diumenge, 6 de març del 2022

Calafat2013

¬¬¬¬¬

Calafat, Caterina. "Gabriel Ferrater, traductor de Gottfried Benn", dins Catalan Review: international journal of Catalan culture, vol. 27, 2013, pàg. 117-135

No coneixia aquest penetrant article de Caterina Calafat, que potser té un precedent en una ponència llegida a la International Conference del Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University, a Londres, el 2-3 de juliol del 2009. Gabriel Ferrater publica l'any 1957, a Cuadernos de Son Armadans, la revista de Camilo José Cela, la traducció al castellà de dotze poemes de Gesammelte Gedichte (Poesies completes) de Gottfried Benn, publicat poc abans de la mort del poeta, l'any anterior --no són únicament de Morgue (1912), el seu primer llibre de poemes. Agraeix la revisió dels textos a Carlos Barral: "sin su ayuda, serían mucho más infieles al original y, sobre todo, al genio de la lengua española.". Fins aquell moment havien aparegut escasses antologies de poesia i prosa de Benn en altres idiomes: Tre gamle mænd: samtaler (Copenhagen, 1951); Poesie (Florència, 1954); Poèmes (París, 1956); Primal Vision. Selected Writings of Gottfried Benn (Connecticut, 1958). La recepció de Benn, amb l'excepció d'aquestes traduccions de Ferrater, és més aviat tardana dins la literatura en castellà.

Calafat apunta l'interès de Gabriel Ferrater per Gottfried Benn i Ausiàs March en una carta a José María Valverde, el 1956 (reproduïda, a Amat2010, pàg. 62-63). La hipòtesi és valuosa: "Atès que la traducció parcial de Morgue ens situa a un any escàs dels preliminars de la creació poètica ferrateriana, Morgue deu haver configurat, d’alguna manera, els seus primers poemes i, alhora, l’escriptor Ferrater hi ha deixat la seva petja" (pàg. 131). Ferrater troba en aquest llibre de Benn --que caracteritza a Escritores en tres lenguas com a propi de l'experiència directa de l'estudiant de medicina-- un antisentimentalisme, una cruesa i corporalitat, no exempts d'ironia, i una capacitat de subversió que contrasten amb l’excés de sentimentalitat de la poesia tradicional i també de la poesia social que emergia aleshores. Benn s’havia oposat al romanticisme combinant els estereotips tradicionalment poètics amb els temes macabres i fastigosos de la sala d'autòpsies.

L’expressionisme atreia Ferrater. Sabem, pels escrits aplegats a Sobre pintura, que primer l'havia assimilat pictòricament. Poc després d'haver escrit la seva obra poètica, constatem que vuit dels tretze autors alemanys de què tracta als capítols d'Escritores en tres lenguas o bé van integrar el moviment expressionista o bé havien estat recuperats per aquest corrent. Jordi Julià afegeix més expressionistes alemanys entre els autors als quals també va dedicar capítols, més breus, que no van ser inclosos en aquell volum: Hans Arp, Albert Ehrenstein, Iwan Goll, Klabund, Kokoschka, Alfred Lichtenstein, Oskar Loerke, Ernst Stadler, Paula Modersohn-Becker (El poeta sense qualitats, pàg. 61). La tria dels poemes de Benn a Papeles de Son Armadans resulta significativa per un aire de gran proximitat poètica. L'expressionisme juga un paper essencial en l'obra de Ferrater.

Calafat compara l'original amb les dues versions del poema "Negerbraut", traduït amb el títol "La novia del negro", en vers a Papeles de Son Armadans (en hendecasílabos predominantment femenins) i en prosa al capítol sobre Benn (escrit el 1964), aplegat al llibre Escritores en tres lenguas (pàg. 12), i encara amb una traducció d'Arturo Parada, de l'any 2003. "Entre els poemes que componen el recull, un dels més sorprenents pel seu verisme cru és aquest." (pàg. 123). Copio el text alemany i les versions de Ferrater:

Negerbraut
Dann lag auf Kissen dunklen Bluts gebettet
der blonde Nacken einer weißen Frau.
Die Sonne wütete in ihrem Haar
und leckte ihr die hellen Schenkel lang
und kniete um die bräunlicheren Brüste,
noch unentstellt durch Laster und Geburt.
Ein Nigger neben ihr: durch Pferdehufschlag
Augen und Stirn zerfetzt. Der bohrte
zwei Zehen seines schmutzigen linken Fußes
ins Innere ihres kleinen weissn Ohrs.
Sie aber lag und schlief wie eine Braut:
am Saume ihres Glücks der ersten Liebe
und wie vorm Aufbruch vieler Himmelfahrten
des jungen warmen Blutes.
                                                               Bis man ihr
das Messer in die weiße Kehle senkte
und einen Purpurschurz aus totem Blut
ihr um die Hüften warf.

La novia del negro
Yacía en un cojín de oscura sangre
la rubia nuca de una mujer blanca.
El sol se enfurecía en su cabello,
lamía con pasión los muslos claros,
se arrodillaba ante el moreno sexo
sin mácula de vicios o de partos.
Un negro a su costado, al que una coz
partió la frente en dos, que introducía
dos de los sucios dedos del pie izquierdo
dentro de su menuda y blanca oreja.
Dormía la mujer, en paz, como una esposa:
al borde de la dicha del amor
primero, en la inminencia
de muchas ascensiones de la sangre
ardiente y juvenil.
                                                    Pero tan sólo
el bisturí se hundió en su garganta,
y un purpúreo mandil de sangre muerta
le cubrió las caderas.

Y, recostada en almohadas de oscura sangre, yacía la rubia nuca de una mujer blanca. El sol se enfurecía en su cabello i iba lamiendo los claros muslos, y se arrodillaba ante los morenos pechos, todavía no estropeados por vicio ni parto. Un negro a su lado: una coz le partió los ojos y la frente. Y adentraba dos dedos de su sucio pie izquierdo en la menuda blanca oreja de ella. Pero la mujer yacía y dormía como una desposasa: al borde de su dicha de amor primero, y como en espera de muchas ascensiones de su joven sangre cálida. --Hasta que le hundieron el bisturí en la blanca garganta y le cubrieron las caderas con un purpúreo mandil de sangre muerta.

Caterina Calafat fa una lectura precisa d'aquest poema de Benn, i detecta algunes errades de traducció de Ferrater. Recalca el valor de la seva traducció en vers. Ens diu que caldria analitzar la resta de poemes. Destaca el valor testimonial i la gosadia de les versions de Ferrater.

***

Joan Ferraté va traduir també Gottfried Benn al castellà. Podem llegir la seva col·laboració a Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 112 (abril de 1959), pàg 18-22: "Siete poemas de 'Apreslude' (1955) / por Gottfried Benn (traducción de Juan Ferraté)".

Caterina Calafat, professora de la Universitat de les Illes Balears i traductora

--
Apunt revisat el 28 de setembre de 2022

1 comentaris:

Unknown ha dit...

Efectivament, Enric,
És una nova fixació de la ponència londinenca apuntada, que, abans, havia tengut un primer assalt en una de cubana (2005), signada per tots dos.
jm

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites