[065] L’Oncle

¬¬¬¬¬

La idea del poema s'entén. Trobo formulada molt agudament la posició d'aquest oncle emblemàtic, escrit amb majúscula inicial, en un aforisme de Josep Igual: "Entre els més habituals secrets de família del país, un oncle o altre que resulta que era un artistot, un anticonvencional, un aspirant a esperit lliure. La majoria de normalitats imposades, pels nostres solars, han estat tan estretes, raquítiques i asprívoles...", del llibre L'eternitat enamorada: Notes d'un diari, 2016-2017, pàg. 53 (València: 3i4 edicions, 2020, 317 pàg.).

Julià2004B, pàg. 39-42. 68 versos decasíl·labs. Hi encadena, quatre sonets anglesos, marcats sagnant-ne el primer vers, amb rima assonant. L’esquema mètric és ABBA ABBA CDDC EE, una forma introduïda a la poesia anglesa per Thomas Wyatt i utilitzada també per Donne. També destaca el paper cíclic dels papers familiars, ja destacat per Macià i Perpinyà el 1986. I atribueix una aparença mefistofèlica a l’oncle.

Si bé forçar interpretacions biografistes dels poemes és un mal negoci, no deixo d'imaginar-me l'oncle d'aquest poema a Anglaterra, per l'esmorzar amb torrades i confitures i taronges descrit als primers versos, com si Gabriel Ferrater l'hagués imaginat en una visita a ca la seva germana Amàlia i el seu marit Fred Barlow i els nebots. 

Foto familiar, amb la indicació c. 1962, reproduïda a l'Àlbum Ferrater, pàg. 119

--
Apunt revisat el 17 de juliol de 2021