no feia un any de la mort per sobredosi del seu fill Antonio.

M'he promès d'escriure alguna cosa a partir de la lectura, que em torna "com la sang que es podreix", d'en Gabriel Ferrater.
El teu Bloc em serà molt útil. Gràcies de veres,
MB

Enric Blanes ha dit...

Miquel, un excel·lent comentari, que em fa adonar que el sentit del poema va més enllà de la facècia. L'observació de Valente posa en qüestió la manera en què l'havia acostumat a llegir.

Unknown ha dit...

Hola Enric, en el seu segon Dietari Pere Gimferrer parla d'aquest poema. Et pot interessar?
Disculpa si no escric més sobre aquest assumpte, és que sóc una estudiant italiana i no parlo català. Però m'encanta Ferrater i el teu bloc és magnífic :)

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites