[016] A l’inrevés

¬¬¬¬¬

Jordi Cornudella va publicar a la revista Catalan Writing (núm. 6, any 2009) una traducció anglesa del poema del mateix Gabriel Ferrater, amb el títol "Contrariwise", que em fa adonar entre altres detalls que els lilàs a l'abril del cinquè vers al·ludeixen a l'inici de La terra gastada de T. S. Eliot. Cornudella cita unes paraules de Ferrater, a propòsit del poema: "This was suggested by a reading of Huckleberry Finn --Twain's mad running after the body's memories." (que potser es pot traduir així: "Va ser suggerit per una lectura de HF --la boja persecució de Twain dels records del cos"). El text, explica Cornudella a la sessió del curs Gabriel Ferrater: L'excés de la intel·ligència, ve de la primera carta de Gabriel Ferrater a Jill Jarrell (s'havien conegut a l’octubre de 1963, i ell havia preferit que parlessin en francès; el primer cop que s'escriuen ell li envia poemes seus, amb traducció: veu que no li agrada com sonen en fracès, i  li escriu la carta en anglès). Rellegida avui, 4 de desembre de 2011, arran d'unes observacions de Pere Ballart --esmentades més avall--, aquesta idea sobre els records del cos, una idea tan essencial en Riba i Ferrater, em fa gaudir novament de l'enumeració sensualíssima del poema, amb els seus encavalcaments ràpids i imprevisibles, com la vida. Que exacte el "Diré el que em fuig." del darrer vers!

No coneixia l'afirmació que cita Cornudella. Només tenia present la coneguda nota inicial a Les dones i els dies: "L'autor vol fer notar que, encara que les peces aquí recollides són poemes des del moment que són escrites en vers, les coses que diuen no eren pas fatídicament destinades a la poetització. Així, per exemple, "A l'inrevés" (pàgina 48) és un comentari crític sobre el Huckleberry Finn de Mark Twain, i la "Cançó del gosar poder" (pàgina 193) és un exercici sobre els verbs modals catalans. Però l'autor no ha arribat encara a escriure una prosa que no tingui forma d'esponja.". Ara veig que el poema també parteix de l'espaterrant paràgraf inicial del primer capítol de la novel·la de Twain:

You don't know about me without you have read a book by the name of The Adventures of Tom Sawyer; but that ain't no matter. That book was made by Mr. Mark Twain, and he told the truth, mainly. There was things which he stretched, but mainly he told the truth. That is nothing. I never seen anybody but lied one time or another, without it was Aunt Polly, or the widow, or maybe Mary. Aunt Polly -- Tom's Aunt Polly, she is -- and Mary, and the Widow Douglas is all told about in that book, which is mostly a true book, with some stretchers, as I said before.

Segur que no heu sentit parlar de mi, si no heu llegit un llibre que es diu Les aventures de Tom Sawyer, però no té cap importància. El llibre va ser escrit pel senyor Mark Twain i, en essència, deia la veritat. Hi ha coses que ell va inflar, però en conjunt deia la veritat. Això no és res. Mai no he conegut ningú que no mentís alguna vegada, excepte la tia Polly o la vídua o potser fins i tot la Mary La tia Polly --la tia Polly d'en Tom--- i la Mary, i la videua Douglas, de totes ells, se'n parla en aquell llibre, un llibre verídic en la seva major part, si bé una mica inflat, com ja he dit abans. [traducció de Joan Fontcuberta]

Jordi Cornudella ha observat que el poema reconstrueix les sensacions de la seva infantesa, no les racionalitzacions sinó les vivències no mediatitzades: les escenes que sortirien al seu Huckleberry Finn. El record està mediatitzat per la paraula, li fuig: no el pot atrapar, no és la vivència, és el record de la vivència. L’única manera de recuperar-ho, expressar-ho són les imatges que suggereixin les vivències.

Oller, en la seva ponència de 1997, havia destacat que anècdotes o observacions sobre la implicació de la literatura en la vida, que apareixen en escrits privats com ara la carta a Jaime Gil de Bidema de febrer de 1956 (Papers, cartes, paraules, pàg. 342), són presents en els poemes de Les dones i els dies. Així, la nit de farra descrita en la carta, que va acabar al costat del mercat del Born, fa pensar en els versos finals del poema (marco amb cursiva el fragment citat per Oller): "[Diré] el tall / dels fars del camió en la matinada / pútrida del mercat, els braços fins. / Diré el que em fuig. No diré res de mi.". La connexió, ben vista, no pot sorprendre ningú. -- Oller2010 ha insistit en aquestes maeixes idees, i ha afegit que el fragment de la carta "és una mostra precisa dels components de la seva sentimentalitat, d'un cert procés epifànic que susciten molts dels seus poemes: sorgit de les profunditats de la consciència, un esclat de memòria de felicitat il·lumina una perspectiva i, quan aquest esclat s'apaga, deixa un pòsit de clarivident i resignada malenconia." (pàg. 294).

De fet, Oller2010 esprem amb força l'anàlisi de la formalització del poema (superposant imatges de valor metonímic), al costat de les descripcions de la carta: s'hi revelen "prou clarament la intensitat i el complex procés implícit de l'experiència ferrateriana" (pàg. 296). Aquesta experiència de vida feta de retalls, d'impressions, "tot i no explicar el rerefons fonamental d'una personalitat subjectiva, en són, per dir-ho així, i paradoxalment, la part més constituent de la seva experiència personal perquè corresponen a vivències, sensacions, il·luminacions intransferibles." (pàg. 294).

***

L'original de Da nuces pueris que es conserva amb anotacions de Ferrater conté, als marges del poema "A l'inrevés", unes quantes referències:

• una referència genèrica a Gil de Biedma, que, per dates, hauria de correspondre als poemes de Compañeros de viaje comentats en la carta de Ferrater a Gil del 13 d'octubre de 1959 (Papers, cartes, paraules, pàg. 365-8)
• el cognom Frost escrit al costat dels versos 5-6, "la paciència / de l'aranya que escriu la seva fam", segurament pensant en el poema "Design", el primer poema que Ferrater esmenta en el formidable article sobre Robert Frost d'Escritores en tres lenguas i que posa com a exemple de poema aterridor seguint l'apreciació de Lionel Trilling
• Jean Cocteau, per als versos 7-8, "el cos amb quatre cames i dos caps / en un solar gris de crepuscle", al·lusió que Ferrater especifica a peu de pàgina, "Ce lit d'où notre corps à deux têtes s'allonge, par quatre pieds fini" (Plain-Chant), i que, tot i no ser del tot exacta, resulta inequívoca i es lliga amb la imatge precedent de l'aranya --les vuit extremitats, el contrast entre la mort i l'amor--
• "la pintura sienesa" referent al "el blau i l'or de les nenes en bici" del vers 10.
• El poema es deixa disfrutar tal com és, sense aquestes referències, ha apuntat Jordi Cornudella. Però coneixent-les, encara guanya.

***

El poema també ha estat rellegit per Pere Ballart, en el context de l'assaig "El jo a l'inrevés: poesia i experiència", inclòs al seu esplèndid llibre El riure de la màscara: Formes de l'objectivitat en la poesia contemporània (Barcelona: Quaderns Crema, 2007,pàg. 67-91). Ballart hi reflexiona sobre el problema cabdal de la lírica del segle XX, el delicat equilibri entre ficció i realitat, entre literatura i vida, entre poesia i experiència, que fa front a una crisi molt profunda de l'expressió del jo, de les possibilitats d'expressió del jo, derivada de la ruptura amb la poesia confessional característica del romanticisme i el seu desbordament espontani de sentiments poderosos. Com es pot escriure una poesia a recer tant del sentimentalisme com de l'estupefacció? Ballart ressegueix tres solucions al problema, representades per la dramatització de "Perseveració", de Josep Carner; per l'el·lipsi de "A l'inrevés", i per la metonímia de "Primer amor", de Joan Margarit.

Ballart s'ocupa de "A l'inrevés" a les pàg. 80-87 del seu assaig. En comptes d'un devessall d'experiències testimonials, el poema és "un impersonal calidoscopi fet d'imatges deliberadament inconnexes" (pàg. 83), molt depurades. La voluntat del poeta de registrar allò que se li escapa i de no dir res d'ell mateix s'adiu perfectament amb nombroses opinions de la seva bibliografia crítica i amb les posicions d'alguns autors de referència: així, Ballart addueix uns fragments conservats del diari de Ferrater, aquella aguda reflexió sobre la correspondència entre D'Alembert i Lagrange (dins "Sobre la posibilidad de una crítica de arte"), el brillantíssim text sobre Marcel Proust i la significació de À la recherche du temps perdu (inclòs a Escritores en tres lenguas); havia citat pàgines abans un fragment d'Eliot, de l'assaig "Tradició i talent individual", i recorre a Ortega, concretament a l'epígraf titulat "La vuelta del revés", de La deshumanización del arte. Hi ha en la poètica de Ferrater una demanda d'objectivitat i un rebuig de l'emotivitat immoderada, congruents, d'acord amb Ballart --que cita Pla, unes paraules que aquest atribueix a Joan Crexells--, amb l'aspiració a "ser el màxim de subjectius, perquè només així aconseguirem establir aquest contacte amb l'altre, i alhora, el mínim, si és possible, d'individuals --d'individualistes, més ben dit encara." (pàg. 91).

Miquel Bassols, encara, al seu bloc Desescrits, proposa una relectura del poema des de l'òptica lacaniana, amb observacions molt suggestives, que confirmen la força del poema, hi obren noves vies d'interpretació i goig estètic, i que no haurà de negligir cap lector que hagi gaudit del pròleg que Ferrater va escriure al Nabí de Josep Carner. L'apunt inicial ha tingut de moment continuació en tres apunts més:

• el 27 de juliol, aprofundeix en el poema a partir de dos possibles sentits de l'expressió "a l'inrevés"; 
• el 30 de juliol, explora el poema com a somni i manifestació de la memòria del cos,
• i el 27 d'agost, explora les fonts literàries i posa en evidència l'agudesa i el significat profund de la metàfora de l'aranya que teixeix la seva fam.

Sebastià Perelló l'ha llegit amb una gran desimboltura, sovint suggestiva, que ens confirma l'energia d'aquest poema.

Biel Ferrer destaca, al sisè dels deu articles de la sèrie "La cigarreta de Gabriel Ferrater", la importància de Huckleberry Finn, l'origen de tota la literatura nord-americana  moderna d'acord amb Ernest Hemingway: un llibre que és una ruptura, com Les fleurs du mal. Posa "A l'inrevés", amb el Huck de catorze anys que protagonitza la novel·la de Twain, en contacte amb "In memoriam", que comença amb els "catorze anys i dos mesos". El relaciona també amb "Literatura", el poema que el precedeix dins Les dones i els dies. Com Twain, Ferrater diu coses d'ell mateix dient el que li fuig.

Alfredo Saldaña l'ha comentat, dins l'Any Ferrater, al web de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès. Han tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: al llarg de l'any. La iniciativa es titula Apadrina un poema i aplega comentaris de 110 persones diferents. Van publicar-ne 10 comentaris, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari d'Alfredo Saldaña va aparèixer el 13 de març. És essencialment una reflexió metapoètica. Aquestes frases de conclusió en reflecteixen el to general:

Como si la poesía, «a l’inrevés», respirara o absorbiera el mundo de otro modo, como si activara una transformación con la que el lector se traslada a un lugar extraño y extranjero, un registro con el que afrontar la extrañeza y la otredad de todos aquellos paisajes a los que habitualmente hemos dado la espalda y que, al tiempo que modifica nuestra percepción del mundo, implica un cuestionamiento de nuestras convicciones más arraigadas. Creo que el poema de Gabriel Ferrater desplaza su mirada hacia ese horizonte.

***

Poètiques del desig: Alteritat i escriptura a l'obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses és el títol de la tesi doctoral de Marta Font Espriu, presentada el 2012-2013 a la Universitat de Barcelona. Conté una reflexió sobre "A l'inrevés", que no puc jutjar ni aprofitar sense llegir la tesi.

***

Rosa Novell va recitar aquest poema per al documental d'Enric Juste Metrònom Ferrater --en què al final només apareixen les seves lectures de "Si puc" i "Metrònom". El vídeo en què Rosa Novell recita "A l'inrevés" s'ha publicat al blog sobre el documental. També l'ha llegit Antònia Farré en la presentació del número monogràfic de la Revista del Centre de Lectura de Reus publicat per l'Any Ferrater. 

Apunt encetat, tot i la data, el 12 d'agost de 2010; revisat el 13 d'abril de 2023

--