divendres, 22 de maig de 2009

[004] Els jocs

¬¬¬¬¬

Terry1997 posa aquest poema, i en concret els seus versos finals, com un exemple de distanciament moral: "L'atenció que Ferrater dóna als detalls sovint fa l'efecte de distanciar-lo del seu jo immediat i de submergir-lo en un món aliè en el qual intenta trobar sentit. No cal dir que es tracta d'un sentit moral, com veiem al final del poema 'Els jocs'" (pàg. 103). I precisa que "el desig que el món tingui sentit sembla precari, però al mateix temps necessari" (pàg. 110). Les lectures es van afinant amb els anys: curiosament, a la seva ressenya primerenca de Da nuces pueris i Menja't una cama, el 1962, Terry havia considerat que aquells versos finals eren un exabrupte. -- A mi els versos finals em fan venir al cap “Mecànica terrestre”.

Se n'ocupa Pere Ballart, a El contorn del poema, llibre del 1998, pàg. 237-242: en concret, pàg. 240, diu que el tema és insidiós --en al·lusió al final de la prosa que tancava Da nuces pueris--, el reconeixement de la desigualtat social, i que el poema evita les declaracions abstractes, proclius al partidisme, a la manera de la poesia social. Afegeix que es podria inspirar en “La joguina del pobre”, de l’Spleen de Paris, de Baudelaire (pàg. 242). I en torna a parlar el 2007 molt breument a El riure de la màscara, per posar-lo com a exemple del tipus diàfan d'analogia que utilitza Ferrater per lligar una circumstància ocasional, el joc dels obrers i obreres, amb una idea complexa i de fondes implicacions, com l'esperança del jo poètic en un canvi polític i social.

Ferrater descriu la jugada d’atac del bàsquet amb detall, a la manera d’un periodista esportiu --considero que és una gran ironia respecte a la poesia social.

Marcer2013, pàg. 91-92, ha destacat que els automòbils són un paradigma de la poesia d'un autor com Robert Lowell: hi ha un to irònic semblant en la vulgaritat de l'MG d'esport d'"Els jocs"; el Chrysler groc i negre de "Barcelona ja no és bona, o mi paseo solitario en primavera", de Gil de Biedma, i el Tudor Ford de "Skunk hour", de Lowell. Marcer observa que els cotxes d'"Els jocs" recullen gran part de la imatgeria de "Skunk hour": el cotxe és el símbol dels valors trivials i vulgars que predominen a la societat moderna i el poeta utilitza el recurs de la personificació del cotxe, que té una existència superficial, immòbil i decebedora. Marcer ja havia avançat aquesta relació en la seva contribució al monogràfic sobre Gabriel Ferrater a la revista Veus baixes, núm. 0, l'any anterior a la publicació del seu llibre. D'altra banda, m'adono que Ferrater és magistral en la tria dels detalls: els "garrofers dramàtics" ens suggereixen un vestigi rural, aquests arbres tan associats a la vida al camp (abans que es mecanitzés), enmig de la ciutat que creix, i, naturalment els nens van "molt bruts", perquè juguen al carrer, vivament, en un descampat de terra i pols. I de la mateixa que l'MG d'esport és un model disminuït, el court de principiants del club de tennis està "mal disposat".

Marina Porras ha comentat el poema dins la iniciativa que l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, per celebrar el centenari, ha titulat Apadrina un poema. 110 persones han escrit comentaris dels poemes de Gabriel Ferrater, i l'Associació en va publicant un parell per setmana (el d' "Els jocs" va aparèixer el 21 de febrer). Porras coincideix amb Pere Ballart que "el jo poètic passeja, com un flâneur baudelairià que escriu poemes en prosa". El joc és un reflex, una imatge de la vitalitat dels jugadors, tant si és un entusiasme innocent com si és una distracció complexa i calculada. Apunta la idea de joc també com a aposta, com a aposta vital feta en la incertesa. Porras descriu amb precisió la veu que ens parla als versos finals, imbuïda de teories i idees. No es pot resistir a donar un sentit als jocs que veu, un sentit que, com un mirall, pugui conferir sentit a la seva pròpia vida. Ara: com diu la darrera frase del comentari, "la concreció d’aquest sentit ja és més difícil d’explicar, i per això Ferrater escriu poemes, per intentar-ho.".

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou un mecanoscrit amb anotacions autògrafes, amb diverses correccions. El vers 2 --el marco amb cursiva-- deia "Viure en un barri extrem ens indueix / a passejar inquiets, com si volguéssim" en comptes del definitiu "a caminar inquiets, com si volguéssim". El vers 37 deia "Segueixo passejant, i ara sé on vaig" en comptes del definitiu "Vaig passejant, i ara sé on em porto". El vers 51 deia "No és gaire bona tirant al cistell" en comptes del definitiu "No és bona quan vol tirar al cistell".

***

Johannes Beilharz va traduir aquest poema a l'alemany: "Spiele".

Gabriel Ferrater jugant a futbol
(portada del monogràfic de l'any 1974 del Centre de Lectura de Reus) 

Apunt revisat el 21 de juliol de 2022

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites