Presentació de l'Any Gabriel Ferrater, bons presagis

¬¬¬¬¬ 

Roda de premsa de presentació de l'Any Gabriel Ferrater

Haver de fer teletreball a causa de la covid té algun avantatge. Aquest matí, he pogut sol·licitar a la feina un dels permisos de què puc disposar al llarg de l'any pel que es coneix per assumptes propis. He demanat una hora, de les dotze a la una, per poder seguir la roda de premsa de presentació de l'Any Gabriel Ferrater (he estat treballant fins a les dotze i, sense moure'm de la cadira, he seguit la presentació, que ha començat amb retard, fins a la una, l'hora que he tornat a connectar amb la feina, per assistir a una reunió): em feia il·lusió seguir la presentació en directe, ni que fos així. El format virtual deu haver facilitat també l'assistència a altres persones, des de Reus, Sant Cugat, des de Londres l'Anna Barlow Ferrater... que no tenen una dedicació professional a la literatura. M'he perdut el darrer quart, però l'he recuperat més tard en el vídeo (de 53 minuts) que ha quedat publicat al canal culturacatalunya a YouTube.

No tot són flors i violes al món virtual. De fet, la connexió a la roda de premsa s'ha activat, per YouTube, quan la presentació ja havia començat, enmig de la intervenció d'Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Hi han intervingut tot seguit Daniel Recasens, regidor d'Educació, Cultura i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus, i Esther Madrona, tinenta d'alcaldia de Cultura, Educació i Universitat, Esports, Joventut i Memòria Històrica de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

El comissari de l'Any Ferrater, Jordi Cornudella, ha començat la seva exposició a les 12.37 h (minut 18 del vídeo). Ha mostrat bona sintonia amb Izaskun Arretxe i amb l'equip, que ha elogiat, de la Institució de les Lletres Catalanes. Tenim doncs el comissari idoni de l'Any Gabriel Ferrater i bons presagis organitzatius! La seva gran sorpresa ha estat que ja hi ha moltes iniciatives en marxa, o previstes i treballades, d'associacions, universitats, ateneus, arreu. Fa quinze anys no hi hauria hagut potser tants actes, ha dit Cornudella. Constata un interès creixent per Ferrater, i que no fa por ara mateix portar-lo a les cançons, els teatres, videopoemes, espectacles de carrer.

Amb tantes iniciatives, la feina a plantejar-se des del comissariat no és pas d'impuls, sinó de canalització, paraigua i altaveu. Tractaran de generar un espai de col·laboració, de difusió de totes aquestes iniciatives, que faciliti la feina dels programadors d'activitats. Es concentraran a impulsar les activitats de les escoles i instituts d'educació secundària i a les biblioteques, àmbits de cultura de domini públic: produiran una exposició itinerant, acompanyada d'un muntatge audiovisual; un documental amb opinions de gent que va conèixer Gabriel Ferrater; un dossier de treball que és una antologia de textos, en coordinació amb Ensenyament. La idea no és difondre una idea preconcebuda de Gabriel Ferrater sinó fer d'altaveu, posar-se al servei de les iniciatives preparades. 

El logotip de l'Any Ferrater segueix la identificació institucional de les commemoracions promogudes per la Generalitat. Calia trobar un retrat icònic, ha explicat Cornudella, i han triat una foto de Cèsar Malet per al llibre de Federico Campbell Infame turba (un llibre d'entrevistes que era un retrat esbiaixat, des de fora, de la gauche divine). El Fons Malet va ser donat a l'Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona. Hi ha naturalment una pàgina web oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Cornudella ha apuntat que hauria de ser un instrument tan útil com sigui possible a tothom que vulgui acostar-se a la figura de Ferrater, que es converteixi també en una bona font per als ferraterians, amb un notable fons fotogràfic. Escanejaran també tota l'obra que falta a la secció de manuscrits de la Càtedra Màrius Torres.

L'activitat editorial serà important. Galaxia Gutenberg començarà el projecte d'Obres completes, que durarà un parell d'anys; hi haurà una nova edició del llibre Sobre pintura; una nova recopilació dels textos sobre literatura catalana (amb un text inèdit important); l'editorial Peu de mosca publicarà una edició de Da nuces pueris il·lustrada; hi haurà dues edicions bilingües, una en versió d'Orlando Guillén, titulada Los tres libros (traducció de Da nuces pueris, Menja't una cama i Teoria dels cossos), i una en gallec, íntegra de Les dones i els dies, de Manuel Outeiriño; apareixeran l'antologia crítica de Marina Porras Donar nous als nens, a Comanegra, i un llibre amb els escrits sobre pintura catalana, amb moltes imatges, incloent-hi els seus olis, a Obrador Edendum, i la biografia de Jordi Amat, que sortirà abans de Sant Jordi a Edicions 62, i també un assaig, que a Cornudella li sembla que serà interessantíssim, titulat Posseït, d'Albert Roig, sobre Ferrater, Bonet i Bauçà, a L'Altra editorial; la revista Veus baixes prepara un nou número monogràfic, amb la primícia d'incloure uns quants salms de la Bíblia traduïts de manera indirecta, a través de l'anglès i el francès, per Ferrater. L'Any Gabriel Ferrater no acabarà pas el 31 de desembre. 

Hi haurà tres grans actes, organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes:

• Acte inaugural el 22 de febrer, a Reus
• Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març, amb un acte central concentrat en Gabriel Ferrater (que propiciarà la traducció d'un poema seu a 22 llengües: el poema triat és "Si puc").
• Acte final el 22 de novembre, a Sant Cugat

A Sant Cugat moltes persones joves van tenir un tracte quotidià amb Gabriel Ferrater durant els seus últims anys, sobretot al voltant de El Mesón, i van aconseguir, amb Ramon Barnils i Paco Soler al capdavant, que la seva figura tingués importància a l'Ajuntament: la figura de Ferrater va ser assumida  com a pròpia per la política local de Sant Cugat per iniciativa ciutadana. Cornudella ha destacat especialment el portal que acaben de publicar: Apadrina un poema. A Reus, la seva presència no era tan immediata, perquè feia anys que no hi vivia, per més que Josep Murgades i Rosa Cabré l'havien tingut de professor a la universitat, però l'Associació Gosar Poder ha anat recuperant aquests últims anys el terreny perdut i Reus torna a fer-se seu Gabriel Ferrater.

Hi ha tres àmbits naturals d'internacionalització de Gabriel Ferrater, mitjançant l'Institut Ramon Llull, amb impuls d'actes acadèmics a Anglaterra, França, Alemanya:

• A Anglaterra, hi va viure la seva germana, ell hi va treballar el 1963 per a l'editorial Nicholson. Però sobretot Ferrater va escriure la seva poesia a l'ombra de la gran poesia anglesa. Un dels dos crítics que el van entendre millor els anys seixanta va ser Arthur Terry, molt amic de Philip Larkin, nat també el 1922. Terry va publicar-ne una traducció, Women and Days, amb pròleg de Seamus Heaney. (L'altre crític que de seguida el va entendre molt bé és Segimon Serrallonga)
• A França, on va viure els anys d'exili de la família, hi ha la traducció íntegra de Les dones i els dies, de William Cliff, gran poeta ell mateix. 
• A Alemanya, a Hamburg, hi va viure sis mesos, treballant a Rowohlt Verlag, i hi va conèixer Jill Jarrell. És a més a més on va néixer la iniciativa Lyrikline, que aplega poesia europea recitada pels mateixos poetes: han seleccionat uns fragments del “Poema inacabat” perquè pugui entrar a Lyrikline.

Gabriel Ferrater sempre va exercir, conclou Cornudella, una absoluta llibertat, la indisciplina total davant de les ideologies (que pressionaven molt, des de la dreta i des de l'esquerra, a la seva època), va ser un temperament crític que ha d'arribar a tanta gent i a tants llocs com sigui possible.

Montserrat Serra ha entrevistat Jordi Cornudella a VilaWeb (l'entrevista s'ha publicat al vespre): "Jordi Cornudella: 'Ferrater permet que la gent de cultura d’avui tingui un contrincant interessantíssim amb qui dialogar' ".

Xavier Graset també ha entrevistat Cornudella (15:10), al programa Més 324 del canal 3/24 una setmana abans de l'acte inaugural, a Reus, de l'Any Gabriel Ferrater.

I per Sant Jordi, Carina Filella l'ha entrevistat, dins el setmanari La República: "Ferrater no feia cas de modes ni de doctrines".

--

Apunt revisat el 24 d'abril de 2022