[047] Matèries

¬¬¬¬¬

És el poema que tanca la sèrie d'onze poemes seguits escrits en hexasíl·labs (amb l'excepció d'"Helena", escrit en pentasí·labs), dins de la segona secció de Les dones i els dies. No podríem veure'l com una contraposició a l'afirmació de "Tres llimones", el primer poema de la sèrie? Si aquest afirmava que els records moren inevitablement i plàcidament, "Matèries" descriu un esforç per recordar: les imatges, les olors i el tacte tornen. 

Marcer2013, pàg. 92-93, hi ha vist una assimilació imaginativa de l'automòbil i els seus accessoris, a la manera de Lowell, a qui alguns consideren que devem l'abast simbòlic del cotxe en la literatura postmoderna. Els cotxes foren la representació perfecta de la pol·lució mental i ambiental de la civilització moderna, concretada dins "Matèries" en l'abandonament dels neumàtics vells.

Gabriel Ferrater no va incloure aquest poema en la selecció de la seva poesia que Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde van traduir al castellà, Mujeres y días.

--

Apunt encetat, malgrat la data, el 26 d'octubre de 2020, revisat el 31 de maig de 2021