dijous, 3 de març del 2022

Oliva2022

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. "Ferrater i el llenguatge", sessió del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència, organitzat per l'Institut d'Humanitats de Barcelona, 14 de febrer de 2022 

Darrera sessió del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència. La vaig veure el diumenge 20 de febrer, i va confirmar les meves expectatives. La vaig tornar a veure ahir, 2 de març. Abans de veure-la el primer cop, havia respost un qüestionari de l'Institut d'Humanitats sobre les sessions del curs, que vaig qualificar d'excel·lents. Vaig apuntar sols, a les observacions, que m'havia faltat en el programa del curs una sessió sobre el Ferrater apassionat per la lingüística, la filosofia i les matemàtiques, si bé responia sense haver vist encara la darrera sessió... Tot i el seu títol, la sessió de Salvador Oliva no va cobrir la cara científica del pensament de Ferrater: es va ocupar primordialment de la poesia, del seu llenguatge poètic, de manera també excel·lent, com tots esperàvem.

Consigno en aquest apunt algunes notes de la primera part de la sessió; la segona part, més llarga que la primera, va consistir en la lectura d'alguns poemes de la quarta secció de Les dones i els dies, que aprofitaré en els apunts del blog sobre cada poema. Salvador Oliva comença recordant que José María Valverde li va presentar Gabriel Ferrater a la tardor del 1964. Van coincidir després en el curs 1967-8 a la Universitat Autònoma, a Sant Cugat. Oliva havia acabat la carrera de Filologia Romànica i hi feia d'ajudant del doctor Antoni Comas, encarregat de les classes de sintaxi. Seguia les classes de Ferrater de crítica literària perquè era una meravella sentir-lo, que s'allargaven a El Mesón, amb set o vuit estudiants, durant hores de tertúlia. A vegades hi anava també el seu germà Joan, en any sabàtic. Oliva va assistir també els dissabtes, de franc, a un seminari de Gabriel Ferrater sobre el Nabí. 

Destacava per la seva intel·ligència excepcional i única. Conèixer Gabriel Ferrater era conèixer el que era ser un geni. Li agradava cultivar la fascinació sobre la seva persona: era la seva manera d'estar amb la gent. Li costava trobar un interlocutor al seu nivell. No s'ha parlat prou de la seva bondat i generositat (Oliva explica una anècdota que ja havia inclòs a l'apunt Frases que li atribueixen). Recorda el poema, un dels millors seus, que li va dedicar Valverde, en què parla també de la bondat de Ferrater. Valverde va fer una gran definició de Ferrater: "Dante sense Florència". Era plenament conscient de les situacions tragicòmiques que pateixen els escriptors catalans en les seves relacions amb la política del país. Oliva es pregunta per què Catalunya no reconeix el talent: "Que els historiadors ens ho diguin!". En aquest país, sobresortir no és tolerat, recorda que havia dit Blai Bonet.

Valverde no suportava Chomsky perquè escrivia malament. Ferrater, no és que hi cregués molt, en la gramàtica generativa: “Chomsky ha començat a veure peixos, però no n'ha pescat ni un”, deia. Però li interessava la gramàtica generativa perquè elevava el nivell de l'anàlisi gramatical. El deliberat trencament lingüístic que estableix la poesia de Gabriel Ferrater és enorme. Hi ha un abans i un després de Ferrater, com havia passat en l'anglès amb Wordsworth i Coleridge. És un canvi de dicció, en el sentit d'elocutio, de tria i combinació de mots. Wordsworth i Coleridge van acostar el llengutatge poètic a la llengua viva de l'època, com Ferrater. Oliva cita William Cliff: a més d'aquest canvi de dicció, tenia una capacitat poderosa de connectar amb el que estava amagat a la consciència de la seva generació. Utilitza paraules que no s'havien utilitzat en la poesia catalana, com ara alcohol, putes, cuneta, eslips, purgacions, i paraules sense pedigrí, com acera, enxufat, entregar, lampista. 

Coleridge parlava de la forma exterior (l'organització sonora, mètrica, rítmica) i la forma interior (les metàfores, metonímies, sinècdoques). Oliva hi afegiria la forma intermèdia: l'organització de la sintaxi. Oliva va poder discutir molt amb Ferrater i el seu germà la distinció de forma i fons postulada a la nota que tancava Da nuces pueris. L'any 1968, al pròleg del llibre de Marta Pessarrodona, Ferrater afirmarà que "en art, tot és forma, i fins i tot les formes d'art realista són precisament formes i no cap altra cosa" (Sobre literatura, pàg. 139) --ara: també dirà en aquest mateix pròleg, a la mateixa pàgina que "La teoria romàntica, que el contingut i la forma d'una obra d'art es codeterminen, és una mísera bajanada, i qui en conclou que un contingut real és un llast innecessari no s'hi enganya pas més que qui en conclou que el patetisme del contingut marcarà la forma amb un estigma de veritat immediatament persuasiva. Contingut i forma són dues coordenades ortogonals i les variacions al llarg d'un eix són completament independents de les variacions al llarg de l'altre.". En tot cas, Salvador Oliva s'estima parlar més aviat de forma i interpretació (la interpretació que les formes permeten de fer és el que té valor en un poema). Formidable teòric, d'expressió diàfana, apunta que tot art té només forma, i la interpretació és el que fan els lectors o els contempladors. Així, en pintura, no és important el motiu sinó la manera en què està pintat: la forma és bàsica. Per interessants que siguin els temes, si estan mal escrits, no valen res. -- A Gabriel Ferrater no li agradava gaire el Carner anterior a La paraula en el vent. A Joan Ferraté, en canvi, li agradaven Els fruits saborosos.

Acabada aquesta introducció, Salvador Oliva va llegir, resseguir formalment i interpretar alguns poemes de Gabriel Ferrater. Es va ocupar en detall de dos poemes molt formalitzats i formalitzats d'una manera diferent: "Boira" i "Esparver", i entremig, va llegir també "Kensington" i "Neu". La seva lectura de "Boira" em sembla exemplar, i va una mica més enllà de la versió escrita que n'havia publicat al seu llibre Poesia i veritat.

***

Algunes de les idees d'aquesta sessió apareixen a l'article "Gabriel Ferrater: Dante sin Florencia", publicat per Salvador Oliva a La puñalada.

***

Les sessions anteriors del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència van ser:

Dos anys després del curs, l'Institut d'Humanitats ha anat publicant els vídeos de les sessions, llevat del de Jordi Ibàñez, al seu canal de YouTube:

--
Apunt revisat el 31 de maig de 2024

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites