Les direccions (rellegir Les dones i els dies)

¬¬¬¬¬
 

"Leemos porque nos importa lo que leemos, porque oscuramente pensamos utilizar nuestra lectura para mejor hacernos cargo de lo que nos ocurre. Las grandes obras literarias nos acompañan a lo largo de la vida porque cada vez nos importan por distinto motivo." (Jaime Gil de Biedma, 1960) 

Entre altres peculiaritats, Un fres de móres negres és un blog d'apunts ampliats o reescrits arran de noves lectures dels poemes i els llibres de Gabriel Ferrater, uns textos en revisió permanent. Pot ser pràctic, doncs --si més no ho serà per a mi--, anar consignant a partir d'un moment determinat els títols dels apunts que vaig revisant i la data en què ho faig:

• Frases que li atribueixen, 21 d'agost de 2026, 7 de març, 21 de febrer, 15 de febrer de 2025, 1 de juliol de 2024, 8 de juny, 15 de març, 25 de febrer, 6 de novembre de 2023, 30 de gener, 24 de gener, 4 de novembre de 2022, 26 d'octubre, 14 d'octubre, 13 d'octubre, 22 de setembre, 20 de setembre, 30 d'agost, 24 d'agost, 5 de juliol, 3 de juliol, 2 de juliol, 22 de maig, 28 de març, 24 de març, 15 de març, 28 de febrer, 23 de febrer, 18 de febrer, 11 de febrer, 4 de febrer, 22 de gener, 17 de gener, 29 de novembre de 2021, 19 de novembre, 5 de novembre, 31 d'octubre, 14 d'octubre, 2 de setembre, 13 d'agost, 13 de març, 3 de març. 21 de gener, 20 de gener, 18 de gener, 4 de gener, 3 de gener, 20 de desembre de 2020, 19 de desembre, 8 de desembre, 5 de desembre, 30 de novembre, 28 d'octubre, 21 de juliol, 1 de maig, 29 d'abril, 19 d'abril, 15 de desembre de 2019, 12 de desembre, 12 de juny de 2015, 23 de maig
• Gomis1987, 16 d'agost
• "Hora baixa", 15 d'agost, 14 d'agost, 10 de febrer de 2022, 23 de novembre de 2019, 26 d'octubre
• "Riure", 9 d'abril de 2026, 21 de febrer, 25 de març de 2021, 24 de febrer, 21 d'abril de 2015, 20 d'abril, 16 d'abril, 15 d'abril, apunt encetat el 14 d'abril de 2015
• L'art de la pintura, 12 de març, 29 de febrer de 2024, 23 d'octubre de 2022
• Papers sobre literatura, 12 de març, 2 de març de 2024, 29 de febrer, 25 de febrer, 19 de gener, 16 de gener, 14 de gener, 12 de gener
• IborraEnric, 12 de març, 5 de maig de 2024, 24 de març, 21 de març de 2023, 12 de novembre de 2022, 23 d'octubre
• Shakespeare i Ferrater, 12 de març, 21 de febrer, 23 de març de 2023, 17 de novembre de 2021, 15 de febrer de 2020, 5 de febrer
• "Amistat del braç", 7 de març, 8 de juny de 2024, 19 de gener de 2022, 23 d'abril de 2021, 24 de febrer, 18 d'abril de 2019, 13 d'abril, 5 d'abril, 26 de febrer, 30 de gener, 14 de gener
• Poemes cantats o recitats, 7 de març, 16 de juny de 2024, 13 de maig, 17 de març, 2 de febrer, 13 d'abril de 2023, 9 d'abril, 22 de març, 24 de febrer, 17 de febrer, 16 de febrer, 1 de febrer, 24 de gener, 4 de novembre de 2022, 3 de novembre, 31 d'octubre, 24 d'octubre, 29 de setembre, 20 de setembre, 16 de setembre, 3 d'agost, 17 de juliol, 9 de juliol, 27 de juny, 4 de juny, 30 de maig, 23 de maig, 24 d'abril, 23 d'abril, 20 d'abril, 23 de març, 4 de març, 1 de març, 23 de febrer, 18 de febrer, 10 de febrer, 5 de febrer, 4 de febrer, 1 de febrer, 29 de gener, 28 de gener, 6 de novembre de 2021, 10 de juliol, 29 de març, 25 de març, 21 de març, 8 de març, 25 de febrer
• "El mutilat", 7 març, 16 de març de 2023, 24 de febrer, 22 de juliol de 2022, 3 de juliol, 30 de maig, 13 de maig, 1 d'abril, 29 de gener, 25 de gener, 19 d'octubre de 2021, 18 d'octubre, 10 de juliol, 7 de novembre de 2020, 2 de setembre, 6 de maig, 23 de maig de 2015, 27 d'abril
• "Midsommarnatt", 7 de març, 3 de novembre de 2022, 23 de maig, 23 de febrer, 16 d'octubre de 2021
• "Úter", 21 de febrer, 24 de febrer de 2023, 23 d'octubre de 2016, apunt encetat el 26 de setembre de 2016
• "Kensington", 21 de febrer, 22 de maig de 2022, 21 de maig, 1 d'abril, 10 de febrer, 23 de gener, 20 de febrer de 2021, 4 de desembre de 2019, 3 de desembre, 24 de novembre, 11 de març de 2015
• "La confidència", 21 de febrer, 26 de desembre de 2015
• El text dels poemes, 21 de febrer de 2026, 5 d'agost de 2022, 26 de juny, 2 de maig, 7 de febrer, 5 de febrer, 27 de gener, 5 de maig de 2021, 24 de març, 3 de març de 2020, 11 de desembre de 2019, 8 de novembre

• Frases que li atribueixen, 15 de febrer de 2025, 1 de juliol de 2024, 8 de juny, 15 de març, 25 de febrer, 6 de novembre de 2023, 30 de gener, 24 de gener, 4 de novembre de 2022, 26 d'octubre, 14 d'octubre, 13 d'octubre, 22 de setembre, 20 de setembre, 30 d'agost, 24 d'agost, 5 de juliol, 3 de juliol, 2 de juliol, 22 de maig, 28 de març, 24 de març, 15 de març, 28 de febrer, 23 de febrer, 18 de febrer, 11 de febrer, 4 de febrer, 22 de gener, 17 de gener, 29 de novembre de 2021, 19 de novembre, 5 de novembre, 31 d'octubre, 14 d'octubre, 2 de setembre, 13 d'agost, 13 de març, 3 de març. 21 de gener, 20 de gener, 18 de gener, 4 de gener, 3 de gener, 20 de desembre de 2020, 19 de desembre, 8 de desembre, 5 de desembre, 30 de novembre, 28 d'octubre, 21 de juliol, 1 de maig, 29 d'abril, 19 d'abril, 15 de desembre de 2019, 12 de desembre, 12 de juny de 2015, 23 de maig
• "Boira", 12 de gener, 21 de novembre de 2021, 23 d'abril, 24 de febrer, 18 de gener, 19 de desembre de 2020, apunt encetat el 15 de desembre de 2019
• "La platja", 12 de gener de 2025, 13 d'abril de 2023, 14 d'octubre de 2022, 16 de setembre, 14 d'abril, 28 de març, 14 d'abril de 2016, 8 d'abril, apunt encetat el 7 d'abril de 2016
• Juste2009, 9 d'agost de 2024, 23 de febrer de 2021, 18 de gener, 20 de juliol de 2020, 27 d'abril
• Versos de Jill Jarrell, 1 d'agost, 8 de desembre de 2019
• "By natural piety", 23 de juliol, 26 de febrer, 25 de febrer, 15 de juliol de 2022, 10 de febrer, 28 de maig de 2021, 24 de juliol de 2020, 22 de maig de 2015
• "Poema inacabat", 6 de juliol, 23 de juny, 4 de març, 5 d'abril de 2023, 31 d'agost de 2022, 5 de juliol, 22 de maig, 13 de maig, 27 de gener, 22 de gener, 19 de gener, 15 d'abril de 2021, 7 de setembre de 2020, 25 de juny, 1 de novembre de 2019, 4 de setembre de 2016, 12 de març, 26 de març de 2015
• Índex de noms de l'obra de Joan Ferraté, 6 de juliol, 4 de juliol, 23 de juny
• Poemes no inclosos a Les dones i els dies, 24 de juny, 2 de març de 2023, 20 de setembre de 2022, 17 de setembre, 30 d'agost, 4 de juliol, 21 de maig, 4 de maig, 2 de maig, 28 d'abril, 14 de març, 7 de març, 4 de març, 22 de febrer, 5 de febrer, 25 de gener, 1 de desembre de 2020, 30 de novembre, 1 d'octubre, 3 de setembre, 7 de juny, 6 de juny, 6 de maig, 11 d'abril, 25 de febrer, 16 de febrer, 8 de novembre de 2019, 7 d'octubre de 2016, 12 de febrer, 17 de desembre de 2015
• Sobre pintura, 19 de juny, 22 de gener, 23 de gener de 2022, 28 de juny de 2021, 19 de gener, 13 de novembre de 2019
• "Aniversari", 19 de juny, 8 de juny, 19 de març de 2023, 24 d'octubre de 2022, 18 de desembre de 2020, 11 i 12 de desembre, 6 de maig, 9 de gener, apunt encetat el 8 de desembre de 2015
• "Lliçó d'història", 16 de juny, 25 de novembre de 2022, 5 d'abril de 2020, 26 de novembre de 2019, 27 d'abril de 2015
• Da nuces pueris, 15 de juny, 12 de juny, 11 de febrer, 15 de març de 2023, 29 de setembre de 2022, 30 d'agost, 4 de juliol, 2 de juliol, 14 de juny, 13 de juny, 4 d'abril, 3 d'abril, 18 de març, 22 de gener, 30 de desembre de 2021, 2 d'octubre, 31 de maig, 28 de maig, 30 de març, 25 de febrer, 10 de febrer, 24 de novembre de 2020, 7 de novembre, 3 de setembre, 21 de juliol, 28 de juny, 23 de juny, 18 d'abril, 16 d'abril, 13 d'abril, 14 de desembre de 2019, 20 de desembre de 2015
• "Cançó del gosar poder", 3 de juny, 15 de març, 21 de maig de 2022, 6 de febrer, 5 de febrer, 3 de febrer, 18 d'octubre de 2021, 24 de febrer, 7 de novembre de 2020, 25 d'abril, 17 d'abril, 20 de desembre de 2019, 7 de maig, 27 d'abril
• Oliva2022, 31 de maig, 25 d'abril de 2022
• Perpinyà2022, 31 de maig, 1 de juliol de 2022, 5 de maig, 3 de març, 10 de febrer
• Cornudella2022, 31 de maig, 3 de març de 2022, 5 de febrer
• Jaume2022, 31 de maig, 23 de febrer, 12 de juliol de 2022, 2 de juliol, 3 de març, 8 de febrer, 5 de febrer, 31 de gener, 25 de gener, 23 de gener
• "A l'inrevés", 24 de maig, 13 d'abril de 2023, 20 de setembre de 2022, 21 de març, 13 de març, 5 de febrer, 11 d'octubre de 2021, 1 de juliol, 22 d'abril, 6 d'octubre de 2020, 5 d'abril de 2015
• "A través dels temperaments", 23 de maig, 15 de maig, 3 de març de 2022, 22 de gener, 19 de setembre de 2021, 31 de maig, 23 d'abril, 22 de desembre de 2019, 9 de desembre de 2016
• "Solstici", 22 de maig, 24 d'abril de 2022, 19 d'abril, apunt encetat el 24 d'abril de 2021
• Sullà2022, 14 de maig
• "A mig matí", 14 de maig, 13 de maig de 2022, 17 de juliol de 2021, 3 de febrer, 31 de gener, 17 de desembre de 2019, 24 de novembre
• "Cançó idiota", 13 de maig, 4 de juliol de 2022, 11 de maig, 4 de març, 28 de febrer, 23 de febrer, 6 de febrer de 2021, 7 de novembre de 2020, 11 d'agost, 16 de febrer, 9 d'octubre de 2016, 27 de juliol de 2015
• Curs de literatura catalana contemporània, 5 de maig, 30 d'octubre de 2022, 5 de juliol, 6 de febrer, 4 d'agost de 2020, 24 de juny, 28 de març, 1 de març, 14 de febrer
• Pla2024, 5 de maig, 29 d'abril, 21 d'abril
• Cloenda de l'Any Ferrater a Sant Cugat, 24 d'abril, 29 de gener de 2023
• Tres prosistes, 23 d'abril, 22 de gener de 2020
• "Cambra de la tardor", 17 de març, 13 d'abril de 2023, 21 de maig de 2022, 28 d'abril, 18 d'abril, 15 d'abril, 1 d'abril, 17 de març, 4 de març, 23 de febrer, 5 de febrer, 28 de gener, 25 de gener, 2 d'octubre de 2021, 29 d'abril, 17 d'abril. 20 de febrer, 16 de desembre de 2020, 18 d'octubre, 11 d'octubre, 16 de febrer, 17 de novembre de 2019, 5 de novembre, 3 de novembre, 1 de novembre, 5 de setembre de 2016, 25 de maig de 2015, 9 de maig, 27 d'abril, 4 d'abril, 25 de març
• Gomis2021, 15 de març
• "Primavera", 14 de març, 24 d'abril de 2022, 31 de març, 20 d'abril de 2020
• Vilella2023, 14 de març
• Oroval2023, 14 de març
• Ibáñez2022C, 14 de març, 15 de febrer, 21 d'abril de 2023
• Edo2022, 14 de març
• RieraMarcel2022, 14 de març
• Jaumà2022, 14 de març, 14 d'octubre de 2022
• Gómez2022, 14 de març, 18 de setembre de 2022
• Fulquet2022, 14 de març, 18 de setembre de 2022
• "Metrònom", 4 de març, 13 d'abril de 2023, 18 d'octubre de 2021, 4 de desembre de 2019, 1 de desembre 
• "In memoriam", 28 de febrer, 30 de gener, 24 d'octubre de 2022, 31 d'agost, 3 de juliol, 2 de juny, 23 de maig, 21 de maig, 13 de maig, 1 de març, 7 de febrer, 5 de febrer, 17 de gener, 2 d'octubre de 2021, 30 de juny, 13 de juny, 6 de maig, 30 de març, 23 de març, 18 de març, 12 de gener. 11 de gener, 8 de gener, 7 de novembre de 2020, 18 d'octubre, 7 de juny, 13 d'abril, 26 de febrer, 18 de febrer, 17 de febrer, 27 de març de 2016, 6 d'abril de 2015, 25 de març
• "Xifra", 28 de febrer, 26 de febrer, 13 d'abril de 2023, 4 de juny de 2022, 16 de juny de 2020, 28 de gener
• Josep Maria de Martín, 25 de febrer, 6 de febrer de 2023, 5 de febrer, 24 de gener, 23 de gener
• Apunts dispersos, 24 de febrer, 13 d'abril de 2023, 1 de març, 22 de gener, 26 de desembre de 2022, 26 de novembre, 22 de novembre, 31 d'octubre, 8 d'octubre, 23 d'agost, 25 de juny, 10 de juny, 23 de maig, 12 de maig, 10 de maig, 27 d'abril, 16 de març, 23 de febrer, 29 de gener, 26 de gener, 23 de gener, 16 de gener
• Índex de noms, 24 de febrer, 18 de gener, 13 de març de 2023, 3 de febrer, 22 de maig de 2022, 13 d'abril, 16 de gener, 29 de març de 2021, 9 de març, 6 de març, 17 de febrer, 16 de febrer, 10 de febrer de 2020, 22 de gener, 14 de desembre de 2019, 10 de desembre, 24 de novembre, 4 de setembre de 2016, 13 d'abril, 20 de desembre de 2015
• Joan Ferraté, 24 de febrer, 17 de febrer, 10 de febrer, 1 de febrer, 17 de gener, 15 de gener, 11 de gener, 2 de maig de 2023, 9 de febrer, 24 de gener, 22 de gener, 30 d'octubre de 2022, 2 d'abril, 12 de gener de 2021, 10 de gener, 11 de desembre de 2020, 31 de juliol, 17 d'abril, 17 de gener, 15 de desembre de 2019, 12 de desembre, 25 de novembre, 26 de gener de 2016
• Pessarrodona2010A, 16 de febrer
• Les dones i els dies, 11 de febrer, 18 de març de 2022, 5 de febrer, 4 de gener, 25 de març de 2021, 26 de juny de 2020, 17 de novembre de 2019, 5 de novembre, 26 de desembre de 2015
• "Ídols", 8 de febrer, 13 d'abril de 2023, 4 de novembre de 2022, 30 d'agost, 26 de febrer de 2021, 29 de juliol de 2020, 18 d'abril, 6 d'abril de 2015
• Borràs2012, 6 de febrer
• "Si puc", 2 de febrer, 13 d'abril de 2023, 1 de febrer, 23 de març de 2022, 21 de març, 4 de març, 28 de febrer, 18 de febrer, 14 de febrer, 10 de febrer, 1 de febrer, 18 d'octubre de 2021, 23 d'abril, 22 d'abril, 5 d'abril de 2020, 16 de desembre de 2019, 5 de febrer de 2016, 20 de desembre de 2015
• Un cuerpo, o dos, 1 de febrer, 2 de juliol de 2022, 1 de febrer, 10 de setembre de 2021, 3 de maig, 28 de desembre de 2015
• "Els jocs", 30 de gener de 2024, 7 de setembre de 2022, 21 de juliol, 24 de febrer, 21 de febrer, 1 de juny de 2021, 13 d'abril de 2020, 10 d'abril, 27 d'abril de 2015
• "Sobre la catarsi", 30 de gener, 6 d'abril de 2023, 23 d'agost de 2022, 25 de juliol de 2021, 6 de maig de 2020, 15 de desembre de 2019, 1 de novembre, 14 d'abril de 2016, 24 de març
• "Teseu", 30 de gener de 2024, 2 d'abril de 2022, 9 de març, 10 de juliol de 2021, 22 d'abril, 29 de maig de 2020
• "Temps enrere", 20 de gener, 13 de març de 2022, 7 de març, 30 de març de 2021, 28 de març, 8 de març, 17 de gener, 5 d'abril de 2020, 24 de novembre de 2019, 1 de febrer de 2016, 28 d'abril de 2015
• "Maîtresse de poëte", 19 de gener, 17 de juliol de 2022, 11 de gener, 6 de gener, 4 de gener, 2 de gener, 18 d'octubre de 2021, 24 de febrer, 23 de novembre de 2019
• Varia, 19 de gener, 9 de gener, 21 d'abril de 2023, 19 de març, 12 de març, 1 de febrer, 16 de gener, 13 d'abril de 2021, 9 de març, 7 de març, 16 de febrer, 11 de març de 2020, 24 de febrer, 24 de gener, 19 de gener, 8 de gener
• Sobre literatura, 14 de gener, 8 de gener, 5 de març de 2023, 3 de juliol de 2022, 14 de gener, 16 de setembre de 2020, 12 de juliol, 2 de maig, 24 de novembre de 2019
• La poesia de Carles Riba, 9 de gener, 30 d'agost, 16 de gener de 2022, 11 de maig, 30 de març, 19 de gener, 27 de març de 2016, 26 de març de 2015
• Sobre literatura, 8 de gener de 2024, 5 de març de 2023, 3 de juliol de 2022, 14 de gener, 16 de setembre de 2020, 12 de juliol, 2 de maig, 24 de novembre de 2019
• "El lleopard", 19 de juny de 2023, 17 de juny, 17 de gener de 2021, 24 de novembre de 2019
• Biografia, 21 d'abril, 22 de març, 6 de març, 24 de març de 2022, 19 de desembre de 2021, 15 de desembre, 19 de setembre, 10 de juliol, 20 de juny, 9 de maig, 3 de maig, 30 de març, 6 de març, 12 de gener, 14 de desembre de 2020, 31 de juliol, 21 de juliol, 23 de juny, 15 de gener, 17 de desembre de 2019, 14 de desembre, 3 de novembre, 11 de desembre de 2015, 23 de maig, 27 d'abril, 4 d'abril
• Sobre el llenguatge, 21 d'abril, 2 de juny de 2022, 1 de juny, 23 de febrer, 5 de febrer, 8 d'agost de 2021, 17 de febrer, 11 de març de 2020, 7 de gener, 26 de març de 2015
• Traduccions de poemes, 21 d'abril, 15 de març, 13 de març, 14 d'abril de 2022, 6 de març, 31 d'octubre de 2021, 1 d'octubre de 2020, 16 de febrer, 14 de desembre de 2019
• "Paisatge amb figures", 13 d'abril, 10 de setembre de 2022, 31 de maig de 2021, 18 d'agost de 2011
• "La platja", 13 d'abril, 14 d'octubre de 2022, 16 de setembre, 14 d'abril, 28 de març, 14 d'abril de 2016, 8 d'abril, apunt encetat el 7 d'abril de 2016
• "El ponent excessiu", 13 d'abril, 23 d'agost de 2022, 23 de març, 19 de març, 4 de juliol de 2021, 26 de febrer, 3 de setembre de 2020, 29 de juliol, 1 de novembre de 2019, 27 de maig de 2015
• "La lliçó", 13 d'abril, 23 de maig de 2022, 22 d'abril de 2021, 10 d'agost de 2010
• "Dits", 13 d'abril, 23 d'abril de 2022, 23 de febrer, 26 de febrer de 2021, 29 de juliol de 2020, 6 de maig, 18 d'abril, 17 d'abril, 7 de desembre de 2016
• "Si puc", 13 d'abril, 1 de febrer, 23 de març de 2022, 21 de març, 4 de març, 28 de febrer, 18 de febrer, 14 de febrer, 10 de febrer, 1 de febrer, 18 d'octubre de 2021, 23 d'abril, 22 d'abril, 5 d'abril de 2020, 16 de desembre de 2019, 5 de febrer de 2016, 20 de desembre de 2015
• Ibáñez2022B, 12 d'abril
• "Posseït", 9 d'abril, 4 de novembre de 2022, 7 de setembre, 30 d'agost, 13 de maig, 2 de maig de 2021, 26 de febrer, 29 de juliol de 2020, 17 d'abril, 11 d'abril, 30 de gener, 18 de desembre de 2015
• "Moeurs exotiques", 28 de març, 27 de juny de 2022, 5 de febrer, 7 de novembre de 2020
• "Com Faust", 22 de març, 3 de setembre, 9 de febrer, 7 de febrer, 22 d'abril de 2021, 6 de maig de 2020
• "Joc", 22 de març, 4 de novembre, 5 de febrer, 29 de març de 2021, 6 de febrer, 5 de febrer, apunt encetat el 6 de maig de 2020
• IborraEnric2022, 17 de març
• Presentació de Veus baixes, núm. 6, al Centre de Lectura de Reus, 11 de març
• "Societas Pandari", 3 de març, 16 de setembre de 2022, 14 de juliol, 13 de juliol, 30 de gener, 25 de gener, 24 de gener de 2020, 27 de desembre de 2015
• Servià1978, 3 de març
• Cavafis, Ferrater, Riba, 24 de febrer
• "Oci", 17 de febrer, 17 de juliol de 2022, 31 de maig de 2021, 26 de febrer, 24 de novembre de 2019, 11 de desembre de 2015
• "Bosc", 16 de febrer, 1 de març de 2022, 21 de novembre de 2021, 26 de febrer, 29 de juliol de 2020
• "Per José María Valverde", 30 de gener, 18 d'octubre de 2021, 5 de juny, 3 de febrer, 14 d'agost de 2020, 16 de febrer, 5 de febrer de 2016, 25 de desembre de 2015
• "Guineu", 24 de gener, 22 de desembre de 2019
• "Sabers", 24 de gener, 27 de gener de 2022, 25 de gener
• "Úter", 24 de gener, 18 d'octubre de 2021
• "De lluny", 20 de gener, 15 de desembre de 2019
• Ibáñez1997, 14 de gener de 2023
• Apunts dispersos, 26 de desembre de 2022, 26 de novembre, 22 de novembre, 31 d'octubre, 8 d'octubre, 23 d'agost, 25 de juny, 10 de juny, 23 de maig, 12 de maig, 10 de maig, 27 d'abril, 16 de març, 23 de febrer, 29 de gener, 26 de gener, 23 de gener, 16 de gener
• Cloenda de l'Any Ferrater a Sant Cugat, 25 de novembre
• El "Poema inacabat", portat a escena, 6 de novembre, 23 de gener, 22 de gener
• "La vida furtiva", 4 novembre, 21 de maig, 15 d'abril, 28 de març, 1 de febrer, 29 de juliol de 2020, 6 de maig, 8 de març
• "Exeunt personae", 3 de novembre, 2 d'octubre de 2021, 26 de febrer, 3 de gener, 15 de desembre de 2019
• "S-Bahn", 26 d'octubre, 5 de juliol de 2021, 2 d'octubre de 2021, 12 de desembre de 2011
• "Punta de dia", 24 d'octubre, 23 de febrer, 18 d'octubre de 2021, 23 d'abril, 26 de febrer, 3 de setembre de 2020, 16 de juny, 21 de novembre de 2019, 27 d'abril de 2015
• Tosquelles1985, 22 d'octubre, 29 de setembre
• "Els aristòcrates", 14 d'octubre, 13 de març, 11 de febrer, 9 de febrer, 7 de febrer, 25 de juliol de 2021, 4 d'octubre de 2020, 28 d'agost, 17 de febrer, 10 de febrer, 3 de febrer, 15 de desembre de 2019, 27 d'abril de 2015
• "El lector", 29 de setembre, 17 de juliol de 2021, 5 d'abril de 2020, 3 d'abril 
• Calafat2013, 29 de setembre
• "Naixença", 28 de setembre, 23 de febrer, apunt encetat cap al 2020
• Valverde1982, 27 de setembre, 30 de setembre de 2021, 14 d'agost de 2020
• "El secret", 22 de setembre, 23 de gener, 18 d'abril de 2020, 16 d'abril, 17 de gener, 15 de desembre de 2019, 28 de desembre de 2015
• "Dues amigues", 20 de setembre, 23 de maig, 21 de maig, 20 de desembre de 2020, 1 de març, 28 de gener
• "El distret", 20 de setembre, 19 de setembre, 2 de juny, 4 de març, 28 de gener, 11 de maig de 2021, 19 de gener, 30 de juliol de 2020, 24 d'abril, 17 d'abril, 7 de gener de 2016
• "Kore", 20 de setembre, 5 d'agost, 9 de maig, 21 de març de 2021, 16 de juny de 2020, 14 d'abril, 11 d'abril, 30 de gener, 2 de desembre de 2019, 1 de desembre
• "També", 16 de setembre
• "Literatura", 4 de setembre, 24 d'abril, 16 de febrer, 15 de febrer, 18 d'octubre de 2021, 23 d'abril, 15 de febrer
• PérezEscohotado2022, 24 d'agost
• "Economies rivals", 23 d'agost, 10 de febrer, 22 de desembre de 2019
• "Maria", 23 d'agost, 9 de juliol, 12 de març de 2016, 17 de desembre de 2015 
• Papers, cartes, paraules, 5 d'agost, 6 de març de 2021, 17 de novembre de 2020, 6 d'octubre, 8 de març, 30 de novembre de 2019, 9 de març de 2016
• "La mala missió", 17 de juliol, 21 de març, 3 de març, 30 de desembre de 2021, 29 de desembre, 18 d'octubre, 28 de maig, 23 d'abril, 8 de gener, 19 de desembre de 2020, 18 d'abril, 15 de desembre de 2019, 8 de desembre, 23 de maig de 2015
• "Tres llimones", 17 de juliol, 13 de maig, 14 d'agost de 2021, 14 de març, 9 de març, 19 de gener, 17 de gener, 10 d'abril de 2020, 17 de desembre de 2015
• "Josep Carner", 17 de juliol, 11 d'abril, 23 de febrer, 14 de desembre de 2020, 6 de maig, 12 de febrer, 28 de gener, 8 de novembre de 2019, 2 de febrer de 2016, 5 de desembre de 2015
• "Tro vos mi siatz renduda", 17 de juliol, 21 de març de 2021
• Fil de memòria, recital de Pere Arquillué, 15 de juliol, 2 de desembre de 2021
• Amat2022, 12 de juliol, 11 de juny, 9 de juny, 3 de juny, 21 de maig, 27 d'abril, 23 d'abril, 22 d'abril, 21 d'abril, 20 d'abril, 14 d'abril
• Garolera2002, 6 de juliol, 25 de juny, 3 de març de 2021
• Homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell, 5 de juliol
• Traduccions, 5 de juliol, 9 de maig, 1 de maig de 2021, 30 d'abril, 25 de març, 12 de març, 6 de març
• Porras2022, 5 de juliol, 11 de juny, 21 de maig, 13 d'abril, 4 d'abril
• "Mala memòria", 4 de juliol, 1 d'abril, 31 de març, 23 de març, 23 de novembre de 2019
• Menja't una cama, 4 de juliol, 9 de febrer, 2 d'octubre de 2021, 26 de desembre de 2015
• "Lorelei", 4 de juliol, 26 de febrer de 2021, 16 de juny de 2020, 17 d'abril, 11 d'abril, 30 de gener, 11 de desembre de 2019
• "Any", 4 de juliol, 2 de maig, 4 de desembre de 2019
• "Fi del món", 27 de juny, 21 de maig de 2021, 19 de desembre de 2015
• "Diumenge", 26 de juny, 25 de novembre de 2021, 1 de juny, 28 de setembre de 2020, 29 de març, 23 de novembre de 2019
• "Atra mater", 25 de juny, 23 de febrer, 19 de desembre de 2020
• El diari del centenari, a Reus, 13 de juny
• Masdéu2022, 2 de juny, 19 de març
• Murgades2020, 2 de juny, 26 de setembre de 2020, 12 de març
• Taula rodona Gabriel Ferrater, un professor singular i extraordinari, 22 de maig, 4 de maig, 28 d'abril
• "Però non mi destar", 15 de maig, 31 de maig de 2021, 23 de novembre de 2019
• La ruta Gabriel Ferrater a Reus, 12 de maig
• GFe: les entrades a la Gran enciclopèdia catalana, 10 de maig, 3 d'octubre de 2021, 2 d'octubre, 17 de febrer
• 110 padrins de poemes de Ferrater, 7 de maig, 9 de febrer, 30 de gener, 26 de gener
• Presentació de l'Any Gabriel Ferrater, bons presagis, 24 d'abril, 23 de febrer, 16 de febrer
• "Le grand soir", 21 d'abril, 19 d'abril, 24 de novembre de 2019, apunt encetat el 21 de gener de 2016
• "Tempestiva viro", 20 d'abril, 26 de febrer de 2021, apunt encetat el 14 de setembre de 2020
• "Floral", 19 d'abril, 4 de febrer, 31 de maig de 2021, 6 d'octubre de 2020, 14 de gener, 13 de juny de 2015, 12 de juny, 27 d'abril
• "Els polls", 18 d'abril, 15 d'abril, 17 de gener de 2021, 5 de maig de 2020, 24 de novembre de 2019
• "Les mosques d'octubre", 16 d'abril, 15 d'abril, 4 d'octubre de 2020
• "Els innocents", 14 d'abril, 23 de març, 11 d'agost de 2020
• Donar nous als nens, 4 d'abril
• Taula rodona Gabriel Ferrater: l'amic i el poeta, 24 de març
• "Faula primera", 12 de març, 17 d'abril, 22 de desembre de 2019, 15 de desembre, 4 de febrer de 2016
• "Plorar", 5 de març, 28 de febrer, 25 de març de 2021
• Ibáñez2022, 3 de març
• "Caragol", 24 de febrer, 21 de febrer, apunt encetat el 24 d'abril de 2021
• "No una casa", 23 de febrer, 16 de febrer, 15 de febrer, 5 de febrer, 1 de juny de 2021
• "Fe", 23 de febrer, 26 de febrer de 2021, 29 de juliol de 2020, 8 de desembre de 2019, 8 de novembre, apunt encetat el 5 de març de 2016
• Juste2014, 23 de febrer
• Acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater, 23 de febrer
• Terry2004, 18 de febrer
• Oliva2015, 15 de febrer
• "Mädchen", 10 de febrer, 26 de gener, 25 de gener, apunt encetat el 10 de desembre de 2019
• "Signe", 10 de febrer
• Les direccions (rellegir Les dones i els dies), 5 de febrer, 29 de febrer de 2020
• Teoria dels cossos, 5 de febrer, 23 de gener, 3 de setembre de 2020, 3 de desembre de 2019, 24 de novembre, 16 de novembre
• "Noies", 5 de febrer, apunt encetat el 5 de desembre de 2015
• Oller-Subirana2001, 1 de febrer, 22 de novembre, 20 d'octubre
• "Els miralls", 30 de gener, 25 de gener, 6 de juny de 2021, 17 d'abril de 2020, 16 de novembre de 2019, 15 de novembre, 27 d'abril de 2015
• "Octubre", 29 de gener, 25 de gener, 17 d'abril de 2021, 24 de febrer, 24 de novembre de 2019
• "Esparver", 28 de gener, 25 de gener, 21 de novembre de 2021, 24 de febrer, 10 de gener, 2 gener, 31 de desembre de 2020, 30 de desembre, 13 de desembre de 2019, 11 de desembre
• "La ciutat", 28 de gener, 25 de gener, 27 de maig de 2021, 26 de febrer, 19 de febrer, 19 de desembre de 2020, 22 de maig, 5 de maig
• Cartes a l'Helena, 22 de gener, 24 d'abril de 2020, 24 de novembre de 2019
• Ballart2002, 4 de gener de 2022
• Da nuces pueris, 30 de desembre de 2021, 2 d'octubre, 31 de maig, 28 de maig, 30 de març, 25 de febrer, 10 de febrer, 24 de novembre de 2020, 7 de novembre, 3 de setembre, 21 de juliol, 28 de juny, 23 de juny, 18 d'abril, 16 d'abril, 13 d'abril, 14 de desembre de 2019, 20 de desembre de 2015
• "Neu", 28 de desembre, 14 de desembre, 9 de desembre
• "Perdó", 12 de desembre, 26 de febrer, 24 de febrer, 10 d'abril de 2020
• Pensament i altres generalitats, 6 de novembre, 14 de novembre de 2010
• Una conferència al Centre de Lectura de Reus, 30 d'octubre, 1 de desembre de 2020, 5 de març, 29 de febrer, 16 de novembre de 2019
• Gomis1998, 17 d'octubre
• Vallverdú1961, 2 d'octubre
• Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, 21 de setembre
• Jaime Salinas, 14 d'agost
• Salinas1997, 13 d'agost, 24 de novembre de 2020
• Barnils2011, 12 d'agost
• "L'oncle", 17 de juliol
• Escritores en tres lenguas, 10 de juliol, 26 de gener, 14 de desembre de 2020, 1 d'octubre, 3 de setembre, 21 d'agost, 26 de gener, 12 de desembre de 2019
• Casas2021, 9 de juliol
• "Prop dels dinou", 5 de juny, 12 de febrer de 2016 
• Marco1983, 4 de juny, 16 de maig, 4 de maig
• Marcer2013, 1 de juny
• "Matèries", 31 de maig, apunt encetat el 26 d'octubre de 2020
• Martí2012, 15 de maig
• "Sacra rappresentazione", 14 de maig, 23 d'abril, 22 d'abril, 9 d'octubre de 2020, 8 d'octubre, 7 d'octubre, 15 de desembre de 2019
• Heaney2003, 4 de maig, 8 de desembre de 2015
• Stasiakiewicz2012, 3 de maig
• Oller2010, 30 d'abril, 23 d'abril
• Encara una tercera llista, 24 d'abril, 8 de febrer, 26 d'octubre de 2020, 6 d'octubre, 6 de maig, 15 de desembre de 2019, 10 de desembre, 4 de desembre, 24 de novembre, 26 de setembre de 2016, 8 de desembre de 2015
• Bonet1983, 30 de març
• Al cor d'una rosa de fulles moixes, 29 de març
• Udina2010, 8 de març
• "Cançó de bressol", 26 de febrer, 22 de desembre de 2019
• "Per no dir res", 24 de febrer, apunt encetat el 24 de novembre de 2019
• "Corda", 20 de febrer, 26 d'octubre de 2020, 1 de desembre de 2019
• Ballart2012, 17 de febrer
• "Cadaqués", 16 de febrer, 17 de gener, 7 de juny de 2020, 4 de desembre de 2019
• "Idolets", apunt encetat el 8 de febrer
• "Babel'", 8 de febrer, 7 de febrer, 5 de març de 2020, 4 de març
• Oller1985, 17 de gener
• Casamayor2018, 17 de gener
• "Esparver", 2 gener de 2021, 31 de desembre de 2020, 30 de desembre, 13 de desembre de 2019, 11 de desembre 
• "Esparver", 31 de desembre de 2020, 30 de desembre, 13 de desembre de 2019, 11 de desembre 
• Comadira1998, 19 de desembre
• Fuster1961, 1 de desembre, 4 d'agost, 16 d'abril
• Fuster1971, 23 de novembre, 22 d'octubre, 27 d'agost
• Gabriel Ferrater, in memoriam, 20 d'octubre, 13 d'abril de 2016
• Reduccions2019, 13 d'octubre, 3 de setembre, 11 de desembre de 2019, 24 de novembre 
• "Fill", apunt encetat el 6 d'octubre
• "Tant no turmenta", 27 de setembre, 30 de juliol, 21 de desembre de 2019
• "Les generacions", 27 d'agost, 11 d'agost
• "Tam gratumst mihi", 11 d'agost, 26 de desembre de 2015
• Navarro2003, 24 de juny
• Serrallonga1965, 21 de juny
• "Petita guerra", 5 de maig, 17 de desembre de 2019, 6 de desembre de 2015
• "Helena", 17 d'abril, 17 de novembre de 2019
• Perpinyà1997, 13 d'abril
• Terry1997, 10 d'abril
• "Un pas insegur", 10 d'abril
• "Mecànica terrestre", 5 d'abril, 28 de gener
• Cabré_Ortín2019, 29 de febrer, 15 de gener
• Parlar de política, 29 de febrer, 4 d'abril de 2015
• "Floral", 14 de gener de 2020, 13 de juny de 2015, 12 de juny, 27 d'abril
• "Economies rivals", 22 de desembre de 2019
• "Mudances", apunt encetat el 4 de desembre de 2019
• Cornudella2019, 3 de desembre
• Terry1971, 24 de novembre, 17 de novembre, 16 de novembre
• "Cambra de la tardor", 5 de novembre, 3 de novembre, 1 de novembre, 5 de setembre de 2016, 25 de maig de 2015, 9 de maig, 27 d'abril, 4 d'abril, 25 de març
• Les dones i els dies, 5 de novembre, 26 de desembre de 2015
• Castellet1966, 2 de novembre, 6 de desembre de 2015
• "El ponent excessiu", 1 de novembre de 2019, 27 de maig de 2015

• Riera1988, 28 de desembre de 2018

(política)

• "A través dels temperaments", 9 de desembre de 2016
• "El distret", 7 de gener de 2016
• Un cuerpo, o dos, 28 de desembre de 2015
• "Faula segona", 20 de desembre
• "Metrònom", 27 de juliol
• Els Joves i els Dies: Congrés Gabriel Ferrater, 4 d'abril
• Sobre el llenguatge, 26 de març de 2015

--

Apunt revisat el 5 de febrer de 2022, actualitzat cada vegada que modifico un apunt de manera significativa

Parlar de política

¬¬¬¬¬

Vaig deixar d'escriure aquest blog al setembre de 2012, arran de la manifestació per l'Onze de Setembre. Més concretament, un frívol article en què es manipulava políticament el record de Gabriel Ferrater em va decidir a actuar --va fer-me de Rubicó particular. No recordo amb quina intensitat devia acabar-me d'empènyer la resposta de Joan Ferraté a una entrevista de Rossend Arqués i Antoni Munné, l'any 1986: "El fet que som espanyols és indiscutible. Bé, consti que també podem tenir el projecte de deixar de ser-ho. D'acord. Fem aquest projecte. Aleshores, fins que hi hagi un 40 per 100 favorable en aquest projecte no m'hi vull embarcar. Si n'hi ha un 40 per 100 aleshores sí, perquè fent un esforç i proposant un projecte molt atractiu potser sí que arribarem al 51 per 100 que es necessita." (Joan Ferraté, Opinions a la carta, pàg. 57).

Em vaig inscriure en l'Assemblea Nacional Catalana, i vaig començar a ajudar l'assemblea territorial de Sants-Montjuïc per la Independència en les seves activitats. Cap al novembre vaig unir-me al seu grup de difusió (web, xarxes socials i fullets de propaganda); més endavant, al grup de coordinació; ara en sóc el secretari. Vaig substituir absolutament la lectura literària i l'escriptura d'aquest blog per la lectura i l'escriptura política. Vaig congelar el compte de Twitter @eblanes, en favor d'@assembleasmxi i @IndySants, comptes mantinguts en equip.

Aquests dos anys i mig de voluntariat cívic em fan llegir Les dones i els dies des d'una experiència personal diferent, més àmplia. Constato, un cop més, que el sentit dels poemes sempre ens espera, apte per ser entès en la primera lectura i per ser intuït en la seva profunditat a còpia de tornar-hi. De tant en tant hi ha també un esclat: alguns versos que s'adiuen reveladorament amb la pròpia experiència, que t'atrapen, com un maelstrom. Posaré tres exemples senzills d'experiència reveladora, que recordo dels darrers mesos, en relació amb "In memoriam".

[1] Continuo comprenent la lliçó dels primers versos:

Quan va esclatar la guerra, jo tenia

catorze anys i dos mesos. De moment

no em va fer gaire efecte. El cap m'anava 

tot ple d'una altra cosa, que ara encara

jutjo més important. Vaig descobrir

Les Fleurs du Mal, i això volia dir

la poesia, certament, però

hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne

i és la que compta. [...]

Rellegeixo l'apunt que justificava aquest blog: "Una altra cosa, que ara encara jutjo més important". M'examino. Examino l'actitud de Ferrater. Recordo l'entrevista amb Baltasar Porcel: "Sóc de la segona lleva que no va fer la guerra. La del quaranta-dos, la cridaren, però no va anar al front. ¿Saps que jo era un sentimental? Aquell juny vaig negar-me a anar-me'n a França, perquè, en plena batalla de l'Ebre, si em cridaven havia d'anar-hi, i etcètera. I no ho dic com una cosa heroica, sinó burlant-me de mi mateix, comprens?" (Papers, cartes, paraules, pàg. 524). Recordo l'anècdota familiar que m'havia explicat el pare, que els oncles Enric i Vicenç, amb catorze o quinze anys, s'havien escapat cap al front, per ser amb l'avi i amb l'oncle Josep, que ja tenia divuit anys, i que els van obligar a tornar a casa. El que ara em revela "In memoriam" és encara més complex que tres anys enrere, i més prodigiós em sembla el poema, el seu to, la visió de l'adult que recorda i evoca, sense jutjar-los, els seus anys d'adolescència.

[2] El leitmotiv de la por culmina, amb un shakespearià sentit dramàtic, cap al final, en el concert d'orquestra a què Gabriel Ferrater assisteix amb el pare. Aquest fragment reprèn magistralment els motius inicials del poema:

Una nit hi va haver un concert d'orquestra.

El pare m'hi va prendre, i tremolava

tot jo d'impaciència. La música

parfois nous prend comme une mer [Baudelaire, és clar], i a mi

que em prenia aleshores una mar

d'un temps que anava a ser perdut, i es veia

perdent-se i desdient-se, m'excitava

la idea de donar-me a un altre flux

més personal, o almenys sense companys,

ni que fos el pare. [...]

I aleshores, els versos següents, que sempre han estat clars, il·luminen fins i tot les tensions polítiques més profundes d'avui mateix:

Acabat el concert, van tocar els himnes:

himne de Riego, Internacional,

els Segadors i la Warszawianka

que feia d'himne de la Fai. La gent

va aplaudir més els Segadors. L'Oliva

no hi estava d'acord, i es va abocar

d'un prosceni, cridant. Per fer-nos sords

vam picar encara més de mans. Mirava 

les cares que se'n reien, i cridava

mut, com la flama, i rèiem i aplaudíem,

vessant-nos en una aigua. [...]

[3] Al setembre de l'any passat Vicenç Villatoro va publicar un llibre extraordinari, Un home que se'n va, que no puc deixar de veure com una digna emulació de W. G. Sebald ni com un cas específic del compromís literari que Ferrater reclama en els versos finals d'"In memoriam":

Com que no sóc

un oranès de Saint-Germain, la por

no em sembla pas que sigui cap gran tema

per literar o filosofar. Això sí,

de por molts homes n'han tingut, i d'ells

cal que també se'n parli. Convé dir

que l'Oliva va tenir por, i va fer

por a molta gent, al meu pare i a mi

no gaire forta, al Ton ja més, i a d'altres

tan forta com la seva, o més encara.

Dijous passat, Vicenç Villatoro va presentar Un home que se'n va a la biblioteca Francesc Candel, a la Marina de Sants. Dimarts n'havíem publicat una ressenya al web de Sants-Montjuïc per la Independència, que no és meva, fora de la tria de l'epígraf de Sebald que l'encapçala, molt afí a la posició wittgensteiniana de Ferrater: "L’ideal de la veritat, reflectida en un informe sense cap mena de pretensions, esdevé el fonament irrevocable de tot esforç literari". Villatoro va apuntar que els vençuts de la guerra, al cap de pocs anys, van triar, per fugir de la misèria i l'ofec dels seus pobles, el país dels vençuts, Catalunya.

***

He reprès aquest blog impel·lit per la col·laboració amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, que m'ha encarregat que sigui el curador del compte de Twitter @CatalanVoices la setmana del 9 al 15 de març. Convenia activar el meu compte de Twitter particular, @eblanes, que s'hi pogués veure alguna activitat, i vaig escriure aquest apunt. Una bona consellera també em va indicar, al cap d'uns dies, que em veia capaç de compaginar feina, l'activitat independentista, família i, a la vegada, recuperar-me Gabriel Ferrater. Ho intentaré.

Apunt revisat el 29 de febrer de 2020
--

Cornudella2012

¬¬¬¬¬

Cornudella, Jordi. Conferència "Les posteritats de Gabriel Ferrater", dimecres 28 de novembre de 2012. Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida

La conferència de Jordi Cornudella és el plat fort d'Els Joves i els Dies: Congrés Gabriel Ferrater. El presenta Núria Perpinyà, amb afabilitat i una gran perspicàcia.

Cornudella es planteja com han rebut els lectors poetes Gabriel Ferrater:

• JV Foix l'influeix, i Gabriel Ferrater és el motiu d'un dels grans poemes de la darrera època de Foix, "Tots hi serem al port amb la desconeguda".
• Esmenta Joan Vinyoli, Blai Bonet i Vicent Andrés Estellés, i més endavant Joan Fuster --que va deixar d'escriure poesia en llegir Ferrater--, els homes d'una generació que havien crescut, de jovenets, amb la idea que podrien ser escriptors en català
• Tomàs Garcés i Joan Teixidor, els dos poetes que compareixen al principi del "Poema inacabat", formaven part del jurat del primer Premi Carles Riba, el 1959, i van preterir Da nuces pueris en favor del llibre Intento el poema, de Josep Maria Andreu --Cornudella du el llibre, per llegir-ne després un fragment.

La referència al jurat de què Garcés i Teixidor van formar part el porta a llegir "Sobre la catarsi", el poema sobre Maragall que diuen que va ser l'excusa per no premiar Ferrater. El que hi defensa és la vitalitat, l'instint animal de la carn jove. Josep Pedreira, membre també d'aquell jurat, amb Albert Manent i Néstor Luján, recorda que el jurat estava dividit sobre Da nuces pueris, i que una dura arenga política de Garcés contra Teixidor el va fer canviar de vot, i deixar sense premi Ferrater.

Da nuces pueris apareix al final de febrer principi de març del 1961, no pas l'any 1960, mera data del dipòsit legal, i és novetat pel Sant Jordi del 1961 --una ponència anterior dels estudiants de la Universitat de Lleida ha confirmat que Ferrater devia distribuir el llibre entre els amics i els autors que l'entusiasmaven precisament en aquelles dates del 1961.

La poesia de Gabriel Ferrater no té ni les paraules ni la retòrica convencionalment poètiques --Cornudella contrasta de forma del tot efectiva "Sobre la catarsi" amb un fragment d'Intento el poema. La llengua de Ferrater és estilitzada, treballadíssima, però molt més acostada al carrer, seguint el model dels poetes anglesos --ben teoritzat per Kenneth Quinn, expert en Catul, a The Catullan Revolution, llibre de capçalera de Ferrater.

Gabriel Ferrater ha perdut ja l'aura de mite, i ha tingut influència sobre les generacions de poetes posteriors. Però els seus seguidors són mers epígons, i, així, el recurs a l'epifonema amb què tanca molts dels seus poemes, que no és mai obvi, que té malícia, s'ha perdut en la poesia derivativa, com és el cas de Joan Margarit.

Hi ha molts poemes de Ferrater que ens tornen a la memòria perquè els volem desxifrar, desencriptar, per l'enigma que contenen. Esmenta "Babel'", que ara entenem gràcies a un article del jove eslavista Arnau Barios, un poema enviat als comunistes exiliats, que es va incloure el 1967 en el volum, publicat a París, Desde España: En el cincuenta aniversario de la Revolución de Octubre. El poema, dedicat a Isaak Babel', l'escriptor assassinat el 1940 per Stalin, no l'havien d'entendre perquè l'hi publiquessin. Ferrater era un d'aquells de qui diem "aquest tio, que fort que va". Era un caradura, com va veure José María Valverde.

Llegeix "Maîtresse de poète", recuperant les anotacions d'una llibreta, en què havia procurat parafrasejar el poema per entendre'l. En els poemes de Ferrater, no sempre veus què acaba de dir, però hi veus la textura del discurs, el joc d'ironia, les relacions internes. Enric VIII, es va encapritxar de la criatura Anna Bolena o de la figura que havia creat Wyatt?

Cornudella admet en aquesta conferència que hi ha evolució en la poesia de Ferrater, que Teoria dels cossos presenta tot de novetats respecte als dos llibres anteriors --en contrast amb la idea persistent de Cornudella, que Ferrater és un poeta amanerat (en el sentit positiu del terme, que indica que el poeta ha estat capaç de construir-se una manera). Ara: aquesta evolució el porta cap a un carreró sense sortida, en opinió de Cornudella, i per aquest motiu deixa d'escriure'n. L'epígraf de Jill Jarrell que encapçala Les dones i els dies és en aquest sentit molt seriós, i anunciaria el motiu pel qual deixa d'escriure.

Gabriel Ferrater, conclou Cornudella, es va cansar de fer poemes com els de la cinquena secció i ens va donar el gran exemple de plegar com a poeta. Amb el temps, el seu model de llengua ha germinat.

***

Dues observacions laterals, espigolades de la conferència:

• "In memoriam": esplèndid, boníssim, el millor sobre la guerra civil espanyola
• "Prop dels dinou": una picardia de seductor adult

--

Els Joves i els Dies: Congrés Gabriel Ferrater

¬¬¬¬¬

"volver indefinidamente a ellos
como se vuelve a las cosas buenas de la vida" 

José María Valverde,
a propòsit de la relectura dels poemes de Ferrater

Els Joves i els Dies: Congrés Gabriel Ferrater. Universitat de Lleida, 28 de novembre de 2012

He tingut el goig d'assistir a aquest Congrés, que ha durat tot el dia, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, convidat per la professora Núria Perpinyà, a instància de Joan Manuel Pérez i Pinya. Anoto en aquest apunt les meves primeres impressions:

• Actualització: El Congrés, dividit en 7 vídeos, que inclouen el recital del vespre, està disponible en el canal de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida a YouTube
• El Congrés comença a les 9.30 h, amb la presentació, a càrrec del professor de la Universitat de Lleida Xavier Macià (amb presència de Núria Perpinyà i el degà Joan Busqueta i els estudiants del comitè organitzador), d'una exposició sobre Gabriel Ferrater a la Biblioteca de la Facultat de Lletres. L'exposició consisteix en dues vitrines amb primeres edicions dels seus llibres i una selecció de cartes i postals que havia rebut com a destinatari --una documentació que ha resultat un dels plats forts del Congrés. Macià destaca l'empenta dels alumnes en l'organització del Congrés, i l'aposta per una certa temeritat, en contrast amb actes acadèmics més formals.
• Les comunicacions i taules rodones tenen lloc a l'aula 2.13 de la Facultat de Lletres, aula habitual de les classes de la professora Núria Perpinyà. La foto que copio al final de l'apunt és la que es projectava a la pantalla, amb el títol del Congrés en sobreimpressió. Les intervencions s'enregistren al llarg del dia en vídeo i àudio.
• Laia Rubia, secretària del Congrés, dóna la benvinguda, esmenta el suport de Joan Manuel Pérez i Pinya i destaca la pàgina sobre Gabriel Ferrater a Facebook, creada per una mexicana (supera el miler de seguidors).
• Meritxell Aguilar, Francesc Gualdo i Andrea Vizcaíno exposen i valoren l'enquesta feta als estudiants de primer de grau sobre Gabriel Ferrater. Carlota Camarasa presenta una comunicació complementària amb el títol "La recepció de Gabriel Ferrater".
• Laura Aubets, Alba Bosch, Roser Matas i Ariadna Morreres presenten la tria d'un treball en curs: "Edició de cartes manuscrites a Ferrater (1961-1966: primers comentaris a la seva obra)". Es tracta d'una documentació cedida per Joan Ferraté a Jordi Cornudella, que, com a marmessor del llegat de Gabriel Ferrater, l'ha cedida a la Universitat de Lleida. De cartes, n'editaran 11, amb els comentaris i notes pertinents. N'hi ha de José María Valverde, José Agustín Goytisolo, Rosa Leveroni, Pere Bohigas, Vicente Aleixandre, Josep Maria Arnavat, Josep Pla... La majoria corresponen al breu període del març al juny del 1961, en resposta a la tramesa particular que Ferrater havia fet de Da nuces pueris. En el cas d'Aleixandre, hi ha cartes de resposta a la tramesa dels tres llibres que van constituir Les dones i els dies. El conjunt de cartes, ja digitalitzat, s'inclourà en la Càtedra Màrius Torres.
• Francesc Gualdo, Andrea Vizcaíno i Meritxell Aguilar, estudiants de segon, interpreten tres poemes: "Esparver", "Ídols" i "La vida furtiva".
• Jordi Cornudella fa la conferència central del Congrés, "Les posteritats de Gabriel Ferrater" --excel·lent, mereix un apunt específic.
• Arnau Barios, Miquel Desclot i Enric Blanes participen en la taula rodona que tanca el matí. Desclot hi explica els seus records com a alumne del darrer curs de Ferrater, i recita un fragment de la seva "Antielegia inacabada". Arnau Barios es concentra en la qualitat de la llengua de Ferrater, i en la intensitat amb què la seva lírica eròtica s'allunya de la tradició per la peculiar impostació de la veu del poeta, que té sempre present l'amant com a persona. Enric Blanes exposa l'experiència del bloc Un fres de móres negres i de la revista Veus baixes. Enric Juste, el director del documental Metrònom Ferrater, havia de participar en aquesta taula rodona, però no pot assistir-hi per malaltia.
• Havent dinat, la sessió es reprèn amb la taula rodona "Gabriel Ferrater vist per poetes joves", amb la presència d'Eduard Batlle, Eduard Carmona, Meritxell Cucurulla-Jorba, Àngels Marzo, Esteve Plantada i Adrià Targa. Josep Maria Rodríguez excusa la seva absència i envia un text, que Àngels Marzo llegeix.
• Alba Bosch, Roser Matas i Ariadna Morreres, estudiants de quart, interpreten respectivament els poemes de Ferrater "Cambra de la tardor", "Posseït" i "In memoriam". Amb Laura Aubets, presenten també la nova entrada "Gabriel Ferrater" a la Viquipèdia, i anuncien que la traduiran a diversos idiomes.
• Sílvia Pons, Enric Virgili i Enric Casassas clouen els actes de l'aula 2.13 amb una taula rodona. Sílvia Pons és poeta i treballa en l'àmbit audiovisual. Enric Virgili, que va formar part de l'equip del documental Metrònom Ferrater, ens rescabala de l'absència d'Enric Juste amb l'anècdota de la localització de Jill Jarrell, que van poder entrevistar a Londres i després a Barcelona per la casualitat que Jarrell hagués enviat un missatge de correu, al cap de molts anys, a l'agent editorial Carme Balcells el dia abans que Enric Juste i l'equip passessin a entrevistar-la. Comenta també que la lectura de poemes, en el documental, que va fer Rosa Novell, no és satisfactòria, potser perquè Ferrater és difícil de recitar. Planteja, com a reflexió final, la necessitat de posar en evidència la impostura de la poesia contemporània, que té un públic del tot minoritari que simula o pretén que la poesia és un gènere essencial i quasi popular. Enric Casasses aborda una altra faceta del paper de la poesia en la societat, recordant que tothom sabia poemes fins a final del segle XIX, i que la poesia contemporània és una reserva de llibertat i una font directa d'experiència de la vida, al marge del discurs dogmàtic dominant. Ens recorda que molts poetes coetanis de Ferrater també van optar pel llenguatge planer, però que només ell perdura, pel treball eficaç sobre aquest llenguatge combinat amb la fortalesa de la seva dicció.
• El Congrés culmina al Cafè del Teatre, en un espectacle amb dues parts, que comença a les 19.30 h: [1] els poetes joves de la taula rodona del principi de la tarda llegeixen -amb un nivell general molt bo-- el text, la "poètica", que figurava al final de Da nuces pueris i un grapat de poemes de Ferrater, i [2] llegeixen també un fragment de Foix, "Una tarda de diumenge amb Gabriel Ferrater", i uns quants poemes d'ells mateixos. Entre els poemes de Ferrater, recordo "Mecànica terrestre", "Neu", "Noies"; "Ídols", "Úter", "Joc"; "Caragol", "Les mosques d'octubre", "La confidència"; "Boira", "La mala missió"; "Els aristòcrates", "Dits"; "Si puc", "Josep Carner", i un fragment d'"In memoriam" i un del "Poema inacabat" --no m'he pogut quedar fins al final de la segona part, perquè perdia el tren.

Foto projectada a l'aula 2.13 de la Facultat de Lletres
durant el Congrés

Una taula rodona del matí: de l'esquerra a la dreta, Enric
Blanes, Arnau Barios i Miquel Desclot (amb el micròfon);
d'esquena, tallat, Jordi Cornudella
(foto cedida per Núria Perpinyà)

Apunt revisat el 4 d'abril de 2015
--

Mallafrè1974

¬¬¬¬¬

Mallfarè, Joaquim. "Apropament, ni que sigui provisional, a un esbós de biografia de l'agònic Homo Poeticus Gabriel Ferrater". Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 257, abril de 1974), pàg. 10-11

L'article es va incloure en el monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater per la Revista del Centre de Lectura de Reus. Devia constituir en aquell moment una novetat notable. Seguint un fil biogràfic sintètic i a la vegada substanciós, Mallafrè exposa breument els precedents familiars; destaca la solitud dels dos germans, al Mas Picarany, allunyats dels companys, enmig del camp i les lectures; apunta detalls biogràfics, algun de mític; explica el suïcidi del pare, el 1951 --que Gabriel Ferrater mai va evocar en els seus textos--; repassa els diferents interessos de Ferrater i vicissituds personals:

"Aquestes provatures, la curiositat universal i la insatisfacció de la feina feta en un moment determinat amb la consegüent ruptura sense concessions, fruit d'una crítica severa amb ell mateix, d'una ironia intel·ligent envers la seva pròpia producció --potser llevat dels seus versos-- són constants a la seva vida. No era indulgent amb els altres perquè començava no sent-ho amb ell mateix. No perdonava l'estupidesa." (pàg. 10)

--

Quina era la posició política de Gabriel Ferrater?

¬¬¬¬¬

"Jo no corro fires amb mules

per carregar de certituds:

si un dia en tinc, hauré perdut

llibertat de renunciar-hi

i és a ser lliure que em vull hàbil.

(Si vols marxants de certituds,

et diré noms: en sé més d'un)"

(Fragment del "Poema inacabat")

Al cap de tres dies de la manifestació per la independència, amb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", l'11 de setembre de 2012, que va aplegar més d'un milió de persones a Barcelona d'acord amb la premsa internacional, l'excel·lent editor Andreu Jaume va publicar un article polític al diari El País amb el títol "La gran estafa". Discrepo de la posició que hi defensa, i considero el seu article tendenciós i anodí. La raó d'ocupar-me'n és que cita Gabriel Ferrater com a autoritat principal per sostenir la seva argumentació.

L'artista abans conegut com a Subal Quinina es va queixar al Twitter d'una mentida o badada que hi havia cap al final de l'article d'Andreu Jaume. A David Figueres, que l'admirava, se li va manifestar com un representant de la caverna. Joan Manuel Pérez i Pinya em deia en un missatge que l'article l'havia deixat descol·locat. I Raül Garrigasait demanava si hi havia cap estudi sobre els intents de l'espanyolisme d'apropiar-se la figura de Gabriel Ferrater. En Joan Manuel confirmava que no, i en Raül m'impel·lia a escriure aquestes línies --en què trobarà, al final de tot, una resposta a la seva pregunta que em sap greu no haver recordat al moment. Mentrestant, l'article d'Andreu Jaume acumula avui 732 tuits i 3.082 m'agrada entre els lectors del diari El País --normal.

Començo per tractar de sintetitzar, sense deformar-la, l'argumentació d'Andreu Jaume, paràgraf a paràgraf (els set mil caràcters que ocupa l'article es reparteixen en quatre paràgrafs, dels quals el tercer aprofita una observació aguda de Ferrater i el quart l'esmenta per tancar l'article, fent-li corroborar la posició de Jaume):

1. Una de les idees polítiques dominants en la generació de Jaume és la identificació de nacionalisme i esquerra. Encara ara, si planteges determinats dubtes respecte al disbarat de l'Estat de les Autonomies, propiciats per la crisi econòmica, social i política, et qualificaran de fatxa. Hi ha fins i tot innocents ciutadans que, ancorats en les velles idees, creuen que els partits Unió, Progrés i Democràcia o Ciutadans són d'extrema dreta.
2. A Catalunya, Convergència i Unió, en complicitat amb els catalanistes --esmenta ERC i el PSC--, sublima els problemes socials i tapa casos de corrupció com el del Palau de la Música tornant a escenificar amb èxit el drama sensacionalista de l'enfrontament amb una Espanya que pretén frustrar les aspiracions fiscals catalanes.
3. Andreu Jaume hi cita i comenta una observació aguda i ben argumentada de Gabriel Ferrater, que a mi també m'havia cridat l'atenció. Aquesta observació, a la frase amb què tanca el tercer paràgraf, el més llarg de l'article, li farà tant de servei que li explicarà tot el procés polític dels darrers anys i, de pas, li donarà munició per tirar contra Xavier Sala i Martín i la idea que una Catalunya independent tindria una situació econòmica sana. L'argument que Ferrater proporciona a Jaume prové d'una conferència, del 1967, inclosa a Tres prosistes: Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla (Barcelona: Empúries, 2010, pàg. 27). Vaig escriure un apunt en aquest mateix bloc, arran de la publicació del llibre, que pretenia resumir-ne el més rellevant; de manera més rotunda que Jaume i tot, hi destacava que "Ferrater considera que el mal crònic de la literatura catalana moderna és el catalanisme --afirmació que implica que una ideologia, el catalanisme, dificulta als autors la interpretació de la realitat; els porta a interpretar, per mera facilitat, les discòrdies socials com una esquemàtica discòrdia entre Catalunya i la resta d'Espanya".
4. A la seva generació, diu Jaume, li urgeix denunciar l'estafa política del nacionalisme, que és reaccionari i que impedeix la formulació d'un pensament propi i matisat, complex, intel·ligent i arriscat. És possible i elemental cultivar el català i el castellà; denunciar la corrupció i l'abús de poder, independentment del color polític; sentir-se espanyol, català o pigmeu (és el que han defensat, jugant-s'hi la vida, els dirigents del PP al País Basc, i molts del PSOE, davant de la més depurada essència del franquisme i la seva opressió ideològica que queda a Espanya). Assumir avui aquest risc de la intel·ligència coincideix amb la posició del mateix Gabriel Ferrater, que es va suïcidar a l'abril de fa 40 anys, "conmemorados con un sepulcral silencio de la sociedad catalana".

Anem primer per la mentida o badada del final de l'article d'Andreu Jaume que li va saber greu a Subal Quinina, i a mi també. La societat catalana sí que va commemorar l'aniversari de Gabriel Ferrater, concretament els 90 anys del naixement, el 20 de maig. Què podia ser millor per vivificar Ferrater que l'aparició del número 0 de la revista Veus baixes, 272 pàgines sobre Ferrater, amb aportacions de primera línia i revisions de la seva obra des de nous angles? El típic sarau institucional, segur que no. I en canvi, sí que és memorable l'homenatge popular del mateix 20 de maig a les xarxes socials, en què l'optimista etiqueta #90ambFerrater --que contrastava amb el planyívol #40senseFerrater d'unes setmanes abans-- va arribar a trending topic.

Seguim per l'argumentació central de l'article. Andreu Jaume no tergiversa pas Ferrater. L'utilitza mitjançant la fal·làcia consistent a citar-ne un text representatiu --molt ben triat-- i extrapolar-lo a les posicions que defensa. Jo també hi sé jugar, i puc argumentar que el risc de la intel·ligència representat per Ferrater, perseguidor infatigable i íntegre d'un pensament propi, matisat, complex, sense certituds, es manifesta sobretot en la seva opció pel català com a llengua de la seva poesia i la seva recerca lingüística, malgrat la conculcació dels drets lingüístics elementals dels ciutadans espanyols que parlaven català --privats fins i tot d'escola i premsa en la seva llengua--; puc afegir que la seva activitat intel·lectual i cívica indica una denúncia força explícita, en una època de falta de llibertat i repressió policial, de la corrupció i l'abús de poder colossals que es concentraven a Madrid --i només em cal recordar el cas del seu amic José María Valvede--, i podria afegir encara, aprofitant també una conferència de la mateixa època, que, si Ferrater va criticar amb acritud Francesc Cambó, per haver-li fet traduir Plutarc a Carles Riba, em costa imaginar-me què devia dir en privat sobre la repugnant marginació de Riba de la universitat espanyola. Fins i tot parafrasejaré, en favor de la meva argumentació, la darrera frase de l'article de Jaume, la del silenci sepulcral: "És l'actitud que va mantenir sempre, per cert, Gabriel Ferrater, del naixement de qui es van complir al maig 90 anys, sepultats en el complet i deliberat silenci de la sempre hipòcrita societat espanyola.".

Què tenim? Un article polític vulgar, carregat d'ideologia --ai!-- i articulat al voltant de la citació brillant d'un dels grans autors catalans del segle XX, amb la finalitat de plantejar una fal·làcia que el situa al costat de la posició defensada per l'articulista. L'operació es rebla amb una mentida o badada per fer pujar l'emotivitat final del text, prou ben escrit en general. Ara: com que ja podem imaginar que Andreu Jaume hi pot plantejar l'objecció fàcil de recordar-nos que la seva citació de Ferrater es refereix inequívocament al nacionalisme català, potser val la pena que ens fixem en el que diu Ferrater en una conferència inclosa en el llibre Foix i el seu temps (Barcelona: Quaderns Crema, 1987, pág. 14-16). És un text del 1967, precisament dins del mateix cicle de conferències que cita Jaume, en què fustiga també el nacionalisme, d'un altre país:

L'octubre del 38 es va celebrar a Londres un congrés del Pen Club, on hi va anar Riba com a delegat català. Els delegats francesos eren Jules Romains, el novel·lista, un home teòricament d'esquerra, alumne de l'École Normale, un escriptor competent, encara que potser poc creador, i que devia ser --sembla-- completament emancipat de prejudicis, i Benjamin Crémieux, un crític jueu, intel·ligent; aquests eren els delegats francesos. I, aleshores, en obrir-se el congrés (això era poc després del pacte de Munic), els delegats txecoslovacs van demanar que es votés una moció en protesta contra la traïció del govern francès i el govern anglès a Txecoslovàquia. Aquesta moció va ser aprovada pels delegats anglesos. Va ser aprovada, amb entusiasme, per tots els delegats, més o menys, de tots els països. En canvi, va ser rebutjada d'una manera absolutament histèrica per Jules Romains. Bé: la moció va ser aprovada, i després, tornant en el tren que els portava de Londres a París, Riba va fer el viatge en un compartiment amb Jules Romains i amb Crémieux. I em contava que Romains va ser un malson grotesc, perquè estava encès d'ira que algú hagués gosat dir que la France immortelle no havia quedat bé. És a dir que a Jules Romains, tot i que era de l'École Normale, tot i que havia passat pel socialisme del començament de segle, tot i això, no se li podia de cap manera treure de dins el cervell l'obsessió patriòtica que havia assimilat de la seva classe. Hi havia el vell Crémieux, amb la seva barba, que no deia res, perquè el vell Crémieux resulta que era jueu. Naturalment, què els va passar a totes aquestes tres persones? Riba va viure uns quants anys sinistres d'exili a França, Benjamin Crémieux va morir en un camp de concentració, i Monsieur Jules Romains es va passar la guerra a Nova York com a director de l'Institut Francès i defensant la France immortelle.

La citació anterior va seguida d'una puntualització que, ja per acabar, ens divertirà. Ferrater hi diu, el 1967, que "una reacció de patriotisme histèric com la del senyor Jules Romains, aquí només la poden tenir els imbècils i els qui són professionals de reaccions d'aquestes"; és inimaginable "en un escriptor d'un nivell d'intel·ligència mitjà espanyol" --inimaginable, explica, per la manca d'educació en què creixen els escriptors espanyols i catalans, una altra observació aguda. No sé pas què diria Ferrater ara, quan veiem què passa quan algú qüestiona l'Espanya immortal, si és que els reaccionaris espanyols no arriben al nivell mitjà o hi proliferen els profesionals o bé ha acabat per triomfar amb l'Estat de les Autonomies una determinada educació, en el sentit d'inculcació de valors i prejudicis --una càrrega de certituds.

Només em queda respondre la pregunta de Raül Garrigasait --autor, per cert, del pertinent assaig "El gos cosmopolita". Núria Perpinyà, en el seu minuciós llibre Gabriel Ferrater: recepció i contradicció --que ara tinc ganes de rellegir, perquè recordo que, exasperat pel seu detallisme, vaig ser injust en l'apunt que hi vaig dedicar--, va caracteritzar amb acuïtat els intents d'espanyolitzar Ferrater tot inserint-lo en el grup de la revista Laye, intents en els quals destacaria el benemèrit --malgrat tot-- Laureà Bonet, que tractava d'inflar la importància dels poetes castellans dels anys 50. Crec que també Carme Riera ha patit una certa incomoditat respecte a Ferrater en tractar del que anomena Escola de Barcelona, en el llibre dedicat a estudiar la irrupció poètica de Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo.

Creieu-me, lectors d'aquest bloc: he confiat molts anys, més il·lús que ningú, que una entesa cordial amb Espanya era possible. Però, com a persona lliure que sóc, deixaré d'existir abans d'admetre qualsevol nova claudicació que el Govern espanyol ens proposi, i en aquest punt em penso que expresso el sentiment de Catalunya.

***

PS del 22 de setembre de 2012: "Detesto les cases on fa fred i les ideologies", va escriure Gabriel Ferrater en l'epíleg a la Da nuces pueris.

***

PS del 26 de setembre: Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos inclou una entrevista de Roberto Ruberto, del 1969, que havia de formar part d'un llibre d'entrevistes a autors internacionals (hi figuraven Saul Bellow, Pablo Neruda...), llibre que no es va arribar a publicar per la mort sobtada de Ruberto. Joan Ferraté va poder recuperar feliçment l'entrevista, en què Gabriel Ferrater s'esplaia també sobre política, sense por de la censura. Hi diu que Catalunya és un país ocupat, a la vegada que carrega contra el nacionalisme. Aquest fragment és potser definitiu per comprendre la seva posició (pàg. 157): "una cosa que detesto, potser més que cap altra en el món, és el nacionalisme: nacionalisme català, nacionalisme espanyol, nacionalisme europeu, nacionalisme occidental; detesto tots els nacionalismes, però això no obsta perquè a Catalunya hi hagi una situació anormal. La contradicció és aquesta: que vivim quasi en un estat d'ocupació, i en canvi els diners els tenim nosaltres.".

***

PS del 29 de setembre: Gabriel Ferrater comença el "Poema inacabat", l'extensa narració inspirada en els poemes èpics de Chrétien de Troyes, amb un reguitzell de versos inicials de dedicatòria, en què parla dels mestres i els amics, i homenatja els amants de la literatura medieval. Així, dedica el seu poema també a Jaime Gil de Biedma:

I a Jaime Gil, que si fa ús

d'edat mitjana, no en fa abús,

però té sextina i albada,

i a Lluís que l'acompanyava

quan van venir a Cadaqués

ja fa deu dies amb escreix,

i em van portar una cantimplora

(dic ampolla) d'alcohol de Scotland,

ara els recordo aquell passeig

en una tarda de mareig

quan, més enllà de S'Arenella,

vam anar explorant les trinxeres

que són obra dels enxufats

de la guerra de fa vint anys,

i obra instructiva: les trinxeres

que mostren com es perden guerres

(he volgut assonantar guerx

per mostrar com s'esguerra un vers).

Helena, enxufat signfica

aquell que d'anar al front s'esquiva

sense amagar-se: diplomat

i amb mapa i prismàtics armat

vigila costes, veu espies,

denuncia i clava pallisses.

Curiosament, en el debat de política general amb què s'ha tancat la legislatura del Parlament, que va culminar amb la resolució en favor del dret d'autodeterminació, aprovada per una àmplia majoria dels diputats (amb abstenció socialista, i vots en contra del Partit Popular i de Ciutadans), hi va irrompre Jaime Gil de Biedma. Maria Vila es queixava, consternada, al Twitter, que Jordi Cañas acabava de citar-ne un fragment per tancar la darrera intervenció en el debat del partit Ciutadans. La transcripció provisional del Ple es pot consultar ja al web del Parlament. Cañas fa un atac vehement contra la gestió del Govern presidit per Artur Mas, un atac en què el dret a decidir s'interpreta com una cortina de fum. "Y les voy a citar un fragmento de un poema de Jaime Gil de Biedma, otro catalán, otro barcelonés que no sería de los mejores, pero para mí es de los firmes, de los que no abren cajas de Pandora, sino que tiende puentes y quiere reformar y no romper, y quería unir y no dividir, que es lo que quiere Ciutadans.". Va llegir a continuació la meitat de la quarta estrofa, la cinquena i la sisena estrofes de sis versos i el darrer tercet de la seva sextina "Apología y petición", magnífic poema.

Hi ha un brillant text del mateix Jaime Gil sobre el seu interès per la literatura medieval i la seva tria de la sextina, que val la pena de recordar abans de llegir el seu poema sencer. En copio dos fragments, que el lector interessat podrà completar encara amb la carta de Jaime Gil a Joan Ferraté de 9 de novembre de 1962, en què l'avisa que "confieso que me divertí, quizá demasiado, una vez encontrada la solución, en hacer lumpen-marxismo al nivel de nuestros más impacientes konsomoles, cosa que, también, me abstengo cuidadosamente de hacer --por razones de convicción moral e intelectual-- cuando escribo en verso suelto." (Joan Ferraté. Jaime Gil de Biedma: Cartas y artículos. Barcelona: Sirmio - Quaderns Crema, 1984, pàg. 71-78):

• "[...] De la sextina de Herrera, que es floja, aprendí que en las seis palabras a repetir, a lo largo de las seis estrofas de seis versos, y en los tres versos del cabo, deben evitarse las que tradicionalmente conllevan resonancias metafóricas ―nieve, llama o cristal, por ejemplo: la repetición sistemática las vacía de todo sentido, convirtiéndolas en comodines―. Conviene escoger palabras cuyo valor musical o afectivo la repetición intensifica  ―río, montes, noches, selvas...― que es lo que hace Sydney, y lo que seguramente hubiera hecho Garcilaso, o acogerse al ejemplo de Arnaut Daniel, el inventor y miglior fabbro, decidiéndose por las palabras menos poéticas del mundo fiado en que la mera repetición las irá enriqueciendo."
• "La idea de utilizar una forma rara, artificiosa y difícil, según suelen considerar los preceptistas ―los poetas sabemos que las formas artificiosas son las más agradecidas y las menos difíciles―, para escribir un poema sobre España, un poema social, era ciertamente irónica pero no frívola. Del Noventa y Ocho para acá, la evolución del tema de España en nuestra poesía se asemeja más a la de un tópico literario medieval que a la de un tema literario moderno. Además, que se trata de un asunto poco apropiado para escribir un poema moderno. En cuanto realidad, España no es abarcable imaginativamente por la particular experiencia inmediata de nadie, y el supuesto fundamental que da forma a la poesía moderna, ya lo dice Robert Langbaum, reside en la noción de que “la aprehensión imaginativa obtenida a través de la experiencia inmediata es lo primordial y cierto, en tanto que la reflexión analítica que la sigue es secundaria y problemática”. Puesto a encararme desde el primer momento por los aéreos dominios de lo secundario y de lo problemático, me pareció prudente trabajar con la red; de ahí el recurso a un esquema formal preestablecido, a la sextina. Las formas obligadas tienen la ventaja de neutralizar hasta cierto punto las incomodidades inevitables en esa relación tan antigua, tan cordial y tan sólidamente fundada en el malentendido que cada lector a su modo postula entre verdad y poesía, gracias a ellas, pueda más lo que el poema es que lo que el poeta dice.".

Gaudim ara d'"Apología y petición", el poema, de l'any 1962, de Jaime Gil de Biedma, inclòs al llibre Moralidades (publicat a Mèxic el 1966, per culpa de la censura). El reprodueixo sencer:

¿Y qué decir de nuestra madre España,

este país de todos los demonios

en donde el mal gobierno, la pobreza

no son, sin más, pobreza y mal gobierno

sino un estado místico del hombre,

la absolución final de nuestra historia?

De todas las historias de la Historia

sin duda la más triste es la de España,

porque termina mal. Como si el hombre

harto ya de luchar con sus demonios,

decidiese encargarles el gobierno

y la administración de su pobreza.

Nuestra famosa inmemorial pobreza,

cuyo origen se pierde en las historias

que dicen que no es culpa del gobierno

sino terrible maldición de España,

triste precio pagado a los demonios

con hambre y con trabajo de sus hombres.

A menudo he pensado en esos hombres,

a menudo ha pensado en la pobreza

de este país de todos los demonios

Y a menudo he pensado en otra historia 

distinta y menos simple, en otra España 

en donde sí que importa un mal gobierno.

Quiero creer que nuestro mal gobierno 

es un vulgar negocio de los hombres 

y no una metafísica, que España 

puede y debe salir de la pobreza, 

que es tiempo aún para cambiar su historia 

antes de que se la lleven los demonios. 

Porque quiero creer que no hay tales demonios. 

Son hombres los que pagan al gobierno,

los empresarios de la falsa historia 

son aquellos quienes han vendido al hombre, 

los que le han convertido a la pobreza 

y secuestrado la salud de España. 

Pido a España que expulse esos demonios, 

que la pobreza suba hasta el Gobierno, 

que sea el hombre el dueño de su historia. 

No m'entretindré pas a comentar l'abús hermenèutic del diputat Cañas. El que em fa gràcia, més aviat, és que el poema en qüestió admet també una lectura deconstructiva de caràcter oposat, protoindependentista, en què una Espanya sense Catalunya, encetant una nova història, es desfà dels seus dimonis, i els seus homes, superada una purga de pobresa, obtenen finalment el merescut bon govern.

• David Figueres ha tingut l'encert de recordar-nos l'escrit de Jaime Gil de Biedma, "A propósito de un manifiesto surrealista", publicat el 27 de març de 1981, en resposta a un manifest contrari a la normalització lingüística.

***

PS del 15 d'octubre: Feia dies que em voltaven pel cap uns versos del "Poema inacabat", que he localitzat. Són el final d'una llarga tirada narrativa, en què interpel·la Helena Valentí, la destinatària del poema, amb moltes digressions i al·lusions... El que m'importa és constatar que ja no tenim por:

[...] el país

l'empesten fàstics repodrits

per una por llarga. I entendre

sé prou bé que és millor que témer,

però què vols fer-hi? Som tots

(que no em protesti el mot de Hobbes

perquè, de pas, el crido a lleva)

fills de l'espanyol i la seva 

muller de sempre, que és la por.

De muralles contra la por,

els possessius que som els homes

només ens n'aixequen les coses.

Com vols no veure'ns esverats,

els qui vivim tan desmoblats?

--

Ollé1997

¬¬¬¬¬

Ollé, Manel."Geometria, cinemàtica, mecànica i poètica dels cossos en moviment", pàg. 273-284 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Una ponència una mica desigual, al meu parer: conté observacions il·luminadores, que la fan digna de lectura, però, malgrat un plantejament prometedor, es redueix a un enfilall d'aportacions de detall menys rellevants que no havia esperat. El plantejament prometedor comença per reconèixer la voluntat de racionalització de la poesia de Ferrater i el seu interès seriós per la filosofia analítica i l'àlgebra. Ollé cita la col·laboració amb Eduard Bonet --autor d'un dels llibres cabdals sobre Gabriel Ferrater. I la primera il·luminació és fixar-se en Wittgenstein i les Investigacions filosòfiques. Aquesta ponència deu ser el text que ha defensat amb més claredat la presència de Wittgenstein en la poesia de Ferrater, que té un esment explícit en el "Poema inacabat" --jo crec que, implícit, Wittgenstein també és darrere de l'actitud moral dels versos finals d'"In memoriam". Ollé ens precisa que Investigacions filosòfiques es va publicar en alemany el 1957, en anglès el 1958, en francès el 1960:

"La nostra proposta és llegir aquestes [els epígrafs de l'algebrista Paul Dubreil que encapçalaven les tres seccions de Teoria dels cossos] i altres irrupcions del llenguatge científic en la poesia de Gabriel Ferrater com a indicis d'una operació poètica de més abast." (pàg. 275)

El que succeeix a continuació és que les aportacions d'Ollé a la lectura dels poemes són massa trivials, un cop afirmada --segona observació brillant-- la importància d'entendre primordialment el cos, en la poesia de Ferrater, com a matèria i objecte, i un cop assignat al llenguatge poètic un radi d'acció superior al dels enunciats lògics. "Mecànica terrestre" és el primer poema citat i és segurament el poema de Les dones i els dies que admet de forma més productiva l'especulació amb les ciències físiques. En canvi, la lectura d'"Els jocs", el poema citat tot seguit, perilla de descarrilar de seguida que Ollé hi repeteix tal qual la interpretació pseudocientífica de "Mecànica terrestre": "El poema es clou amb la suggestió especulativa al voltant del resultat del càlcul que les incògnites dels cossos contemplats en correlació susciten" (pàg. 278). No sé veure en els darrers cinc versos del poema cap al·lusió ni paròdia de l'enunciat d'un problema de física, mentre que sí que hi ha una reflexió sobre la nostra incerta atribució individual de sentits a la realitat que ens envolta.

Ollé acaba abandonant, de fet, la idea del cos com a estricte objecte o matèria física, i passa a acumular proves de detall, en un reguitzell de poemes (en què majoritàriament apareix la paraula cos), que confirmen l'encert de l'observació que el cos, en la seva fisicitat primigènia --demano disculpes per no saber-ho expressar millor--, és una noció bàsica en la poesia de Ferrater.

La ponència culmina amb una bona lectura de "Signe", lectura que Ollé ha perfeccionat posteriorment.

--